Àlex Pérez publica “ARA”, el seu nou disc, amb el qual es consolida com una de les veus emergents amb més projecció del panorama musical català. Aquest treball suposa un punt d’inflexió en la seva trajectòria i obre una nova etapa artística marcada per la recerca d’una identitat sonora pròpia.
El disc reuneix 11 cançons de pop eclèctic que es mouen entre els sons orgànics i l’electrònica, construint un univers sonor que prioritza tant l’atmosfera com l’emoció. Les lletres, profundes i sinceres, neixen d’un procés personal i recorren diferents moments vitals, des de la introspecció fins a l’eufòria, passant pel silenci i el crit compartit. El resultat és un àlbum obert, pensat per acompanyar l’oient en diversos estats d’ànim.
Amb “ARA”, Pérez reivindica la importància de viure el present. El disc es planteja com un cant a la presència, a escoltar-se i a caminar sense pressa ni direcció fixa, sense pretendre donar respostes tancades sinó oferint un espai de connexió emocional. Un treball cíclic que es construeix més des del procés que des del destí.
El projecte compta amb col·laboracions destacades com Ginestà, Miki Núñez i Eva Sola, reforçant el vincle de l’artista amb l’escena actual. Alguns dels temes ja s’havien avançat en forma de senzill, aconseguint una bona acollida a ràdios i plataformes digitals.
La publicació del disc anirà acompanyada d’una gira amb banda que arrencarà el 25 d’abril al Festival Recòndit i que recorrerà diferents pobles i ciutats, portant l’univers de “ARA” al directe.
Després de l’èxit aclaparador de ‘Guapíssima’, Banda Neon ha publicat ‘Els Passos Prohibits’, un nou senzill amb què el grup referma la seva presència dins del panorama musical català. El llançament arriba després que l’anterior tema es convertís en la cançó més radiada a Catalunya durant més de tres mesos consecutius i assolís xifres destacades en plataformes digitals, arribant fins i tot a posicionar-se en rànquings globals al costat de grans noms internacionals.
Amb ‘Els Passos Prohibits’, la banda fa un pas més en la seva trajectòria amb una proposta pensada per connectar amb el públic que ja els ha seguit fins ara i ampliar-ne l’abast. El nou tema es presenta com una cançó fresca i enèrgica que gira al voltant d’aquells moments en què cal atrevir-se a anar més enllà, tot i els dubtes i les inseguretats.
La lletra parla del procés de reinventar-se, de cuidar cada detall i de buscar la millor versió d’un mateix, però també de la incertesa que acompanya aquest camí, especialment quan es tracta de captar l’atenció d’algú especial. En aquest context, la música es converteix en l’últim impuls per fer el pas decisiu.
Amb una sonoritat pop lluminosa i vital, marcada per un ritme constant i decidit, ‘Els Passos Prohibits’ combina intensitat i elegància en una història d’impuls i determinació. Quan ja no queden plans, la cançó convida a deixar-se portar i a fer aquell pas que pot canviar-ho tot.
El grup de pop català Celobert publica aquest divendres ‘Bar de l’Eixample’, el darrer avançament abans del llançament del seu pròxim EP “Xamfrà”, previst per al 10 d’abril. La nova cançó s’endinsa en una mirada íntima i madura sobre l’amor, allunyada de l’èpica inicial per centrar-se en la constància i els petits gestos que sostenen les relacions amb el pas del temps.
Amb un pop-rock elegant i sensible, Celobert posa el focus en l’estimar-se quotidià, evocant la imatge d’un bar de l’Eixample que resisteix durant dècades com a metàfora d’aquest amor que perdura sense estridències. La cançó reivindica la bellesa dels detalls i dels espais compartits, com la cafetera que protagonitza la portada del single, obra d’Eudald Carré.
Més enllà de la dimensió emocional, ‘Bar de l’Eixample’ també planteja una lectura social, amb una defensa del dret a la ciutat i del valor dels espais pensats per als veïns, on es construeixen vincles i es fan possibles històries de vida.
En coherència amb aquest enfocament costumista, el grup aposta per unes sonoritats orgàniques, molt properes al directe, que transmeten proximitat i transparència, consolidant així la identitat sonora que desplegaran a “Xamfrà”.
Mama Dousha publica avui “Tothom té raó”, el seu nou disc format per nou cançons que marquen un pas endavant clar en la seva trajectòria. El cantant barceloní presenta un treball on evoluciona cap a un so més madur i unes lletres més personals, en el que ja es pot considerar el millor moment de la seva carrera.
