Lepanto 41 promet amb l’àlbum debut “EMERGÈNCIA”

Lepanto 41 és un grup emergent format per tres nois de Mataró que van començar la seva trajectòria el 2024 amb Aquella Lady. Ara estrenen “EMERGÈNCIA”, un àlbum de 12 cançons, totes elles en col·laboració amb cantants i productors emergents del panorama musical. El disc s’enfoca principalment en l’amor, però també fa èmfasi en tot el procés creatiu i la dedicació que hi ha darrere del projecte. Després de tota la feina feta, el trio ha creat una família d’artistes emergents que estan disposats a triomfar en un futur.

“EMERGÈNCIA” s’obre amb ‘BURJKHALIFA’ on amb la participació de Selves expliquen que fan música per passió i no per diners, fent referència a altres cantants més famosos. També agraeixen el suport rebut en els inicis i relaten que en ser cantants emergents s’aprofiten d’ells: “S’aprofiten de nosaltres perquè som la nova era”.

Les revolucions baixen a la segona cançó ‘ESTAR AMB MI’, un tema amb Martí Cabello i Xandri. La cançó parla d’una història d’amor íntima, en què convida la noia a passar la nit amb ell i poder fer plans plegats. Tot seguit arriba ‘TRENCANT EL TOP!’, juntament amb Lil jlayy i Alcaa. El tema incorpora ritmes electrònics mentre els nois expliquen amb ambició que algun dia trencaran el ‘top’: “La indústria tremola quan arribem”. Els artistes confien que en un futur tindran un lloc consolidat a la indústria.

El grup continua amb un reggaeton nostàlgic titulat ‘4 CALES’ amb en Døls i en Xandri. El senzill parla d’un amor d’estiu intens i apassionat que recorda una història bonica i efímera: “i és que nena jo no podré oblidar-me de l’estiu de les fotos del teu lloc preferit”. Els nois enyoren aquells moments que van viure amb la noia i desitgen poder reviure’ls. A més, a l’estiu van estrenar el videoclip de la cançó que reforça molts dels temes dels quals parla la cançó com: les cales, el cotxe i el mar, mostrant l’essència estiuenca.

A ‘PER ON T’AMAGUES?’, amb Wilagosjr, es manté aquesta línia emocional, centrada en l’absència i la dificultat de superar una relació. Veiem que els artistes continuen endinsant-se i mostrant diferents sentiments amorosos: “haig de deixar de viure en el passat”.

Aquesta idea evoluciona a ‘DIGUE’M EL QUE FEM’, amb Selves i DeBron, on, a través de ritmes més lents, la història ja se situa en la faceta de passar pàgina i sanar el dolor amorós: “He estat pensant en tu i jo… Van passant els dies i ja no estic rient”. Els cantants necessiten buscar una solució per curar la ferida, tot assumint que l’altra persona ha refet la seva vida, i demostren que allò que senten és real i no imaginari: “Vaig escriure deu mil cartes i no vas contestar”. 

Els tres joves també han inclòs una cançó força reivindicativa d’estil rap amb 13XAN. ‘FUIGDEMONT’ és el títol d’aquesta cançó, que s’obre amb una cita de Joel Joan, l’actor de Plats Bruts que diu: “Ja em podeu torturar que de la meva boca no en sortirà ni un mot que no sigui pronunciat en català” de tal manera que ja es pot intuir per quina línia anirà el senzill. Tot seguit esmenten a Valentí Almirall i defensen el català: “Jo parlo català, si no m’entens ves cap allà”. Es veuen diferents referències al patufet, la cultura, l’1 d’octubre i els fets d’Urquinaona, els retards de Renfe i la fuga de Puigdemont.

Tot seguit els ritmes tornen a canviar a ‘GALÀCTICA’, la col·laboració amb en Fortuu i Sarco 911. Els artistes idealitzen una figura femenina a través dels diferents elements de l’univers, fent referència a l’espai, l’Apolo 13 o les estrelles: “Segur que no ve d’aquest món”. 

