El Rock & Roll Hall of Fame ha anuncia els noms que entraran a formar part del selecte club, on trobem Cher, Ozzy Osbourne (que ja en formava part amb Black Sabbath), Foreigner, Mary J. Blige, Dave Matthews Band, Peter Frampton, Kool & The Gang i A Tribe Called Quest.
Per altre banda n’han quedat fora noms il·lustres com els d’Oasis, Mariah Carey, Sade, Lenny Kravitz o Sinéad O’Connor.
La gala d’entrega tindrà lloc el 19 d’octubre als Estats Units.
Taylor Swift continua demostrant que és l’artista femenina número 1 del moment i no para de destrossar rècords a tot arreu. La sortida del seu nou disc “The Tortured Poets Department” va aconseguir situar les 31 cançons del treball entre el top 50 global de Spotify.
Un disc que va sumar més de 25 milions de reproduccions en un sol dia amb ‘Fortnight’, superant les xifres que va obtenir Mariah Carey i el seu ‘All I Want For Christmas is You’, fa uns mesos.
Així mateix les reproduccions totals del disc superen els 313 milions, destrossant l’anterior rècord, que per cert era d’ella, quan amb “Midnights” va aconseguir-ne 186 milions.
L’artista no només suma en streaming, ja que les diferents variacions de l’edició física del disc, faran que encara augmentin més aquestes dades.
La pregunta que es fa tothom ara mateix és si el nou treball superarà els 1,6 milions de còpies de “Midnights”. Algunes webs ja especulen que podria superar els 2 milions d’unitats venudes, fet que la situarien com el tercer disc més venut de la història, durant la primera setmana, als Estats Units.
Imagine Dragons han anunciat a les seves xarxes socials el llançament de “Loom” el seu proper disc d’estudi, que arribarà el 28 de juny.
El disc representa el cim del seu viatge artístic d’autodescobriment i comptarà amb la producció del propi grup i dels seus habituals col·laboradors.
De moment ja n’hem pogut escoltar el senzill ‘Eyes Closed‘, que ja forma part de la Primera Llista.
LOOM
new album coming June 28.
pre-order now and sign-up for the tour pre-sale. pic.twitter.com/CVDZLuYOlM— Imagine Dragons (@Imaginedragons) April 22, 2024
Després de saber-se fa pocs dies, que “Fruit del deliri” havia sumat més de 5 milions de reproduccions en una setmana, ara arriben unes altres dades espectaculars. El nou disc d’Oques Grasses ha debutat a la tercera posició dels discs més venuts a la llista d’àlbums d’Espanya.
El nou disc dels osonencs se situa per sobre de discs de Beyoncé, Shakira, Karol G, Bad Bunny o Bad Gyal. De fet només es veu superat pels nous treballs de Supersubmarina i Mark Knopfler.
Amb aquesta tercera plaça superen la quarta que van assolir amb el seu anterior treball “A tope amb la vida”.
“Dicen que ya está todo inventado, pero somo algo inacabado.” Amb aquesta frase comença el tema que va enamorar als publicistes de la multinacional de telecomunicacions. La campanya del centenari de l’empresa acaba de començar i ja es pot veure a ràdio i televisions del país. L’spot en qüestió gira al voltant de la lletra del músic català que aporta optimisme a l’hora d’imaginar un futur tecnològic pels pròxims 100 anys.
Seguint la lletra, l’anunci ens mostra escenes futuristes on la tecnologia agafa un caire més humà vinculat a l’art, a la salut, l’educació o l’esport. Una simbiosi entre imatge i música que fa que l’spot sembli un videoclip.
‘Imaginar’ forma part de l’àlbum “Postureo real”, un manifest de 10 cançons per sobreviure al món actual amb màgia, bellesa i optimisme. En aquest cinquè àlbum, l’artista reafirma un compromís amb un estil personal que el consolida com una de les propostes més originals del moment. Cançons en equilibri entre la producció moderna i les melodies clàssiques. Un àlbum que neix de les paradoxes entre la ficció i la realitat, donant lloc també a ‘Imaginar’.
