El Festival de la Porta Ferrada arriba a la seva 61a edició i ho fa amb uns quarantena de propostes que ompliran els diferents recintes de Sant Feliu de Guíxols.
Entre els noms anunciats trobem Wilco, Crystal Fighters, Ludovico Einaudi, Ben Harper, Earth wind and Fire, Jethro Tull, Jorge Drexler o Pink Martini.
Les propostes musicals de casa nostra estan reservades a grups i artistes com 31 FAM, Mushkaa, Núria Graham, La Pegatina amb Macaco o Blaumut, entre altres.
Les entrades per les noves confirmacions es podran adquirir a partir d’aquest dimecres al web del festival.
Tots tenim la llista d’artistes que ens agradaria viure en directe, d’aquells que ens agradaria que ens regalessin la seva veu més sincera en l’estat més pur.
La Judit Neddermann per mi n’era una d’elles fins que vaig tenir l’oportunitat d’anar al concert que va fer el passat 1 d’abril a l’Auditori de Girona.
Sempre és estrany anar a concerts de “prepresentació” d’un disc perquè abans d’entrar ets conscient que no sabràs cantar gairebé cap de les lletres, però, tot i això, aquesta incertesa em va fer entrar a la sala amb moltes més ganes de sentir la nova música de la Judit.
L’escenografia ja era increïble i en el moment que va entrar ella a l’escenari seguit d’un mar d’aplaudiments i va interpretar el primer tema em vaig adonar que em seria impossible ser objectiva a l’escriure una crítica del concert; aquesta noia té realment una veu privilegiada.
Va ser a continuació quan va revelar tant el títol com la lletra de cada una de les cançons que formen el seu nou treball “Lar”.
Aproximadament un mínim de 12 músics van passar per l’escenari de l’Auditori acompanyant la cantat de Vilassar de Mar, des dels percussionistes, passant per les meravelloses segones veus de la Nerea i el Nacho, artistes convidats/convidades, guitarristes (Dario Barroso i Pau Figueras), Isaac Coll al baix, el pianista Kquimi Saigi, el bateria Arnau Figueres. Entre ells hi va haver “solos” a destacar encara que sens dubte em quedo amb la delicadesa dels percussionistes al tocar els instruments, em van deixar realment fascinada.
La primera part del concert va seguir un ordre marcat pel del mateix disc intercalant un parell de temes antics com és “Ocells”. La mateixa Judit va dir “no sé si us n’adoneu, però ara estem buscant la llum” i és que mentre ella cantava temes com “Llum el cel”, els músics quedaven envoltats d’un núvol de boira i ella era il·luminada per una escletxa de claror, agraïa la vida.
Crec que vaig viure una de les sensacions més gratificants, però alhora contradictòries perquè moria de ganes de tancar els ulls i deixar-me emportar per la seva veu acompanyada dels instruments, però a la vegada desitjava deixar de parpellejar per no perdre’m cap dels lents moviments de la relaxant coreografia que acompanyava cada una de les cançons i que et feien dubtar de si era ella ballant o tu flotant entre la seva veu angelical.
Un cop toquem el cel, la sala s’il·lumina de vermell i la Judit assegura passar per un dels moments més bonica de la seva vida, ens diu que està molt bé en tots els sentits i que això es veu reflectit en el disc. És llavors quan arribem ni més ni menys que a la segona part del concert on ens trobem amb una Judit enamorada parlant d’amor en temes com “Primavera” i dedicant “Tu” a qui mor de ganes de continuar compartint la vida.
Després de l’amor, arriba la nostàlgia perquè després de demanar la pau al món amb el tema “Pau”, la Judit recorda com va ser la seva primera vegada al festival Strenes i com des de llavors, després de deu anys de carrera, no només segueix aquí sinó que cada any en sales més grans i amb més públic. I ens ho agraeix acabant amb quatre temes anteriors al disc recordant els orígens dels seus projectes.