‘AL FET I AMAGAR’ és una cançó amb Xandri i sankki, que busca coincidir amb la noia o poder establir una relació amb ella: “Estic esperant fa estona, soc un impacient”. Demostren que tot el que els hi falta és ella. Al final, es podria considerar una declaració d’amor marcada per l’espera i el desig de voler ser feliç al seu costat.

Juntament amb BUBU 348 i Selves canten ‘SOM EMERGENTS’, un tema en què els artistes reflexionen sobre els obstacles de la indústria, però confien en el seu projecte. Els nois creuen que amb el temps podran aconseguir allò que es proposin: “Tenim una emergència perquè som emergents”. 

El penúltim tema, ‘EL CAMÍ’, amb Lemurixx i Selves, valora l’esforç i la perseverança, destacant que no es rendiran perquè busquen la vida que sempre han desitjat. Aposten per fer el seu camí i són conscients que realment hi ha poca gent que hi confiï des del principi. 

L’àlbum arriba a la seva fi amb ‘EMERGÈNCIA’, una col·laboració amb Xandri. Els artistes remarquen la idea del tema anterior i lluiten per enfortir el seu projecte, encara que ara siguin emergents: “Estem fent-nos un lloc en aquest món” Expliquen que han passat moltes hores a l’estudi i que ja estan complint somnis des de ben joves. Asseguren que hi han invertit molt esforç juntament amb la família d’artistes emergents que han creat. 

En definitiva, “EMERGÈNCIA” és un molt bon àlbum per només ser el primer dels pròxims que vindran. Els nois combinen, lletres, ritmes i col·laboracions ben escollides. Tot i que la temàtica amorosa és predominant, la incorporació del toc reivindicatiu considero que és destacable. D’alguna manera, la cançó que m’ha transmès una personalitat única és ‘BURJKHALIFA’, tant per la sonoritat com pel missatge. Si he de destacar alguna cosa de l’àlbum que no m’ha convençut del tot és el fet que hi hagi unes quantes cançons que parlen d’amor, ja que sento que d’alguna manera el missatge es repeteix indirectament. També, he trobat a faltar la presència de cantants femenines, ja que només hi forma part la Lil Jlayy i dins l’escena hi trobem cada vegada més noies. Igualment, torno a destacar el treball global que demostra esforç i organització per part dels tres nois, tenint en compte les 12 col·laboracions de l’àlbum. El trio de Lepanto 41 ens demostra que és imparable i que estan disposats a continuar evolucionant en l’entorn musical i, de segur, que les pròximes cançons tampoc defalliran.

Els mataronins presentaran l’àlbum el dissabte 11 d’abril a les 21:00 a la Sala Clap de Mataró.

- Publicitat -

Judit Neddermann publica ‘Llibert’, un homenatge íntim al seu avi en l’aniversari de la seva mort

Judit Neddermann ha publicat ‘Llibert’, una cançó profundament personal dedicada al seu avi, mort fa dos anys un 18 de març. El llançament coincideix amb aquesta data tan significativa, convertint el tema en un homenatge directe a la seva figura i al vincle que compartien.

La peça neix de l’experiència d’haver acompanyat el seu avi durant el procés final de vida en família, un moment que va marcar profundament l’artista i que ha inspirat una lletra carregada d’emoció i aprenentatge. A través de ‘Llibert’, Neddermann proposa una mirada serena sobre la mort, entesa no com un final, sinó com part d’un cicle infinit.

El seu avi, que dona nom a la cançó, va ser una figura clau en la seva vida. Amant de les muntanyes i del mar, treballador incansable i gran dinamitzador de trobades amb amics i família, Llibert representava una manera d’entendre la vida basada en la passió i el compartir. El significat del seu nom, “alliberat”, esdevé també un element central del relat, reforçat per la història personal que ell mateix explicava amb orgull: durant la dictadura no va poder portar aquest nom legalment i no va ser fins després que el va poder registrar oficialment.

El llançament ve acompanyat d’un videoclip rodat amb l’equip de Lecualafilms en dos escenaris carregats de simbolisme: el veler Sant Ramon, que l’avi va ajudar a recuperar com a membre de l’associació Bricbarca, i les muntanyes de Molló, espai de trobada familiar on va transmetre l’amor per la natura als seus néts.

