FESCAT GOES PUNK és el primer grup de covers punk-rock de l’escena catalana que versiona grans èxits de la música en català; des dels mítics fins als actuals.

És per això que el grup estrena “Vol. 4 – Una Flor No Fa Estiu” un tribut dedicat exclusivament a versionar algunes cançons estiuenques catalanes que ens han acompanyat durant els moments que es gaudeixen amb els amics, la família, el sol, la muntanya, l’aigua i la calor. Són temes amb molta energia i que la majoria coneix com: “Al Mar!”, “La Marina Sta Morena”, “El Far del Sud”, “La Platja” o “Llença’t” entre d’altres.

El grup ja acumula tres volums més de cançons en què tracten els èxits actuals de qualsevol Festa Major, els temacles dels anys 90 i 2.000 o bé, cançons que representen l’indie català que es pot escoltar a la Vila de Gràcia.

Podem assegurar que el punk-rock també té un lloc a l’escena musical catalana.

El grup berguedà Trinxats ha estrenat avui el seu primer treball discogràfic “L’últim que tanqui la porta”, un disc carregat de personalitat que combina reivindicació lingüística, emoció festiva i una bona dosi de surrealisme. Amb un ventall d’estils que transiten entre la cançó protesta, la rumba i el rock amb tocs experimentals, aquest debut musical es presenta com una proposta fresca i arrelada que no deixarà indiferent.

Abans del llançament oficial, Trinxats ja havia fet sentir la seva veu amb dos avançaments en format videoclip que van tenir una notable repercussió a les xarxes, especialment a Instagram i YouTube.

El primer tema avançat va ser “Les parets del vinyer”, una cançó nascuda d’una frase del Felip Dorandeu (Catalunya Nord) recollida en un capítol d’El Foraster: “Som content que les parets d’aquest vinyer encara ressonin en català”. Amb aquesta inspiració, la banda construeix una peça que és un cant a la defensa del català i un homenatge a totes aquelles persones que han lluitat per preservar-lo. El tema compta amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, reforçant-ne el caràcter compromès.

El segon avançament, “Llavis Negres”, ens transporta directament al cor de la Patum de Berga, la festa que forma part del batec emocional del grup. La cançó relata una història d’amor embriagada per l’eufòria del salt de Plens, amb una lírica que culmina en una picada d’ullet als Brams, els grans referents musicals de Trinxats.

Aquest primer disc no només ofereix aquests dos singles, sinó també un conjunt de cançons que mantenen un equilibri entre la rauxa festiva i la consciència social. Peces com “Funerària Ferran” i “All”, que aviat veuran la llum en format videoclip, prometen continuar desplegant l’univers sonor i estètic del grup.

Amb aquesta carta de presentació, Trinxats irromp a l’escena musical catalana amb força i autenticitat, disposats a fer-se sentir ben fort i, sobretot, en català.

Amb només uns quants acords i una melodia carregada de nostàlgia, el jove cantant Biel Bullich ha aconseguit capturar l’essència d’uns estius que deixen empremta. El seu nou senzill, “Uns dies bons”, neix al cor de Cambrils, una localitat que no només li inspira, sinó que forma part de la seva pròpia història familiar.

“Tinc una relació molt gran amb Cambrils, ja que el meu pare estiuejava allà de jove, i ara jo també”, explica Bullich. Aquesta connexió emocional es tradueix en una cançó que no només evoca platges i capvespres d’agost, sinó que parla també de la gent que estimem i dels records que ens acompanyen tota la vida.

Però “Uns dies bons” va més enllà de la nostàlgia estiuenca. És també una reflexió sobre el futur. “A la cançó parlo del que espero tindre quan sigui més gran”, confessa l’artista, que amb sensibilitat i sinceritat dibuixa un horitzó on conviuen la memòria i l’esperança.

Amb aquest nou tema, Biel Bullich es consolida com una veu emergent del panorama musical català, capaç de connectar amb el públic a través d’històries honestes, properes i plenes d’ànima.

De la producció se n’ha encarregat, un cop més, en Marc Gelabert (aka Gela).

La cantant i compositora catalana Maria Fort enceta l’estiu amb el llançament del seu nou senzill, “Daikiri”, una proposta musical que aposta pel pop-dance amb influències de l’indie, el house i el synth-pop. Després d’una etapa marcada per una sonoritat més urbana i electrònica, l’artista mostra ara una cara més despreocupada, lleugera i estiuenca, fidel al seu estil íntim i melòdic.

Amb una veu dolça, sensual i plena de naturalitat, Fort canta a l’espontaneïtat de l’estiu: la posta de sol, un passeig amb moto, un còctel ben fresc, una nit de festa o un bany al mar. Tot plegat amb una tornada enganxosa i perfecta per cantar a ple pulmó i ballar amb llibertat.

La producció de “Daikiri” ha estat a càrrec del productor i artista D’Marius, amb la masterització de Doreste Records. L’acompanya un videoclip vibrant i desenfadat, dirigit per Eva R. del Rio, amb una estètica de “mem” i un to informal que, sense grans artificis, ressalta l’essència artística de Maria Fort.

Aquest nou senzill també marca l’inici d’una nova etapa musical per a la cantant. A finals d’any, Fort té previst publicar el seu tercer EP, que representarà un canvi tant sonor com conceptual respecte al seu anterior treball, Batecs Per Minut.

Amb el seu carisma, la seva autenticitat i una capacitat innata per connectar amb el públic, Maria Fort es consolida com una veu a tenir molt en compte en l’escena musical catalana.