Arcade Fire han anunciat que el seu nou disc “Pink Elephant” arribarà el 9 de maig. Servirà per donar relleu a “WE” editat fa 3 anys.
El títol del disc fa referència a l’efecte que es produeix quan intentes reprimir un pensament, i per conseqüència, es torna més difícil d’evitar. Ha estat produït al costat de Daniel Lanois a l’estudi que el grup té a Nova Orleans.
El primer avançament és ‘Year of the snake’, que precisament és aquest 2025, segons el zodíac xinès.
Per altra banda, el grup celebra aquest 2025 el vintè aniversari de “Funeral”, que els està portant a oferir un seguit de concerts arreu.
Després d’un primer tast amb ‘Penso en tu’, l’Uri ens presenta ‘La Marca’, el segon avançament del seu disc. Un tema fresc i urbà,produït per xicu, que combina el ritme contagiós del reggaeton amb l’essència nostàlgica del pop electrònic dels 2000.
‘BLINDAT’ és el títol de l’àlbum debut de l’Uri. Un disc amb el qual fa un pas endavant amb nous temes que veuran la llum al llarg d’aquest any i amb el que busca consolidar-se com un dels artistes més prometedors de l’escena actual emergent. Barrejant la música de l’estil dels 2000 amb les tendències actuals, ha aconseguit crear el seu propi estil.
‘La Marca‘ és una cançó reaggetonera molt afí al seu estil. Amb una lletra que reflexiona sobre la indústria musical i el valor de la perseverança, la cançó es converteix en una oda a les amigues que donen suport incondicional i serveixen d’inspiració. Sens dubte, una proposta potent, ballable i carregada de missatge.
A la lletra mostra molts missatges i perspectives diferents. Per exemple, a Ahir era indie, avui urban, demà no ho sabré explicar. Que si tot baixa com puja, no podré ni començar fa referència a com ha anat canviant el seu paper com a artista i, alhora, la indústria.
Amb una trajectòria que va començar a Vic, l’Uri ha anat evolucionant fins a consolidar-se a l’escena musical. Ha delitat el seu públic amb actuacions destacades a la Sala Heliogàbal o les festes de Sants. Després d’una etapa inicial amb temes com “Soc Jo” o “xtu”, el 2025 s’encamina cap al seu moment més madur i ambiciós.
L’Uri connecta amb la generació més jove, i ho fa amb un discurs sincer, estètica cuidada i un so que no deixa indiferent. Així doncs, si t’ha semblat atractiva la seva proposta ja la tens disponible a totes les plataformes!
“Felicitat” és la tercera cançó del duet format per Fiona (cantant) i Clara Oliveres (guitarrista). Una cançó pop, ballable i que segur farà somriure a qui l’escolti. És aquella melodia que et ve al cap quan t’aixeques al matí.
Aquest nou senzill, ens parla sobre l’amor. Amb uns ritmes pop que transmeten ganes de ballar de manera automàtica, ens parla sobre aquella persona. Al llarg de la cançó li va repetint que “Tu ets el millor moment del dia, tu ets la felicitat.”
El videoclip, ja disponible a YouTube, ens transporta a un paisatge d’estiu. Ens torna als dies de sol, amigues i molt riure. L’escena perfecta per contagiar-se del ritme de la cançó.
Coco és alegria, energia i magnetisme a l’escenari. En aquest directe renovat, presenten els seus grans èxits com “Llimona i Sal”, “Tardeo” i, evidentment, “Felicitat”. Aquest any, el grup femení es troba de gira amb més de 40 concerts confirmats, passant per festivals i festes majors.
Violeta Tello Grau ens acaricia l’ànima amb el seu nou llançament, ‘Bressol’. Aquesta cançó neix d’un poema que escriu fa 11 anys, quan va morir la seva àvia materna. Una figura molt inspiradora que descriu com algú “excepcional i entusiasta”.
Com si es tractés d’un diàleg amb el més enllà, l’artista expressa des de l’intimitat, aquesta connexió espiritual entre ella i aquesta persona tan especial. En aquesta ocasió, canta en català, la seva llengua materna.
“Tenia moltes ganes de publicar una cançó en català, i aquesta en concret, per raons familiars i sentimentals, no podia estar en un altre idioma”.
