Ja fa un any que Guillem Gisbert va treure el seu primer projecte en solitari, i que va mostrar-lo, per primera vegada, a la Sala Apolo. Aquesta nit, després de recórrer Catalunya mostrant el disc, ha ballat la masurca un cop més a Razzmatazz, i ho ha fet acompanyat del seu habitual i fidel públic. Es pot dir que ha sigut un èxit total de concert.
L’artista Barceloní, junt amb la seva banda, no només ha tocat les cançons del disc ‘Balla la Masurca’, sinó que també ens ha fet un regal als fans de Manel amb la cançó ‘Ja era fort’. Les expectatives del concert eren altes, i, sense dubte, el cantant ha aconseguit superar-les.
A les nou en punt el show ha començat amb una adaptació al català de la cançó ‘Anyone Can Whistle’ de Sondheim, amb un solo al piano de l’artista, la qual ha enganxat amb el tema que inicia l’àlbum: ‘Les dues torres’. Tot seguit han aparegut dues cares noves a l’escenari; Emma Roca i Giulietta Vidal –cantant d’Alosa–, i ja s’hi han quedat per fer de coristes durant la resta de l’actuació. El concert ha anat agafant un to més festiu amb les cançons ‘Balla la Masurca!’ i ‘Empatia total’, seguides per ‘Els gegants de la ciutat (oli sobre tela)’ i ‘Waltzing Matilda’.
Fins aquí la nit anava molt bé, però, just a l’equador, encara ha millorat quan ha arribat el moment de la cançó ‘Miracle a les Planes’. Aquesta ha sigut cantada a ple pulmó pel públic, sobretot el juvenil. Els temes ‘Un home realitzat’ i ‘Hauries hagut de venir’ tampoc s’han quedat gens enrere, però, se’ns dubte, el punt àlgid del concert ha sigut durant els quatre minuts que ha durat la cançó ‘Cantiga de Montse’.
Ningú s’esperava que pogués aparèixer més gent a l’escenari, ara bé, amb la cançó ‘Les aventures del general Lluna’ s’ha omplert amb els integrants de La Ludwig Band, els quals van participar en la versió discogràfica del tema. El concert semblava acabar després de tot això, però encara quedaven dues últimes sorpreses: ‘Ja era fort’, de Manel, i ‘Estudiantina’. Aquesta última, ja com a tradició, l’han tocat a platea, formant una rotllana tots els músics i envoltats d’un públic que no ha deixat de saltar fins a l’última paraula –Vocació!–.
La multitud ha anat desfilant cap a la sortida mentre, pels altaveus, sonava la cançó ‘1 CUMBIA AMB EL GUILLEM (1vs1)’. A fora tothom comentava la jugada i deia lo agraït que s’ha mostrat el Guillem amb el seu públic des del minut u.
Divendres 28 de març per fi surt el sol després de quasi un mes plovent, ja va bé que passi això perquè venim d’un període de sequera molt greu i per fi estem remuntant. Queixar-se que plou massa o que Catalunya s’ha transformat en Anglaterra és, per molts, Material Sensible i no a tothom li agrada.
Tocava anar a Razzmatazz a les 20:30 per anar a escoltar un altre tipus de Material Sensible que ens portava la Suu. Un servidor com que per culpa d’una petita intervenció al braç no podia conduir, va haver d’anar amb la seva germana que segurament tenia millors plans per fer un divendres al vespre que anar amb el seu germà semi manc a analitzar un concert, però vaig poder observar una mica de curiositat en la seva mirada per a veure que ens havia preparat la Suu amb el seu nou directe del seu nou treball titulat Material Sensible. Curiositat que compartíem, és clar.
Arribem a la zona del concert amb una flor al cul perquè aparquem pràcticament a la porta, caminem menys de 5 minuts i ens presentem a l’entrada on els treballadors de la sala ens regalen un clauer amb motiu del seu 25è aniversari de Razzmatazz, per tant, la sensació que es respirava era de dia especial i així ho vam corroborar a l’entrar a la zona del concert. Quan vam aparèixer a la pista vam trobar gent de totes les edats( des de gent gran amb boina fins a nens i nenes a primera fila) desitjant veure a la Suu i fent debat entre ells sobre quines cançons tocaria o quines sorpreses tenia preparades, el ‘xup xup’ havia començat feia estona i faltava poc per començar.