Amb ‘Llibert’, Judit Neddermann converteix el record en cançó i el dol en una celebració de la vida, reivindicant els vincles que perduren més enllà del temps.

- Publicitat -

El Recòndit arrenca la seva sisena edició amb Suu i amplia l’experiència amb activitats per descobrir el territori

El Recòndit dona el tret de sortida aquest diumenge 22 de març a les 12 h amb una nova edició que consolida el seu model únic de festival de proximitat. L’encarregada d’inaugurar el cicle serà Suu, una de les veus més destacades del pop català actual, amb un concert en format íntim de guitarra i veu al Camp de Noguers de Crespianes (Crespià), amb entrada gratuïta.

Aquest primer concert marcarà l’inici de cinc mesos d’activitat que s’allargaran fins al 17 de juliol i que portaran una vintena d’actuacions als nou municipis menys poblats del Pla de l’Estany. El cartell d’enguany combina noms consolidats com Ismael Serrano, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, Andrés Suárez, Ramon Mirabet o Maria Jaume, amb propostes especials i formats exclusius com La Nit de les Roses de Mishima o l’estrena de Max Navarro després del seu pas per Operación Triunfo.

La programació també inclou presentacions de nous treballs de Joan Miquel Oliver, Quartet Mèlt o Àlex Pérez, així com estrenes a les comarques gironines dels darrers projectes de Renaldo & Clara i Obeses. Com és habitual, el festival combinarà concerts gratuïts i de pagament, tots ells a l’aire lliure, posant en valor els entorns naturals de la comarca.

Més enllà de la música, El Recòndit reforça enguany la seva vocació de projecte arrelat al territori amb una programació d’activitats paral·leles vinculades als concerts de pagament. Entre les propostes hi ha visites guiades al patrimoni local com el Retaule de Santa Magdalena de Noves, el Pou de Glaç o el Castell d’Esponellà, així com una visita comentada al Castell de Palol de Revardit o un taller de descoberta del món de la llana a Can Parella.

El festival també aposta per potenciar el teixit productiu local amb experiències agroturístiques que inclouen visites i tastos a productors de la zona com Mas Alba, Mas Auró o Dolça Abella. Una proposta que vol convertir cada jornada en una experiència completa, on música, territori i gastronomia es donen la mà.

- Publicitat -

Relativitzar els mals de cap? “No sta mal”, i Guillem Bautista ho sap

El cantautor i productor Guillem Bautista demostra la seva sensibilitat artística i humana amb “No sta mal”, el seu nou EP. El treball fusiona la cançó d’autor amb sonoritats indie i pop, definint cada vegada més un univers sonor fresc i optimista. Amb aquest projecte, Bautista es consolida com una de les apostes emergents de la música catalana i com una de les veus prometedores de la cançó d’autor en català.

L’EP s’obre amb ‘No sta mal’, amb una declaració d’intencions clara: “tenir pardals al cap no està tan mal”. Amb aquesta primera cançó, Bautista convida l’oient a relativitzar les angoixes quotidianes i deixar enrere tots els mals de cap que ens envolten. Tot plegat amb uns sons que desprenen alegria immediata que encomana a tot aquell que ho sent i el convida a viure el present sense tantes preocupacions. 

El bon rotllo continua amb ‘virgína’, una col·laboració amb Mama Dousha i Scotty DK. En ella es fa una fusió del pop i folk que construeix el paisatge d’una autopista, on Catalunya és l’escenari emocional. A través de la lletra es reivindica el territori-  “Què té California que no tingui la N-II?”- posant en valor la proximitat i el paisatge quotidià. 

A vegades els mals de cap no desapareixen només pel lloc on som, sinó també per la gent amb qui estem. Amb ‘la vida va bé’, el cantautor badaloní dedica una cançó a les seves “persones vitamina”, aquelles que amb la seva energia ajuden a continuar endavant. Les guitarres i les melodies lleugeres mantenen aquesta atmosfera alegre i lluminosa que travessa tot l’EP i recorden que, almenys mentre sona el disc del badaloní, la vida pot anar una mica millor.