Els poemes són l’origen de moltes de les creacions de l’artista. Aquest està dividit en tres parts. “La primera parla de la mort i de com aquesta em fa sentir la seva protecció i el seu amor. Un cop assumit que el seu cos ha marxat, m’adono que l’amor es queda intacte i que la connexió interior que tinc amb ella no es perdrà mai. En aquell moment vaig notar que la seva figura podia estructurar el meu futur i que jo tenia un referent a seguir a la vida. En la darrera part, hi ha una explosió de felicitat i de goig quan sento que jo també tinc aquest amor cap als altres, gràcies a haver estat en contacte amb ella i d’haver après de la seva vitalitat”, explica l’artista.
Violeta, juntament amb el seu productor Víctor Valiente, va voler treballar des de l’inici en una base a piano i veu buscant aquesta sensació plàcida i tendra que es desplega com una espiral suau que explota i creix a l’última part, accentuant aquest ventall d’emocions inevitables.
Aquest abril arriba fort, no només perquè és Sant Jordi, sinó perquè The Tyets ha estrenat un nou disc ‘Cafè pels més cafeteros’ que ja feia força temps que anunciaven la data d’estrena. En aquest nou projecte en formen part 11 temes, dels quals 5 d’aquests ja s’havien estrenat anteriorment. En aquesta nova fornada de cançons podrem escoltar uns Tyets més nostàlgics en què destaquen situacions de la vida quotidianes.
Després d’un ‘Èpic Solete’ carregat d’energia i entusiasme, a ‘Cafè pels més cafeteros’ continua igual, però amb una vibra més electrònica a: ‘Si ho deixéssim tot’, ‘Un petonet’, ‘Pantis curts’, ‘Fa dies’, ‘Que vinguis’, ‘Sushi Poke’ o ‘Cafè pels més cafeteros’, mentre que algunes altres cançons seran més aviat acústiques a: ‘A fora plou’, ‘El cul del món’, ‘El Maresme’ o ‘Cul i merda’.
El disc comença amb ‘Si ho deixéssim tot’, una cançó que fa una crida a l’estiu i a viure la vida al màxim amb aquella persona que estimes: “amb tu jo faria lo que fos, només nosaltres dos” i a través de les vibres musicals, aconsegueix motivar l’oient amb la sonoritat de la cançó i la tornada enganxosa. Més endavant, trobem una petita frase, dissimulada enmig de tota la lletra que diu: “La pell la té morena, però no es diu Marina, na-na-na”, podria ser que The Tyets volgués llançar alguna indirecta a Figa Flawas per la seva mítica cançó de ‘LA MARINA STA MORENA’? Pel que fa al videoclip, veiem els dos artistes treballant de cambrers i servint un parell de cafès, fent així referència al títol de l’àlbum. Més tard, els nois porten una vestimenta de color rosa i blau en diferents plànols per iniciar aquesta nova era.
L’essència de The Tyets es manté viva
‘Cafè pels més cafeteros’ és la cançó que dona nom al títol del disc, en què el duet mataroní posa sobre la taula el vermutet amb els amics mentre toca el sol a les 12 del migdia. Aquest tema és dels més energètics d’aquesta nova fornada de cançons i, cal dir, que quan soni als directes dels concerts, aquesta cançó podria fer embogir tot el públic entre salts.
A ‘Pantis curts’ comença amb la veu del Xavier Coca, però el que semblava una cançó tranquil·la, es va preparant, fins que l’Oriol Derra comença a cantar i la cançó ja comença a animar-se més. Aquesta és la cançó del disc amb més tocs de Mambo i, potser és per això, que els maresmencs aprofiten l’ocasió per fer una referència a la famosa cantant de Vilassar, la Mushka: “Després tocava la Mushka i tu vas dir-me: Què Bushques?” aconseguint una rima excel·lent.
Col·laboracions inesperades
Com no podia faltar, el disc compta amb tres col·laboracions, la primera va estrenar-se fa uns mesos amb la Chiara Oliver. ‘Fa dies’ és el tema que uneix a la cantant mallorquina amb The Tyets, en què parlen d’una relació a distància i només poden veure’s per videotrucada. Els cantants volen destacar la bona relació que hi ha entre l’illa i Mataró.