Una de les coses que no m’agradaria passar per alt és el fet que mirant el públic que m’envoltava, em vaig adonar que era de les úniques noies de menys de vint anys (deixant de banda els nens que acompanyaven els pares). Amb això vull dir que tinc la sensació que s’està prioritzant per complet sentir veus tunejades i inhumanes a passar un dissabte assegut en un auditori i sentir la veu completament despullada d’un artista. Suposo que són maneres d’entendre la música però em sorprèn.
Acabaré com he començat, tots tenim aquella llista d’artistes a veure en directe, però a mi avui m’agradaria recomanar-vos escriure-hi la Judit Neddermann.
El mes d’abril comença amb un nou número 1, el de les ‘Cançons d’amor’ d’Els Catarres i La Fúmiga, que fa el salt fins el lideratge de la Primera Llista.
Ed Sheeran – Celestial (23 setmanes)
Raye – Escapism (8 setmanes)
Central Cee – Let go (9 setmanes)
The Kid Laroi – Love again (7 setmanes)
Aspirants
Lal’Ba – Estic per tu (6 setmanes)
Porto Bello – Cantar-te (5 setmanes)
Oliver Tree feat. David Guetta – Here we go again (4 setmanes)
Miley Cyrus – River (3 setmanes)
Els Amics de les Arts & Eva Amaral – La nit sembla que serà nostra (3 setmanes)
31 FAM – Massa fum (3 setmanes)
Gertrudis, Macaco & David Ros – M’agrada (2 setmanes)
Aitana – Los Ángeles (novetat)
Miki Núñez – Entre un millón (novetat)
Smoking Souls anunciava fa unes setmanes que el 2024 no hi haurà activitat de la banda i que el 2023 s’acomiadaven durant una temporada: la gira d’enguany fa goig i ara ens presenten nou hit
Després de l’aclamat i multipremiat darrer àlbum ‘La Cura’, editat el 2022, la banda pegolina de rock publica “Flors i Finals”, nou single farcit de referències a la discografia i trajectòria del grup que a més a més dóna nom a la gira
El tour ‘Flors i Finals’ ja ha passat pel Let’s Festival amb sold-out i el Gazpatxo Rock, farà aturades al Viña Rock, Pirata Rock i Feslloc entre altres per entrar en una recta final marcada per les actuacions al Sant Jordi Club el 7 d’octubre, el dia 11 d’octubre al Festardor de Sagunt i el 11 de novembre al Wizink Center de Madrid.
“D’una altra manera” és el nou disc de Mariona Escoda. Un treball discogràfic amb aires de pop, cançó d’autor i, fins i tot, rock, en què l’artista busca reivindicar-se. Deu cançons amb lletres personals on es vol mostrar tal com és, sense barreres i sense cap frontera, i que es presentarà el 16 d’abril a la Sala Paral·lel 62 (Antiga Sala Barts).
La seva participació i el fet de guanyar la primera edició del talent show televisiu Eufòria ha fet que la seva música arribi a molta gent, que estigui enmig del focus mediàtic i sense, voler-ho, això ha propiciat que el públic s’hagi fet una idea de com és. És per això que, amb aquest disc, pretén fer un pas endavant i explicar qui és realment Mariona Escoda, mostrant la seva cara més amable i alegre però també els seus fantasmes i les seves pors.
Amb un so fresc, actual i esquinçador, “D’una altra manera” no deixarà indiferent a ningú i sorprendrà tant fans com nous públics. Un disc molt complet que ha creat juntament amb grans noms a la producció com Roger Rodés, Àlex Pérez (productor de Miki Núñez, Maria José Llergo, Lildami o Samantha), i Alícia Rey; i en algunes composicions juntament amb Manu Guix, Adrià Salas o Àlex Pérez.
A més, compta amb un bonus track que la Mariona vol regalar al seu públic: “Ara que ets aquí” gravada en directe i sense retocs. A la primera i al natural, com és la jove artista de Valls.
