Roko Banana acaben de publicar el seu tercer disc d’estudi “Gran Muralla” (Aloud Music, 2026). Un àlbum que configura una clara evolució del so de la banda i que s’endinsa, de nou, en la crítica social. Primera Fila ha pogut entrevistar al Mak Dzinovic (guitarra i veu), l’Àlex Abad (bateria i veu) i l’Edu Rodríguez (baix i veu) sobre el concepte del disc i el procés de composició i gravació.
Tot plegat, una xerrada en què el trio ha exposat els diferents prismes mitjançant els que observen una realitat crua i catastròfica i sobre la que han escrit temes com ‘Sona a perdre’ o ‘Esport’. A més a més, Roko Banana també han exposat la seva visió del panorama musical actual, trobant a faltar un punt més crític en les lletres: “Trobem que la música a dia d’avui no hi ha un missatge explícit, no hi ha una voluntat de canviar el món”.
El proper 2 d’abril Roko Banana estaran presentant l’àlbum a la sala La Nau de Barcelona i, posteriorment, giraran per diferents sales de Catalunya per a promocionar-lo.
BLINK-182 – I MISS YOU
BARNS COURTNEY – SUPERNATURAL
THE HUNNA – APOLOGIES
SOUTH ARCADE – RIPTIDE
EVERCLEAR – SANTA MONICA
THE BLUE STONES – BE MY FIRE
MUSE – PLUG IN BABY
THE CALLING – OUR LIVES
RADIOHEAD – BLACK STAR
THE KILLERS – SOMEBODY TOLD ME
CAGE THE ELEPHANT – NEON PILL
THE WHITE STRIPES – FELL IN LOVE WITH A GIRL
THE STROKES – WHAT EVER HAPPENED?
WEEZER – PORK AND BEANS
PIXIES – WHERE IS MY MIND
SEMISONIC – CLOSING TIME
RED HOT CHILI PEPPERS – OTHERSIDE
CITY AND COLOUR – MEANT TO BE
Biel Bullich presenta “del fons, a tu” una breu carta de presentació que ens ajuda a descobrir la seva identitat com a artista, però també ens descobreix molt sobre en Biel com a persona. Cinc cançons que el posicionen en un registre i un estil concret, un indie rock que beu d’influències com Arctic Monkeys, però amb una solidesa sorprenent, tractant-se del seu primer EP.
Entrem en l’àlbum de manera gradual amb una introducció a ‘obertura de cor’, una pista necessària per marcar la sonoritat que ens espera a la resta d’àlbum. Un ritme que puja d’intensitat i ens acompanya fins a ‘buits’, que tot i ser la primera cançó constata una proposta musical molt sòlida. Aquest va ser un avançament de l’àlbum i més enllà de la part instrumental també presenta lletres ben construides, que transmeten l’angoixa, el sentir-se sol, la buidor i el “envejar a qui tingui sentiments”
A ‘res es com abans’ ens plantem ja a la meitat de l’àlbum. Una oda als records, una cançó que beu de la nostàlgia d’èpoques passades i d’un relat compartit d’infància que a tothom li ressona. “No vull aferrar-me al passat però hi ha vegades que el trobo a faltar”. El pes de les lletres aconsegueixen no opacar a l’acompanyament instrumental i es fusionen, sabent quan s’ha de deixar brillar a un o a l’altre, un Biel petit ens diu “adeu”. Tothom sent la nostàlgia de moments passats i a l’hora la por del futur, i en l’EP també es representa aquesta dualitat. A ‘no me’n vull anar’ entra l’incertesa de no saber el que hi haurà després i el desig d’allargar les experiències el màxim possible. “Diuen que no es bona la eternitat” però ell es vol quedar en el moment present.
‘el que hauria estat’ és un comiat d’àlbum breu. Amb un ritme més aviat pausat l’artista ens parla des de la primera persona, des de l’amor. Poc més d’un minut que Biel aprofita per sincerar-se i deixar un missatge final: “No vull que acabi ni ara ni mal”. Desgraciadament, el que sí que acaba és el seu EP. Des d’un primer moment hem dit que era una carta de presentació breu, però considero que és tot el que necessitava. No hi ha res que sobri ni que es pogués retallar, unes cançons treballades íntegrament per l’artista que funcionen en conjunt però també per separat i marquen el seu camí a seguir.