‘Sushi Poke’ és la col·laboració amb Dani6ix i Izzkid, el duet que ho està petant dins l’escena catalana. La cançó va tenir bastant èxit a TikTok a causa del seu ritme tan contagiós i motivador. Els cantants destaquen que no sempre cal demanar perdó per fer allò que ens agrada fer: “I se’m fa impossible dir que no, que per un cop a l’any no cal demanar perdó”.
L’última col·laboració, totalment inesperada és ‘Un petonet’ amb Juán Magán, un dels reis de la música electrollatina. El toc clau de la cançó és sens dubte el mític crit de Magán que no falta mai a les seves cançons quan diu: ‘Electrolatino’. Un tema que parla de festa i que recorda els típics moments d’aquesta:“Una mica de party per posar-te a ballar, i segur que demà ens farem unes rises”.
Nostàlgia, muntanya, pluja i amistats
The Tyets han introduït en aquest àlbum algunes cançons més nostàlgiques que possiblement faran reflexionar als seus fans. A ‘El cul del món’, els nois fan una veneració a la muntanya i la natura, en què destaquen la neu, els cims, l’altura i com la muntanya pot arribar a sanar: “Però per sort la muntanya sempre et cura amb l’aigua del riu més pura”. El títol de la cançó es deu perquè, al cap i a la fi, la muntanya acostuma a estar aïllada de tot i de tothom, i és un lloc que produeix tranquil·litat.
A “A fora plou”, els cantants destaquen que, mentre a l’exterior plou, ells aprofiten per escriure cançons, sense patir per si passa el temps i, com de mica en mica, comença a sortir el sol: “I el dia té pinta que se’ns està arreglant”.
Sense cap mena de dubte, la cançó més trista de l’àlbum és ‘Cul i Merda’ en què el tema principal és el distanciament d’una amistat que ha acabat sense motiu: “No hi ha cap raó, i em fa molta pena. No hi haurà un perdó”. Queda clar que les revolucions baixen totalment quan escoltem aquesta cançó, però The Tyets mai perden l’esperança, perquè aposten per fer les paus amb aquella amistat i fer-ho avui i no demà: “No cal esperar a demà, Mai sabem què pot passar, fem la pipa de la pau”.
La cúmbia també ha tingut un espai al disc
Una cúmbia també forma part d’aquest disc, a ‘Que vinguis’, el duet parla d’un possible amor entre dues persones i gaudir d’una posta de sol o prenent un Aperol en un bar o menjant un arròs. Una cançó totalment estiuenca, que només amb el ritme ja recorda aquestes sintonies de l’estació assolellada: “Quan tu m’has mirat, just en el moment que t’estava mirant, dues miradetes que s’han creuat i un somriure tonto mig d’amagat”.
Dediquen una cançó a el Maresme, el lloc on han crescut
El Xavier Coca i l’Oriol Derra, acomiaden aquest disc amb ‘El Maresme’, amb aquest títol ja ens podem fer una idea clara sobre què tracta la cançó. Els nois volen agrair el lloc on han viscut, en aquest cas el Maresme. Encara que sigui una cançó en què els habitants de la comarca puguin sentir-se totalment representats, algú que no hagi crescut aquí també pot fer-se seva la cançó, ja que pot produir-li enyorança i nostàlgia de les particularitats del seu poble o ciutat: “Una terra que em conec de pam a pam, uns carrers que m’han vist créixer i fer-me gran, uns records que mai no s’oblidaran, i tants llocs on hem rigut i on hem plorat”. Destaquen alguns elements típics de la zona com: la platja, la muntanya, l’N80, els plataners, les palmeres, les maduixes, el tren de la bruixa, el Lamine Yamal, els gegants i molts més.
Així doncs, The Tyets altra vegada s’han superat amb la seva música, però aquesta vegada han apostat per un projecte més madur i reflexiu, que no només arribarà al fons dels seus cors, sinó també als de tots els fans. El duet del Maresme acaba de començar una nova era musical en què el seu públic continuarà donant-los suport com sempre.
Fa temps que a Primera Fila seguim la carrera de l’Alfred García´, però fins aquest dissabte no havia tingut l’oportunitat de veure’l en directe. Sabia que tenia molt talent, prova d’això com mima les cançons fins al més mínim detall, però no m’imaginava com sonarien en directe.