El to canvia lleugerament amb ‘fred dins de casa’. Tot i que la sonoritat continua tenint punts lluminosos, contrasta amb una lletra melancòlica. Bautista canta sobre la pèrdua d’un amor i el buit que queda quan algú marxa del teu costat. Frases com “Cicatrius dins el pit, tinc el cor en pausa” transmeten aquesta sensació de fred emocional que dona nom a la cançó.

A ‘de festa en festa’, el relat gira cap a la recerca de l’amor. El tema descriu aquell moment en què busques trobar algú especial: sortir de festa, mirar les xarxes o anar a determinats llocs amb l’esperança de retrobar aquella persona amb qui tot podria canviar. Unes situacions que molts hem viscut més d’un cop i és fàcil sentir-se identificat.

Finalment, ‘tot avança’ tanca l’EP amb una reflexió més personal. La cançó neix arran de la pèrdua d’un disc dur amb idees i projectes musicals, una experiència que el cantant utilitza com a punt de partida per parlar de la pèrdua, tant física com emocional. El resultat és un final introspectiu que convida l’oient a reflexionar.

Quan l’EP arriba al final, queda una sensació curiosa: sembla que tot ha passat molt ràpid. Les sis cançons s’escolten amb facilitat i deixen la impressió que el viatge podria continuar una mica més. Aquest caràcter breu fa que l’oient es quedi amb ganes de continuar explorant l’univers musical de Bautista.

En conjunt, el disc té una sonoritat alegre i lluminosa que convida a deixar de banda preocupacions, pors i inseguretats. Els temes funcionen com una invitació a gaudir dels petits moments i de la gent que ens envolta.

És un treball que, tot i publicar-se al març, podria escoltar-se en qualsevol moment de l’any: en un trajecte en cotxe tornant de la platja, en un dia gris de pluja o simplement en un moment en què necessites sortir al carrer i desconnectar. 

Amb aquest EP, Guillem Bautista deixa l’oient amb ganes de més música seva. De moment només queda tornar a escoltar aquestes sis cançons mentre esperem els pròxims projectes del cantautor badaloní. Qui vulgui descobrir l’univers del cantant en directe podrà fer-ho el 28 de març al festival Strenes de Girona.

- Publicitat -

Entrevista a Mercè: “Tenia ganes d’empoderar-me”

Qui no arrisca no guanya, i això mateix vol demostrar la Mercè amb el seu àlbum debut “RISC“. Un projecte de set cançons caracteritzades per un pop experimental i electrònic carregat de personalitat i energia. La cantant admet que es tracta d’una proposta destinada a un públic concret, però no dubta que gran part del públic generalista també pot trobar el seu lloc en el disc.

La tecnologia i els videojocs són l’àmbit conceptual escollit per la lleidatana. Tant és així, que ens ha explicat que ella mateixa s’ha encarregat d’aprendre a utilitzar les eines de disseny necessàries per donar vida a un avatar 3D i un shooter propis.

Ara bé, ara mateix la Mercè para especial atenció en una fita especial: “Show Simulator“. Es tracta de l’espectacle de “RISC” amb el qual recorrerà diverses localitzacions com l’emblemàtic Festival Sónar 2026.

- Publicitat -

Entrevista a Calero: “Ha estat un any bastant transformatiu en l’àmbit personal”

Parlem amb Calero que ens presenta el seu primer àlbum “L’any de la serp”, la representació d’un any molt transformatiu de l’artista, traduit en un conjunt de deu cançons. En aquest projecte, l’artista tracta sentiments universals sense filtres per aconseguir que tothom s’hi pugu sentir identificat. 

Després d’anys vinculat a diferents projectes musicals, apareix la necessitat de crear un projecte on poder desenvolupar la seva vessant de lletrista i trobar un racó on poder-se expressar. Cançons sinceres per poder “cantar una cosa avui i que el missatge pugui ser durader”. 