La música sona i tothom clava els ulls a l’escenari. Es veuen els músics tocant i se sent a la Suu, però no se la veu, de cop, una llum il·lumina el recinte de la taula de so i apareix ella. Amb determinació, creua la pista dirigint-se a l’escenari amb l’estupefacció del públic que no s’esperava això. Canta la cançó ‘Si me estas rondando’ la primera del seu nou àlbum. Després de donar la benvinguda i comprovar que el públic estava amb ella va apostar per la cançó ‘Tant de bo’ fent cantar la tornada a tota la gent de la sala. En pocs segons ja havia creat l’atmosfera perfecta per deixar-se anar, la Suu jugava a casa i ho sabia.
La direcció del concert estava enfocada a presentar les cançons del nou àlbum i aquest camí el va anar seguint fins al final, ja que va fer sonar totes les cançons del nou treball, però durant el concert van anar apareixent petites sorpreses. La primera va ser la intervenció del productor i també cantant, Carlos Sadness amb qui va cantar el seu hit ‘Barcelona Tropical’. Els dos artistes van estar tan a gust dalt de l’escenari que es van atrevir a presentar-nos la cançó ‘Un rayito de luz’, un regal que li van fer a la influencer Dulceida després d’haver sigut mare.
Suu també va repassar altres temes dels seus antics àlbums com: ‘Mi casa’, ‘Nota de voz’, ‘No t’has vist’ o ‘Eres un temazo’ al llarg del concert. Altres moments destacats van ser quan va cantar una versió de ‘SenseTu‘ de Teràpia de Shock amb un cantant anomenat Xavi o quan una noia del públic li va ensenyar un cartell que li demanava que cantés amb ella. L’artista, sense dubtar-ho, la va fer pujar i va resultar ser una noia anomenada Sara que venia d’Asturies amb la qual van interpretar en acústic la cançó 1 de Septiembre. Un altre moment destacable va ser quan la sala va guardar un silenci sepulcral per a que la cantant barcelonina interpretés una versió acústica e íntima de la cançó ‘Un poco’ que va fer saltar alguna llàgrima entre el públic. A la recta final del concert va interpretar altres temacles com ‘Karaoke’ o la versió de Ràdio Futura‘Enamorado de la moda juveníl’ i va acabar relaxadament amb la cançó ‘Amor tranquil’.
Un servidor, que ja amb els anys ha anat guanyant experiència a l’hora de col·locar-se estratègicament als concerts si vol escoltar i escriure, va anar a parar a una zona on diverses personalitats del món de les xarxes i de la música es van agrupar per fer costat a la seva amiga mentre cantaven les seves cançons, amb la sorpresa que també hi havia familiars, entre ells, el seu pare que se li omplien els ulls de llàgrimes cada cop que la Suu tocava una cançó que sabia que darrere d’aquesta hi havia una càrrega emocional que només entenien els seus cercles més íntims i allà vaig entendre l’especial de les seves cançons. Algunes més que altres, són com aquells caramels que tenen en el seu interior quelcom més dolç, si ho sents un cop superficialment estan bé, però si et pares a escoltar les seves lletres descobreixes un interior molt més ric e íntim que et fan apropar als sentiments i emocions de l’artista que al final, acaben sent sentiments que compartim tots.
El concert es va acabar tranquil·lament, però la sensació d’anar-se’n de gresca encara flotava a l’aire així que la gran majoria va anar a un after party al Peor bar del mundo on la Suu va estar amb els seus i va celebrar el gran concert que havia fet. Jo vaig tirar cap a casa content perquè s’havien superat les meves expectatives, d’haver sigut testimoni de com la Suu es va fent gran i perquè no calia pagar la zona verda.
Benson Boone – Sorry I’m Here For Someone Else (4 setmanes)
JENNIE feat. Dua Lipa – Handlebars (3 setmanes)
Coldplay – Good Feelings (novetat)
Damiano David – Next summer (novetat)
The Tyets – Si ho deixéssim tot (novetat)
31 FAM – Mama ho sento (novetat)
El Share Festival 2025 continua generant gran expectació i avui ha donat a conèixer la distribució del cartell per dies. El festival, que se celebrarà els propers 20 i 21 de juny al Parc del Fòrum de Barcelona, reafirma el seu compromís amb la diversitat i la igualtat de gènere, sent l’únic gran festival que, per segon any consecutiu, presenta un cartell majoritàriament femení.