Consolidat com una de les veus més singulars de la nova escena musical catalana, Mama Dousha manté la seva característica fusió de cançó d’autor i electrònica, amb la presència constant de la guitarra espanyola i acústica. Tot i això, el nou àlbum introdueix noves textures i sonoritats que amplien el seu univers creatiu.
Una de les decisions més destacades del llançament ha estat no avançar cap single, amb la voluntat de no condicionar l’escolta global del disc i convidar el públic a descobrir-lo com una obra completa.
El projecte s’ha gestat a través de sessions de composició compartides amb els productors Joan Borràs (Oques Grasses), Scotty DK i Guillem Bautista, en un procés creatiu col·lectiu que ha enriquit el resultat final. Aquesta experiència coral es reflecteix tant en el so com en la profunditat de les cançons.
Pel que fa a les lletres, Mama Dousha fa un gir cap a temàtiques més universals, abordant qüestions com l’amor, l’amistat, les relacions laborals o el cost de la vida, connectant així amb una realitat compartida per tota una generació.
El disc arribarà també als escenaris amb una gira de més de trenta concerts arreu de Catalunya, que començarà el 28 de març a la Telecogresca i continuarà el 4 d’abril al Festival Ítaca, donant el tret de sortida a una nova etapa en directe per a l’artista.
El talent i el bon cant ja són tot un mèrit, mai és fàcil reinterpretar peces ja fetes i amb una identitat establerta en l’imaginari col·lectiu. Ara bé, defensar la música pròpia i donar-la a conèixer a la resta és un repte molt major. Cloe Riembau s’hi enfronta amb “Equilibris sense xarxa”, el seu àlbum debut format per deu cançons que es mouen entre l’indie i el pop d’autor.
Al llarg de la proposta, sentirem a parlar d’un tema molt recurrent en la música, però que no ens cansa mai. A aquestes alçades ben segur que ja has pensat que es tracta del desamor, i així és. El disc relata com és el després d’una relació llarga que ha deixat com a resultat un cor perdut i inestable que tracta de recompondre’s mentre s’adapta a una nova rutina.
Tot comença amb el ritme captivador de ‘Si te’n vas’. És un tema que guanya transcendència amb els cors de la tornada i dota a la melodia d’un caire grandiloqüent que t’endinsa de ple en l’escolta de l’àlbum. És a dir, compleix amb tot allò que ha de fer un inici: ser atractiu i instigador a fer-nos continuar amb el que ve després. I, en aquest cas, el que arriba és ‘La primavera’. Ho fa amb una visió més provocadora i amb menys actitud de lamentació pel desamor. Una base més produïda i arriscada dona ritme a un plantejament clar: “ja t’enyoro i encara no has marxat”, sentenciant un vincle que es dilueix per moments.
I més aviat de l’esperat arriba el punt àlgid: ‘Un fil’. El que ha estat un dels avançaments de l’àlbum compta amb una tornada potent que, un cop sona per primera vegada, no hi ha qui se’n desprengui. La lletra convida a no ignorar allò que fa mal, però no s’hi recrea, ja que “la vida et penja d’un fil quan la mires de perfil”. És a dir, que tot i que les coses no siguin favorables, Riembau ens dona impuls amb la que ja és la meva cançó preferida de l’àlbum.
Ara bé, arriba el moment de baixar pulsacions a ritme de punteig de guitarra. ‘Res no quedarà’ és una oda a la sensació de buit que hi ha després que algú amb molta presència en la nostra vida, de cop i volta, ja no hi sigui. Quan això passa, la rutina esdevé un cúmul de contrastos que Cloe també reflecteix musicalment quan sonen els primers sintetitzadors de ‘De maig a juny’. Però l’essència d’aquest tema resideix en què, amb una escolta superficial, ja es pot fer una lectura oberta amb la qual s’identifica tot aquell que senti la vida de manera intensa i genuïna.
Arribat aquest punt, ja és assumible que a la vigent guanyadora del Sona9 li agrada coquetejar amb les tornades de les seves cançons i afegir-los-hi algun tret distintiu. ‘Les hores’ destaca en això per dos elements concrets. Per una banda, les veus recitades que repeteixen alguns versos els doten de més pes narratiu i, per l’altra, les inconfusibles flautes de la melodia que fan evident el perquè l’artista acostuma a tancar els seus concerts amb aquest tema.
En una situació de canvi transcendent com el que es narra en el disc és fàcil perdre’s a un mateix o no ser una prioritat. ‘Purgatori’ busca deslligar-se de tot allò que es porta a sobre: “ja ningú pot governar-me” o “m’havia de guanyar abans de guanyar-te” són autèntics lemes d’empoderament que categoritzen directament la cançó com a un himne.