El mes de març acaba amb el nou disc dels Buhos sota el títol de “La nit està que crema”, el títol d’un dels darrers èxits del grup de Calafell.
El disc està format per 10 cançons, on podem trobar veus convidades com les de Cesk Freixas, Núria López i David Ros a ‘Quan ho sents’; Sara Roy a ‘Pura vida’; Lax’n’Busto a ‘Podem volar’; i Green Valley a ‘Cerca de tí’, l’única peça en castellà del treball.
La banda té al davant un bon grapat de concerts on sonaran els temes, entre ells aquest mateix divendres al festival Strenes de Girona.
Aquest dijous Socunbohemio tenia un repte doble i majúscul, com si es tractés d’una funció teatral el músic ha hagut de fer dos concerts de presentació després de l’enorme èxit amb la venda d’entrades que va exhaurir totes les localitats disponibles. L’Artur i l’equip del Vida van decidir obrir un segon passi a les 7 de la tarda que també ha penjat el cartell d’entrades exhaurides.
I és que la presentació de “Contes de les Quatre Estacions” era molt gran. El talent de l’Artur Viñas i els seus músics és sabut per tots i hi havia moltes ganes d’escoltar les noves produccions en directe.
La primera sessió sembla que ha estat tot un èxit, a jutjar per alguns coneguts i saludats que m’he trobat sortint del concert. Tothom estava encantat i em destacaven com han sonat en directe alguns dels temes. Això sí, ja m’han avisat que no sonaria la meva preferida ‘Nouvelle Vague’.
Sabent això ja he anat predisposat a no esperar-la i gaudir de la resta de temes. Des del primer instant m’he quedat amb la boca oberta i posant-me fins i tot les mans al cap veient (i escoltant) la delicadesa amb la que l’Artur entén i interpreta les seves cançons. La pell de gallina ha sovintejat en algunes fases del concert, tot i que també hi ha hagut moments per riure (quin showman improvisat està fet l’Artur a sobre l’escenari), també per ballar, per la publicitat (quines dessuadores més maques que fa el seu equip!) o per marxar (i per sort tornar poc després).
El públic ha estat de meravella, respectant en tot moment als músics, cantant, participant però no molestant com passa en tants d’altres directes. Un públic a l’alçada del músic.
No us mentiré si us dic que el concert m’ha passat volant, ja que en poc més d’una hora acabava el repàs del disc i algunes peces imprescindibles com ‘Júlia’ o ‘Als nostres amants’. Mentre el grup marxava, el públic cridava ‘Nicolas Cage’, provocant una cara de sorpresa del músic, que no sé si s’imaginava que la gent esperaria que toqués aquest èxit del 2019.
Sigui com sigui si teniu l’oportunitat aneu-lo a veure en directe (o aneu-los, perquè Gerard López, Oscar Acón i Biel Colomer (aka Massaviu) estan de nassos i ofereixen un so en directe que en alguns moments et fa estar bocabadat veient aquesta fornada de músics (ja no tant) emergents que venen per menjar-se el món.
‘La nit està que crema’, de Buhos, ha estat la cançó que ha sonat més a les emissores de ràdio del país durant el darrer mes. La cançó debuta directament al primer lloc de la llista i desbanca a ‘Jugular’, de Triquell, que cau al tercer lloc. El segon és pels Stay Homas, que amb ‘La nòria’ sumen 15 posicions en un mes.
El ‘Bailoteo’, dels Tyets és quarta, seguida de ‘M’és igual’, de Lildami, que escala des del lloc 25. Les ‘Cançons d’amor’, d’Els Catarres i La Fúmiga ocupen el sisè lloc, donant pas a Els Amics de les Arts amb ‘Citant Mercè Rodoreda’ a la setena plaça. ‘Ja no m’importa’, de Sara Roy i ‘CBD i espardenyes’, d’en Triquell, debuten als llocs 8 i 9, mentre que fora del top 10 el fenomen ‘Coti x Coti‘ entra a la posició 15.
