El 2026 farà 20 anys de l’inici de Teràpia de Shock i 10 del seu últim concert. Era un bon moment per fer un retorn i celebrar la vida i tornar-se a trobar amb un públic que durant aquests anys ha anat creixent i escoltant les seves cançons. El més interessant és que públic nou s’ha anat sumant a la família, ja sigui per temes com ‘Sense tu’ o per altres de les seves cançons.
La gira tindrà una vessant solidària. Els beneficis es destinaran a la Fundació Albert Bosch per a la recerca en càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron. També hi col·laborarà la Fundació Barça a través del programa Polseres Blaugrana, que busca millorar el benestar emocional d’infants hospitalitzats. Aquestes polseres, inspirades en la sèrie Polseres vermelles —que va popularitzar Sense Tu— es podran adquirir als concerts.
Ens han explicat que no crearan temes nous, volien que fos una etapa per passar-ho bé i rememorar aquells temes que tothom recorda, però donant a les cançons un so més actual.
De moment no s’ha anunciat cap data pel 2026, encara tenen molt temps per acabar de confeccionar l’aniversari i aquesta gira solidària, però sempre és una alegria tornar a comptar amb un dels grups de casa que portaven el rock de localitat en localitat, omplint els recintes i amb molt moviment fan, en una època on amb prou feines la gent tenia Facebook i para de comptar.
També ens han explicat com va sorgir la possibilitat d’actuar el 31 d’octubre a la Castanyada del Cabró Rock o pel fet de poder portar finalment el rock en festivals del país.
Biel Martí presenta “El quadern”, el segon avançament del seu proper disc La verema, que veurà la llum al setembre. Es tracta d’una de les seves peces més íntimes i reveladores, on el cantautor barceloní es despulla emocionalment per oferir una confessió directa i sense filtres, allunyada de personatges o disfresses.
Amb una veu serena i una instrumentació càlida i delicada, la cançó es desplega com una carta oberta a un amor perdut, marcada pel penediment, l’agraïment i la redempció. Sense una tornada convencional i amb un enfoc narratiu, “El quadern” mostra una nova faceta de Martí, més madura, sincera i despullada, però fidel a la seva essència de lletrista precís i emotiu.
Musicalment, la cançó combina folk i balada amb elegància: una guitarra elèctrica subtil, un violí que remarca l’emoció i una bateria lleugera que dóna dinamisme al relat. És una peça que respira sobrietat emocional i equilibri, i que transmet la pau d’haver fet les paus amb el passat.
El videoclip que acompanya el llançament reforça aquesta atmosfera amb una realització poètica i simbòlica. Figures estàtiques —com estàtues de pedra, bronze o marbre— envoltades de moviment i vida evoquen un temps congelat, una naturalesa humana atrapada en l’immobilisme. Tot plegat es contraposa a una lletra que clama per la transformació i el canvi.
Amb “El quadern”, Biel Martí no només emociona: convida a mirar endins, a reconciliar-se amb les pròpies ferides i a trobar serenitat en la memòria. És un pas endavant en una trajectòria que consolida el seu lloc com a una de les veus més sensibles i honestes de la nova cançó d’autor en català.
El primer dia del Primavera a la Ciutat, el cicle de concerts que es fa en paral·lel al festival Primavera Sound durant tota la setmana, ha començat dilluns amb desenes d’artistes repartits per les sales més emblemàtiques de Barcelona. A la Paral·lel 62, els protagonistes han sigut Real Farmer, Warmduscher i Peter Doherty.
Real Farmer
Faltaven més de dues hores per l’esperat concert del cantant de The Libertines, Peter Doerthy, però amb Real Farmer la sala Paral·lel 62 ja estava mig plena. La banda neerlandesa ha donat el tret de sortida a la nit amb punk en estat pur. Amb només una guitarra, un baix, una bateria i la veu arrasadora del vocalista, ha aconseguit enganxar el tímid públic.
