Taylor Swift protagonitza el gran llançament internacional de la setmana amb el seu disc “The tortured poets department” format per 31 cançons que sumen una durada superior a les 2 hores.
Bruce Springsteen edita una nova col·lecció de grans èxits, mentre que Pearl Jam presenten “Dark Matter”. UB40 publiquen “UB45”, mentre que Gabrielle Aplin estrena “Writers block pt 1”.
A casa nostra tenim nou material de enMatu, dani6ix i Izzkid o BOYE.
Oques Grasses continua consolidant-se com un dels grans grups en llengua catalana de casa nostra. La publicació del seu sisè disc, Fruit del deliri, ha estat un dels esdeveniments musicals de l’any, sobretot si es té en compte la bona rebuda que ha tingut per part de la premsa i del públic, que l’ha reproduït sencer pràcticament mig milió de vegades, una xifra extreta dels més de cinc milions de reproduccions que sumen les seves cançons en tan sols una setmana.
La banda osonenca, comença la gira de presentació del disc amb els concerts al Cruïlla DO Terra Alta i al Festival Strenes amb totes les entrades exhaurides. Fins a l’octubre, Oques Grasses actuaran a festivals catalans, del País Valencià, Madrid i Mallorca.
Oques Grasses comença la gira de presentació del seu sisè disc, Fruit del deliri, amb els concerts al Cruïlla DO Terra Alta de Batea i al Festival Strenes amb totes les entrades exhaurides.
Clodine revela que la inspiració darrere d’aquesta emotiva peça musical va sorgir d’un simple joc: havia d’escriure una estrofa que inclogués tres paraules concretes i una d’elles era “postal”. A partir d’aquí va estirar el fil per explicar la típica història que veiem a les pel·lícules i que a vegades també passa a la vida real: dues persones que es coneixen des de la infantesa i un dia s’adonen que potser entre elles hi ha quelcom més que una amistat. Es plantegen els dubtes, les pors, i es dona voltes al voltant d’una pregunta insistent: i si intentar-ho ho espatlla tot?
Clodine confessa que va començar la cançó sense saber de què volia parlar. I que l’inici de la cançó sigui: “no sé com començar” és més que real.
Amb aquesta nova cançó, la cantant consolida el seu estil distintiu i la seva capacitat per connectar amb el públic a través de la música autèntica i emotiva.
Maria Fort, cantant i compositora presenta el seu nou EP, Batecs Per Minut. Es tracta d’un gir musical encarat cap al pop urbà i electrònic i amb l’objectiu de fer un pas cap a una altra zona, arriscar, innovar i trobar un so únic i original. Després d’una etapa més orgànica, l’artista comença a experimentar amb la producció i la composició des d’un ordinador.
Aquest nou treball conceptual plasma les reaccions que té el seu cor envers diferents situacions: l’enamorament, l’empatia i sororitat, la ràbia i venjança, i la soledat.
En el transcurs d’aquest EP, es crea una atmosfera sonora molt potent, rítmica i immersiva, acompanyada de moviment. Hi apareix molt l’element del bombo representant el batec i sintetitzadors que creen molt d’espai. Predomina molt el “beat”, fins al punt de passar pel reggaeton i el techno. No obstant això, sempre es manté el seu color vocal dolç, sensible, càlid i tendre.
La creació d’aquest nou EP ha estat també gràcies al productor Joel Llauradó, que ha contribuït a dotar les cançons d’una producció meticulosa i emotiva. Juntament amb altres talents destacats com Javi Vacuum en la masterització, Mikel Llobera en el disseny de la portada i Max Gener en la direcció artística, l’equip ha creat una obra que captura l’essència i la visió de l’artista.
El EP està format per 4 cançons: Ara et prometo_117bpm, Què serà_94bpm, Tot torna_144bpm i Sola_95bpm. Els títols inclouen el concepte del bpm, ja que es crea una relació entre el batec del cor i els bpms al que van les cançons, metaforitzant així que les cançons també tenen un batec i vida.
enMatu acaba de presentar el seu disc “Llaços” i hem quedat amb ell a un bar de Gràcia, on feia una presentació en directe del treball. N’hem parlat una estona fins que han fet acte de presència alguns dels protagonistes d’aquella presentació. En Pol i en Pau s’encarregaven de presentar l’acte i resulta que en Pau és un tiktoker amb prop de 200.000 seguidors. El podeu seguir si voleu!