Malgrat que es tingui una identitat artística clara, un projecte de debut acostuma a anar acompanyat de certa experimentació sonora. Les ‘Llavors de foc’ pugen la temperatura i rellueixen el vessant més passional de l’amor. Es torna a una producció més treballada que corrobora aquest batibull de melodies esmentat.
La distància amb qui ja no hi és augmenta i, al mateix temps, la cloenda de l’àlbum arriba. ‘Aire entre tu i jo’ és un títol summament descriptiu. Es tracta d’un respir, una brisa que calma la voràgine de sensacions que s’expliquen en els anteriors temes. És l’antesala idònia per un desenllaç que no esperava: ‘S’ha fet de nit’. El ritme i melodia amb resquícies positives endolceixen un missatge cru, però real: “tot això se’m fa tan gran quan estic dins el llit i ja s’ha fet de nit”, un vers que supura sinceritat a dolls. I és que no sempre es pot estar bé i cal no amagar-ho, per aquesta raó a vegades no necessitem finals feliços per tenir bons finals.
Cloe Riembau aterra en la indústria musical amb una carta de presentació que la situa com una artista intimista i potent. “Equilibris sense xarxa” és un projecte que aposta per explorar el pop indie des de diversos angles per treure’n un profit de tots ells. Les lletres són farcides de metàfores, però es mostren comprensibles i algunes de les melodies es caracteritzen per detalls significatius i minuciosos. En conclusió, un àlbum que busca fer-nos entendre que, malgrat que no sempre hi hagi una xarxa, acabarem fent equilibri.
El DJ i productor d’EDM Aquarella presenta el seu nou single ‘Supernova’, en col·laboració amb Bali 13, una peça que fusiona sons urbans i electrònics. La cançó és el quart avançament del seu primer àlbum, “SOM”, un projecte que busca unir la llengua catalana amb l’energia dels festivals.
Amb aquesta proposta, Aquarella aposta per portar l’EDM al català a través d’un so vibrant, emocional i festiu, amb l’objectiu de connectar amb el públic des de l’escenari i la pista de ball.
Fins ara, l’artista ja ha publicat tres senzills amb bona acollida, i ara presenta aquest nou avançament abans de la sortida del seu primer disc, “SOM”, que veurà la llum el 18 de març sota el segell Música Global.
Parlem amb Kelly Isaiah, artista nigerià establert a Lleida des dels deu anys. Després de passar per programes com La Voz (2020), que va guanyar, i Zenit de TV3, i de formar part del grup de reggae Koers, ara inicia una nova etapa amb el seu primer àlbum en solitari, “Odaro”.
Un disc on descobrim totes les cares de l’artista, amb un fort pes dels seus orígens. Nigèria li dona la vida, però Catalunya és el lloc que li ha donat la veu. A través d’aquest projecte, Kelly Isaiah s’obre emocionalment i ens convida a un viatge íntim pels seus sentiments, on combina estils d’afrobeat amb una barreja d’idiomes que converteixen la seva música en un pont entre cultures i llengües.
Kelly Isaiah va presentar aquest primer treball el 12 de març a la sala La Nau, on va fer sold out en menys de 24 hores. Un directe intens i carregat d’energia que porta encara més enllà el viatge emocional del disc i que confirma que val la pena viure’l en directe. El projecte continuarà als escenaris, amb una pròxima parada el 27 de març a Lleida.
“he marxat, per tornar” és una declaració d’intencions dels sentiments de Pol Bordas al llarg del procés de creació del projecte. El seu segon àlbum però el primer on també adopta el rol de productor, el que li permet transmetre una imatge més compacta a través dels sons, les pistes d’àudio i els gràfics. Un àlbum que es gesta a Nàpols, una ciutat amb molt rebombori, on no es pot parar quiet i on constantment sents un procés d’ebullició, que ha ajudat a donar una imatge al projecte. “He tractat tot el procés de l’àlbum: tant el disseny sonor, la manera en que avança i la part gràfica com el procés eruptiu propi, meetaforitzantlo amb la imatge”.
Marxar t’ajuda a trobar temps per tu mateix i no exigir-te tant, i Pol Bordas no ha fugit, perquè com molt bé s’evidencia en l’àlbum, té molt present a tothom que ha deixat a Catalunya. “Tinc la família molt aprop i m’agrada cuides dels meus. Volia representar l’acompanyament que he tingut al llarg d’aquest procés tot i estar lluny”. De tornada a casa, el següent pas és la presentació en directe de l’àlbum, on presenta una proposta completament nova.
