Mushkaa se suma a la llarga llista d’artistes i grups que cancel·len les seves actuacions en festivals que tenen relació amb l’empresa KKR, per la seva vinculació amb Israel.
L’artista ha explicat a través de les seves històries d’Instagram que va decidir seguir endavant amb l’actuació en el Sónar, perquè en aquell moment pensava que el boicot no era l’única manera de fer activisme i que potser es podia canviar alguna cosa des de dins. Ara però creu que el boicot és l’única eina del canvi radical contra el genocidi.
Els últims dies també han decidit no formar part del FIB: Residente, Camellos, Judeline o Califato 3/4.
El Sant Jordi Club tal com el coneixem té els dies comptats. Aquest 17 de juliol, l’Ajuntament de Barcelona donarà el tret de sortida al concurs internacional d’arquitectura que marcarà l’inici d’un ambiciós procés de reforma integral del recinte. L’objectiu és convertir aquest emblemàtic espai de Montjuïc en una sala moderna, versàtil i altament especialitzada en música en viu, amb una capacitat flexible d’entre 3.500 i 9.000 persones.
Inaugurat l’any 1992 com a part de la infraestructura de l’Anella Olímpica, el Sant Jordi Club es redefinirà completament per adaptar-se als estàndards acústics, escènics i tecnològics actuals. El projecte, impulsat per Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i valorat en 70 milions d’euros, preveu l’inici de les obres l’any 2027 i la seva finalització el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional de 1929.
Durant aquest període de dos anys, l’espai romandrà tancat a concerts i espectacles. Tot i això, la seva importància actual és indiscutible: només el 2025 acollirà 44 dels 94 esdeveniments programats a l’Anella Olímpica, compartint protagonisme amb el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic. En els darrers dos anys, prop de dos milions de persones han assistit a espectacles en aquest conjunt d’espais, un 80% del públic local o regional, segons dades presentades per la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet.
Durant l’acte de presentació, Bonet ha subratllat que el nou equipament haurà de tenir una identitat arquitectònica pròpia, però integrada dins del conjunt de Montjuïc. El nou Sant Jordi Club multiplicarà per cinc la seva superfície actual, passant dels 2.976 als 16.500 m², en part gràcies a l’aprofitament de l’aparcament situat just davant de l’edifici. Serà el primer auditori de l’Estat concebut exclusivament per a espectacles musicals, amb un enfocament clar en la qualitat de l’experiència del públic i la sostenibilitat.
Aquesta reforma s’emmarca en una estratègia global de transformació de la muntanya de Montjuïc de cara al 2035, amb una inversió total prevista de 370 milions d’euros. El pla inclou projectes destacats com l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la recuperació del Palau d’Esports per a usos culturals i esportius, i la millora de la connexió urbana i del transport públic, incloent-hi l’arribada de la línia 2 del metro i la integració amb els Ferrocarrils de la Generalitat.
Amb aquesta aposta, el consistori aspira a fer realitat la “tercera gran transformació” de Montjuïc, després de les de 1929 i 1992, consolidant-la com el gran parc metropolità de Barcelona i dotant-la dels equipaments culturals i d’oci que la ciutat necessita en el segle XXI.
Els Figa Flawas tornen a sorprendre amb un nou projecte audiovisual, un documental fictici que acompanya a un videoclip, però que va més enllà de la música. Es tracta de: “Tot aquest espectacle”, un curtmetratge de vint minuts, dirigit per la jove realitzadora Júlia Coldwell i escrit pel còmic i guionista Marc Sarrats.
La peça ens mostra amb humor àcid i una videografia similar a la The Office o Paquita Salas, la reacció d’una discogràfica davant que el nou senzill del duo sigui un Ska. Amb to critíc i irònic recrea aquesta situació esbojarrada amb una mirada creativa i multidisciplinària, on la música, l’humor i la cultura popular conviuen amb naturalitat i originalitat.
El curtmetratge compta amb un repartiment de primer nivell, amb la presència destacada d’Elisabet Casanovas (Merlí, Chavalas), Jordi Rios i Cesc Casanovas (actors habituals de Polònia) i Estel Ibars, actriu de teatre amb experiència al TNC (L’Aranya). A més, el curtmetratge amaga un cameo sorpresa : Lluis Gavalà, que ja havia col·laborat amb el grup en el tema Xalalà, apareix en una escena clau com a figura referencial de la música catalana.