Per la seva banda, enMatu és un d’aquests nous artistes que cauen bé i és que sap fer bé la seva feina. Així mateix força persones de la professió ens demanava que li féssim una entrevista.
El juliol el podrem veure a Premià de Mar actuant, tot i que abans alguna cosa més hi haurà.
Habla de Mí en Presente han publicat el seu nou disc “de todo se sale” un nou treball que deixa molt bones sensacions, amb cançons que t’atrapen ràpidament i on el grup ha volgut ser més sincer que mai explicant el que estaven sentint en el moment de crear els temes. I és que tots els membres del grup estan a punt de superar els 30 anys i encara aquesta situació explicant tot el que els hi ha sortit del pap.
Una entrevista que hem començat amb en Pau fins que en Max s’hi ha afegit, ja que s’havia equivocat d’ubicació. Esperem que el dia del concert de presentació vagi a la sala que toca! Que per cert serà a l’Apolo el 18 de maig.
Llaços és el primer EP d’enMatu. En aquest treball, enMatu s’alia amb alguns dels noms més interessants de la nova escena urbana catalana (Xavi Coca de The Tyets, IZZKID & dani6ix…) per presentar-se formalment. “LLAÇOS” és un EP curt, petit i immadur. Aquest EP no és més que el reflex de la manera com viu i entén l’amor, les relacions, els LLAÇOS… l’enMatu. Un amor cursi i ridícul, trist i còmic, tímid però marranu.
Musicalment, experimenta amb diferents ritmes i sons però sempre pivotant al voltant del reggaeton. Aquest treball és una fotografia desacomplexada de la realitat artística i vital d’enMatu. Amb cançons marranes com ‘GULUSSINA’ i ‘GORMITI’, altres més emotives i personals com ‘NO SOC CANTANT’, i altres més petardes com ‘FIAT 500’ o ‘UN JOC’. El que tenen en comú? HITS per ballar aquesta primavera.
enMatu ha emergit com una nova veu vibrant en la música urbana catalana. Amb la fusió de reggaeton, trap, rnb i afrobeat, entre d’altres estils, ha anat cridant l’atenció del públic més atent, a més de fer-se un nom dins de les promeses de l’urbà a Catalunya. Les seves lletres i melodies exploren les relacions personals amb una combinació de melancolia i modernitat. Les col·laboracions amb artistes del moment, com dani6ix i izzkid, a l’icònic disc de Nadal del Roots, consoliden un nou col·lectiu que puja amb força i que ja rep el suport d’artistes com The Tyets o Mushkaa. Una nova escena prometedora de la qual enMatu forma part com a artista clau.
BOYE és un personatge que vol deixar empremta. La seva irrupció en qualsevol tipus d’esdeveniment sempre afegeix alguna cosa més. Al cinisme i a la visió crua de la societat l’acompanya de gamberrisme i d’irreverència. Crític i desenfadat, profund i lleuger, divertit i eloqüent. BOYE Té el seu propi llenguatge, i les seves pròpies picades d’ullet. Crits com “OYE BOYE” o balls com el del dit de ‘NA’ fan i frases com “Aquest embolic no el vaig veure venir” fan que el situïs en un univers propi. És un personatge que no té pèls a la llengua, que critica allò que no li agrada, que es posa en perill, que parla cruament d’allò que li sembla injust i que està connectat amb la realitat social contemporània.
Musicalment s’apropa a artistes com Childish Gambino, Kendrik Lamar, C. Tangana o Kae Tempest. I estèticament s’agermana amb Ernesto Artillo, Javier Castán, o Camila Falquez.
La creació de narratives i universos particulars així com la seva posada en escena fan de l’ecosistema BOYE un lloc on emocionar-se, riure’s, ballar i plorar són benvinguts.
Per moments satíric i divertit, però sempre reflexiu i punxant, combinant una lírica poètica i profunda amb un to burleta i gairebé gamberro, l’àlbum de debut de BOYE llança la pregunta de què estem fent com a societat i si és sostenible la nostra manera de vida.
A més de la producció d’Arnau Vallvé, pulmó del projecte musical de BOYE, Roger Pi, Julio Bernardo i el gran Raül Refree també col·laboren al disc acompanyant el seu autor en les seves incursions folklòriques.