L’únic moment en què s’han baixat revolucions ha sigut quan la baixista ha recitat un poema d’un autor palestí, que ha acabat amb un llarg aplaudiment. En els 40 minuts restants han sigut una explosió d’energia, perfecta per donar pas el segon grup de la nit.
Warmduscher
La banda britànica Warmduscher ha fet un pas més i ha aconseguit captivar encara més el públic. El vocalista no ha parat d’interactuar, sobretot, amb els fans de les primeres files, amb qui ha cantat fins i tot abraçat. Amb una actitud irreverent, simpàtica i despreocupada, ha generat una gran sinergia amb l’audiència.
Quan s’ha sentit més eufòria, però, ha sigut quan han convidat a sortir a l’escenari a Peter Doherty en dues ocasions. La primera, probablement planejada, però la segona sembla que ha agafat al cantant anglès per sorpresa, tot i que de seguida ha passat de veure’s descol·locat a gaudir com si estigués actuant al menjador de casa.
Peter Doherty
Finalment, ha arribat el moment de la seva actuació en solitari, que ha començat abans d’hora i d’imprevist, una mica atropellat, fins i tot. El cantant de The Libertines feia gairebé una dècada que no publicava cap treball en solitari. Aquesta nit, ha presentat alguns temes de “Felt Better Alive”, i dels crits i les distorsions hem passat a la guitarra acústica i unes cançons més melòdiques. Ell mateix ha reconegut que no podia competir amb els dos grups que l’han precedit—tot i que tampoc ha pogut faltar la guitarra elèctrica en alguns temes.
Durant la major part de l’actuació, però, només l’ha acompanyat el bateria, amb qui semblava que, a vegades, no s’acabava d’entendre. Més que qualsevol instrument, però, el que més ha destacat ha sigut la seva personalitat. En moments era difícil distingir si tot era part del show, o simplement, la seva manera de ser.
No han pogut faltar cançons de The Libertines, com ‘Music When The Lights Go Out’, ‘What Katie Did’ o ‘Death on the Stairs’. Aquests han sigut els moments en què el públic s’ha entregat més. Dels pocs on s’ha sentit l’emoció, de fet.
Un concert peculiar, que ha acabat amb Doherty donant-li la guitarra al noi que tenia davant a primera fila. Malauradament, segons després l’ha hagut de tornar a un membre de l’equip.
I així comença la setmana del Primavera Sound, que els dies 5, 6 i 7 de juny portarà centenars d’artistes al Parc del Fòrum, amb Charli XCX, Chappell Roan i Sabrina Carpenter com a caps de cartell. Això serà després de la jornada inaugural del dimecres 4.
Teràpia de Shock, una de les bandes més icòniques del rock català dels últims anys, anuncia el seu retorn als escenaris amb un concert molt especial a la Castanyada del Cabró Rock que tindrà lloc el 31 d’octubre i l’1 de novembre a Montmeló. Serà el preludi d’una gira d’aniversari durant el 2026 que tindrà un fort component solidari.
Aquest retorn coincideix amb dues efemèrides destacades: els 20 anys de la fundació del grup (2006) i el desè aniversari del seu comiat (2016). Per això, la banda ha decidit tornar per una única gira de celebració que recorrerà els principals festivals de Catalunya. La gira estarà gestionada per la promotora Clipper’s i comptarà amb el suport de la marca garrotxina Noel.
La gira del 2026 no inclourà cançons noves, però sí una posada al dia dels seus grans èxits, com Sense Tu, Compta amb mi o 20 minuts d’espera, que es presentaran amb una sonoritat renovada però fidel a l’essència del grup.
A més, la gira tindrà una vessant solidària. Els beneficis es destinaran a la Fundació Albert Bosch per a la recerca en càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron. També hi col·laborarà la Fundació Barça a través del programa Polseres Blaugrana, que busca millorar el benestar emocional d’infants hospitalitzats. Aquestes polseres, inspirades en la sèrie Polseres vermelles —que va popularitzar Sense Tu— es podran adquirir als concerts.