Quan parlem de primers projectes d’artistes, crec que una de les meves paraules preferides és “experimental”. M’agrada veure com en les seves primeres passes juguen i van provant estils nous fins a trobar “el seu so”. Ara bé, quan tens una idea clara, no és necessari experimentar gaire. “del fons, a tu” és un projecte sòlid, rodó, que sorpren per la seva maduresa com a primer projecte de l’artista. Un recull de cançons que funcionen a l’hora de crear una marca i un so propi però alhora prometen un molt bon camí per l’artista.
Nil Moliner arriba per primera vegada al lideratge de la Primera Llista gràcies a la seva cançó ‘Me acuerdo de ti’.
Aquesta setmana no ens podem estar de mencionar que The Tyets abandonen la Primera Llista després de 173 setmanes de permanència. Els mataronins van entrar el 3 de desembre de 2022 i des de llavors sempre havíem tingut una cançó del duet fins aquesta setmana amb la sortida de ‘Camila’.
Entren a la llista
Alex Warren – Fever dream
31 FAM – La família
Siderland – Turu Tutú
Sopa de Cabra, Suu i MonDJ – Camins, somnis i promeses
Harry Styles – American girls
Surten de la llista
The Tyets i Estopa – Camila (23 setmanes)
Aitana – Superestrella (24 setmanes)
Blaumut – El millor que hem fet (6 setmanes)
Sexenni i Miki Núñez – Televisió (20 setmanes)
La Fúmiga – Gràcies per tant (19 setmanes)
Aspirants
Maig – Vull perquè no puc (2 setmanes)
Bella Kay – Iloveitiloveitiloveit (2 setmanes)
Júlia Blum & Gerard Aledo – Només amb tu (2 setmanes)
Roger Padrós – L’art de coincidir (novetat)
BTS – Swim (novetat)
Ginestà – Perdre el cap (novetat)
Guillem Bautista – No sta mal (novetat)
Bebe Rexha – New religion (novetat)
Banda Neon – Els passos prohibits (novetat)
Raro que el disc que menys us mola sigui el meu disc preferit deia Xicu a ‘em piten les orelles’. 11 cançons que representen la dualitat de l’univers de Xicu; una honestedat en les lletres com a firma i un risc en la producció que arriba a l’extrem de que et pitin les orelles. La Sala Upload i una sola data per poder traslladar al directe aquestes dues parts i fer que encaixin. La promesa d’una nit única, bestial, una festa. Una advertència abans de comprar les entrades que recomanava portar protecció auditiva per la cita. Ningú podia fallar. El problema amb les expectatives és que has d’estar segur de poder-les complir. Per sort, la trajectòria d’en Xicu, en estudi però també en directe demostra que la seva és una proposta sòlida, única, i amb molt bona rebuda. Una sala sencera que celebra aquesta nova era, i que escolten.
‘POGOS’ obre el concert i marca el ritme de la nit, convertint la sala en el ritual col·lectiu, visceral i caòtic que narra a la cançó. Xicu es desplaça per l’escenari com mogut per una força interna. La seva presència a l’escenari, els seus moviments i el fum que els envolta aconsegueixen prolongar el ritual amb ‘denisse666’ i ‘TINC RESERVAT EL CEL’. El públic respon a aquesta energia i es mouen al uníson en cançons que des de l’estudi no semblaven les ideals per a un pogo. ‘TIPIC’ i ‘ON STAN?’ es van succeint per consolidar la proposta de l’artista i entendre per què “LISTEN” és el seu disc preferit.