El músic del Prat actuava al Festival Strenes, de Girona, on els artistes acostumen a presentar un disc que han editat pocs dies abans del concert. En el cas de l’Alfred encara no tenim físicament el seu esperat treball, però sí que n’ha fet la preestrena, compartint les cançons que ja en coneixíem, però també les que no, algunes de les quals inclouran col·laboració, tot i que no ens ha volgut dir qui seran. Això sí, ens ha explicat que li fan molta il·lusió i no es podia ni imaginar que s’arribarien a produir mai.
En un altre moment del xou s’ha posat a afinar la guitarra, per dir a continuació que l’estava afinant, ja que en aquell concert tot era en directe, que no feien servir auto-tune ni seqüències, com sí passa en altres directes.
Foto: Marc Clapés
L’Alfred té gràcia, se sap explicar, connecta amb el públic i t’explica cadascuna de les cançons com si fos el primer cop que ho fes. No li importa que potser el concert pugui perdre el ritme que tenen la majoria dels concerts que s’estan fent. Ell no té pressa, t’explica la història que s’amaga rere la cançó que sonarà i si ha d’estar-se 3 minuts s’hi està. I la gent l’escolta, en silenci, el mateix que succeeix quan canta. Perquè quan et trobes a sobre l’escenari a un artista com ell només pots callar i gaudir del que estàs veient en aquell moment. I com a molt sumar-t’hi, donar-ho tot, cantar i aplaudir molt fort abans i després de cada cançó.
Mencions a la seva família, al seu tio Pepe, als seus referents o la història que s’amaga amb la composició de ‘Els teus ulls’, han tingut protagonisme destacat en les dues hores que ha durat el concert, on no han faltat peces com ‘Crema la nit’, que va cantar al costat del seu admirat Alguer Miquel; també ‘Rumba catalana’; ‘De la Tierra hasta Marte’; ‘Et vull veure’; ‘Si algún dia’ o les recents ‘T’estiu’ o la mencionada ‘Els teus ulls’, el seu tema més popular.
També hem pogut gaudir d’algunes cançons inèdites que formaran part del seu nou disc, com ‘Estrella’, que a mi m’ha semblat perfecte per la nova cançó d’estiu d’Estrella Damm. No sabem si ja ho tenen tancat, però quan ha dit que “la gaudiríem molt durant l’estiu” he pensat que podria ben bé possible que en fos la banda sonora. A més, sembla que aquesta podria anar amb una desitjada col·laboració…
Després d’aquesta nit tinc clar que repetiré, perquè algú que cuida així a la música i al públic, s’ho mereix absolutament tot. És una estrella.
Gran concert d’Alfred Garcia al Festival Strenes, on ha estrenat alguns temes inèdits, entre ells ‘Estrella’ pic.twitter.com/u4QRsH4mQc
Jovedry omple una sala Vol que no està gens preparada per l’espectacle que comença. Les llums ho embolcallen tot i fan que el públic no pugui apartar la vista d’allò que passa damunt de l’escenari. La presentació de “GRANULAR” porta un directe nou. Una banda a l’escenari que fa costat al cantant i donen forma a un espectacle molt especial.
‘SI POGUÉS TURNAR’ és una de les primeres cançons que sentim. Un inici més aviat íntim que xoca amb la tornada, quan entren els efectes i desenes de llums, que envolten, abracen i travessen al cantant. El públic està més que implicat, i amb tot l’espectacle de llums no és fàcil apartar la mirada de Jovedry, que es mou amb seguretat i confiança en el que està fent.
La Sala Vol es converteix en un karaoke de “GRANULAR” on els assistents semblen fer la competència a Jovedry. ‘COSETS AL BRAÇ’ i ‘FEBRE ALTA’ ajuden a demostrar la versatilitat del cantant, i com és capaç de portar una producció d’estudi molt delicada al directe, i fins i tot, millorar-la. El que ell anomena “tocar botonets” demostra una gran experiència i un gran control de l’escenari. Jovedry és seguretat a la Sala Vol.
Tot i estar molt ben acompanyat damunt de l’escenari, alguna de les col·laboracions les ha de defensar en solitari. A ‘AMOR REAL’ li toca interpretar la seva part però també la de Xicu i Souto, que no han pogut venir. A ‘SHORTY DEL PASSAT’ tenim un Jovedry molt més animat, tot i haver de fer la cançó sense la seva germana, Mar Vilaseca. A mesura que avança el concert el veiem més confiat i tranquil damunt de l’escenari. Aquesta cançó és el punt d’inflexió on veiem al Martí ballar i fins i tot dona lloc a una batalla de ball entre el públic.