La cançó ha aconseguit TOP 1 a Itunes i Shazam Spain en una setmana. Podem estar davant d’una de les cançons que formaran part de la banda sonora de l’estiu i escoltarem sense parar en els propers mesos.
“Ir a bailar sin saber que canción va a sonar… imaginar donde quieres estar…”
Des d’aquest dimarts ja podem escoltar-ne la seva versió en català.
Roger Padrós treu la cançó que s’amagava dins el seu nou disc “A contrallum”. Un tema fresc, emotiu i amb regust de mar; els ingredients secrets del record. L’autor va escriure aquesta cançó passejant pels records de la seva àvia paterna, just al final de la seva vida. Un cant a la vida viscuda, on les olors i les imatges que amb els anys segueixen amb nosaltres i traspassen generacions.
En Roger Padrós, cantant, compositor i pianista comença a estudiar piano des de petit, i fins a l’actualitat no ha parat de formar-se. D’adolescent introdueix la veu com a instrument principal i amb la publicació del seu primer EP va aparèixer l’oportunitat de formar part de la setena edició de “La Voz”, que va precipitar l’aposta per una carrera artística professional. Padrós és músic resident a casa Batlló on presenta el seu repertori i versions d’artistes coneguts.
Després d’un primer àlbum amb molt bona rebuda vol reivindicar el seu lloc en l’escena catalana amb un segon disc, on la qualitat i la diversitat de la seva música vestirà un contingut madur i d’actualitat.
“A Contrallum” és un disc potent i directe. Cançons amb caràcter propi, fruit de la recerca de sons nous i melodies que enganxen des del primer moment. Diferents estils amb un mateix projecte; arribar a qui les escolta. Un treball d’introspecció personal per plasmar que, realment el que el mou és el que ens emociona. Ens fa de mirall del buit que tots, de vegades, consumim i prediquem. El dol, la felicitat, l’amistat, la confiança, l’autoestima, els records o el pas del temps són alguns dels temes que podem trobar al disc.
Cada cançó és com una fotografia. Buscant tot el significat i fent autocrítica, Roger Padrós deixa el missatge gravat amb cada nota.
En un dissabte que estava ple d’activitats musicals a Barcelona, una de les cites per excel·lència era la que Figa Flawas protagonitzava a l’Apolo. L’inici de gira de la banda de Valls arrencava amb força a la mítica sala del Paral·lel amb totes les entrades exhaurides. A les nou del vespre començava la particular calçotada que els amfitrions de Valls van voler compartir amb tots els assistents.
La festa va arrencar de la manera més dolça possible amb ‘Xocolatina‘, del disc amb què debutaven fa un parell d’anys “Joves Tendres” (Figa Flawas, 2022), i a la que van seguir ‘Secr3t‘, ‘4Kissus‘ o ‘desbocat‘ entre moltes altres que van deixar-se escoltar i que la gent va rebre com una completa festa (com el que era).
Al llarg de l’hora i quart que va durar la cita també s’hi van deixar escoltar alguns dels seus grans èxits com ‘Xalalà‘, ‘Diabla‘, ‘Solucions i no problemes‘, ‘Xtraterrestres‘, o la proposta amb la qual van tancar el concert, ‘Que no s’acabi’; tot desitjant que aquella cita a l’Apolo continués.
Ver esta publicación en Instagram
Mestre, una de calçots
La festa dels Figa Flawas no va parar en cap moment i s’accentuava encara més amb els amics que van convidar a pujar l’escenari. Els primers van ser Stay Homas que van acompanyar els vallencs per interpretar ‘Aurora‘. El trio al complet va pujar l’escenari amb els seus instruments per excel·lència: la trompeta, la guitarra i el trombó per sumar-se a la festa. Qui també va trepitjar l’escenari va ser Alba Armengou per cantar amb Pep Belasco ‘Filet‘ del darrer disc dels Flawas “La calçotada” (Halley Records, 2024). I tampoc hi va faltar Pol Bordas que trepitjava l’escenari al ritme de ‘Mala sang‘. Festa constant.