Deixant de banda la novetat també revisitem projectes anteriors, Xicu no és només aquest àlbum. ‘Tu i Jo No Morirem Mai’ i ‘Complicat’ del seu anterior EP per deixar respirar al públic i des de dins del fum es desdibuixa una figura que acompanya a Xicu dalt de l’escenari. ‘PAUSA’ amb Triquell ens porta una versió més introspectiva de l’artista, que no defuig mostrar els seus sentiments dalt de l’escenari. “Tot el que escric és real, és la meva veritat. Aveure quants d’aquests modernos poden dir el mateix” assegura i les primeres notes de ‘SACRIFICIS’ comencen a sentir-se a la sala i demostra que escriu, canta i actua des de la veritat més absoluta. Un moment tan íntim que resulta fins i tot prohibit. Sent les lletres, el transporten als llocs des d’on canta i com es llença a terra i lluita amb el peu del micròfon, lluita amb ell mateix i amb una força que realment no hi és. Una actuació que emociona per la valentia de Xicu a l’hora d’exposar-se i que l’apropa tant, que tot i estar amb els ulls tancats, en un altre lloc, estableix un fil que el connecta encara més amb el seu públic.
Vibra el terra, vibra el cor i ‘em piten les orelles’ s’insinua a mesura que un pogo es va formant a la sala, “el pogo més gran que s’ha vist”. Fins i tot més gran que a ‘aye’, amb Xicu inclòs. Ultralone apareix a l’escenari per una de les cançons més esperades de la nit i assumir, inevitablement, que el concert arriba al seu final. El comiat sona a ‘GRÀCIES AL SACRIFICI’ perquè si és cert que fa música per la gent diferent, els ha pogut reunir a tots a la sala Upload. Perquè la sortida sempre és a través i sort que en un moment va decidir intentar-ho. La cita consolida la proposta artística de Xicu com a única, molt seva, i una experiència que tothom hauria de viure com a mínim, una vegada a la vida.
El Festival Portalblau ha anunciat la programació de la seva dinovena edició, que tindrà lloc entre el 16 de maig i el 17 d’octubre. Amb una proposta que s’allarga més enllà de l’estiu, el certamen reafirma el seu model cultural amb una trentena d’activitats repartides entre l’Escala i Empúries, on la música conviurà amb altres disciplines artístiques i espais de reflexió.
La programació musical inclourà divuit concerts amb noms destacats de l’escena catalana com Sopa de Cabra, La Fúmiga, Maria del Mar Bonet, Clara Peya, Maria Jaume, Elena Gadel i Manu Guix. També sobresurt la proposta de Judit Neddermann, que actuarà amb la GIO Symphonia de Girona en un espectacle especial. El cartell es completa amb una aposta clara per artistes emergents com Victòria Vilalta, Amaia Miranda, Anna d’Ivori, Roger Padrós, L’arannà, Gregotechno, Naina o Lecoq.
Els principals escenaris del festival tornaran a ser espais emblemàtics com el Fòrum Romà d’Empúries i la Mar d’en Manassa, amb programacions que dialoguen directament amb el paisatge. Entre les cites destacades, el 7 d’agost hi haurà una nit valenciana amb Naina i La Fúmiga, mentre que l’endemà Judit Neddermann celebrarà la seva trajectòria amb la GIO Symphonia. El 9 d’agost serà el torn de Sopa de Cabra, en plena gira del seu 40è aniversari.
A la Mar d’en Manassa passaran artistes com Maria Jaume, Maria del Mar Bonet, Elena Gadel i Manu Guix, així com Clara Peya, que hi presentarà el seu nou treball. Altres espais com l’Alfolí de la Sal, el Camp de les Aromes, el Jardí Clos del Pastor o La Riba completaran la programació amb concerts i propostes més íntimes, amb noms com Rusó Sala i Miriam Encinas, Amaia Miranda, Roger Padrós o Gregotechno, entre d’altres.
Més enllà de la música, Portalblau reforça la seva identitat com a festival multidisciplinari amb propostes de dansa, circ, poesia i activitats participatives. També hi tornarà l’espai de pensament Mirades Blaves, amb diverses conferències, així com el Concurs Escenari Portalblau, que impulsa el talent emergent.
El festival manté igualment el seu compromís social, educatiu i ambiental amb iniciatives com el projecte Llavors, que connecta les arts amb escoles rurals de l’Alt Empordà, el concurs de fotografia MedFoto o programes formatius per a joves vinculats a l’organització de festivals. Enguany també es posarà el focus en projectes relacionats amb la salut i el suport a entitats locals, així com en eines com la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en festivals.
