Neisha torna amb força amb “De missió”, el nou senzill que marca l’inici de la seva nova etapa musical i serveix com a carta de presentació de Presidenta de Cuntalunya, un projecte en dos volums que promet sacsejar l’escena urbana catalana. Amb un beat trap d’estil Atlanta i una actitud directa i provocadora, l’artista barcelonina trasllada aquest so a la nostra llengua amb autenticitat i sense filtres, convertint qui escolta en una mena de Sexyy Red a la catalana.

La cançó celebra el capital sexual sense complexos i reafirma el univers propi i trencador de Neisha, on conviuen el reggaeton, el dancehall i el trap melòdic. Amb una mirada femenina, catalana i desinhibida, la cantant continua trencant esquemes en una escena on encara hi ha poca representació femenina i en català dins d’aquests gèneres.

Amb una trajectòria que va començar el 2016 amb Crimen Pasional, el primer grup de reggaeton en català, Neisha ha actuat en escenaris com la Sala Apolo, Sidecar o el Festival Strenes Urbana, i ha portat el seu so fins a Berlín. El 2021 va debutar en solitari amb Dolcesa Bruna (Sant Jordi), un EP que fusionava poesia catalana amb ritmes urbans, i que va ser reconegut als Premis Miquel Martí i Pol.

Amb Anime en català (Delirics, 2023), va explorar un univers visual i sonor inspirat en l’anime i el manga, i va col·laborar amb artistes com Lil Guiu (P.A.W.N Gang). Recentment, ha experimentat amb nous estils com en 3Bé —amb el menorquí Malánima— o Les Prada, produït per L-Street, amb influències del trap d’avantguarda.

Ara, amb De missió, Neisha engega la seva “campanya electoral” artística i reivindica el seu lloc com a pionera de la nova música urbana en català, amb un discurs potent, un estil inconfusible i una voluntat clara de provocar, inspirar i liderar.

Manel Terensi ens presenta el seu nou single “De Fan”, una cançó de pop-rock en català que parla de deixar enrere el passat i posar límits a les persones que fan mal. Amb un missatge clar i una producció sòlida, el tema marca l’inici d’una nova etapa musical més sincera i directa per a l’artista.

La cançó, enregistrada a Ophiura Studio, arriba acompanyada d’un videoclip vibrant dirigit per Joan Navarra, on destaca una coreografia interpretada per ballarines professionals i el mateix Manel, que s’atreveix amb un dance break ple d’energia coreografiat per Aïna Roura. El vídeo també compta amb la participació de diversos figurants que aporten naturalitat i força emocional a la història que s’hi narra.

Amb aquesta nova proposta, Terensi consolida la seva presència en l’escena musical catalana i reafirma el seu compromís amb un estil propi i una expressió autèntica. “De Fan” ja està disponible a totes les plataformes digitals i es pot veure a través del seu canal de YouTube.

El Lleig presenta “Dipòsits de gas”, el primer avançament del disc Fins que no em quedi veu, una obra que parla sense embuts de l’amor, la malaltia i el pas del temps. La cançó, profunda i delicada, narra la història d’una parella que afronta una malaltia incurable. Tot i el títol, els dipòsits només en són l’escenari; el dolor, la tendresa i la sinceritat són els veritables protagonistes.

És una cançó sobre la fragilitat de la vida, la necessitat d’aprendre a deixar marxar i l’amor més nu i autèntic. Una d’aquelles peces que no busquen agradar, sinó dir el que s’ha de dir. Sense filtres.

Amb aquest nou disc, El Lleig —alter ego de José Galdrán, músic tarragoní de llarg recorregut— reivindica una manera de fer música allunyada del postureig i l’obsessió pel “triomf”. La seva aposta és clara: seguir escrivint i cantant perquè ho necessita, perquè és la seva manera de respirar.

“Fa deu anys, quan tot es va posar costa amunt, vaig tornar a la música i a la meva família”, explica l’artista. D’aquell moment en va néixer El Lleig, un nom que desafia les convencions i abraça la vulnerabilitat. Des d’aleshores, ha convertit les seves vivències en cançons que connecten des de la veritat més crua.

Conegut també per la seva vinculació amb el món dels instruments musicals i per assessorar durant anys músics tarragonins, Galdrán ha decidit posar la pell a cada tema d’aquest nou treball. Fins que no em quedi veu és un disc que parla de resistir-se a l’oblit, de no rendir-se davant el temps ni les inseguretats. D’explicar el que encara cal explicar.

I “Dipòsits de gas” n’és el primer crit, serè però ferm. Una cançó que toca. Que pesa. Que acompanya.