Amb el llançament del disc, BOYE estrena també el vídeo de “MOCHILAS”, dirigit per ell mateix amb la participació d’actors i actrius de renom com Macarena García o Elena Martín, a través del qual il·lustra a la perfecció l’habitual transferència de ferides emocionals , el traspàs d’aquelles motxilles que tots carreguem.
Després de presentar-se amb “Here to Stay” a la passada edició del Benidorm Fest, Sofia Coll ara ens porta “Q NO”, una cançó que entra dins del gènere pop electrònic urbà, una proposta diferent i única dins del panorama català fet per una artista femenina que no deixa indiferent a ningú com és la Sofia.
“Q NO” ha estat produïda per Miguel García (AllNightProducer), productor que ha treballat amb artistes com Belén Aguilera, Lluna KI, Marlena, Aleesha o Mala Rodríguez.
La periodista, presentadora de televisió i locutora de ràdio, Georgina Arnau, mostra el seu vessant més creatiu i personal amb el seu projecte musical que porta per nom Genna.
La cantant, compositora i lletrista de l’Empordà publica la seva primera cançó titulada El pacte, el primer senzill d’una llista de temes que conformaran el seu pròxim EP que veurà la llum durant aquest any.
El primer senzill parla de la reconciliació amb aquells llocs o espais que en algun moment de la vida havien tingut un significat especial. Quan les coses canvien, ens fa por tornar-los a trepitjar i és aquí on neix l’acord per intentar construir un nou relat, lluny del que en una altra vida havia estat casa. El tema ha estat produït pels compositors i cantants Uri Plana (Siderland) i Roger Argemí, de l’estudi Doreste Records.
Genna ofereix una proposta musical original i plena d’emoció que combina l’indie-pop amb pinzellades de música electrònica. Els capítols de la seva vida són la matèria literària d’on beuen les seves lletres, que parlen d’allò més quotidià.
La cantant farà aquest any una gira de presentació amb les actuacions ja confirmades als festivals White Summer o Tingladu, entre altres.
Cantant, ballarina i actriu, la gironina Aina Reig es postula com una de les noves promeses de l’escena pop catalana. La seva és una proposta diferent, que fusiona una base comercial pop-urbana amb lletres que tenen un pes simbòlic important i que parlen de l’amor i el desamor sense caure en la banalitat i el sexisme de les lletres que solem trobar en la música urbana.
Representant la rosa verda, ‘La indiferent‘ ens vol transmetre la fragilitat i efimeresa del pas de la gent per la nostra vida i el buit que ens deixen. Fa referència a la banalització amb què es tracten les relacions avui en dia, però representat altre vegada amb un toc humorístic i reforçant la idea d’empoderament i autoestima.
Jugant amb una base de reggaeton soft, la cançó ens transporta a un bar on comença una suposada història d’amor però presentada com un joc amb data de caducitat.
El videoclip de la cançó torna estar protagonitzat pel nostre company de Primera Fila Arnau Figueroa, així com Jan Gil, que demostren el seu talent com a ballarins.
Alfred García ens regala una nova cançó sota el títol de “Llamas en el cielo”, composta per ell i produït pel mateix Alfred i Pol Álvarez amb què tornen les guitarres i els palmells tan característics d’aquesta nova era de l’artista, encara que apropant-se a un so més pop al que ens tenia acostumats amb “Els teus ulls”.
Amb tocs de folklore espanyol i una història d’amor a la seva lletra, Alfred García floreix com a primavera en un nou single ple de referències a la cultura musical del país que sorprendran les orelles més bregades i que enamorarà tots els públics.
En paraules del propi Alfred:
“”Llamas en el cielo” és una sensació, un sentiment que neix de les emocions i els moments més genuïns. Neix d’aquesta albada on el desig d’un dia nou ens acosta una mica més als nostres somnis i a com fer-los realitat. Com fer-ho perquè la vida no ens cremi massa, creant a foc lent al voltant de la foguera més bonica del món.
Només sóc un compositor que intenta estimar i cuidar la bellesa, com la veu acompanya la guitarra, i el vent les respostes. No puc complir els desitjos impossibles. No puc predir el futur. Ni baixo la Lluna fins al teu llit, ni m’elevo fins al cel per baixar-te el Sol, ni lluitar contra les marees. Però, tot i això, puc imaginar-ho, fer-ho cançó. I que ho ballem junts algun dia al meu jardí.
Aquesta és la meva certesa, aquesta és la meva cançó. Tu.”