Amb aquesta nova edició, Portalblau consolida una proposta cultural amb personalitat pròpia, que combina grans noms i noves veus amb una mirada arrelada al Mediterrani i al paisatge empordanès, tot estenent l’activitat cultural més enllà de la temporada turística habitual.
Shakira ha confirmat finalment les dates del seu “Las Mujeres Ya No Lloran World Tour” a Espanya, i ho fa amb una proposta allunyada del format habitual de gira. En lloc d’una sèrie de concerts repartits pel territori, l’artista ha optat per una residència de tres dies a Madrid amb un concepte propi que combina música i cultura.
La cantant oferirà onze actuacions els dies 18, 19, 20, 25, 26 i 27 de setembre, així com el 2, 3, 4, 10 i 11 d’octubre en un recinte creat específicament per a l’ocasió, batejat com a Estadio Shakira. Aquest espai s’ubicarà dins el complex Iberdrola Music, al districte de Villaverde, a tocar de Getafe.
Les entrades es posaran a la venda el 27 de març a les 10:00 hores a través de Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés. Prèviament, hi haurà diverses fases de prevenda per a fans registrats a la web oficial de l’artista, usuaris de plataformes associades i seguidors de Live Nation, que podran accedir anticipadament a les localitats.
Més enllà dels concerts, aquesta residència es planteja com una experiència cultural completa. Durant els tres dies, el recinte es transformarà en una mena de “ciutat efímera” dedicada a la celebració de la cultura llatina sota el concepte “Es Latina”. El programa inclourà activitats diverses com actuacions musicals, exposicions, xerrades, tallers, projeccions, propostes gastronòmiques i espais dedicats a la literatura.
El recinte, amb capacitat per a més de 50.000 persones per nit, ha estat dissenyat per oferir una experiència immersiva amb visibilitat òptima, acústica avançada i opcions premium per al públic. Es tracta d’un format de residència artística internacional que s’implanta per primera vegada a Espanya amb aquestes dimensions.
Amb aquesta proposta, Shakira vol anar més enllà del concert tradicional i convertir la seva estada a Madrid en una celebració global de la cultura llatina, entesa com una comunitat que transcendeix fronteres i es defineix per la llengua, el ritme i la creativitat compartida.
Abans d’aquesta cita, l’artista ja té previst un altre moment destacat de la gira amb un gran concert a la platja de Copacabana, a Rio de Janeiro, aquest mateix mes de maig.
Tot apunta que Olivia Rodrigo està a punt d’engegar una nova etapa artística. Després d’uns mesos més discreta, l’autora de “GUTS” ha tornat a guanyar presència pública, amb aparicions destacades com als Oscar o col·laboracions recents, com la seva versió d’un tema de The Magnetic Fields al projecte “Help(2)”.
Durant la seva aparició als Oscar, Rodrigo va deixar entreveure que el títol del seu tercer disc podria girar al voltant del concepte de “tancar” o “obrir”, cosa que ha disparat les especulacions entre els fans, que apunten a noms com “Lock” o “Luck”. Les teories han anat encara més enllà després que aparegués a Londres un cadenat amb les inicials “OR” i una data aproximada a l’abril, que molts interpreten com una possible pista sobre el llançament.
Aquesta estratègia de misteri també s’ha traslladat al seu univers digital i visual. En els darrers dies, la seva pàgina web ha anat canviant progressivament de color, deixant enrere els tons liles característics de les seves dues primeres etapes per abraçar una paleta més rosada i pastel. Aquest gir estètic també s’ha pogut veure en accions al carrer, amb murals repintats en ciutats com Los Angeles, així com en les seves darreres aparicions públiques, on ha optat per looks amb aquestes tonalitats.
En paral·lel, Rodrigo ha protagonitzat una portada a British Vogue, on ha avançat alguns detalls del nou projecte. Sense revelar massa informació, sí que ha confirmat que la majoria de cançons del disc seran “cançons d’amor tristes”, un terreny emocional que domina però que ara vol explorar des d’una nova perspectiva. Segons explica, les seves cançons romàntiques preferides sempre tenen un punt de nostàlgia o anhel, una combinació que marcarà el to del nou treball.
