Al·lèrgiques al Pol·len han estrenat ‘Apocalypsis now’, el segon avançament del seu nou projecte discogràfic. La banda aposta aquesta vegada per un tema d’indie-rock cru i directe que converteix el nihilisme i el desencant generacional en el centre del relat.
La cançó presenta una Barcelona distòpica, saturada de turistes i transformada en un escenari postapocalíptic on la idea mateixa de resistir deixa de tenir sentit. Lluny de qualsevol relat heroic, la veu protagonista rebutja convertir-se en una supervivent o en una figura memorable. “Jo només demano se m’emportin la primera”, proclama el tema.
Amb una lletra repetitiva i contundent marcada per frases com “No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”, el grup captura la sensació d’esgotament davant d’un món en crisi permanent. El contrast entre les imatges apocalíptiques i escenes quotidianes reforça el to irònic i desencisat que travessa tota la peça.
Musicalment, Al·lèrgiques al Pol·len aposten per guitarres tallants, percussions intenses i una energia que es mou constantment entre la ràbia i la resignació. La producció torna a anar a càrrec de Joana Subirats, consolidant el so contundent i immediat del grup.
Amb ‘Apocalypsis now’, la banda continua definint una identitat pròpia dins l’escena indie-rock catalana, transformant l’ansietat contemporània en un himne carregat de sarcasme i mala llet.
El concert de Max Navarro previst aquest divendres 15 de maig dins el cicle Recòndit ha quedat ajornat a causa de la previsió de pluges i tempestes.
L’actuació tindrà lloc finalment el pròxim divendres 30 de maig a les 21 h a la Vil·la Romana de Vilauba, mantenint tant l’horari com la ubicació inicials.
Des de l’organització han informat que totes les entrades adquirides continuaran sent vàlides per a la nova data. Les persones que no puguin assistir al concert reprogramat i vulguin sol·licitar la devolució de l’import poden contactar amb l’organització a través del correu [email protected] fins al dilluns 18 de maig.
Socunbohemio ha anunciat el seu retorn després d’un temps en silenci amb la publicació de ‘Un lloc’, el primer avançament del que serà el seu proper treball discogràfic. La cançó obre una nova etapa artística marcada per un univers sonor més depurat, ambiciós i essencial.
‘Un lloc’ destaca per una lletra precisa i aparentment senzilla, construïda amb delicadesa i naturalitat. Una peça que aposta per l’essencialitat i que presenta una nova direcció creativa dins el projecte.
El retorn també tindrà translació als escenaris. El pròxim 19 de maig es posaran a la venda les entrades per al concert de presentació de la nova gira, que tindrà lloc el 25 de febrer a la Sala Apolo. Una cita especialment simbòlica per a l’artista, que tornarà al mateix espai “on tot va culminar” per iniciar aquesta nova etapa.
El festival Petits Camaleons ja ha presentat la programació de la seva quinzena edició, una cita especialment significativa per a un dels festivals familiars de referència del país. El certamen se celebrarà de l’1 al 4 d’octubre de 2026 a Sant Cugat del Vallès i comptarà amb una programació encapçalada per Els Pets, Miki Núñez, La Ludwig Band, Els Amics de les Arts, Sidonie, Alosa i El Petit de Cal Eril.
La presentació del cartell s’ha fet aquest migdia al Teatre-Auditori Emma Vilarasau amb la participació de l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, la regidora de Cultura Núria Escamilla, la directora de l’equipament Maria Farriol i el director del festival, Albert Puig.
Un dels moments destacats d’aquesta edició serà el doble pas de Els Amics de les Arts pel festival. El grup oferirà un concert especial el dijous 1 d’octubre per celebrar els 15 anys de Petits Camaleons, coincidint també amb la commemoració dels seus vint anys de trajectòria. A més, tornaran a actuar dissabte 3 d’octubre al Teatre-Auditori Emma Vilarasau.
El festival també ha anunciat una xocolatada gratuïta per a tots els infants assistents durant dissabte i diumenge com a part de les activitats especials d’aquesta edició d’aniversari.
El cartell el completen artistes i propostes com Robot Robert, Izah, La Cosina, Júlia Blum, Ramonets, Ambauka, Renaldo & Clara, El Pony Pisador i Triquell, entre d’altres.
Amb aquesta nova edició, Petits Camaleons reafirma la seva aposta per apropar la música en directe als infants i les famílies amb una programació transversal i pensada perquè públic de totes les edats pugui descobrir artistes i gaudir dels concerts en un entorn adaptat.
