Després del fabulós final de gira de la «Fotosíntesi Final» a Catalunya a les Fires de Girona, ens vàrem acomiadar de La Fúmiga amb la promesa que tornarien aviat.
I ara, el grup de música valencià ha tornat aquesta primavera amb una nova gira que porta per nom el títol del disc: «TOT ESTÀ PER FER».
I amb ells ens hem retrobat per començar la seva nova gira, a La Mirona de Salt dins del festival Strenes. Com ells diuen «família del Nord, hem tornat», i així va ser. I per donar-los la benvinguda a casa nostra, aquí estàvem molts de nosaltres que repetíem després de la nit de Barraques.
Aquests sis mesos hem trobat a faltar la seva vitalitat, però l’espera ha valgut la pena. La Fúmiga ha vingut per quedar-se.
Ha estat una presentació energètica i dinàmica que ha comptat amb la col·laboració d’un públic fidel, agraït i entregat.
Des de la primera cançó «RÈCORD MUNDIAL», fins a la darrera «LA CASA PLENA» hem vibrat, saltat i cantat tant cançons antigues, com de les més noves, perquè encara que fes poc temps que les haguessin tret, semblava que ja formaven part de nosaltres i la gent ja se les ha fet seves.
Han repassat èxits com «Havia de Passar», «Mediterrània», «Espremedors», «Addictes a Viure» o «Ja No Fa Mal», barrejant-los amb nous èxits com ja ho estan sent «COVARDS», «JA DORMIRÉ» o «PRINCIPIS».
Com és marca de la casa, també ens han regalat petites dosis del seu missatge compromès, un cant a l’amor i a la llibertat.
Enmig d’aquesta celebració, en la qual la festa sempre està assegurada, no ha pogut faltar un moment intimista on tot el públic s’ha unit per acompanyar-los cantant a ple pulmó la cançó «Llavors».
Cal destacar l’entrega dels músics vers l’espectacle, ja que han fet que l’energia no caigués en cap moment del concert. I és que és una realitat quan dic que tant ells com el públic ho han donat tot i més. Com ells mateixos han bromejat: la nit d’ahir va ser la primera classe de càrdio de moltes més que han de venir.
El concert només ha estat un simple tastet d’aquesta nova gira. Gràcies a La Fúmiga les nits a la Mediterrània continuaran sent una gran festa.
Aquesta nit d’abril s’ha guanyat un bonic record a la meva memòria. I és que com ells mateixos diuen «com no te vaig a estimar?» si cada concert seu és pura màgia.