També hi participen figures històriques de l’ska i de la cultura popular catalana, com Luismi i Sergi “Xeriff” Monlleó, membres de Dr. Calypso, o el dissenyador i agitador cultural Txarly Brown, autor de la portada del single a la freSka. El periodista Xavier Pérez Esquerdo completa la llista de cameos d’un projecte que, més enllà de la broma, connecta diferents generacions i àmbits de la cultura catalana.
Amb “Tot aquest espectacle”, Figa Flawas acompanya el llançament del seu nou senzill “a la freSka”, un tema d’estètica vintage i ritme ska que ja supera les 300.000 reproduccions a Spotify. El projecte reafirma l’estil irreverent i creatiu del grup, que combina música, humor i audiovisuals per construir un univers propi i genuí.
Sota el segell discogràfic propi de Cactus Jack, “Travis Scott” ha publicat el seu vuitè disc seguint el fil del sisè treball d’estudi: Jackboys 2. Un projecte musical ambiciós en el qual l’artista nord-americà el comparteix amb diferents artistes tan coneguts com emergents.
Aquest segon disc d’estudi, el cantant segueix el camí de la primera part del disc. Buscant sons i estils musicals innovadors, la discogràfica busca expandir la identitat sonora i visual de Cactus Jack. D’aquesta manera s’estan consolidant una estètica pròpia i una sonoritat característica que barreja producció musical d’alt nivell, cultura de carrer i ambicions en l’àmbit internacional.
L’àlbum conté 17 temes en els quals la família del fenomen “Jackboys” creix. En el vídeo musical “JACKBOYS & TRAVIS SCOTT – 2000 EXCURSION” es pot apreciar com aquest grup ha evolucionat al llarg del temps i posant la metàfora del cotxe que permet portar molta gent. Aquesta “excursion” es descriu com un vehicle espaiós que ha canviat les coses per a ells, ja que poden portar material, música i cantants nous.
Travis Scott i el seu projecte han creat un col·lectiu de músics i artistes on tots ells, estan associats a un gènere musical únic.
Wolf Alice ha presentat el seu nou senzill, ”The Sofa”. Amb aquest, afegeixen una nova dimensió al seu quart àlbum, ‘The Clearing‘, que es publicarà el 22 d’agost. Després del seu retorn als escenaris al Primavera Sound, on van ser cap de cartell, i a Glastornbury, Wolf Alice es consolida com una banda que juga en una lliga pròpia.
Aquest nou senzill, ‘The Sofa’, és un retrat psicològic de l’àlbum. Tracta sobre enamorar-se de la vida i deixar enrere, sense penediments, vergonya o culpa. Com un somni de tarda mandrosa, ‘The Sofa’ és una balada a piano que reforça la que, fins ara, és la millor composició d’Ellie Rowsell, vocalista i compositora del grup. Amb aquesta nova cançó, Wolf Alice assoleix una serenor guanyada amb esforç.
«No vaig arribar a Califòrnia, on pensava que podria començar de nou. Em sento una mica atrapada a Seven Sisters. Al nord de Londres, oh Anglaterra. I potser això està bé»
‘The sofa’, a més, ve acompanyat d’un videoclip. Rodat als carrers del nord de Londres, ciutat d’origen de la banda i en homenatge a la lletra, captura l’esperit de la cançó en càmera lenta i colors vius. L’Ellie, es transporta a una fantasia caòtica, dins de la seva ciutat d’origen sense abandonar la comoditat del seu sofà. D’altra banda, aquest videoclip s’inspira en la fotografia clàssica de carrer, que retrata la interacció i l’alegria compartida amb laguns desconeguts en un dia assolellat. El videoclip ha estat dirigit per Fiona Jane Burgess i conté nombroses referències al proper àlbum de la banda.
A més, el nou senzill dels britànics segueix les passes de la seva anterior cançó, ‘Bloom Baby Bloom’. Aquesta introducció a la seva nova era, és una oda captivadora al creixement, a més de l’evolució i l’expansió en la vida, la música i l’art. Aquest primer llançament en tres anys va ser un gir cap al rock alternatiu, molt intel·ligent per part dels britànics. Va arribar, també, acompanyada d’un videoclip dirigit per Colin Solal Cardo, on es desconstrueix una actuació de rock clàssic.