Els Declivi ens han presentat el seu segon treball «Guerra Endins», que ja tenien acabat el 2024 i que ha pogut sonar en directe en alguns dels concerts que han fet. Ara finalment veu la llum, mentre el grup ja treballa en més música.
Reivindicatius i ben rockers, més enèrgics en algunes propostes, però sense perdre aquell punt tendre tan característic dels bagencs.
El resultat és aquest disc pels amants de les guitarres, dels bons directes i de lletres amb les quals és molt fàcil sentir-se identificat. Feia falta més rock i ells ens el serveixen en safata.
Mai saps quan faràs una entrevista i t’ho passaràs molt bé. Totes les encaro amb la mateixa alegria i com un full en blanc, sense guió, sense saber quines sorpreses em depararà la conversa amb l’altra persona i a vegades van molt bé, altres són pur tràmit i algunes altres no voldries que mai s’acabessin.
La dels Muniats és la darrera opció. L’hem acabat perquè tenia un 4% de bateria al mòbil i en qualsevol moment es podia deixar de gravar, però ha estat com estar amb 4 amics al bar prenent quelcom i parlant de música i de la vida. Mai abans els havia vist ni havia parlat amb ells, però ha estat com quan t’enamores a primera vista d’algú. No saps perquè però hi ha una química i no vols deixar d’estar amb aquella gent.
El titular de la publicació és d’un dels moments de l’entrevista, però podríem haver posar qualsevol de les frases lapidàries que s’han dit.
El mateix m’ha passat amb el seu disc «Suau», el motiu pel qual m’havia trobat amb ells. S’ha intentat parlar-ne però ha estat complicat. Molts imputs, moltes distraccions i sobretot molta complicitat.
Escolteu el seu disc. Les lletres m’han fascinat i el seu estil musical amb una mescla de jazz, blues i funky m’ha deixat sense paraules. Aneu a veure’ls en directe. Seguiu-los allà on vagin. A Primera Fila ja ens tenen guanyats. I per molts més anys i entrevistes amb ells.
Cris Juanico presenta un nou projecte discogràfic inspirat en la rosa dels vents i convertint Menorca en el centre d’un viatge musical i conceptual. El disc, coeditat en vinil per RGB Suports i Aumon Produccions, inclou vuit cançons, una per a cada vent, que amplien l’univers mediterrani de l’artista a través de sonoritats diverses i atemporals.
Amb aquest treball, Juanico recupera el vessant més visceral i orgànic dels seus inicis, acompanyat d’una banda formada per Pere Moll, Lluís Gener i Quim Ribó. El so combina rock, soul, funky i rhythm and blues amb instruments tradicionals i influències mediterrànies. El disc també compta amb col·laboracions de Carles Belda, MdMar, Yacine Belahcene, Pep Poblet, Xavi Lozano, Marina BBFace, Laia Glück i Francesc Sans.
Ens hem trobat amb ell per saber com ha fet el disc i per descobrir una mica més d’un dels grans artistes dels Països Catalans.
Declivi continua fent passes dins l’escena emergent catalana amb la publicació de “Guerra Endins”, el seu nou treball discogràfic. El grup de rock alternatiu, nascut a Manresa a principis de 2023, presenta un àlbum que funciona com una declaració d’intencions artística i emocional.
Format arran d’una trobada gairebé accidental, el projecte va trobar des del primer assaig una connexió creativa clara entre els seus membres. En poc temps, la banda ha començat a consolidar-se dins el panorama emergent, amb el suport de la Casa de la Música de Manresa, que els va concedir una beca d’enregistrament, i després d’imposar-se al concurs Engresca’t el 2024.
A “Guerra Endins”, Declivi construeix un univers sonor marcat per la intensitat del rock alternatiu i una sensibilitat melòdica molt present. Les cançons, interpretades íntegrament en català, aborden temes com l’alienació, les pors, les relacions personals, la ràbia o la necessitat de transformació col·lectiva, connectant amb inquietuds generacionals des d’una mirada honesta i directa.
El disc planteja un recorregut emocional que travessa la identitat, la memòria i la reconstrucció personal. El títol resumeix aquest fil conductor: la guerra interior que acompanya molts processos vitals i socials, però també la voluntat de resistir i continuar avançant.
L’àlbum s’obre amb ‘Miratges’, una peça sobre la reivindicació de la identitat pròpia davant contextos adversos, i continua amb moments destacats com ‘Vidres Trencats’, amb la col·laboració de Punkxada, on memòria i crítica social es donen la mà. També hi tenen pes cançons com ‘No vinc a casa’, centrada en el desarrelament, o ‘Quan m’inundin les pors’, que explora la reconstrucció emocional.