Durant el concert també es queda una estona a soles amb el públic. Un moment per llençar una cançó nova. “És un experiment, a veure que us sembla”. Comença a sonar una cançó amb ritmes electrònics on s’identifica clarament el segell de Jovedry, però un pas més enllà. L’experiment surt més que bé; el públic ho celebra i si fos per ells, la cançó sortiria demà mateix.
Jovedry i Blaufosk aconsegueixen pujar encara més les revolucions de la sala. Concretament, a ‘8000’, una cançó on s’evidencia la complicitat entre els dos i la facilitat que tenen per treballar conjuntament. Una altra de les col·laboracions que puja a l’escenari és la Greta, per interpretar ‘CADA NOCHE’. Un moment que comparteixen dos amics amb el públic mentre es canten “Protegeix la teva ment”.
La cirereta del pastís té un nom i és ‘JARDÍN DE BONNARD’. Puja la família d’en Martí, que deixa de ser Jovedry durant uns segons i es limita a observar com una flauta travessera dona inici a la cançó. Una versió instrumental de la cançó a càrrec del seu pare i el seu germà que la fan encara més especial.
Jovedry és hipnòtic. Amb les llums i tota la posada en escena. Amb la producció, amb la banda que l’acompanya i amb la seva actitud damunt de l’escenari. A la presentació de “GRANULAR” també demostra que això només és el principi. L’artista que es mou per l’escenari amb naturalitat ens intenta dir una cosa: encara queda molt Jovedry. Això només és el principi.
The Tyets només han necessitat 4 setmanes per arribar al cim de la Primera Llista amb ‘A fora plou’ el primer senzill de “Cafè pels més cafeteros” disc que s’ha publicat aquesta mateixa setmana.
En una setmana on ens acomiadem de ‘Beautiful Things’ de Benson Boone, que després de 60 setmanes diu adéu, fet que la converteix en la tercera cançó que ha resistit més a la llista, només superada per les 82 setmanes de ‘Blinding lights’, de The Weeknd, i les 70 de ‘As it was’, de Harry Styles.
Entren a la llista
Benson Boone – Sorry I’m Here For Someone Else
Damiano David – Next summer
Surten de la llista
Benson Boone – Beautiful things (60 setmanes)
Chappell Roan – Good luck babe (31 setmanes)
Aspirants
JENNIE feat. Dua Lipa – Handlebars (4 setmanes)
Coldplay – Good Feelings (2 setmanes)
The Tyets – Si ho deixéssim tot (2 setmanes)
31 FAM – Mama ho sento (2 setmanes)
Ed Sheeran – Azizam (novetat)
Gabry Ponte – Exotica (novetat)
Doctor Prats & La Fúmiga – Extraordinàriament normal (novetat)
Miley Cyrus – End of the world (novetat)
Ariana Grande – Twilight zone (novetat)
Humana Sound System és un nou projecte musical protagonitzat per dos antics membres del mític grup Gossos. Natxo Tarrés i Roger Farré presenten el seu primer disc, després d’adonar-se que necessitaven continuar amb el que els feia feliços: fer cançons. Per aquesta ocasió, el duet explora un nou paisatge sonor que explora entre diferents estils.
Aquestes cançons transporten el públic a descobrir nous mons a través de sons hipnòtics. El reggae, el dub i el world music seran els protagonistes d’aquesta nova fase. Les set cançons que donen forma a aquest univers són: Tribu, Jo Soc Tu, Mare Terra, Vida, Anem, La Font i Bon Fly que formen part del disc “Humana”.
Els cantants també volen inspirar i convidar a aquells qui escoltin la seva música a connectar amb un mateix, amb els altres i amb la natura. A més, volen trobar un espai per desconnectar del ritme frenètic d’avui dia.
Pèl de Gall ha publicat un avançament pel seu pròxim disc titulat “Entre sa llum i sa foscor” que es publicarà el 9 de maig. La nova cançó porta per nom ‘A ple pulmó’, un tema enèrgic que engresca als oients a gaudir dels grans moments. A través de l’electrònica, els timbals i les guitarres han pogut crear una cançó perfecta per expressar el missatge que volen transmetre.