Escrit a Seven Sisters i enregistrat a Los Angeles l’any passat, el nou disc ‘The Clearing’ revela on es troba Wolf Alice musicalment l’any 2025, amb una col·lecció de cançons absolutament segures, plenes d’ambició, idees i emoció. Sens dubte, ‘The Clearing’ és un disc veritablement atemporal i el seu nou senzill, ‘The Sofa’, ja està disponible a totes les plataformes.
Marc Andurell posa banda sonora a l’estiu amb “Un estiu com els d’abans”, una proposta musical enèrgica i emotiva que convida a recuperar l’essència dels estius sense pantalles, amb més converses, carretera i autenticitat.
Amb un estil pop estiuenc i tocs revival dels anys 2000, Andurell signa un tema que connecta generacions i desperta la nostàlgia d’aquells estius sense cobertura. El videoclip, també ja disponible, s’emetrà durant tota la temporada a les televisions de proximitat.
L’artista barceloní, conegut pel seu pas per musicals com RENT, Fun Home o Bare, i per formar part del grup vocal DeuDeVeu —guanyador d’Oh Happy Day—, es va donar a conèixer com a solista amb “La Deixo Caure”, amb la qual va guanyar la primera edició de l’OP FEST. Aquest 2025 ha publicat el seu primer EP, 4×4, i continua consolidant la seva carrera musical amb aquest nou senzill que fa un cant a la desconnexió i a la vida senzilla.
sombr anuncia la seva gira europea “The Late Nights & Young Romance Tour” on s’inclou una parada el 25 de febrer al Sant Jordi Club de Barcelona. En un primer moment havia de tenir lloc a Razzmatazz però a causa de l’alta demanda s’ha canviat de sala.
L’artista s’ha fet molt popular els darrers mesos gràcies a temes com ‘Back to friends’ o ‘Undressed’, que s’han aconseguit situar a la part alta de les principals llistes mundials, convertint l’artista nord-americà en tot un fenomen.
sombr també s’ha fet molt viral a través de TikTok fent que la seva popularitat augmenti considerablement.
Les entrades sortiran a la venda el proper 18 de juliol a les 10 del matí a Ticketmaster i LiveNation.es. Hi haurà prevenda el dia abans a LiveNation.es. Les entrades costaran 39’5 euros. També hi haurà pack VIP a 153 euros.
Hi ha concerts que no són només música, sinó moments compartits que es graven a la memòria. El d’ahir diumenge al Festival Les Nits de Barcelona va ser exactament això. Lax’n’Busto van tornar a trepitjar l’escenari d’un gran recinte amb totes les entrades venudes i una expectació que s’ha anat escalfant al llarg dels darrers dies d’aquesta mini gira tan especial.
Tot i que el retorn d’en Pemi Fortuny ja no agafa per sorpresa, la seva presència continua sent motiu de celebració. I ell mateix ho sap. Durant el concert es va mostrar pròxim, emocionat, i va reconèixer: “Estem al·lucinant amb com està anant tot això… Fa un any, ni ens ho podíem imaginar”. Un moment sincer, d’aquells que fan de pont entre artista i públic, sense filtres.
El públic, repartit en butaques, s’aixecava i s’asseia constantment, deixant escenes curioses que des del mateix escenari van provocar rialles i complicitat: “Sembla que estiguem a missa: ara podeu seure, ara us podeu posar dempeus”, van dir entre cançó i cançó. Però el que es vivia no era una cerimònia, sinó una comunió rockera de les que costen d’oblidar.
El repertori va ser una celebració del millor del grup: ‘Tornarem’, ‘La meva terra és el mar”, ‘Tu ets la llum’, ‘T’estimo molt’, ‘Trepitja fort’, ‘Miami Beach’, Júlia’ i, com no podia ser d’una altra manera, una “Llença’t” final que va desfer qualsevol protocol de platea. Tothom dret, cantant, cridant i amb ganes que la nit no s’acabés mai.
Van marxar de l’escenari amb The Clash sonant de fons, com a recordatori que la seva essència és clara: actitud, veritat i cançons que no passen de moda. Sense artificis. No els cal res més.
Emoció, llàgrimes i ovacions interminables han omplert avui el Teatre Victòria en una vetllada que ja forma part de la història del teatre català. Dagoll Dagom, la companyia que durant cinquanta anys ha marcat el rumb del musical en català, ha dit adéu als escenaris amb la darrera representació de Mar i Cel, la seva obra més emblemàtica. L’última funció d’aquesta quarta reposició ha estat un esdeveniment carregat de simbolisme, que ha servit tant per acomiadar un espectacle com per cloure una trajectòria artística llegendària.