També debuten aquest mes de març a la llista: ‘Sayonara’, de Scorpio (22); ‘Estic per tu’, de lal’Ba (23); ‘El nostre lloc’, de Jordi Ninus (24); ‘Ni la moto’, de Lau Gibert (25); ‘Cantar-te’, de Porto Bello (27); i ‘Calenta’, de Bounce Twice (30).
Les llistes les confecciona cada més APECAT basant-se en els temes en català que més sonen a les emissores musicals del país.
Ara que s’acaba el març… Què pot passar a partir d’aquí? Arriba el bon temps i amb ell el sol i la calor. Amb tot això sempre acompanya bé bona música (i una bona cervesa també). La birra si voleu us la poseu vosaltres, però la bona música ja ve sola. Aquest divendres sortirà un disc que acompanyaran massa bé aquestes tardes de primavera i estiu.
“Peces d’antiquari” és el nou àlbum que presenta el mallorquí Pep Suasi. Un recull de 8 cançons amb la seva banda excel·lents. Ja podem gaudir-ne algunes: ‘Som peces d’antiquari’, ‘Di perquè’ i ‘Dies infinitament feliços’.
Hem parlat amb Suasi per saber què més podrem trobar al disc i entre una cosa i l’altre acabem parlant d’artificialitat, singularitat, elasticitat, capacitat, normalitat i felicitat. Déu-n’hi-do, no? Un dia feliç, infinitament feliç, amb bona companyia i amb bon temps.
Aquí et deixem l’entrevista perquè tu també puguis tenir un dia feliç!
Miki Núñez presenta la seva nova cançó “Entre Un Millón”, una composició delicada i reflexiva on uns acords de guitarra d’aire pop acompanyen els records i els vestigis d’una relació inesborrable.
Amb aquest nou senzill, Miki junt amb la producció de Roger Rodés desenvolupa un so més meticulós, passant d’uns sons clàssics de guitarra acústica a una fusió festiva i encoratjadora de sintetitzador. “Entre un Millón” ens presenta una història a mig camí entre l’amor i el desamor, des d’un punt de vista realista que frega el dolor.
Després del llançament de “La Mitad” amb Paula Koops a principis d’aquest any, una cançó despreocupada i acolorida, Miki Núñez aposta per ensenyar-nos una versió més íntima, centrant-se en racons més amargs que també formen part d’aquest imaginari del seu nou projecte, sense perdre la seva essència juvenil i divertida.
A aquesta cançó l’acompanya una producció audiovisual d’OMGLOBAL creative studios SL, dirigida per Ale Lanoix. Un resultat casolà i proper és l’aposta de Miki Núñez per acostar-nos a aquests segons màgics, uns quants entre un milió.
La cantant catalana Aitana fa un gir al seu estil musical, apostant per la música house a ‘Los Ángeles‘ el primer avançament del seu nou projecte musical.
L’artista estrena un videoclip on podem la podem veure explorant amb nois i noies en una festa plena de persones amb ganes de diversió, tot plegat sota la direcció de Vampire.
La cançó formarà part del disc “Alpha“, com també cançons presentades anteriorment com ‘En el coche’ o ‘Formentera’.
L’organització de l’Acampada Jove ha donat a conèixer un bon grapat de noves formacions i artistes que del 13 al 15 de juliol estaran actuant a Sant Sadurní d’Anoia.
Entre els noms anunciats avui trobem Els Amics de les Arts, Auxili, Lildami, Mushkaa, Figa Flawas, Habla de mí en presente i Miquel del Roig. Tots ells s’incorporen a un cartell on figuraven artistes i grups com The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Triquell, Flashy Ice Cream, Sexenni, Sara Roy, Scorpio o Xavi Sarrià entre altres.
Les entrades es poden adquirir al web del festival.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