Un espectacle que no només van coronar amb la potència del directe molt ben acompanyats del seu equip de ball i dels músics que els acompanyaven dalt de l’escenari, sinó també i gràcies a la posada en escena amb la que van jugar durant tot el concert. No hi van faltar els jocs de llums, ni la pantalla led al darrere. Tampoc el fum o el foc. Elements que van fer més gran l’espectacle que els de Valls van descarregar al Paral·lel.
No em digueu que això s’acaba
Els Figa Flawas (de moment) només tenen dos discos a l’esquena, però ja acumulen una multitud d’escenaris que han trepitjat al llarg dels seus escassos anys de trajectòria. Són una banda que tant a dalt com a baix de l’escenari, mostren una relació i bona sintonia difícil de copiar. I això és envejable. Pep Velasco i Xavi Cartanyà són un parell que, no només es porten bé, sinó que tenen una química i la fan extensa al seu voltant de la millor manera possible.
Que la música urbana ha agafat embranzida en els darrers anys a escala global és una certesa que fa poc temps ens hagués costat d’empassar, i a casa nostra no ha estat una excepció. Pocs s’haurien imaginat que aquest parell de Valls fent música des de casa seva amb un ordinador tindrien tant èxit, i que acabarien omplint una sala com l’Apolo un dissabte qualsevol de primavera. Doncs ho han fet, i no pas de qualsevol manera, sinó capgirant la sala en una festa apoteòsica. En una calçotada ben èpica.
Fa poc més de dos mesos que Taylor Swift anunciava un nou àlbum: “The tortured poets department”. A l’hora de la veritat, però, no només ha tret un disc. Passades dues hores de la publicació ha sortit “The tortured poets department: the anthology”; un recull que afegia 15 noves cançons al projecte. Els swifties s’han llevat amb 31 noves cançons de la cantautora nord-americana.
Després de la seva ruptura amb l’actor britànic Joe Alwyn, s’esperava un àlbum de desamor. Un projecte sobre com dir adeu a la persona que pensàvem que hi seria sempre, però un dia acaba marxant. En aquest aspecte romàntic, també hi ha cançons per Matty Healy, cantant de The 1975, i Travis Kelce, actual parella de la cantant. També s’esperava un àlbum molt poètic, semblant a “folklore”, però aquest cop deixant la narrativa i parlant des de la primera persona, mostrar la seva experiència. Doncs bé, Taylor Swift no ha decepcionat. No només ha parlat del seu desamor, sinó que també recorda el seu passat, la seva “reputation era”, època en que va desaparèixer durant més d’un any degut a la pressió mediàtica i assetjament que va rebre per part d’alguns dels seus companys de professió, a qui dedica també alguna cançó.
És un molt bon àlbum, en què trobem la sensibilitat de la qual recentment s’ha apoderat la cantant, amb cançons molt diverses, que semblen travessar les diferents parts d’un dol; des de la més absoluta tristesa fins a la ràbia, amb moltíssimes referències i paral·lelismes a altres àlbums en que evidència el desig de no haver-se de trobar en la posició de fer aquest àlbum. No haver de parlar de plans de boda asseguda al seu piano.
L’àlbum comença amb ‘Fortnight’, una col·laboració amb PostMalone, i sembla complir amb les expectatives. La cinquena cançó de tots els àlbums de Swift acostuma a ser la més personal i vulnerable, com ens torna a demostrar a ‘So long, London’, on veiem a una noia que després de lluitar molt per la seva relació, i estimar molt més que la seva parella l’estimava a ella “abandona la RCP”, assumint que la relació ja està morta. A la tornada s’intenta convèncer que podrà trobar a una altra persona.