Amb la direcció d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel —i la mirada fundacional de Joan Lluís Bozzo—, aquesta temporada final de Mar i Cel ha estat un èxit rotund: 304 funcions, 337.000 espectadors i 44 setmanes consecutives en cartell, amb una notable presència del públic escolar (36.949 alumnes en 33 funcions matinals). Des de la seva estrena el 19 de setembre de 2024, la resposta del públic ha estat aclaparadora, confirmant que el llegat de Dagoll Dagom es manté més viu que mai.
Alèxia Pascual (Blanca) i Jordi Garreta (Saïd) han liderat un repartiment jove i potent, acompanyats per actors com Abel García, Albert Gràcia, Berta Luna, Xavi Fernández —que es retrobava amb Mar i Cel per tercera vegada— i altres noms destacats com Clara Renom, Eloi Gómez, Candela Díaz o Cisco Cruz. La connexió entre generacions d’intèrprets ha estat una de les claus d’aquesta darrera etapa, teixint ponts entre el passat i el present de la companyia.
Aquest 2025 el Festival Cruïlla celebrava el seu quinzè aniversari i ho feia amb un cartell de luxe, com acostuma a ser habitual en el festival, que sempre ens regala actuacions de renom i per a tots els gustos. Un festival eclèctic molt ben organitzat per un grup d’amics que any rere any treballa per millorar l’experiència del públic afegint-hi novetats i reinventant-se.
CARA
Sex Pistols feat. Frank Carter
Segurament va ser el concert amb el qual més vaig gaudir i això que no sóc un fan del grup i pràcticament mai els escolto. Però quan hi ha talent a sobre l’escenari no calen focs artificials ni confeti per intentar deixar bocabadat a l’espectador. N’hi ha prou amb ser bo i demostrar-ho durant el teu concert. Frank Carter sap que actua al costat d’autèntiques llegendes i supera amb nota el seu paper de vocalista.
Texas
Un altre d’aquells grups que sempre que veig en directe em deixen bon regust de boca. I és que ja porten unes quantes dècades a les seves espatlles, la formació de Sharleen Spiteri que sap com posar-se el públic a la butxaca des del primer instant. Una combinació dels seus grans èxits que van divertir a tothom fins i tot quan un petit ruixat va fer acte de presència durant uns instants. Res va poder amb el grup que va oferir un concert de nivell, com sempre ens tenen acostumats.
Alanis Morissette
Més artistes que tenen moltes hores a la carretera i que es noten amb una potència vocal que no s’apaga en tot el concert i això que es passa bona part del directe anant amunt i avall per l’escenari, que et canses només veure-la. Era la meva primera vegada amb l’Alanis i poder viure en directe temes com ‘Ironic’, ‘Hands clean’ o ‘Thank u’ va ser una meravella. Menys artificis i més talent.
Love of Lesbian i Amics
La jornada de dissabte va ser especialment complicada pel Cruïlla a causa de l’avís de protecció civil que limitava la mobilitat a tot el país a causa de les precipitacions que hi havia arreu del país. Això va provocar cancel·lacions d’alguns dels concerts, però alguns d’ells es van poder reprogramar com el de Love of Lesbian amb Amics que es va fer a les 2 de la matinada. Té molt mèrit que els artistes decidissin continuar tot i el canvi d’hora, però és que pujar a sobre l’escenari a cantar clàssics des de Santi Balmes sempre fa il·lusió.
No em considero un gran seguidor del grup, de fet només els veig en directe quan actuen al Cruïlla però el concert que van fer ahir amb gent com Maria Hein, Cala Vento, Alizzz o el Pep de Figa Flawas va ser una altra demostració del nivell del grup català.