Bad Gyal i Saiko encapçalen el cartell del dia 20 mentre que Eladio Carrión i Emilia ho fan al del 21. Altres noms com Julieta, The Tyets o Figa Flawas donen pas al line up d’artistes catalans, que destaquen per estar marcant tendència a la música actual de Catalunya. Trapella, Maki, Tay de León i Inga Khubua completen avui el cartell del Share Festival 2025, aportant talent, energia i pluralitat a l’esdeveniment, i reafirmant el compromís amb la diversitat sonora.
Encara pots aconseguir entrades i abonaments generals per al Share Festival 2025 a través de www.sharefestival.org/entradas.
“VINA’M A BUSCAR”, és el focus track de “QUIEN SOY CUANDO NADIE MIRA”, l’àlbum de debut de Laura West que veurà la llum d’aquí molt poc.
En aquesta col·laboració amb Laura Gibert, les dues artistes de Girona fusionen les seves veus en un pop electrònic amb una sonoritat fosca i energètica, reflectint el cansament de qui sempre hi ha estat per a algú i ara exigeix reciprocitat.
Amb la producció de Scotty DK que equilibra emoció i determinació, aquest tema és una col·laboració molt esperada per les seguidores de les dues artistes.
Els fans de 31FAM no han hagut d’esperar gaire per escoltar el nou projecte de la banda, que fa un any i mig van llançar el seu últim àlbum ‘X si ens veiem en una altra vida’. Avui, han tret “Mama ho sento” el primer avançament del seu esperat àlbum ‘R31’.
Aquest nou senzill és una mostra de l’evolució musical del grup, que continua explorant nous sons i profunditzant en la seva essència. Amb una lletra sincera, arriscada i genuïna, i una producció cuidada, la cançó reflecteix la maduresa del grup i el seu compromís amb la seva identitat tant pròpia.
Aquesta nova cançó forma part del seu pròxim àlbum ‘R31’, un treball molt esperat que sortirà aviat i que promet sorprendre els seus fans amb una mescla de ritmes innovadors i líriques introspectives. Després de l’èxit de les seves anteriors produccions, ‘R31’ és considerat un dels àlbums més esperats de l’any dins de la música urbana catalana.
El grup, que ha construït una carrera que no para de créixer, continua consolidant-se com un dels líders del gènere a nivell nacional. A més, ja està preparant el que serà la seva nova gira, amb el primer concert confirmat per al pròxim 3 de maig a Razzmatazz.
El single “Mama ho sento” ja està disponible en totes les plataformes digitals, i el grup prepara una sèrie de novetats que seguiran en els pròxims mesos.
Les cançons del disc de Sergi Andrades van ser produïdes i gravades entre l’estiu del 2023 i la primavera del 2024. A principis d’agost del 2024, en posar ordre a tot el material creat durant aquells mesos, l’autor es va adonar que, sense buscar-ho, havia donat forma a un disc. El seu primer disc.
Després de publicar dos EPs, Sergi Andrades es va adonar que havia aconseguit convertir la creació en una rutina, en un procés gairebé automàtic. Amb el temps, les idees fluïen amb més facilitat, els mecanismes creatius s’activaven de manera natural. I per primer cop, sentia que allò que havia fet tenia una coherència i una visió clara.
‘tralla Dolça’ compta amb nou temes, estructurats en dues parts de quatre cançons cadascuna, amb un interludi al centre. La primera part és la tralla: més enèrgica, amb un punt modern, sons distorsionats però, alhora, amb un caràcter dolç que convida a l’abraçada. Parla sobretot de l’amor i dels amors. La segona part és la dolça, perquè embolcalla, però també és tralla, perquè explora la nostàlgia, les sacsejades de la vida, un món decadent i, de nou, l’amor.