El concert de retorn a la Castanyada del Cabró Rock reunirà Teràpia de Shock amb altres grans noms del panorama musical català com Oques Grasses, The Tyets, Figa Flawas, La Fúmiga, Els Pets, Julieta, Ginestà o Buhos.
Fundat l’any 2006 a les Preses per quatre adolescents, Teràpia de Shock va aconseguir un gran ressò malgrat néixer en una època sense xarxes socials. Amb més de 100.000 oients mensuals actualment a Spotify, la banda continua viva en la memòria musical d’una generació que ara podrà reviure-la en directe.
A Primera Fila volem contraposar diferents opinions sobre un mateix disc, per això estrenem Cara i Creu, on dues persones de la nostra redacció donaran la seva opinió oposada sobre alguna llançament discogràfic.
CARA, per Ramon Goixart
La porta està més oberta que mai. El “CUARTO AZUL” d’Aitana ja és accessible per a nosaltres i ha trencat els nostres esquemes. Es tracta del lloc de refugi simbòlic de la cantant, allí on acudeix quan necessita combatre la tristesa. Tot i tractar-se d’un àlbum carregat de melancolia, l’Aitana s’ha apoderat del blau que la trasllada a la seva infància i, amb aquest, ha pintat per sobre del dolor i l’aflicció. Així doncs, el resultat ha estat impecable.
El quart disc de la de Sant Climent de Llobregat és el més llarg de tots i desprèn veritat en cada un dels relats que se’ns exposa. Està format per un total de 18 cançons i un interludi, de les quals en coneixíem tan sols tres. Cada una de les cançons és una part de la seva història, la realitat de l’últim any de l’Aitana. En diferenciem clarament dues parts. La primera està carregada de balades i de reflexió personal. ‘DUELE DESPEDIRME DE TI’, ‘DESDE QUE YA NO HABLAMOS’ i ‘6 DE FEBRERO’ són la mostra clara d’un amor que ja ha acabat, però que encara ens fa sentir, tot i que no de la millor manera. A poc a poc, els sentiments s’enfosqueixen i adquireixen tons més propers a la ràbia i a trobar què és allò que no ens agradava d’aquella persona amb què ja no estem. Això ens explica a “SEGUNDO INTENTO” i “¿PARA QUÉ VOLVER?”.
Un moment de reflexió tan intens com és una ruptura sempre ens porta a pensar en tot allò viscut al llarg del temps. L’Aitana aprofita per fer un balanç de relacions passades. Tots sabem de qui són “esos ojos azules que la volvían loca”. A ‘DE 1 BESO A 2 BESOS’ i ‘CUANDO HABLES CON ÉL’ l’artista mira enrere en el temps i pren consciència dels errors i el mal a una persona que ha estimat i a qui encara guarda un petit tros d’amor, perquè “la música también se equivoca”. ‘TRANKIS’ narra com el malestar esdevé general i s’estén en tota la nostra rutina. I si parlem de transparència en les lletres, ‘CUARTO AZUL’ i ‘MÚSICA EN EL CIELO’ en són l’exemple perfecte. Cançons on se’ns parla de la part menys brillant de la fama o on es fa un homenatge a l’avi de la cantant, un dels seus principals referents. Dos temes que et demanen connectar els auriculars, abraçar-te fort al coixí i deixar-te portar per una melodia acollidora i uns versos completament trencadors.
L’interludi de ‘LUZ DE LA MAÑANA’ dona pas a la segona meitat de l’àlbum. De fet, els primers raigs d’aquesta llum s’intueixen en “EL CENTRO DE LA CAMA”, una cançó ideal com a pont per començar a clarejar aquest blau que ens acompanya al llarg de tot el relat. Un pop molt més pur entra en joc i les influències dels anys vuitanta doten de personalitat temes com “SUPERESTRELLA”, “CONEXIÓN PSIQUICA” i “EX EX EX”. La maduresa d’Aitana no ha estat només lírica, la producció i les melodies estan treballades amb molta cura. Però és en aquesta part on això s’accentua sense cap mena de dubte. L’últim matís de melancolia el trobem en la col·laboració amb Danny Ocean, ‘HOY ES TU CUMPLEAÑOS’, un tema bastant híbrid que adquireix un registre o un altre segons qui dels dos artistes posen veu a la lletra.