Crystal Fighters
El darrer cop que vaig veure en directe a Crystal Fighters va ser a Sant Feliu de Guíxols i no sé si és que no tenien el dia o què, però vaig pensar que no els tornaria a veure més en directe. Quina decepció! Després del concert d’aquest divendres queda clar que allò va ser flor d’un dia i que el grup continua tenint la festa a dins i que sigui l’hora que sigui estan a punt per fer-te treure energia d’on sigui per continuar ballant com si la nit fos eterna. M’ho vaig passar de nassos al seu concert.
girl in red
Més enllà dels mems que van córrer per la xarxa per la semblança física entre Mushka i l’artista, musicalment parlant poc tenen a veure, però potser sí una mica amb la seva manera d’entendre la música i el missatge que projecten. Amb una clara referència al públic femení i LGTBI l’artista es va posar a tothom a la butxaca, no només per la seva naturalitat sinó també per demostrar que no és una artista que ha vingut a ser popular a les llistes i que també és talentosa, fins al punt de deixar-se endur entre el públic (un fet que per cert van fer molts altres artistes, curiós).
St. Vincent
Aquest concert em va deixar descol·locat. Ella té un talent enorme, però la seva posada en escena i la seva gestualitat va fer-me dubtar si sempre és així sobre l’escenari o si tenia un mal dia. Musicalment parlant res a dir, al contrari, dona gust veure artistes amb aquest nivell.
Gracie Abrams
Era un dels concerts que més esperava, de fet m’agrada la seva música i suposo que quan esperes molt alguna cosa te l’imagines millor del que al final va ser. No va ser un mal concert, res a dir d’ella, però en alguns moments em va sobrar massa moment postureig de fotografies i vídeos amb el públic i més música.
CREU
Thirty Seconds to Mars
Tenia com un mal record dels seus concerts, el darrer cop que els havia vist va ser el 2016 i no vaig poder ni acabar-lo de mirar sense sentir-me estafat. També molt moment postureig i d’estrelleta amb aires. Poca música en directe, molt de pregravat, no és el que busco d’un concert de rock. Per molt que posis flames i tiris confeti per fer-ho tot més bonic i espectacular quan la música no està al nivell sap força greu.
Kaiser Chiefs
No estan aquí perquè fessin un mal concert, de fet no ho sé, ja que el concert es va moure a les 4.30 de la matinada i no vaig tenir oportunitat de veure’ls i això que era un dels grups que més ganes tenia de veure. Després de tants dies de festival el cos no estava per acabar a quarts de sis de la matinada. Segurament si hagués sigut la primera nit m’hauria quedat.
ALTRES CONCERTS
La música en català també va tenir presència al festival amb noms propis com els de Pau Vallvé, en un directe on cada vegada es va anar afegint més gent a veure’l, en la jornada de dissabte on es van obrir les portes mitja hora abans del seu concert.
Maria Hein també va deixar sense paraules al públic amb la seva veu, ja sigui en solitari o en el concert de Love of Lesbian. Maria Jaume tres quarts del mateix, en un escenari on feia moltíssima calor i on es van formar llargues cues per poder-la escoltar.
Ben Harper i Leon Bridges van congregar una multitud de persones a l’escenari Vueling, amb les escales ben plenes de gent que volia agafar forces tot escoltant bona música.
El Parc del Fòrum ha acollit aquest dissabte la darrera jornada del Festival Cruïlla 2025, que ha posat punt final a quatre dies intensos de música i cultura amb un balanç molt positiu: 82.000 persones han passat per l’esdeveniment. Malgrat les inclemències meteorològiques i les alertes que van endarrerir l’obertura de portes fins a les 21:00 h, la festa no s’ha aturat i el festival ha aconseguit mantenir viva la celebració del seu 15è aniversari fins a l’últim minut.
L’organització ha treballat a contrarellotge per reprogramar gran part de les actuacions previstes, tot i que els concerts d’Hermanos Gutiérrez, Maika Makovski, Filipin Yes i Roko Banana han hagut de ser cancel·lats. Altres s’han reubicat o adaptat als nous horaris.
El dia ha arrencat amb l’energia elèctrica de León Benavente i el directe intens i emotiu de Pau Vallvé, que ha desplegat els sons d’Agorafília, el seu darrer disc. A la Carpa Vichy, Merina Gris i Minibus Intergalàctic han convertit l’espai en una explosió de ritme i color.
Un dels plats forts de la nit ha estat l’actuació d’Alanis Morissette, que ha encès el Fòrum amb una actuació memorable que ha culminat amb un aplaudit “Thank U”. Però el gran clímax de la vetllada ha arribat amb el concert especial de Love of Lesbian & Amics, que ha comptat amb fins a deu col·laboracions (amb l’absència destacada de Maika Makovski). El concert, iniciat ja de matinada, ha viscut moments màgics amb Alizzz a “Club de fans de John Boy” i Maria Hein en una emocionant versió de “Lucha de gigantes”. La gran festa s’ha tancat amb “Toros en la Wii” i un pastís d’aniversari gegant per commemorar els 15 anys del Cruïlla.