Entre les col·laboracions també destaca ‘Fes-me miques’, amb Still Ill, una peça marcada per la tensió emocional i la vulnerabilitat. El treball es completa amb reflexions sobre la pressió externa a ‘La lluna m’ha dit’, relats més simbòlics com ‘Mar’ i un tancament íntim amb ‘De dilluns a diumenge’.
Des del seu primer concert a Manresa el juny de 2023, Declivi ha convertit el directe en un dels grans pilars del projecte. Amb “Guerra Endins”, la banda continua definint una identitat pròpia dins el nou rock català.
“Cop de Rock” tornarà aquest setembre a Barcelona coincidint amb el 15è aniversari de la seva estrena original. El musical basat en l’univers del rock català dels anys 90 i 2000 es representarà al Teatre Coliseum del 3 al 6 de setembre amb només quatre funcions programades.
Les entrades es posaran a la venda aquest dijous amb una promoció especial de llançament del 20% de descompte per a un nombre limitat de localitats.
Estrenat el 2011 per la companyia Dagoll Dagom, “Cop de Rock” inicia ara una nova etapa sota la producció de LA BARCA, que recupera el muntatge mantenint alguns dels elements més emblemàtics de la proposta original, inclosa part de l’escenografia cedida per la històrica companyia catalana.
El retorn a Barcelona arriba després de la reestrena que el musical va viure el 2024 a L’Atlàntida de Vic, on va exhaurir localitats i reunir més de 4.200 espectadors en sis funcions. Una resposta que va confirmar la vigència d’un espectacle que continua connectant amb diverses generacions a través de la música i la memòria col·lectiva.
Amb cançons de bandes com Sau, Els Pets, Sopa de Cabra o Lax’n’Busto, el musical reviu una època clau de la música catalana a través d’una història marcada per l’amor, l’amistat, el pas del temps i les segones oportunitats.
Amb només quatre funcions previstes, el retorn de “Cop de Rock” es presenta com una oportunitat especial per reconnectar amb un repertori que forma part de la banda sonora emocional de moltes generacions.
Hi ha espectacles que s’escolten i d’altres que es viuen. Amb aquesta premissa neix Popcorn Beats, una proposta creada per Rockstacular que fusiona música, cinema i escenografia en una experiència immersiva que arribarà el pròxim 17 de maig a la Sala El Siglo de Mercantic, a Sant Cugat del Vallès.
Lluny de plantejar-se com una simple sessió musical, Popcorn Beats es presenta com una narrativa en directe on les cançons, les llums i l’atmosfera es combinen per transportar el públic a un univers inspirat en el llenguatge cinematogràfic. L’esdeveniment, que començarà a les 18:00 h, tindrà un aforament reduït de només 300 persones amb la voluntat de mantenir el caràcter proper i immersiu de la proposta.
El projecte busca connectar amb la memòria emocional col·lectiva a través de melodies reconeixibles, referències inesperades i una posada en escena pensada per sorprendre constantment els assistents. Tot plegat en un espai emblemàtic com la Sala El Siglo, convertida per a l’ocasió en un escenari cinematogràfic on cada detall formarà part de l’experiència.
Popcorn Beats va néixer el 2024 al Paradiso Film Fest, celebrat a Palazzo Adriano, localització real de la mítica pel·lícula “Cinema Paradiso”. Aquella primera sessió va servir com a punt de partida d’un projecte que ha anat evolucionant fins a convertir-se en una peça escènica més ambiciosa i immersiva.
La cita del 17 de maig representarà la versió més completa d’aquesta experiència híbrida entre concert, espectacle visual i homenatge al cinema.
Dinou presenta el seu primer àlbum a les portes de l’estiu. Un projecte de celebració, amb un so més definit i una clara aproximació cap a l’urbà, però sense perdre la sensibilitat melòdica que el caracteritza. Després d’una primera etapa marcada per l’exploració sonora, dinou fa un pas endavant amb «LA VIDA ÉS BONICA», un àlbum que gira al entorn de la mirada d’un nen petit i la necessitat de mantenir viu un somni; el de fer música.