Aquest treball s’ha fet amb molt pocs recursos, gravat íntegrament en una petita habitació d’un pis d’estudiants a Barcelona (que ja no és d’estudiants, però la precarietat persisteix). Entre instruments, cables i trastos musicals, l’espai es va convertir en un improvisat estudi on tot acabava apilat sobre el llit. Malgrat les dificultats —i l’insomni de viure i crear en un mateix espai—, de vegades la màgia apareixia quan menys s’ho esperava. I aquest disc captura precisament això: una barreja de caos, màgia i perfeccionisme. Cada tema ha estat compost, produït, gravat, editat i mesclat pel mateix Sergi Andrades.
Ens hem trobat amb el músic per saber la història que hi ha darrera les cançons del disc i per saber com sonaran en directe.
BTZ presenten el seu àlbum debut “Cosmos”, un projecte on intenten transmetre tot allò que senten perquè arribi a l’oient de la manera més pura possible. 11 cançons que sembren una llavor amb molta força.
“Cosmos” parla de la metàfora que suposa el nostre món intern. Plantar l’emoció dins d’una llavor perquè hi creixi la vida, i es tingui consciència sobre el que es fa. Un sentiment que mantenen molt present és “Del cor a l’estudi”. El més important és fer la música amb sentiment, que no passi res per davant dels teus principis. Que el que facis sigui pur. “Al final viure de la música és això, que la música et faci viure”.
Afirmen que quan treballes amb sentit i amb un objectiu, les coses van a millor. Musicalment, es troben en un moment d’aprenentatge, vivint moltes experiències i evolucionant molt, i aquesta evolució es fa visible en el conjunt de l’àlbum.
A cap dels dos els falten ganes de fer música, ni de portar-la al directe. El dia 4 d’Abril, BTZ presenta l’àlbum a la Sala Jamboree. Un nou show amb moltes sorpreses.
P.A.W.N GANG, Pretty Ass White Niggas Gang, és la font d’inspiració de tota una promoció d’artistes i grups d’estil urbà. Un moviment que avui dia, s’ha convertit ja en el fenomen musical i cultural de tot un país! 2011 va ser el seu any de naixement i des d’aleshores, la seva popularitat ha anat creixent per fer un estil completament desconegut en aquell moment a Catalunya. Després de presentar diversos EP’s i singles amb una rebuda espectacular per part del públic i dels mitjans, l’any 2017 van publicar el seu primer llarga durada: ‘Pretty Ass White Niggas’. Ells són els pioners, els referents d’aquest moviment. Fins i tot, van arribar a idear i publicar un diccionari amb les paraules de l’argot Trap que ara utilitza tota una generació.
Després de presentar el seu recent senzill ‘CLACLACLA’, ara publiquen ‘Coca de Tarragona’, un senzill de tota la squad gravat per a les terres tarragonines amb un beat del J.Slava.
Després de l’èxit rotund del seu primer àlbum Marrana, publicat al març de 2024 i que ja acumula més d’1 milió d’escoltes a les plataformes digitals, la formació musical Svetlana continua fent les delícies de la seva legió de seguidors amb noves propostes sòniques que fusionen gèneres i sonoritats úniques.
És el cas del nou EP que el duo estrena aquest inici d’any, titulat ‘SARNALONA’, un projecte que –tal i com el joc de paraules apunta- recull els sentiments complexos dels barcelonins davant d’una ciutat cada cop més canviant, feréstega i difícil de viure. ‘SARNALONA’ explora la realitat social de Barcelona des de diferents perspectives, abordant la problemàtica de la gentrificació, l’especulació i les polítiques que dificulten a les barcelonines viure en la ciutat que estimen, fent un paral·lelisme amb el bitxo de la SARNA: un bitxo que s’estén sense remordiment ni aturador per allà on pot, igual que el turisme massiu o els fons voltors que es van fent cada cop més seva la ciutat.
Musicalment ‘SARNALONA’ s’endinsa en l’electrònica com a element per vehicular i aglutinar de l’eurodance a la rumba o el rumbaton, una pluralitat de gèneres que és la signatura d’una banda que continua destacant pel seu eclecticisme desenfadat i alhora solvent, un so que ja és marca de la casa i que els ha convertit en una de les propostes més originals i fresques de l’escena musical actual.