Tot i que l’escenari Vallformosa no ha pogut acollir el seu habitual cartell de comèdia, ha estat escenari de propostes potents com les de Quimi Portet i Biznaga, que han omplert l’espai de crítica, humor i contundència.
La nit ha continuat amb l’energia de Viva Suecia i els ritmes electrònics de Kraak & Smaak, seguint amb els desacomplexats Alcalá Norte i l’espectacle vibrant d’Elyella. Finalment, els britànics Kaiser Chiefs han clausurat la nit amb una actuació carregada d’èxits i una connexió total amb el públic.
Aquest Cruïlla 2025 també ha fet història per l’entrada de nous formats com la dansa i la moda, amb l’èxit de l’escenari Bonpreu Esclat i col·laboracions destacades amb el Poblenou Urban District i l’ESDI, ampliant l’oferta artística del festival i consolidant el seu caràcter multidisciplinari.
Amb una última jornada plena d’obstacles però també de grans moments, el Cruïlla tanca una edició especial que reafirma la seva essència: resistència, celebració i comunitat. L’organització ja té la mirada posada en el Cruïlla 2026, i agraeix profundament el comportament exemplar del seu públic, que ha fet possible que, fins i tot sota la pluja, la festa no s’aturi.
La penúltima nit del Festival Cruïlla 2025 ha arrencat amb una gran descàrrega d’energia i emoció al Parc del Fòrum, amb les guitarres com a grans protagonistes i una programació que ha combinat talent emergent i icones consolidades. El festival, que enguany celebra 15 anys de vida, ha ofert una jornada vibrant, diversa i marcada per actuacions memorables.
La tarda ha començat a l’escenari Vueling amb El Nido, arribats de Burgos, que han convertit l’espai en una autèntica verbena gràcies a la seva percussió folklòrica i la vitalitat sobre l’escenari. Paral·lelament, l’escenari Occident ha acollit un dels moments més esperats del dia: l’actuació d’Africa Express, un projecte global encapçalat per Damon Albarn, que ha reunit artistes de Mèxic, Àfrica, els Estats Units i el Regne Unit en una actuació transcendental i emotiva que ha captivat el públic.
L’escenari Vichy Catalan ha estat el punt de trobada d’alguns dels noms emergents més potents del panorama musical. La barcelonina Bikôkô ha seduït el públic amb la seva aura magnètica i sonoritats evolvents. Tot seguit, Maria Jaume ha fet vibrar l’espai amb els ritmes de Nostàlgia Airlines, Çantamarta ha ofert una classe magistral de versatilitat estilística i el duet empordanès Ciutat ha tancat l’escenari amb humor i desimboltura.
Els noms veterans també han tingut un paper destacat. Ben Harper, present ja en la primera edició del Cruïlla, ha demostrat perquè continua sent un referent. Texas, liderats per la carismàtica Sharleen Spiteri, han fet cantar a tot el Fòrum amb clàssics del pop-rock. I Love of Lesbian, amb el primer dels dos concerts previstos en aquesta edició, han deixat clar que són part indiscutible de l’ADN del festival.
La comèdia, com cada divendres, ha tornat a fer acte de presència a l’escenari Vallformosa, amb alguns dels humoristes més destacats del moment, seguit de propostes musicals tan fascinants com The Messthetics & James Brandon Lewis o el folk oníric de les gallegues Fillas de Cassandra.
Amb la nit ja entrada, Thirty Seconds to Mars han sacsejat l’escenari Occident amb un directe intens i una posada en escena explosiva, mentre Mikel Izal ha tocat la fibra del públic amb la seva sensibilitat. Leon Bridges, amb la seva veu elegant i profunda, ha estat un dels noms més aclamats de la vetllada.
El final de la jornada ha esdevingut una gran festa de ball. Crystal Fighters han fet vibrar el públic amb la seva energia desbordant, L’Impératrice ha hipnotitzat amb el seu so sofisticat i, per tancar, Vive la Fête ha convertit el Fòrum en una autèntica revetlla electrònica.
Una nit carregada de moments inoblidables que marca el camí cap a un dissabte final que promet ser el colofó perfecte per celebrar els 15 anys del Cruïlla.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
