Divendres 15 de maig era un dia que tenia ben reservat des de feia mesos. Era l’inici de la gira dels 40 anys de Sopa de Cabra a Razzmatazz. El grup amb el qual em vaig enamorar de la música en català i que m’ha acompanyat des de llavors.
No recordo quina va ser la primera cançó que em va atrapar, però sí que sé que ‘Mai trobaràs’ i ‘Si et quedes amb mi’ són dues de les meves preferides. No només de Sopa de Cabra, sinó de la música en català. Em recorden quan portava unes melenes i imitava en Gerard Quintana amb un micròfon a la mà i em deixava endur per l’alegria del moment, com si la resta de coses importessin ben poc.
Amb aquest esperit he entrat a la sala Razzmatazz, amb la sensació que tornaria a recordar moments de la meva vida al costat de persones com jo, que també tenen en Sopa de Cabra un grup que els ha acompanyat en diferents etapes de la vida, algunes de bones, altres no tant, però que allà han estat quan més falta ens han fet les seves cançons.
En aquests 40 anys el món ha canviat, no sabem si per bé o no, però els directes del grup continuen sonant impecables. En aquesta gira tenim una formació de luxe acompanyant en Gerard Quintana: Josep Thió (guitarra i veus); Pep Bosch (bateria); Peck Soler (guitarra); Valen Nieto (direcció musical i multiinstrumentista); Miki Santamaria (baix i veus); Oest de Franc (guitarra i veus); Richi Sohn (teclats i veus), i la meravellosa Beth Rodergas (veus i percussió). Quina sort poder gaudir d’un directe tenint sobre l’escenari músics d’aquest nivell.
He anat a molts concerts a Razzmatazz, alguns que s’escoltaven francament malament, però d’aquest s’ha de destacar com de bé han sonat les 25 cançons del repertori, si més no en la meva ubicació al mig de la pista. De fet, una persona del públic que m’ha reconegut m’ha dit que no m’havia posat a primera fila aquest cop i li he dit que gairebé mai ho faig, ja que s’escolta molt malament!
De les 25 cançons que han triat han fet una bona repassada d’aquests 40 anys, obviant discos com “La gran onada”, que, tot s’ha de dir, tampoc s’han trobat a faltar. Les cançons més veteranes són les que han estat més celebrades, però de ben segur que més d’un n’ha trobat a faltar alguna. Tots tenim la nostra preferida.
Sopa de Cabra és una banda molt important per a mi. El 2013 vaig iniciar un programa a Matadepera Ràdio i vaig decidir que s’havia de dir com una cançó del grup: ‘Per no dir res’. Per això m’ha fet especialment il·lusió que l’hagin tornat a incloure en aquesta gira de celebració.
Un grup de rock no pot deixar les reivindicacions socials al marge i aquest és un fet que sempre ha acompanyat el discurs d’en Gerard Quintana, sempre atent a totes les coses que no funcionen en aquest món. Interessants paraules contra els que “manen al món” abans de ‘Si et quedes amb mi’ o ‘Guerra’.
40 anys a la carretera per a una banda que encara té molts camins per recórrer i que, com ha demostrat en aquest inici de gira, té corda per estona (o fins que ells vulguin).
View this post on Instagram