La banda britànica Placebo ha anunciat una gran gira internacional per celebrar el 30è aniversari del seu debut, publicat l’any 1996. El tour, que tindrà lloc entre setembre i desembre de 2026, posarà el focus en els seus inicis amb un repertori centrat en els discos “Placebo” i “Without You I’m Nothing”.
El duet format per Brian Molko i Stefan Olsdal donarà el tret de sortida a la gira el 29 de setembre al Super Bock Arena d’Oporto, i la tancarà al desembre al Utilita Arena de Cardiff. Pel que fa a l’Estat espanyol, hi haurà dues dates destacades: l’1 d’octubre al Movistar Arena de Madrid i, especialment, el 3 d’octubre al Sant Jordi Club de Barcelona, una parada clau per als seus seguidors catalans.
Les entrades es posaran a la venda el pròxim 27 de març a les 10 h a través de canals habituals com Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés.
A més de la gira, Placebo commemorarà aquesta efemèride amb el llançament de “PLACEBO RE:CREATED”, previst per al 19 de juny. Es tracta d’una nova versió del seu primer disc, reconstruïda a partir de les cintes màster originals i reinterpretada amb l’experiència acumulada després de tres dècades de directes.
Segons ha explicat la banda, aquest treball funciona com una mena de “director’s cut” que no busca millorar l’original, sinó completar-lo. “És una celebració d’on vam començar i un punt de trobada entre qui érem i qui som ara”, han afirmat Molko i Olsdal, posant en valor l’evolució natural d’unes cançons que han crescut damunt dels escenaris.
Gairebé a punt d’estrenar l’àlbum “QUIN GOIG” (Montgrí Records, 2026), Dan Peralbo i el Comboi ha avançat el seu primer i únic senzill: ‘Un bitllet per tu’. El tema és un exercici narratiu i emocional sobre el procés d’acceptació d’una relació que no funciona – sigui un amic o una parella-.
Tot i la cruesa de la temàtica, el quartet de Torrelló continua acompanyant les lletres amb instrumentals igual de contundents com festives. Com ells diuen: “és un tema per acomiadar-se amb elegància” i, alhora, connecta amb aquests dies en què tot sembla anar al revés i no saps ben bé per què.
Conjuntament amb un visualizer que mostra la cohesió entre els quatre membres del grup, Dan Peralbo i el Comboi inicien el camí del seu segon disc d’estudi, de nou amb el segell discogràfic del grup Cala Vento: Montgrí Records.
El primer concert de presentació serà l’1 de maig a les Escales de la Catedral de Girona i, posteriorment, continuaran passant per Sabadell (Embassa’t, 15 de maig), L’Estartit (Festival Ítaca, 19 de juny), Les Masies de Voltregà (Festival Cel Obert, 26 de juny), Vilanova i la Geltrú (VIDA Festival, 02 de juliol), Barcelona (Festival Cruïlla, 10 de juliol) i Mallorca (MOBOFEST, 25 de juliol).
“És un disc que parla de l’edat adulta, però rient una estona”. Aquesta és la premissa que ens relatava la Mireia, cantant de Km.0, després d’estrenar el segon disc del grup: “Sense manual d’instruccions”. Un treball que reflexiona sobre tot el que comporta fer-se gran sense saber ben bé com. Amb un to desenfadat i festiu, la banda explora aquesta etapa des d’una perspectiva també reivindicativa: “Volíem que la gent ballés els nostres temes per riure de tot el que està passant però alhora prenent consciència”, ens explicava la Mireia.
Precisament, hi ha una cançó sencera del disc dedicada exclusivament a la problemàtica dels lloguers, que està a l’ordre del dia: “Cada cop hi ha més turistes per tot arreu i nosaltres ho tenim més fotut. Hem volgut ser directes amb aquest tema perquè sempre ho hem estat”. Sens dubte una nova proposta de Km.0 d’allò més moguda, apta per tothom qui vulgui ritme de festa.
Avui s’asseuen a Primera Fila tots quatre integrants d’Indubio, que fa tot just un dia van treure disc: “On el món s’atura”. Una proposta fresca de rock en català que fa plantejar a qui els escolti cap a quina direcció volen caminar. Els seus temes relaten un seguit d’històries viscudes “vistes des d’una perspectiva poètica que tothom es pot fer seva”, relataven els seus integrants.
A grans trets, tot i la profunditat del disc, són cançons aboquen a la festivitat i la festa major. “Sempre pensem en com sonarà tot quan ho toquem en directe”, confessava Indubio. Així, aconsegueixen convertir la seva música en una estona on passar-ho bé, cantar a ple pulmó i fer que tot s’aturi uns instants.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