- Publicitat -

Minoria avança ‘Trencall’ com a primer senzill del seu debut

Portada del senzill 'Trencall'. Font: @nouprisma

Autoanomenats com un grup de rock dissident, Minoria es presenta al panorama com una proposta que reivindica la tornada de la guitarra elèctrica amb una sonoritat emmarcada en el rock alternatiu i el grunge de mitjan anys 90 i principis dels 2000.

El primer tema de l’àlbum de debut s’anomena ‘Trencall’ i mitjançant acords nostàlgics i esquinçadors, posa en paraules la dura realitat d’haver de deixar un amor que no funciona.

El tema suposa la primera porta que s’obre del primer llarga durada de la banda. “Aixecar-se per volar” arribarà a totes les plataformes digitals el proper 30 d’abril sota el Segell Microscopi i la producció de Carlos Manzanares (El Tercero Studio).

Fins aleshores, Minoria està a punt d’iniciar la gira de presentació amb la primera parada el pròxim 24 de març al Luz de Gas de Barcelona a les 20:00h. Allà hi presentaran alguns dels temes que configuren el debut.

- Publicitat -

Indubio presenta “On el món s’atura”, un disc vitalista que convida a parar i mirar endins

Indubio publica “On el món s’atura”, un nou àlbum que es construeix a partir d’històries viscudes, tant externes com internes, unides per una energia invisible que dona sentit al conjunt del projecte. Lluny de ser un fil narratiu convencional, aquest concepte funciona com un impuls vital que travessa totes les cançons i que convida a aturar-se un instant per reflexionar sobre el rumb de la pròpia vida.

Després d’un any i mig de treball, el grup defineix aquest disc com el projecte més important de la seva trajectòria fins ara. El moment de compartir-lo és, segons expliquen, quan tot el missatge pren forma i sentit.

El disc està format per deu peces, amb un pròleg musical-poètic que obre el viatge i un epíleg final de caràcter explosiu que en tanca el relat. Entre aquests dos punts, les cançons exploren temàtiques diverses que van des de la superació de la mort d’un familiar fins a la sàtira dels cànons socials actuals, passant per la soledat, la recerca de llum, l’amor en diferents etapes i l’alegria d’intentar viure. Tot plegat amb un denominador comú clar: una actitud proactiva davant la vida.

En l’àmbit sonor, Indubio aposta per un equilibri entre la intensitat de grups com Smoking Souls i la proximitat melòdica de Morat, configurant un pop-rock contemporani amb vocació emocional. El disc també incorpora elements experimentals, com el protagonisme dels sintetitzadors a ‘Núvols de plata’ o els efectes corals a l’epíleg, recursos que contribueixen a reforçar l’atmosfera de cada peça.

Amb “On el món s’atura”, Indubio no només entrega un recull de cançons, sinó una proposta emocional i reflexiva que convida l’oient a trobar el seu propi espai. Un lloc on aturar el ritme, reconnectar i recordar que sentir, tant com respirar, és essencial.

- Publicitat -

Roger Padrós publica ‘L’art de coincidir’, el senzill que dona nom al seu proper disc

Roger Padrós ha publicat ‘L’art de coincidir’, el seu nou senzill i la cançó que dona títol al disc que l’artista presentarà aquesta tardor. El tema marca una nova etapa creativa en què el cantautor posa el focus en els vincles humans i en la importància de compartir el camí amb els altres.

Amb aquesta peça, Padrós contraposa la seva mirada al model d’èxit ràpid i individualista que sovint domina la societat actual. En canvi, el músic defensa una manera d’entendre la vida més essencial i pausada, basada en gestos quotidians com quedar, parlar o caminar junts. El tema proposa trobar en l’altre un mirall i reivindica el valor d’aquells moments que donen sentit al present, recordant que, encara que demà tot pugui canviar, hi ha dies que ja han valgut la pena.

Musicalment, ‘L’art de coincidir’ aposta per una instrumentació orgànica i càlida que acompanya aquest missatge de proximitat. El procés creatiu del tema també ha estat compartit amb diversos músics, reforçant la mateixa idea que transmet la cançó: que les coses importants passen quan es construeixen en col·lectiu.