Els tons blaus s’aclareixen del tot quan l’empoderament i la confiança entren en escena. ‘LIA’ i ‘SENTIMIENTO NATURAL’ doten al recopilatori de cançons de ritme, moviment i positivisme. Ho fan amb actituds diferents, però tenen un propòsit en comú, conduir-nos al mig de la pista i elevar-nos els ànims al màxim. Ja hem plorat, recordat, ens hem penedit d’errors passats i hem recuperat les ganes de gaudir. Ara som conscients que no som perfectes, que tenim dret a equivocar-nos o a no complir amb allò que s’espera de nosaltres. No pretenem ser exemple de res. Un arrodoniment sincer i honest que se’ns canta de la mà de la mítica cantant Alaska a ‘LA CHICA PERFECTA’, un dels temes més diferents d’Aitana.
L’artista ha compartit en diverses ocasions que no han estat els seus millors mesos. La duresa i l’afecció general per què ha passat han quedat totalment reflectides en el que ja és el seu treball més honest i íntim. L’exercici d’exposició que ens ha regalat l’Aitana és una mostra d’evolució i de canvi i de què val la pena apostar per allò en què un mateix creu, sent i viu, encara que pugui semblar més arriscat. Un treball ple de cançons lentes, que beuen del pop, però que, a vegades, es distancien del que coneixíem fins ara de l’artista. Amb aquest quart àlbum, l’Aitana ens obre la porta i ens ofereix un seient al seu costat per compartir amb nosaltres tot el que hi ha dins el seu “CUARTO AZUL”.
CREU, per Marta Mariana Frias
“Cuarto Azul” és el quart àlbum de la cantant catalana Aitana, una de les veus més autèntiques del pop espanyol contemporani. En aquest treball, l’artista mostra un canvi significatiu en la seva trajectòria musical: s’allunya del pop electrònic i dels seus projectes anteriors, com “Alpha”, i s’endinsa en un terreny molt més introspectiu i íntim. Amb “Cuarto Azul”, Aitana presenta una proposta centrada en el dol, la pèrdua i el procés de reconstrucció personal davant situacions de desequilibri emocional.
La producció de l’àlbum és, sens dubte, més elaborada i complexa que en treballs previs. Es percep un esforç clar per crear ambients i textures que transmetin profunditat emocional. No obstant això, hi ha moments en què la instrumentació resulta massa genèrica o repetitiva, i l’ús dels sintetitzadors, que haurien de reforçar la sensació d’intimitat, en ocasions redueix l’impacte de la veu d’Aitana. Malgrat el seu innegable talent vocal, no sempre aconsegueix brillar amb la força que podria.
Un dels punts més destacables del disc és la seva honestedat lírica. Les cançons aborden temes com la soledat, les ruptures i l’esperança des d’una perspectiva sensible i personal. Aquesta sinceritat es fa especialment evident en temes com “Desde que ya no hablamos”, “Cuarto Azul” o “Cuando hables con él”. Tot i que aquest enfocament reforça el caràcter íntim del projecte, també pot provocar una certa uniformitat sonora que, en determinats moments, limita la dinàmica general de l’àlbum. L’oient pot quedar amb la sensació que hi falta una sorpresa o un contrast que trenqui amb el to predominant. Algunes frases, a més, poden resultar massa previsibles o escoltades, cosa que dificulta que el missatge arribi amb tota la seva intensitat.
Tot i el seu talent vocal, no sempre aconsegueix brillar amb força. Les col·laboracions presents en el projecte ofereixen resultats desiguals. La participació de Kenia OS aporta una fusió fresca i natural, mentre que altres, com la d’Alaska, no acaben de destacar ni d’afegir un valor significatiu a l’obra. Amb tot, cal reconèixer l’ambició d’Aitana a l’hora de cercar diàlegs artístics intergeneracionals i explorar nous registres vocals i narratius. El concepte del “cuarto azul” funciona com una metàfora d’un espai emocional on conviuen el record, el dolor i la transformació. Aquesta idea aporta profunditat conceptual i converteix l’àlbum en una experiència emocional més que en una simple successió de cançons.