Ja des de la primera cançó ‘FET X AIXÒ’, el projecte funciona com un himne d’autoafirmació en el camí musical de l’artista, afirmant que sense música no seriem el que som. S’obre aquesta porta d’entrada a l’univers emocional de l’àlbum i ja apareix la idea central de narrar la seva trajectòria artística des d’un record d’infància molt present. Referència ja en aquesta primera cançó el Sergi petit, que volia fer de la vida una cançó. La cançó sembla anar-se construint mica en mica, una producció progressiva que prepara l’entrada al disc. Trobem un canvi en ritmes i temàtica a ‘PENJANT D’UN FIL’. Amb un inici més contingut l’artista navega la nostàlgia d’un moment que ja no tornarà. Des del desamor intenta acceptar que no estan fets l’un per l’altre.
L’elecció dels senzills és un aspecte crucial a tenir en compte. Independentment del públic que tinguis, has d’escollir bé l’aparador amb el qual presentes el teu projecte, i dinou ho ha fet especialment bé. ‘HO CREMARÉ’ és la mostra del treball realitzat des de la publicació de l’EP “De la terra al cel”, una producció més treballada i una evolució clara en les lletres i l’actitud del cantant. Aquesta cançó, candidata a sonar al llarg de l’estiu, canta a un record que cremarà per sant Joan a la foguera amb un beat que va marcant el ritme.
‘SI VOLS ES REPETEIX’ i ‘PAGA PREMIUM’ són cançons que van de la mà. Amb una sonoritat més explosiva i una actitud confiada, dinou afirma que està preparat per fer història. Amb energia juganera i despreocupada, l’artista parla d’amor, d’ambició i de saber on vol arribar.
‘CANTEM EN UN PAPER’ baixa pulsacions i construeix una peça molt més íntima. És una cançó sobre tot allò que només sabem dir quan escrivim o quan ho convertim en música. La producció reforça la lletra deixant que la figura de l’artista s’exposi per fer la cançó molt més propera. Podriem dir que és un dels temes més vulnerables del disc, tot just després de ‘ESPERANT X TU’, el millor moment del disc sota el meu punt de vista. Sóc d’aquelles que creu que tot bon àlbum necessita la seva balada i la d’aquest projecte és preciosa. Parla sobre quedar atrapat en una expectativa emocional que no saps abandonar. La producció de la cançó creix subtilment fins assolir un clímax contingut però efectiu.
Enfrontem la recta final de l’àlbum a ‘AQUELL NEN PETIT’, possiblement una de les cançons més lluminoses del conjunt. Parlem de la infància, dels somnis i l’ambició. Un manifest de tot el que vol aconseguir, que passa per seguir cantant fins poder viure d’això, i menciona com a meta Sant Jordi Club o Canet Rock.
El disc s’acaba amb ‘LA VIDA ÉS BONICA’ una oda a la música, ja que coneixem a un artista que no s’imagina al vida sense cantar i sense crear. “Com un nen saltaré a la banyera” diu, fent referència a la imatge de portada. Aquesta cançó funciona com el tancament perfecte, donant un sentit retrospectiu al conjunt del disc. Després del sentiment de dubte per si els números pugen o no, dinou arriba a la conclusió que la vida és bonica i es mostra esperançat i amb uns objectius molt clars.
Com representa a la portada, aquest àlbum suposa un gran salt en la seva trajectòria musical. Veiem un artista més madur, més segur i amb ganes d’experimentar en aquest projecte, que es va perfilant constantment. Sembla que amb el temps ha après que l’important és «seguir cantant i creure en el projecte, perquè si tu hi creus, creurà tota la resta».
Parlem amb l’artista valencià Quinto, que fa un mes i mig publicava el seu primer àlbum de llarga durada, “Demà Canvie De Vida”, un conjunt de cançons que gira al voltant de la precarietat, les dificultats d’emancipació i les contradiccions de la joventut actual.
El treball, a més d’unes lletres potents, també construeix un univers sonor molt marcat, on el cantant barreja elements de pop-rap, techno, pop-rock, boom bap, reggaeton i drum and bass amb referències a l’imaginari col·lectiu valencià.
El projecte, però, no es va publicar completament des del principi. Quinto va reservar tres cançons inèdites per anar-les descobrint progressivament. La primera ha estat ‘PÀNIC’, una peça on l’artista posa sobre la taula els seus propis dimonis: les inseguretats, la por i el vertigen de dedicar la vida a la música.
D’aquí poc arribarà ‘LLUM’, una cançó sobre la qual encara no ha volgut revelar massa detalls, però que assegura que és una de les peces més especials i treballades del projecte. Per tant, caldrà estar ben atents al seu llançament.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
