A Primera Fila volem contraposar diferents opinions sobre un mateix disc, per això estrenem Cara i Creu, on dues persones de la nostra redacció donaran la seva opinió oposada sobre alguna llançament discogràfic.

CARA, per Ramon Goixart

La porta està més oberta que mai. El “CUARTO AZUL” d’Aitana ja és accessible per a nosaltres i ha trencat els nostres esquemes. Es tracta del lloc de refugi simbòlic de la cantant, allí on acudeix quan necessita combatre la tristesa. Tot i tractar-se d’un àlbum carregat de melancolia, l’Aitana s’ha apoderat del blau que la trasllada a la seva infància i, amb aquest, ha pintat per sobre del dolor i l’aflicció. Així doncs, el resultat ha estat impecable.

El quart disc de la de Sant Climent de Llobregat és el més llarg de tots i desprèn veritat en cada un dels relats que se’ns exposa. Està format per un total de 18 cançons i un interludi, de les quals en coneixíem tan sols tres. Cada una de les cançons és una part de la seva història, la realitat de l’últim any de l’Aitana. En diferenciem clarament dues parts. La primera està carregada de balades i de reflexió personal. ‘DUELE DESPEDIRME DE TI’, ‘DESDE QUE YA NO HABLAMOS’ i ‘6 DE FEBRERO’ són la mostra clara d’un amor que ja ha acabat, però que encara ens fa sentir, tot i que no de la millor manera. A poc a poc, els sentiments s’enfosqueixen i adquireixen tons més propers a la ràbia i a trobar què és allò que no ens agradava d’aquella persona amb què ja no estem. Això ens explica a “SEGUNDO INTENTO” i “¿PARA QUÉ VOLVER?”.

Un moment de reflexió tan intens com és una ruptura sempre ens porta a pensar en tot allò viscut al llarg del temps. L’Aitana aprofita per fer un balanç de relacions passades. Tots sabem de qui són “esos ojos azules que la volvían loca”. A ‘DE 1 BESO A 2 BESOS’ i ‘CUANDO HABLES CON ÉL’ l’artista mira enrere en el temps i pren consciència dels errors i el mal a una persona que ha estimat i a qui encara guarda un petit tros d’amor, perquè “la música también se equivoca”. ‘TRANKIS’ narra com el malestar esdevé general i s’estén en tota la nostra rutina. I si parlem de transparència en les lletres, ‘CUARTO AZUL’ i ‘MÚSICA EN EL CIELO’ en són l’exemple perfecte. Cançons on se’ns parla de la part menys brillant de la fama o on es fa un homenatge a l’avi de la cantant, un dels seus principals referents. Dos temes que et demanen connectar els auriculars, abraçar-te fort al coixí i deixar-te portar per una melodia acollidora i uns versos completament trencadors.

L’interludi de ‘LUZ DE LA MAÑANA’ dona pas a la segona meitat de l’àlbum. De fet, els primers raigs d’aquesta llum s’intueixen en “EL CENTRO DE LA CAMA”, una cançó ideal com a pont per començar a clarejar aquest blau que ens acompanya al llarg de tot el relat. Un pop molt més pur entra en joc i les influències dels anys vuitanta doten de personalitat temes com “SUPERESTRELLA”, “CONEXIÓN PSIQUICA” i “EX EX EX”. La maduresa d’Aitana no ha estat només lírica, la producció i les melodies estan treballades amb molta cura. Però és en aquesta part on això s’accentua sense cap mena de dubte. L’últim matís de melancolia el trobem en la col·laboració amb Danny Ocean, ‘HOY ES TU CUMPLEAÑOS’, un tema bastant híbrid que adquireix un registre o un altre segons qui dels dos artistes posen veu a la lletra.

Els tons blaus s’aclareixen del tot quan l’empoderament i la confiança entren en escena. ‘LIA’ i ‘SENTIMIENTO NATURAL’ doten al recopilatori de cançons de ritme, moviment i positivisme. Ho fan amb actituds diferents, però tenen un propòsit en comú, conduir-nos al mig de la pista i elevar-nos els ànims al màxim. Ja hem plorat, recordat, ens hem penedit d’errors passats i hem recuperat les ganes de gaudir. Ara som conscients que no som perfectes, que tenim dret a equivocar-nos o a no complir amb allò que s’espera de nosaltres. No pretenem ser exemple de res. Un arrodoniment sincer i honest que se’ns canta de la mà de la mítica cantant Alaska a ‘LA CHICA PERFECTA’, un dels temes més diferents d’Aitana.