La publicació de ‘SARNALONA’ arriba després d’una temporada intensa de més de 25 concerts arreu del territori català, on Svetlana ha connectat amb els seus seguidors a través d’un directe potent i vibrant. Amb aquest nou EP i la imminent gira de presentació, Svetlana es consoliden com a projecte destacat del panorama musical català i nous referents en la música pop i electrònica.
Doctor Prats publica el seu esperat disc F5, un títol que amaga un doble significat. Per un costat, fa referència al cinquè treball dels terrassencs. Per altre, la tecla F5 és la que permet refrescar un ordinador, un símbol inequívoc de renovació i de tornar a començar. Després de nou anys de gira ininterrompuda i quatre discos publicats, el desembre de 2023
Doctor Prats van sentir la necessitat de fer una pausa, per refrescar-se tant en l’àmbit personal com en el creatiu. Aquesta aturada els ha permès tornar amb més força i energia, però sense perdre l’essència del que són. La metàfora de l’F5, doncs, representa perfectament aquest procés: un reset que manté la identitat, però que alhora aporta noves perspectives.
Aquest esperit de renovació també es reflecteix en el disc, tant en el so com en la producció. Han experimentat amb nous estils musicals i, per primer cop, han obert les portes a més productors i músics externs. Scotty DK, David Rossell (el seu productor habitual), Joan Borràs i Genís Trani, han aportat noves maneres de treballar i d’entendre la seva pròpia música.
A banda d’explorar noves sonoritats, amb F5 Doctor Prats també han volgut explorar noves formes de presentar la música en format físic en un moment on el consum de música és merament digital. Els terrassencs han creat uns “mini CDs” que, mitjançant la tecnologia NFC, quan hi apropes un mòbil donen accés a una plataforma digital amb continguts exclusius i personalitzats. Aquesta mena de format fa un temps que s’ha començat a veure en la indústria del K-Pop a Corea i J-Pop al Japó, però Doctor Prats han volgut anar encara més enllà i cada F5 és exclusiu per a qui el compra i és un punt de connexió directe i exclusiu entre grups i fans, ja que dona accés a una interfície personalitzada on escoltar les cançons en alta qualitat, crear un avatar particular i interactuar amb jocs i contingut exclusiu com ara una cançó que només es troba en aquest format físic.
“Merci per tot” és aquesta cançó exclusiva disponible al format físic. És un agraïment a tota la gent que els ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria. També és un homenatge fresc i amb humor molt Doctor Prats, a tot allò que han impactat i influït en la seva manera de ser i fer música.
Aquest nou treball narra una dolça història de venjança i aquesta història es cohesiona a través de la cultura japonesa. A KATANA Maria colpeja amb dotze pistes que fan un pas endavant en avantguarda explorant nous sons, sense deixar anar la mà de la música tradicional que sempre l’ha acompanyat. Allò urbà, l’afrobeat o el reggeaton i la cançó tradicional mallorquina són presents en un disc polièdric i personal que suposa un nou pas endavant en la carrera d’aquesta jove cantant i compositora.
Presentat a través de quatre singles , ALENAR , NONADES, GEISHA i BETTA , KATANA és el renéixer d’una nova Maria Hein, més madura, més adulta i més experimental que mai. El tercer disc de la dama de Mallorca explora la seva identitat, dividida entre aquesta noia empoderada i forta, i una altra de més nostàlgica i sensible. A través d’un prisma influenciat per la cultura japonesa, una cosa que hereta i alhora el connecta amb el seu pare, la Maria s’inspira en Kill Bill per relatar una història similar, la d’una venjança en el terreny amorós: des del costat agressiu, però també des del més commovedor. La creu mallorquina de la portada, simbolisme que també l’uneix al seu pare, demostra aquesta lleialtat i la força que defineix la nova Maria Hein.
KATANA va ser gravat entre Madrid i Barcelona, en diferents estudis i sessions, entre febrer i novembre de 2024. És la primavera que Maria Hein compta amb diferents productors amb la intenció de portar les seves composicions a altres terrenys. NONADES i GEISHA van ser produïts per Kabasaki, NANA per Sr.Chen, EL JORN FINAL i KATANA per Jovedry i Joanlupi, i els altres per Joanlupi, Bexnil i Roots. A les sessions d’enregistrament també hi han col·laborat Camil Arcarazo, Mushkaa i Lluis Cabot.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
