Sense senzills previs i sense pistes del que estava per venir, Mama Dousha ha publicat el seu nou àlbum, “Tothom té raó”. Un treball format per nou cançons, gestat a partir d’una composició conjunta amb Joan Borràs, Scotty DK i Guillem Bautista, que fusiona el so característic del cantant i, alhora, introdueix noves sonoritats i textures. Un projecte que escoltes i penses: “això és Mama Dousha”, però al mateix temps perceps que ha fet un pas cap a un nou univers sonor. Un disc molt més madur, tant en l’àmbit musical com temàtic, que aborda l’amor, l’amistat, les relacions laborals o el cost de la vida.

El nou llançament del barceloní es podria dividir en dues parts: l’old Mama Dousha i el new Mama Dousha. ‘He pensat’ seria l’inici d’aquesta nova etapa, i la cançó que obre el disc i marca aquest nou imaginari musical i emocional. Bruno es despulla i reflexiona sobre el desig i la voluntat de fer coses, però també sobre la dificultat real de dur-les a terme. És una peça que et fa pensar en tot allò que voldríem fer i no acabem fent per por o per falta d’atreviment. La lletra va acompanyada d’un joc coral que repeteix el “no ho faré”, com si fossin les veus del nostre cap que ens frenen. Mentrestant, el cantant actua com la veu principal: la del desig, la del voler, però atrapada per aquests límits interns  —“he pensat en dir sempre les coses a la cara”—. Una cançó que funciona conceptualment i que es converteix en un dels moments més potents de l’àlbum.

Continuem en aquest nou camí amb ‘Nanana’, que només d’escoltar-la, ja et remet clarament al seu univers. Amb una sonoritat lluminosa i enèrgica, aborda el pes de voler agradar a tothom des d’una lletra introspectiva. Un tema que connecta amb la seva exposició pública com a artista, pare o figura mediàtica, arran de la seva participació com a jurat d’Eufòria.

Dins de “Tothom té raó” també hi trobem l’old Mama Dousha, especialment present en peces com ‘15 segons’, ‘La millor gent del planeta’ i ‘Nen petit’. 

Les dues primeres estan dedicades a la seva gent estimada. ‘15 segons’ recupera el seu vessant més romàntic, ja present en treballs anteriors. Marcada per l’ús de l’autotune —com ja havíem vist a “Rikiti”—, incorpora noves sonoritats i parla d’aquells quinze segons que van ser suficients per enamorar-se de la seva dona. Seguidament, a ‘La millor gent del planeta’, passem de l’amor de parella a una oda a l’amistat, que ja s’ha convertit en una de les preferides del disc —només cal mirar les escoltes—: un regal del Bruno a la gent que l’envolta, carregat d’energia i esperit, amb el qual és fàcil connectar i que celebra el poder de l’amistat. 

Per acabar, ‘Nen petit’ ens retorna a aquesta mateixa essència, amb una nostàlgia compartida: el desig de tornar a la infantesa, a un moment en què les preocupacions no tenien el pes de la vida adulta. Marcada per la memòria i la recent paternitat de l’artista, reforça la idea que ser petit era, en realitat, un privilegi. Aquestes tres peces connecten amb el Mama Dousha de sempre i contrasten amb les altres cançons més atrevides del disc.

El new Mama Dousha reapareix amb “Malparit”, una de les propostes més arriscades i, potser, una de les menys esperades del cantant. Aquí parla d’aquell “malparit” que tots ens hem trobat alguna vegada. A més, la lletra ve acompanyada d’una estructura poc convencional: no hi ha una tornada clara, la veu es trenca i la cançó alterna moments d’energia amb d’altres de més calma.

És una peça que d’entrada descol·loca, perquè no te l’esperes, però que acaba generant l’efecte contrari: et venen ganes de cridar el títol. També serveix perquè el barceloní es mostri més humà: no tot és amor i llum, també hi ha ràbia, i no a tot arreu hi ha una “vitamina de l’amor” que ho curi tot.

El Bruno més satíric també és present en aquest projecte amb “Alegria”, on aprofita per fer una crítica social sobre la frustració i les ferides silencioses que generen moltes relacions laborals. L’àlbum acaba amb “Em moru”, una demo creada durant el procés de creació, que captura el romanticisme del treball en equip, colze a colze entre el cantant i els productors que han donat forma al disc.

“Criolla”, el darrer projecte de l’artista, era un recull de cançons, però “Tothom té raó, el seu nou treball, es percep clarament com un àlbum concebut com un tot, nascut d’un altre moment vital. Una proposta que, a diferència de les anteriors, és molt més definida i guanya en personalitat, allunyant-se del focus més comercial i de la lògica del màrqueting. Fins i tot en la manera d’anunciar-lo ja es feia evident aquesta intenció: sense avançar cap single i deixant que l’obra parlés per si sola.

En definitiva, “Tothom té raó” és el disc més personal que ha fet Mama Dousha. Tot i néixer d’una composició conjunta, aquesta col·laboració no dilueix la seva veu, sinó que la reforça i la porta cap a un terreny més honest. És una proposta que, a diferència de les anteriors, no juga tant a agradar a tothom, i és precisament això el que li dona valor.

Potser no és un disc immediat ni tan accessible com altres temes que podien sonar més fàcilment a la ràdio, però és, sens dubte, un dels treballs més sòlids del seu recorregut. El projecte es presentarà en una gira de més de trenta concerts, que arrencarà a la Telecogresca el 28 de març i continuarà al festival Ítaca el 4 d’abril.