Els menorquins han anat evolucionant a través de cada projecte musical i, en aquesta ocasió també serà així. Aquest proper disc serà el sisè de la seva trajectòria musical i busca una sonoritat actual i madura. Independentment de la sonoritat d’avui dia, el grup té clar que no vol perdre l’essència característica de la banda: la identitat festiva i alegre.
Silvestrecatapulta ha llençat el seu primer LP, ‘Estic Tartar’. Darrere el gentilhome silvestrecatapulta, s’hi amaga en Miquel Aguiló Arbona, artista mallorquí de 28 anys resident a Barcelona.
Aquest primer recull de cançons recull cançons escrites des del març del 2020 fins la tardor del 2023. 2023. Parla de desamor, desig, apatia i depressió des d’un lloc
desafectat, sarcàstic i tragicòmic.
Les lletres de l’àlbum no tenen cap conductor: flirteja a parts iguals amb l’elegància i el desordre, passant ràpidament del pretensiós al naïf. Del que és cru al que és elaborat. ‘Estic tartar és la barreja perfecta entre temacles melodramàtics i un bon sentit de l’espectacle.
Per la producció d’aquest disc, silvestrecatapulta s’ha envoltat de músics de primera categoria dins de l’escena. Pol Magdaleno, Èlia Lucas i Joan Torné són els encarregats d’acompanyar l’artista. Amb aquest dream team despleguen un pop caòtic i àcid construït a base de vocoders i punteigs de guitarra.
Aquest disc no s’obsessiona amb l’originalitat. L’artista no s’avergonyeix de referenciar i citar constantment allò que l’inspira i obsessiona, des de cançons fins a diversos videojocs. Així es pot veure referenciat a diferents cançons del disc. Des del synthpop melós d’Air a Gelat, , les guitarres de The Kills a Cançó de la xigala o la melancolia de Belle and Sebastian a Respawn.
Així doncs, si voleu descobrir com sona l’ ‘Estic tartar’ de silvestrecatapulta, ja el podeu trobar disponible a totes les plataformes.
El cantant de la primera edició de l’OPFest, Marc Andurell, ha estrenat el seu primer EP. Sota el títol de ‘4×4’, es presenta com un artista pop i el podem veure desenvolupant diferents estils i influències incloent, també, idiomes diversos idiomes.
Marc Andurell és un cantant nascut a Barcelona i, tot i debutar amb aquest EP, té una llarga trajectòria. Està graduat a l’Institut del Teatre i ha participat a musicals com RENT o A pop opera. A més, va ser participant de ‘DeuDeVeu’, grup guanyador de la primera edició d’Oh Happy Day.
‘4×4’ és un nom amb molt de significat pel cantant. El quatre és el número màgic de Marc Andurell. Són 4 les cançons que inclou el seu primer EP i, a més, es publica a totes les plataformes el dia 4 del quart mes de l’any, l’abril.
Els quatre temes que s’agrupen a l’EP, representen els quatre elements: Terra, Aire, Foc i Aigua. Tot i ser quatre cançons molt diverses i dinàmiques, totes fan referència a un lloc on les coses ”no són massa maques” i on l’artista sempre intenta ”buscar un lloc millor”. ‘Lost’ parla de buscar-se a un mateix quan ens trobem perduts. ‘Niebla’ tracta sobre com superat l’ansietat. En aquesta cançó, s’utilitza la metàfora de ”sortir de la boira” per indicar que deixem enrere l’angoixa. En tercer tema, ‘EVIL’ ens parla de superar injustícies i torna a fer referència al nostre propi món interior. Per acabar amb el disc, ‘Antípodes‘ para sobre com abordar la culpabilitat i el record d’una relació del passat, però que, avui en dia, encara el segueix turmentant.
Amb aquest primer EP, Marc Andurell busca que els oients se sentin identificats amb les seves lletres. Amb ‘4×4’ tots podem sentir-nos identificats en qualsevol moment, perquè tots tenim més d’una cara i tots podem ser tot terreny. 4 cançons per 4 estats d’ànim o situacions de la vida. Ja sigui quan necessitem reflexionar, quan necessitem ballar, cridar o sanar emocions entre llàgrimes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