En definitiva, “Cuarto Azul” és un àlbum que evidencia la voluntat d’Aitana de créixer, explorar i evolucionar com a artista. Tot i que musicalment pot pecar d’una certa homogeneïtat, destaca pel seu compromís emocional, la seva honestedat i l’aposta per un discurs menys comercial. Tanmateix, aquest canvi de rumb necessita una aposta més ferma per la innovació i una execució menys conformista per arribar a ser realment transformador. És un àlbum amb moments destacables, però que deixa la sensació que Aitana té encara molt més a oferir quan decideixi assumir riscos creatius amb plena llibertat i contundència.
El festival familiar de referència a Catalunya se celebrarà del 2 al 5 d’octubre a Sant Cugat del Vallès amb més de 30 artistes i una programació pensada per a infants i famílies.
El Festival Petits Camaleons escalfa motors per a la seva catorzena edició, que tindrà lloc del 2 al 5 d’octubre de 2025 a Sant Cugat del Vallès. El festival, concebut per apropar la millor música als més petits, ha estat presentat aquest dilluns al Teatre-Auditori de la ciutat amb la presència del seu director Albert Puig, l’alcalde Josep Maria Vallès, la regidora de Cultura i Esports Núria Escamilla i la directora del Teatre-Auditori Maria Farriol.
Puig ha destacat que el Petits Camaleons és “el millor festival de públic familiar que hi ha arreu”, i ha remarcat que “el ritme de vendes d’entrades és brutal”, fet que consolida la cita com un esdeveniment de referència. Les entrades ja es poden adquirir a través del web oficial: petitscamaleons.com.
El festival arrencarà el dijous 2 d’octubre amb un concert inaugural de luxe: el reconegut Salvador Sobral compartirà escenari amb Lucia Fumero, pianista i cantant que col·labora habitualment amb ell, en un espectacle exclusiu creat especialment per al festival.
El divendres 3 d’octubre, la música arribarà a les escoles amb el concert de la formació catalana Els Atrapasomnis, que actuaran a la Carpa Arborètum en una tarda dedicada al públic escolar.
El dissabte 4 d’octubre, el festival desplegarà tot el seu potencial amb artistes de primer nivell. Al Teatre-Auditori actuaran Suu, Doctor Prats i Alidé Sans. A la Carpa Arborètum hi passaran Mama Dousha, Dan Peralbo i el Comboi i The Tyets, mentre que a l’Escenari Pati hi haurà les actuacions de Pep López i Funktory. A l’Aula Magna pujaran a l’escenari Roserona i Lia Sampai, i a l’Escenari La Pua, Júlia Català i Les Montses oferiran les seves propostes.
El diumenge 5 d’octubre, el cartell es manté igualment potent. El Teatre-Auditori acollirà Flashy Ice Cream, Remei de Ca la Fresca i Els Catarres, mentre que a la Carpa Arborètum brillaran les actuacions de Lildami, Xiula i Nil Moliner. Els Atrapasomnis repetiran a l’Escenari Pati juntament amb Al·lèrgiques al Pol·len, i a l’Aula Magna hi actuaran Raquel Lúa i Anaïs Vila. Finalment, l’Escenari La Pua comptarà amb les propostes de Golconda i Pere Martínez.
Amb una trentena de concerts repartits en diversos escenaris, Petits Camaleons reafirma la seva aposta per oferir una experiència cultural de qualitat, pensada per a infants però amb artistes de primer nivell que garanteixen una experiència musical memorable per a tota la família.
