El cantant emergent Lleras ha publicat ‘Flamenk’, el seu nou single, una peça de flamenc urbà en català amb influències de trap produïda per BC Studio (Biel Costa Sanz). El tema aposta per una base moderna que es combina amb una forta càrrega emocional d’arrel flamenca, donant com a resultat una cançó intensa i carregada de sentiment.

‘Flamenk’ relata una relació d’amor lluny de ser idíl·lica. L’artista hi expressa un sentiment profund cap a una persona amb qui no pot estar per diverses circumstàncies, tot reconeixent que és precisament aquesta figura qui alimenta la seva inspiració creativa. Entre la il·lusió i la frustració, Lleras es mostra vulnerable amb versos com “Què importa el que sento si no vols sentir?” o “Ets el motiu de les rimes”.

Musicalment, la cançó juga amb ritmes lents i passatges més frenètics per reflectir aquest contrast emocional constant. Lleras explica que la voluntat era “barrejar la part més crua i emocional del flamenc amb un so més modern i de carrer, més proper al trap”, amb l’objectiu d’expressar-se sense filtres.

El missatge del tema gira entorn de l’acceptació: estimar algú no sempre implica que la relació funcioni, i saber deixar anar també forma part del procés, encara que sigui dolorós. Es tracta, així, d’una de les peces més personals del jove artista fins ara.

‘Flamenk’ és el primer avançament del seu debut discogràfic, l’EP «NO MARXIS DE MATINADA, PORFA», previst per a la primera meitat del 2026. Pau Lleras Guix, conegut artísticament com a Lleras, és un artista olotí de 20 anys establert actualment a Barcelona, que ha anat definint un univers sonor propi dins la música urbana en català, combinant influències com l’afrobeat, el reggaeton i el trap amb una clara sensibilitat melòdica.

Lluís Arruga fa el pas definitiu en la seva trajectòria musical amb la publicació de «Un artefacte de nostàlgia», el seu disc debut. Després de presentar senzills com ‘Pluja a l’abril’, ‘Això no és una sitcom’ i ‘QUÈ FAS ON ETS?’, l’artista collbatoní dona forma a un primer treball que es mou entre el pop literari i la sensibilitat més delicada.

El disc beu de sonoritats pròpies del bedroom pop i de la cançó d’autor, amb una clara mirada cap a referents com Manel, Ferran Palau o Billie Eilish. A nivell líric, Arruga construeix un univers marcat pel dol, la joventut, la nostàlgia i l’amor, sempre amb una combinació de tendresa i humor que travessa tot el projecte.

«Un artefacte de nostàlgia» és un treball autoeditat i autoproduït, però compta amb la complicitat de diversos col·laboradors que enriqueixen el resultat final. El duet Alosa, format per Irene Romo i Giulietta Vidal, hi aporta segones veus, igual que Júlia Boncompte, mentre que Galgo Lento participa en dues co-produccions. Els màsters del disc han anat a càrrec de Marcel Calderer.

Nascut a Barcelona l’any 1999, Lluís Arruga combina la seva faceta musical amb la interpretació. Ha participat en projectes televisius com Cuéntame cómo pasó, Com si fos ahir o Moebius, així com en propostes teatrals com Karaoke Elusia a la Sala Beckett. En l’àmbit musical, va ser reconegut amb el Premi Èxit del concurs Sona9, fet que va impulsar els primers passos d’aquest debut.

Amb aquest primer disc, Arruga presenta una proposta íntima i xiuxiuejada, nascuda des de l’habitació però amb vocació de connectar amb tota una generació. Un treball que confirma una veu pròpia dins l’escena catalana i que posa en valor un imaginari personal que dialoga amb les sonoritats contemporànies.

Heilan Pitt, el projecte musical i filosòfic del barceloní Alan Prieto, continua definint el seu univers amb el llançament de ‘Cor meu’, un nou single que anticipa el seu pròxim treball discogràfic, «Ecos». La proposta es mou dins la cançó d’autor contemporània, però s’expandeix cap a territoris del soul, el pop i la música alternativa, construint un llenguatge propi marcat per la introspecció i la contemplació.

Amb aquest nou tema, Heilan Pitt consolida una trajectòria conceptual en què cada obra representa una etapa vital. Després de «Metanoia», associat al despertar, i «Ecos», entès com la travessia, el projecte entra ara en una fase de maduresa creativa on la música esdevé espai de memòria, redempció i arrelament.

‘Cor meu’ s’inscriu plenament en aquest imaginari. La cançó aborda el pas del temps i la necessitat de reconciliar-se amb allò viscut, en una narrativa que transforma el record en llum. El single actua com una nova finestra cap a «Ecos», un disc en desenvolupament que gira al voltant de la consciència i la recerca de sentit, i que es planteja com un viatge emocional on el dolor es resignifica.

A nivell sonor, el projecte combina elements acústics i electrònics amb una producció de caràcter cinematogràfic. Pianos, cordes i textures orgàniques conviuen amb capes ambientals i silencis carregats de significat, configurant una atmosfera on paraula, melodia i espai sonor tenen el mateix pes.

Amb referents que poden recordar a James Blake, Ferran Palau, Chet Faker o Bon Iver, Heilan Pitt construeix una proposta que beu tant del minimalisme nòrdic com de l’esperit mediterrani, però amb una clara arrel catalana.

Amb ‘Cor meu’, el projecte no només avança nou material, sinó que reafirma una manera d’entendre la música com a relat, com a espai de pensament i emoció, i com a eco d’allò que encara ressona dins nostre.