Tot i trobar-se en un bon moment personal, la cantant reconeix que escriure des de la felicitat ha estat un repte creatiu. Després de dos discos marcats pel desamor, aquest nou projecte intentarà introduir matisos més lluminosos sense perdre la profunditat emocional que l’ha caracteritzat.
Pel que fa a les influències, Rodrigo ha deixat entreveure un ampli ventall de referents que van del post-punk i el new wave de bandes com New Order o Joy Division, fins a l’energia més crua de The White Stripes o Bikini Kill. També s’ha especulat amb una possible participació de Robert Smith, de The Cure, després que compartissin escenari a Glastonbury.
Les primeres impressions del nou material apunten a un so íntim i cinematogràfic, amb cançons que giren al voltant de l’obsessió, l’ansietat i el buit emocional que poden deixar les relacions. Algunes peces es mouen entre la balada suau i el soft rock amb un aire oníric, mentre que d’altres aposten per textures més difuses i atmosfèriques.
Amb totes aquestes pistes, Olivia Rodrigo ja ha posat en marxa el compte enrere cap a una nova era que promet ampliar el seu univers sonor i emocional, mantenint intacta la seva capacitat per connectar amb tota una generació.
Band Of Horses ja estan de celebració. Tot i que l’aniversari oficial és demà, la banda ha volgut avançar els actes per commemorar els 20 anys de “Everything All The Time”, el seu disc de debut, publicat el 21 de març de 2006 i convertit amb el temps en una peça clau de l’indie rock dels 2000.
Aquest primer treball va marcar profundament la trajectòria del grup, amb cançons que han esdevingut imprescindibles com ‘The Funeral’, ‘Monsters’ o ‘The Great Salt Lake’. El disc definia un so molt particular, capaç de combinar l’essència de l’indie rock més clàssic amb una sensibilitat melancòlica que acabaria convertint-se en un dels seus trets distintius.
“Everything All The Time” també va ser l’únic àlbum enregistrat amb la formació original del grup, en què, a banda de Ben Bridwell, hi participaven músics com Mat Brooke, Chris Early, Tim Meinig i Sera Cahoone, tots ells provinents de la banda Carissa’s Wierd abans de la seva dissolució el 2003.
Per celebrar aquesta efemèride, el grup ha publicat una edició ampliada del disc que incorpora material extra. Entre els continguts afegits hi ha cançons del seu EP de gira del 2005, una versió de ‘The End’s Not Near’ de The New Year i diversos temes inèdits com ‘(Biding Time Is A) Boat To Row’, ‘Part Two’, ‘Coal Mine’ i ‘Worry Song’.
La celebració no es quedarà només en l’àmbit discogràfic. Band Of Horses també han anunciat una nova gira que passarà per Barcelona el 21 d’octubre a la sala Razzmatazz i per Madrid el 22 d’octubre a La Riviera.
Amb aquest aniversari, la banda reivindica un disc que no només va marcar el seu inici, sinó que també va contribuir a definir tota una etapa de l’escena indie internacional.
Foo Fighters han estrenat ‘Caught In The Echo’ el tercer avançament del seu pròxim àlbum d’estudi, “Your Favorite Toy”, que es publicarà el 24 d’abril en formats vinil, CD i digital. El nou single arriba després de la cançó que dona nom al disc, ‘Your Favorite Toy’, i continua definint el caràcter directe i contundent d’aquesta nova etapa del grup.
‘Caught In The Echo’ captura la fúria i l’energia del directe de la banda liderada per Dave Grohl, amb una intensitat que remet als seus treballs més viscerals. Des de l’arrencada insistent amb “Do I? Do I? Do I? Do I?” fins al crit final de “Who can save us now?”, el tema es construeix com una explosió sonora que apunta cap a un disc especialment cru. De fet, la seva arrencada ja s’ha comparat amb la potència de ‘Bridge Burning’, un dels inicis més recordats del disc “Wasting Light”.
El llançament també ha estat acompanyat d’una acció especial per als fans. A San Fernando Valley, la banda va amagar 20 CD gravats a mà de ‘Caught In The Echo’, cadascun amb una il·lustració original dibuixada per Dave Grohl i Harper Grohl. Aquests exemplars es van repartir en diversos punts de la zona, des de botigues de discos independents fins a supermercats, llibreries i farmàcies.
“Your Favorite Toy” ha estat enregistrat a casa i coproduït pel mateix grup juntament amb Oliver Roman, que també s’ha encarregat de l’enginyeria de so. La mescla ha anat a càrrec de Mark “Spike” Stent. Actualment, Foo Fighters està format per Dave Grohl, Nate Mendel, Chris Shiflett, Pat Smear, Rami Jaffee i Ilan Rubin.
Amb ‘Caught In The Echo’, Foo Fighters reforcen la idea d’un retorn a l’essència més directa i enèrgica, avançant un disc que promet reconnectar amb el seu costat més salvatge i immediat.
En dani i Nineta han publicat “Llegat”, una col·laboració inèdita que suposa un nou pas en les seves trajectòries després de debutar el 2025 amb “Por a sa foscor” i “Salut i Mercè”. Amb aquest nou senzill, els dos artistes mallorquins s’endinsen en un univers sonor més fosc i introspectiu, allunyant-se dels codis més convencionals per explorar noves formes d’expressió.
“Llegat” neix de la fusió orgànica dels seus dos universos creatius, que aquí es barregen fins a desdibuixar les fronteres individuals. La cançó construeix una simbiosi entre l’energia de l’hyperpop, una arquitectura sonora electrònica i un tractament experimental de les veus, tot plegat al servei d’una narrativa profunda. Malgrat aquest embolcall tecnològic, el centre del projecte continua sent la paraula: tant en dani com Nineta mantenen l’escriptura com a eix fonamental de la seva identitat artística.
La lletra es planteja com un exercici d’introspecció sobre la memòria i l’absència. El tema reflexiona sobre la “mort simbòlica” que es produeix quan abandonem espais que un dia van ser casa nostra, així com sobre el destí de l’obra artística quan l’artista ja no hi és. A través d’aquesta mirada, els dos artistes canten al futur des d’un present conscient de la seva fragilitat, preguntant-se quin rastre quedarà en els llocs i en les persones quan el vincle es trenqui.
La producció ha anat a càrrec de Xisk, que ha sabut traduir aquesta complexitat emocional en una sonoritat innovadora i diferent del que havien treballat fins ara. El projecte es completa amb un videoclip dirigit per Marc Suau, que reforça l’estètica del tema i posa imatges a aquesta atmosfera de buit, record i posteritat.
Amb “Llegat”, en dani i Nineta no només presenten una nova cançó, sinó que construeixen un discurs artístic sòlid i ambiciós que mira de cara el pas del temps i la petjada que deixem darrere nostre.
Els artistes barcelonins Mecer i Sallaritmes han publicat “Plaça Sants”, un nou single que funciona com un homenatge directe a les seves arrels i al barri que els ha vist créixer. Després de més d’una dècada de trajectòria dins l’escena urbana, els dos projecten uneixen camins en una cançó que combina energia festiva, identitat i records compartits.
Amb una producció de pop urbà actual, “Plaça Sants” captura l’essència de les nits barcelonines i aquell moment vital en què tot sembla possible. El tema evoca trobades amb amics, sessions de freestyle improvisades, festes que s’allarguen fins a la matinada i el barri com a epicentre de tot plegat.
La lletra recorre aquests records amb complicitat i un punt d’humor, dibuixant escenes quotidianes que connecten amb tota una generació que ha crescut entre música, carrer i cultura urbana. En aquest sentit, la Plaça de Sants es converteix en molt més que un espai físic: és un símbol de comunitat, identitat i celebració col·lectiva.
El llançament arriba acompanyat d’un videoclip que reforça aquest vincle amb el territori, situant els artistes en espais reconeixibles de la ciutat i transmetent l’energia pròpia del barri i la seva gent.
Musicalment, el tema combina influències del pop urbà, el hip-hop i l’escena catalana contemporània, consolidant una proposta que mira cap al futur sense perdre de vista l’origen. Amb “Plaça Sants”, Mecer i Sallaritmes signen una peça que reivindica el barri com a espai creatiu i vital, convertint-lo en banda sonora d’una generació.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