DECLAN MCKENNA – BRAZIL
ZIMMER90 I BALU BRIGADA – LEARN TO LET YOU GO
CAR SEAT HEADREST – THE CATASTROPHE
HAIM – DOWN TO BE WRONG
FLORENCE + THE MACHINE – FREE
STEREOLAB – MELODIE IS A WOUND
PINKPANTHERESS – ILLEGAL
MAGGIE ROGERS – LIGHT ON
ROYEL OTIS – MOODY
DOPE LEMON I NINA NESBITT – SHE’S ALL TIME
SPACEY JANE – WHATEVERRRR
THE AMAZONS – WAKE ME UP
ARCADE FIRE – CIRCLE OF TRUST
MATT BERNINGER – INLAND OCEAN
MARK PRITCHARD I THOM YORKE – THE SPIRIT
Si haguéssim de trobar una paraula per definir el concert de Quimi Portet aquest dissabte a Ullastret, segurament la major part del públic diria la mateixa: boníssima. Com les seves cançons, o si més no això és el que ens ha anat dient en cadascuna de les presentacions que ha fet d’aquestes.
Amb un humor irònic i carregat de bones intencions, el músic s’ha posat el públic a la butxaca des de l’inici. Primer per una posada en escena on quedava clar que porta ja molts anys damunt dels escenaris, sigui en solitari o amb grups com El último de la fila (amb retorn als escenaris el 2026). I segon per la seva faceta més còmica (sense la intenció de voler-ho ser, que això encara és millor). Hi havia moments que no sabia si esperava amb més ganes la següent cançó o els comentaris que faria entre tema i tema.
Per una persona com jo que va a molts concerts i sentir uns comentaris que no aporten res, anar a un concert de Quimi Portet és una experiència que recomano fervorosament.
Si us he de ser sincer, aquest ha estat el meu primer concert de l’artista o potser el segon, ara he recordat que un any el vaig veure al Petits Camaleons de Sant Cugat, tot i que aquell format era més breu i pels més petits. A mi amb el concert d’avui a Ullastret ja m’ha guanyat. Si torno a veure que s’anuncia un nou bolo segur que m’hi veurà.
En directe les cançons sempre guanyen i en el seu cas molt més. És un home de directe i es menja l’escenari amb totes les peces, que recordem, són boníssimes. De Macarrons, passant per Montserrat, Sabadell, La Rambla, Homes i dones del cap dret, La Terra és plana, Festa Major d’Hivern o Aparteu les criatures han sonat de meravella i el públic les ha gaudit, ja sigui ballant, des de les cadires o al darrere a la zona del bar mentre prenien un cubata.
Un concert que he assistit amb el meu fillol de tres anys i que ha aguantat fins al final de tot. Ningú volia marxar d’allà. Aquelles dues hores de directe ens han passat volant. Quan he vist que ja s’apropaven les 12 no em podia ni creure que haguessin passat dues hores. Però és que quin directe, quines lletres, quina ironia, quin plaer veure i viure nits com la d’aquest dissabte a Ullastret. Gràcies, Quimi. Ets boníssim.
El Festival Mússol ha revelat els primers noms que formaran part de la seva sisena edició, que se celebrarà el pròxim 8 d’octubre a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Amb una clara vocació solidària, l’esdeveniment destinarà els fons recaptats a l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) i al seu projecte La Casa dels Xuklis, que ofereix allotjament a famílies que han de desplaçar-se per tractaments oncològics infantils.
Entre els primers artistes confirmats hi ha el pratenc Alfred García, el duet Alosa, els germans de Sant Andreu Ginestà, el barceloní Mama Dousha, la cantautora Suu i Xicu.ç. La vetllada començarà amb una sessió de la DJ Trapella i estarà conduïda pels presentadors Laura Grau i Ferran Vilajosana.
L’organització ha avançat que en les pròximes setmanes es donaran a conèixer més noms que completaran el cartell d’aquesta edició que, un any més, combinarà música i solidaritat en un mateix escenari.
Els Catarres tornen a liderar la Primera Llista i en aquesta ocasió ho fan amb ‘La fortuna’ inclosa al disc “Paracaigudistes”.
Entren a la llista
Buhos, Els Catarres, Henry Mendez – No és Miami
Surten de la llista
Sabrina Carpenter – Busy woman (12 setmanes)
Aspirants
Ed Sheeran – Old phone (5 setmanes)
Julieta – L’amor de la meva vida (3 setmanes)
dani6ix & Izzkid – Morena (3 setmanes)
Alfred Garcia & Álvaro Soler – Estrella (2 setmanes)
La Ludwig Band – Millor amb ell (2 setmanes)
Calvin Harris feat. Clemenine Douglas – Blessings (2 setmanes)
Avicii feat. Elle King – Let’s ride away (2 setmanes)
Sara Roy – Agafa’m de la mà (2 setmanes)
Robbie Williams – Rocket (2 setmanes)
Alex Warren & Jelly Roll – Bloodline (novetat)
La cantautora catalana Au Rora torna a escena amb Espero no arribar tard, un nou senzill d’estètica íntima i contingut profund que explora l’amor, la distància emocional i la nostàlgia del que mai va arribar a ser. La cançó arriba acompanyada d’un videoclip rodat entre els barris barcelonins del Carmel i Vallcarca, amb la participació destacada de l’actor Marcos Franz.
El vídeo narra el desconcert i el desgast d’una protagonista que, afectada pel mal d’amor, recorre un paisatge urbà ple de pujades, escales i cruïlles sense sortida aparent. Aquest entorn es converteix en una metàfora del seu estat emocional: un laberint d’angoixa i records on cada pas sembla portar-la més lluny de la certesa.
En un dels moments clau del videoclip, l’Au Rora es creua amb un antic amor que duu un fanalet igual que el seu. Tot i la intensitat simbòlica de l’escena, ella decideix continuar sola, avançant cap a un horitzó incert que culmina en un Parc Güell solitari i cobert de foscor. Aquest viatge és més emocional que físic: no busca respostes, sinó aprendre a conviure amb el buit.
Visualment, el videoclip destaca per la seva estètica de realisme màgic. Amb influències d’Aki Kaurismäki, Wes Anderson i el dibuixant Hergé, la peça es construeix amb colors plans, simetries acurades i una atmosfera de conte trist, en què la bellesa conviu amb el dolor.
Amb Espero no arribar tard, Au Rora reafirma la seva capacitat per transformar l’experiència personal en art delicat, sincer i cinematogràfic.
Linkin Park torna amb força i confirma un únic concert a Espanya per al 23 de juny de 2026. La cita serà a l’Auditori Miguel Ríos de Rivas-Vaciamadrid, i suposarà la primera actuació de la banda nord-americana al país des de 2017, quan van actuar al festival Download Madrid.
L’anunci arriba just abans de la seva esperada actuació a la final de la UEFA Champions League, que se celebrarà demà a Munic. Allà interpretaran alguns dels seus grans èxits i una nova versió remixada del clàssic ‘Numb’, inspirada en la màxima competició del futbol europeu.
Després d’anunciar al setembre l’entrada d’Emily Armstrong com a nova vocalista en substitució de Chester Bennington, i de publicar el disc From Zero al novembre —seguit d’una gira mundial—, el retorn de Linkin Park ha estat un dels més comentats dels darrers anys. El passat 16 de maig, la banda va llançar una edició deluxe del disc amb tres temes inèdits i cinc enregistrats en directe.
Les entrades generals per al concert sortiran a la venda el divendres 6 de juny a les 9 h a través de Ticketmaster, amb preus a partir de 84 euros (despeses de gestió incloses). Totes les entrades seran de peu. També hi haurà una preventa exclusiva per als membres del fan club LP Underground: el dimarts 3 de juny a les 9 h per a usuaris Legacy i a les 11 h per als de LPU Passport Plus.
Aquest serà el primer concert a Espanya amb la nova formació, que a més d’Armstrong incorpora el bateria Colin Brittain i el guitarrista Alex Feder. Una cita única i històrica per als seguidors de Linkin Park.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