L’artista ha compartit en diverses ocasions que no han estat els seus millors mesos. La duresa i l’afecció general per què ha passat han quedat totalment reflectides en el que ja és el seu treball més honest i íntim. L’exercici d’exposició que ens ha regalat l’Aitana és una mostra d’evolució i de canvi i de què val la pena apostar per allò en què un mateix creu, sent i viu, encara que pugui semblar més arriscat. Un treball ple de cançons lentes, que beuen del pop, però que, a vegades, es distancien del que coneixíem fins ara de l’artista. Amb aquest quart àlbum, l’Aitana ens obre la porta i ens ofereix un seient al seu costat per compartir amb nosaltres tot el que hi ha dins el seu “CUARTO AZUL”.

CREU, per Marta Mariana Frias

“Cuarto Azul” és el quart àlbum de la cantant catalana Aitana, una de les veus més autèntiques del pop espanyol contemporani. En aquest treball, l’artista mostra un canvi significatiu en la seva trajectòria musical: s’allunya del pop electrònic i dels seus projectes anteriors, com “Alpha”, i s’endinsa en un terreny molt més introspectiu i íntim. Amb “Cuarto Azul”, Aitana presenta una proposta centrada en el dol, la pèrdua i el procés de reconstrucció personal davant situacions de desequilibri emocional.

La producció de l’àlbum és, sens dubte, més elaborada i complexa que en treballs previs. Es percep un esforç clar per crear ambients i textures que transmetin profunditat emocional. No obstant això, hi ha moments en què la instrumentació resulta massa genèrica o repetitiva, i l’ús dels sintetitzadors, que haurien de reforçar la sensació d’intimitat, en ocasions redueix l’impacte de la veu d’Aitana. Malgrat el seu innegable talent vocal, no sempre aconsegueix brillar amb la força que podria.

Un dels punts més destacables del disc és la seva honestedat lírica. Les cançons aborden temes com la soledat, les ruptures i l’esperança des d’una perspectiva sensible i personal. Aquesta sinceritat es fa especialment evident en temes com “Desde que ya no hablamos”, “Cuarto Azul” o “Cuando hables con él”. Tot i que aquest enfocament reforça el caràcter íntim del projecte, també pot provocar una certa uniformitat sonora que, en determinats moments, limita la dinàmica general de l’àlbum. L’oient pot quedar amb la sensació que hi falta una sorpresa o un contrast que trenqui amb el to predominant. Algunes frases, a més, poden resultar massa previsibles o escoltades, cosa que dificulta que el missatge arribi amb tota la seva intensitat.

Tot i el seu talent vocal, no sempre aconsegueix brillar amb força. Les col·laboracions presents en el projecte ofereixen resultats desiguals. La participació de Kenia OS aporta una fusió fresca i natural, mentre que altres, com la d’Alaska, no acaben de destacar ni d’afegir un valor significatiu a l’obra. Amb tot, cal reconèixer l’ambició d’Aitana a l’hora de cercar diàlegs artístics intergeneracionals i explorar nous registres vocals i narratius. El concepte del “cuarto azul” funciona com una metàfora d’un espai emocional on conviuen el record, el dolor i la transformació. Aquesta idea aporta profunditat conceptual i converteix l’àlbum en una experiència emocional més que en una simple successió de cançons.

En definitiva, “Cuarto Azul” és un àlbum que evidencia la voluntat d’Aitana de créixer, explorar i evolucionar com a artista. Tot i que musicalment pot pecar d’una certa homogeneïtat, destaca pel seu compromís emocional, la seva honestedat i l’aposta per un discurs menys comercial. Tanmateix, aquest canvi de rumb necessita una aposta més ferma per la innovació i una execució menys conformista per arribar a ser realment transformador. És un àlbum amb moments destacables, però que deixa la sensació que Aitana té encara molt més a oferir quan decideixi assumir riscos creatius amb plena llibertat i contundència.