Són bastantes cançons de l’àlbum en que trobem a una Taylor cantant des de l’enyor a una relació passada, com a ‘The smallest man who ever lived’, o a ‘loml’; on alterna “love of my life” amb “loss on my life” assumint que no podrà tornar mai a aquella persona.
També veiem cançons que s’allunyen una mica d’aquesta ruptura amorosa i es centren més en el context de quan aquesta va començar. Taylor Swift va ser assenyalada i fortament criticada, cosa que va causar la seva desaparició voluntària durant un any. En aquest àlbum torna a aquella època, no per donar explicacions, sinó per assenyalar als culpables, concretament Kim Kardashian i Kanye West. L’enemistat entre aquestes celebritats no era cap sorpresa, però a ‘thanK you aIMee’ dona veu a tot el que va callar en el seu moment.
A part de tornar a la seva “reputation era”, també torna la Taylor Swift que coneixem per uns ritmes pop i lletres divertides. ‘But daddy i love him’ n’és l’exemple perfecte. Una cançó animada en la que també podem veure una gran evolució en la cantant si ens fixem amb les cançons del mateix estil que havia fet en un passat. A nivell de referències, i metàfores, que ara surten de les cançons profundes i vesteixen fins i tot aquelles més animades, veiem com clarament Swift no deixa de superar-se com a artista.
L’àlbum és molt bo. Es nota que està molt treballat i les lletres són rebuscades per dir exactament allò que ella vol. No deixa de ser un àlbum de desamor, però molt més profund i intens que cap dels altres. Compleix l’objectiu de parlar en primera persona però amb l’emoció que havíem vist a “folklore” o “evermore”.
Sí que he de dir, que amb les 15 cançons afegides es fa un pèl llarg per escoltar-ho tot seguit, però les cançons no perden qualitat ni molt menys.
“The tortured poets department” és un àlbum ideal pels swifties, però també per aquells que només escolten a la cantant de tant en tant. El gran repertori de cançons i la gran varietat fan que tothom tingui, com a mínim, una cançó amb la qual es pugui identificar.
Taylor Swift ho ha tornat a aconseguir.
Després del fabulós final de gira de la “Fotosíntesi Final” a Catalunya a les Fires de Girona, ens vàrem acomiadar de La Fúmiga amb la promesa que tornarien aviat.
I ara, el grup de música valencià ha tornat aquesta primavera amb una nova gira que porta per nom el títol del disc: “TOT ESTÀ PER FER”.
I amb ells ens hem retrobat per començar la seva nova gira, a La Mirona de Salt dins del festival Strenes. Com ells diuen “família del Nord, hem tornat”, i així va ser. I per donar-los la benvinguda a casa nostra, aquí estàvem molts de nosaltres que repetíem després de la nit de Barraques.
Aquests sis mesos hem trobat a faltar la seva vitalitat, però l’espera ha valgut la pena. La Fúmiga ha vingut per quedar-se.
Ha estat una presentació energètica i dinàmica que ha comptat amb la col·laboració d’un públic fidel, agraït i entregat.
Des de la primera cançó “RÈCORD MUNDIAL”, fins a la darrera “LA CASA PLENA” hem vibrat, saltat i cantat tant cançons antigues, com de les més noves, perquè encara que fes poc temps que les haguessin tret, semblava que ja formaven part de nosaltres i la gent ja se les ha fet seves.
Han repassat èxits com “Havia de Passar”, “Mediterrània”, “Espremedors”, “Addictes a Viure” o “Ja No Fa Mal”, barrejant-los amb nous èxits com ja ho estan sent “COVARDS”, “JA DORMIRÉ” o “PRINCIPIS”.
Com és marca de la casa, també ens han regalat petites dosis del seu missatge compromès, un cant a l’amor i a la llibertat.
Enmig d’aquesta celebració, en la qual la festa sempre està assegurada, no ha pogut faltar un moment intimista on tot el públic s’ha unit per acompanyar-los cantant a ple pulmó la cançó “Llavors”.