Aquest senzill és el primer tast del nou disc de Roger Padrós, un treball que veurà la llum a la tardor i que aprofundirà en aquesta mirada més humana i compartida de la música i de la vida.

- Publicitat -

Entrevista a Biel Bullich: “Sento que les millors cançons són les més tristes”

En Biel Bullich ha presentat el seu primer EP “del fons, a tu”, format per cinc peces, que giren al voltant de les preocupacions i pensaments que han marcat l’artista en diferents moments, revelant una faceta més íntima que contrasta amb la que fins ara havien conegut els seus oients.

Ens ha explicat que les millors cançons del disc són les més tristes, tot i que ell es considera un noi molt “happy”.

Té clar que vol fer una presentació del disc, tot i que de moment no ens ha avançat una data. També està treballant en una nova cançó que esperem vegi la llum molt aviat.

- Publicitat -

Obrim el meló – Cultura de la cancel·lació

En aquest tercer capítol de “Obrim el meló” hem parlat de la cultura de la cancel·lació i ho hem fet amb una tertúlia amb dos companys de Primera Fila, que de moment encara no estan cancel·lats, en Pol Millet i la Judit Vidal.

Hem comptat amb l’actuació d’Emma Gallego, la darrera guanyadora del concurs musical Primera Versió, que ens ha interpretat 3 cançons.

Així mateix hem comptat de nou amb la Martina Bassa, preguntes del nostre públic i el nostre director molestant de fons.

Abans de cancel·lar-nos mireu el capítol!

- Publicitat -

CALERO presenta la seva faceta més guitarrera al debut “L’any de la serp”

Portada de "L'any de la serp"

Ja fa més d’un any que el barceloní Pau Calero va deixar entreveure les primeres pinzellades del seu disc de debut amb ‘Eixugaparabrises’. El llarga durada finalment es va materialitzar el passat divendres 13 de març sota el nom “L’any de la serp” (Seven Hundred/Luup Records, 2026).  

El compositor i teclista d’artistes de renom com Mushka, Galgo Lento o The Tyets aterra a l’escena musical amb aquest primer disc d’estudi que experimenta amb la diversitat rock de la guitarra elèctrica (Néstor Pérez). Clarament, l’instrument de sis cordes resulta el protagonista de les onze cançons amb la presència del baix (Natán Arbó), la bateria (Nil Bribian) i, a estones, un teclat i uns sintetitzadors, que acaben de dotar a l’àlbum d’un toc distintiu. 

Tot plegat, “L’any de la serp” explora el rock alternatiu, sovint endinsant-se en melodies dolces i vibrants que bé podrien relacionar-se amb les cares més visibles del gènere com els americans The Strokes o els britànics Arctic Monkeys. Això no obstant, també hi té una part de participació la psicodèlia, sent la cançó ‘Totes Les Coses Que Em Fan Patir’ la que més es rebolca en l’estil. 

Entre respiracions pizzicato com les de ‘Tórtores’, frenades en sec a l’eclèctica ‘Ascensor’ o peces íntimes com a ‘Aparadors’, CALERO configura un disc on aposta tot el seu talent – que no és poc – i bagatge musical, mentre ens parla d’amor, desamor, dubtes, esperances i decepcions

‘Quart Minvant’ explora una segona oportunitat entre dues persones que no s’acaben d’atrevir a fer el pas, però el temps gira a contracorrent. I per aquest fil conductor, també hi és l’optimista ‘La paret’ que juga amb les reverberacions d’un fuzz de guitarra que doten al tema d’un to electrònic molt interessant; i de la mateixa manera ho fa la poètica ‘Flors Pel Teu Coll’. 

En conjunt, “L’any de la serp” és una bona entrada de CALERO al mercat discogràfic, sent una proposta arriscada si es té en compte que s’ha atrevit amb onze composicions que determinen quin és l’estil en què es mou com a peix a l’aigua. Una oferta en què l’únic perill és que algun tema es faci més repetitiu de l’esperat. 

Sigui com sigui, el músic barceloní estarà presentant aquest recull d’allò més elèctric a la Sala Razzmatazz 3 el pròxim 27 de març a les 21:00h

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.