Cal destacar l’entrega dels músics vers l’espectacle, ja que han fet que l’energia no caigués en cap moment del concert. I és que és una realitat quan dic que tant ells com el públic ho han donat tot i més. Com ells mateixos han bromejat: la nit d’ahir va ser la primera classe de càrdio de moltes més que han de venir.
El concert només ha estat un simple tastet d’aquesta nova gira. Gràcies a La Fúmiga les nits a la Mediterrània continuaran sent una gran festa.
Aquesta nit d’abril s’ha guanyat un bonic record a la meva memòria. I és que com ells mateixos diuen “com no te vaig a estimar?” si cada concert seu és pura màgia.
The Tyets feia moltes setmanes que anunciaven el seu nou directe, fent especial menció a la nova il·luminació que hi trobaríem, així com a un nou i espectacular so i dimensió que agafarien les seves cançons. Podrien haver mentit i que fos una estratègia de màrqueting, però no ha estat així. El que van dir ho han complert, amb un show molt visual i amb un potent directe que molts desitjarien tenir. Es notava les taules i la professionalitat de tots els músics que hi havia sobre l’escenari.
The Tyets han estrenat aquest nou directe, en un dia on molts grups i artistes també actuaven arreu del territori, entre ells Figa Flawas, Oques Grasses, La Fúmiga o Nil Moliner entre altres. Amb dos d’ells tenen cançons on hi col·laboren i per tant ens hem quedat sense escoltar-les en el concert dels Tyets, però per sort els Sexenni, o més concretament l’Andrés Sánchez i en Pep Saula sí que han pujat a l’escenari a cantar el ‘Grup de pop’, en una versió més reduïda. Tampoc ha faltat la Mushkaa, que un cop més ha desfermat una histèria col·lectiva. I no és per menys!
Col·laboracions al marge, els Tyets han demostrat que no els hi cal tenir grups convidats per oferir un directe rodó. Les seves cançons funcionen i pràcticament totes han anat sonant sense cap tipus de pausa. Un dels moments on la música ha parat una estona ha estat quan han llençat unes pilotes de plàstic que anaven amb premi, ja que un afortunat anirà de viatge a Miami! Sempre hi ha gent amb sort!
La resta no ens hem queixat i hem passat una nit de meravella, que no ho havíem mencionat, però ha començat amb el directe de Martigo, un artista que s’està presentant amb el seu disc “Xarnego” i que té molt a dir. En directe ja ha demostrat el seu nivell i de ben segur tindrà un 2024 d’allò més bo.
El concert dels Tyets ens ha portat una sorpresa en forma de novetat i és que han estrenat ‘Que vinguis’ un tema que segons han explicat arribarà el mes de maig i que promet bon rotllo assegurat!
La nit també ens ha deixat temps per emocionar-nos amb ‘Desembre‘, per recordar l’Olívia‘, per tornar a l’estiu amb ‘La platja‘ o per fer un bon ‘Bailoteo’. I evidentment no ha faltat el ‘Coti x Coti’, un dels temes que tothom va acabar més fart el 2023 però que si no sona i no pots ballar la sardana no és un concert dels The Tyets.
El grup del Maresme encara l’any amb un bon grapat de concerts, mentre continuen treballant en noves cançons, per un nou disc, que com han explicat arribarà durant el 2025.
Us deixem amb un recull del concert, on s’inclou el seu nou tema ‘Que vinguis’.
View this post on Instagram
La versió que Disturbed van fer del ‘The Sound of Silence‘ i que ara Cyril ha remixat arriba fins al número 1 de la Primera Llista sent un gran èxit a tot arreu.
Entren a la llista
Ava Max – My oh my
David Guetta feat. OneRepublic – I don’t wanna wait
Dua Lipa – Illusion
Artemas – i like the way you kiss me
Surten de la llista
Marshmello, Pink i Sting – Dreaming (23 setmanes)
Galantis feat. David Guetta & 5 Seconds of Summer – Lighter (4 setmanes)
Sia & Kylie Minogue – Dance alone (8 setmanes)
SZA – Saturn (6 setmanes)
Aspirants
Justin Timberlake – No angels (5 setmanes)
Oques Grasses i Julieta – Com el dia i la nit (novetat)
OneRepublic – Nobody (novetat)
Blaumut – Camises de palmeres (novetat)
Marlena & The Tyets – estaré millor demà (novetat)
La Llista Nº 585
| # | Artista | Cançó | Set. | Var. |
| 01 | Disturbed feat. Cyril | The Sound of Silence | 7 | +7 |
| 02 | Ariana Grande | We can’t be friends (wait for your love) | 5 | -1 |
| 03 | Benson Boone | Beautiful Things | 11 | = |
| 04 | Beyoncé | Texas Hold’Em | 8 | -2 |
| 05 | Figa Flawas | 4 KISSUS | 13 | -1 |
| 06 | La Fúmiga & The Tyets | Covards | 8 | +4 |
| 07 | Djo | End of beginning | 3 | +5 |
| 08 | Dua Lipa | Training Season | 9 | -3 |
| 09 | Kygo feat. Ava Max | Whatever | 12 | -3 |
| 10 | Teddy Swims | Lose Control | 18 | -1 |
| 11 | Mushkaa & Bad Gyal | SexeSexy | 3 | +9 |
| 12 | Emilia & TINI | La_Original.mp3 | 14 | -5 |
| 13 | Cyril | Stumblin’ In | 11 | -2 |
| 14 | Ginestà | La meva sort | 9 | = |
| 15 | Sexenni & The Tyets | Grup de Pop | 6 | +2 |
| 16 | Tate McRae | Greedy | 28 | -3 |
| 17 | Oques Grasses | Com està el pati | 3 | +5 |
| 18 | Belén Aguilera & Julieta | Thelma & Louise | 5 | +1 |
| 19 | Mahmood | Tuta Gold | 9 | -4 |
| 20 | Shakira & Cardi B | Puntería | 3 | +8 |
| 21 | Pharrell Williams & Miley Cyrus | Doctor (Work it out) | 6 | +3 |
| 22 | Olivia Rodrigo | Obsessed | 3 | +4 |
| 23 | Noah Kahan | Stick season | 15 | -7 |
| 24 | Sopa de Cabra & Triquell | Que et vagi bé | 6 | +3 |
| 25 | Dua Lipa | Houdini | 23 | = |
| 26 | Ariana Grande | Yes, and? | 14 | -5 |
| 27 | Calvin Harris & Rag’n’Bone Man | Lovers in a Past Life | 6 | -4 |
| 28 | Artemas | i like the way you kiss me | 1 | 🆕 |
| 29 | Hozier | Too Sweet | 2 | +8 |
| 30 | Ofenbach | Overdrive | 21 | = |
| 31 | Els Amics de les Arts | Les paraules que triem no dir | 10 | -2 |
| 32 | Nil Moliner | Ara | 4 | +3 |
| 33 | Imagine Dragons | Eyes Closed | 2 | +6 |
| 34 | Alfred Garcia | Els teus ulls | 27 | -2 |
| 35 | Dua Lipa | Illusion | 1 | 🆕 |
| 36 | Lost Frequencies feat. Bastille | Head Down | 16 | -5 |
| 37 | Buhos & Mar Lucas | Today is the day | 2 | +3 |
| 38 | Nebulossa | Zorra | 10 | -4 |
| 39 | Ava Max | My Oh My | 1 | 🆕 |
| 40 | David Guetta & OneRepublic | I don’t wanna wait | 1 | 🆕 |
Bon dia 🙂 Com ha anat la setmana?
Però com hi ha hagut poquetes novetats, us porto un seguit de recomanacions de hip-hop que he estat escoltant molt aquesta setmana:
