El músic i artista multidisciplinari Miquel Rubio, amb una trajectòria marcada per la fusió entre música, ball i emoció, presenta el seu nou senzill trista nostàlgia (et trobo a faltar). La cançó parla des de l’honestedat sobre les emocions més profundes i el record de la infància.
Amb una melodia envoltant i tocs electrònics, la peça reflexiona sobre el que es perd pel camí —com la innocència, la il·lusió o la connexió amb el passat— i suposa un pas endavant en l’evolució del seu so cap a un pop més madur. El videoclip s’inspira en els rituals de la nit de Sant Joan, utilitzant imatges de foc i aigua com a metàfores de renovació i retrobament amb un mateix.
Segons explica Rubio: “Aquesta cançó és un recordatori de per què estic on he de ser. Al final, sé des de ben petit que el meu amor per la música és el meu motor principal”. trista nostàlgia (et trobo a faltar) és un dels primers tastos del pròxim àlbum de l’artista, previst per després de l’estiu.
Després d’un any intens de concerts i festivals, Pau Vallvé posa punt final a la seva exitosa gira amb un concert molt especial el pròxim 25 d’abril al Sant Jordi Club de Barcelona. Serà el darrer capítol d’una gira que ha dut Agorafília, el seu divuitè treball discogràfic, als escenaris més emblemàtics del país i que ha comptat amb una acollida entusiasta del públic i la crítica.
Les entrades exhaurides a múltiples ciutats i el fervor dels seus seguidors han convertit aquesta gira en una de les més celebrades de la seva trajectòria. Per tancar-la, Vallvé ha preparat un espectacle a l’alçada de l’ocasió: acompanyat pels 25 timbalers que ja van sorprendre al Festival Cruïlla aquest estiu, l’artista promet una nit plena d’emocions i sorpreses exclusives.
Aquest concert final es presenta com una cita imprescindible per als fans de l’artista i per a tots aquells que han seguit de prop una de les gires més destacades de la temporada.
Les entrades es poden adquirir a pauvallve.com/concert i concerts.cruillabarcelona.com.
Després de l’èxit rotund de la quinzena edició del Festival Cruïlla, que va batre rècords d’assistència, l’organització ja prepara la tercera edició del seu cicle hivernal. Els dos primers noms confirmats per al Cruïlla Hivern 2026 són Julieta, que actuarà el 13 de febrer al Sant Jordi Club, i Goran Bregović, que presentarà el seu nou disc The Belly Button of the World el 26 de febrer a l’Hivernacle del Poble Espanyol.
Julieta, una de les veus més singulars i representatives del pop català actual, aterrarà al Cruïlla amb el seu nou espectacle Els 23 Tour, un viatge autobiogràfic on combina sons orgànics i una estètica pop contemporània i urbana. La cantant, productora i compositora torna després de l’èxit de la seva gira Tu juru la Ju Tour (2024), que la va portar a realitzar més de 50 concerts arreu del territori.
Per la seva banda, el carismàtic músic balcànic Goran Bregović, que ja va fer vibrar el públic del Parc del Fòrum el passat mes de juliol, tornarà amb la seva orquestra per demostrar una vegada més que la seva música no entén de fronteres. La seva actuació, prevista pel 26 de febrer, promet ser una nova celebració cultural, plena de ritmes i energia.
Aquestes són només les primeres confirmacions d’un Cruïlla Hivern que busca mantenir viva l’essència del festival més enllà de l’estiu i que en les pròximes setmanes anunciarà nous artistes.
Entrades a la venda a concerts.cruillabarcelona.com.
La nit passada, als Jardins de Pedralbes, Sopa de Cabra no només va tocar, sinó que va fer vibrar, emocionar i transportar un públic absolutament entregat. En un dels pocs concerts que oferiran aquest 2025, el grup gironí va demostrar que la màgia segueix intacta, tot i el pas del temps i les adversitats.
El recinte presentava un ple gairebé absolut, amb un ambient càlid, festiu i còmplice. Tot i les butaques, la major part del concert vam estar drets, ballant, cridant i cantant unes cançons que ja formen part del nostre ADN col·lectiu. Era impossible romandre quiet davant d’himnes com El boig de la ciutat, Mai trobaràs o Si et quedes amb mi.
La nit va començar amb Si et va bé, i des d’aquell moment, l’energia no va decaure en cap instant. La banda va oferir gairebé dues hores de repertori generós i variat, que va saber combinar els grans clàssics amb peces menys habituals com Plou i fa sol o Blujins Roc, que van ser una grata sorpresa per als fans més fidels.
Tot i l’absència de Josep Thió, la banda va sonar compacta i entregada. Gerard Quintana, ànima i veu del grup, va saber portar el pes del directe amb carisma, emoció i sentit de l’humor. Durant les presentacions, fins i tot va fer broma de l’estat físic d’alguns dels seus companys més veterans, amb aquell to tendre i proper que només ell sap fer servir.
Un dels moments més especials de la nit va ser la col·laboració amb la Beth, que va aportar una qualitat enorme a les segones veus i que va brillar especialment en el duet de Temps de sega, amb una interpretació que va posar la pell de gallina.
El recta final va ser com havia de ser: explosiu amb L’Empordà, que va fer saltar tot el recinte, i íntim amb Camins, que ens va acomiadar amb dolçor i nostàlgia, mentre marxàvem amb el cor ple i la sensació d’haver viscut una d’aquelles nits que es recorden durant anys.
Sopa de Cabra, malgrat les absències i el pas del temps, continua sent una banda viva, necessària i capaç de connectar com poques amb el seu públic. I nosaltres, afortunats, en vam ser testimonis.
Albert Esteve amplia el seu àlbum amb “AI K’ETS WAPA”, el tercer avançament del disc que encara està per descobrir, però que, de moment, assegura frescor, emoció i bon rotllo.
Després de l’èxit de “La Cullereta” i “PAELLA PARTY”, el cantautor de Sant Vicenç dels Horts confirma que aquest nou hit arriba per quedar-se, i que l’estiu porta escrit el seu nom. La nova cançó, amb una tornada completament atractiva —“Ai, que ets wapa / Més wapa que una cala”—, és una declaració d’amor estiuenc en tota regla.
Entre barques, petons i pessigolles, Esteve dibuixa un amor intens i efímer, però ple de màgia i llum. La lletra transmet una atracció juvenil i vibradora, pròpia dels amors de temporada que deixen empremta, d’aquelles primeres vegades, i de lletres que tothom pot fer seves. La intenció és clara, Esteve vol empatitzar amb el públic i que el públic ho faci amb les seves lletres. El tema juga amb imatges de postal mediterrània —gavines, mar, Filipines— i connecta amb la nostàlgia de quan l’estiu s’acaba mentre l’enyor encara és present.
Musicalment, “AI K’ETS WAPA” segueix la línia festiva i melòdica d’Albert Esteve, amb un so fresc, ballable i molt compartible. És d’aquelles cançons que formen part de l’equació del que s’imagina de l’estiu, de la imatge de les finestres baixades al cotxe, les festes de poble que s’allarguen fins l’endemà o la platja a qualsevol hora. Amb aquest nou senzill, Esteve continua perfilant un projecte musical que combina humor, tendresa i autenticitat. I fins ara tot han estat avançaments d’un disc complet que encara està per arribar.
El músic i compositor britànic Ozzy Osbourne, històric vocalista de la banda Black Sabbath i figura importantíssima en el desenvolupament de heavy metal ha mort els 76 anys i ho fa tres setmanes després del seu concert de comiat. La dolguda família ha fet un comunicat: «Amb més tristesa de la que les paraules poden expressar, hem de comunicar que el nostre volgut Ozzy Osbourne ha mort aquest matí. Estava amb la seva família i envoltat d’amor».
Nascut a Birmingham, Regne Unit, i conegut Prince of Darkness (Príncep de la foscor), Osbourne va tenir una infància dura marcada per dificultats econòmiques i abusos sexuals per part de dos nens. Aquestes experiències modelaren el seu caràcter i com a conseqüència el so de Black Sabbath, fundada a principis dels setanta. Van revolucionar el panorama musical i van establir els fonaments del heavy metal amb àlbums com Paranoid i cançons mítiques com Iron Man, War Pigs i Black Sabbath. Després de la seva expulsió de la banda causada per abusos d’alcohol i drogues va començar una brillant carrera en solitari amb cançons com ‘Crazy Train i ‘Mr. Crowley’
Durant els últims anys, Ozzy havia enfrontat diverses complicacions de salut: va patir una greu caiguda el 2019, i el 2020 va revelar públicament que li havien diagnosticat Parkinson. Tot i això, va continuar treballant en música i, fins al final, va lluitar per tornar als escenaris. Va fer una única aparició sorpresa en l’escenari de Birmingham per a clausurar els Jocs de la Commonwealth de 2022.
Amb una trajectòria de més de cinquanta anys, Ozzy Osbourne deixa un llegat musical incalculable. Fundador de Black Sabbath, pioner del heavy metal, artista en solitari de gran èxit i figura mediàtica estimada arreu del món, la seva influència transcendeix gèneres i generacions. El seu nom queda inscrit en la història de la música com un dels grans referents del segle XX i principis del XXI.
Marta Shanti torna a la primera línia musical amb una proposta carregada de força, ritme i reivindicació. Acompanyada del grup glam punk Adelyne, la cantautora presenta “Vampiressa”, un tema que fusiona la rumba i l’electrònica per convertir-se en una de les cançons d’aquest estiu. El senzill es defineix com “un clam feminista a la vida i a l’empoderament de les dones, des d’una òptica divertida i fresca”.
Aquest nou llançament obre camí al que serà el seu pròxim disc, on Marta Shanti encarnarà “Altres Éssers” per explorar la identitat pròpia a través del reflex en l’altre. Amb una trajectòria marcada per més de 200 concerts i reconeixements com el 45è Concurs de Cançó de Salitja o el Festival XS, l’artista continua consolidant una proposta única que beu del pop-rock, l’indie folk, el soul i la nova cançó catalana, tot passant pels filtres de l’electrònica.
Després de batre rècords amb els seus dos primers senzills, Hairdresser i Family Matters, la revelació britànica Skye Newman presenta el seu nou i potent tema Out Out, una cançó carregada d’emoció que torna a demostrar la seva gran capacitat per connectar amb el públic.
Amb el seu estil característic, Skye transforma vivències quotidianes en poesia pop, i en Out Out retrata amb precisió la sensació d’haver-se anat allunyant de la parella, atrapats en la rutina, i desitjant recuperar la màgia dels inicis. “Vull sortir de veritat… com abans. És tan difícil estimar-me amb força?”, canta amb una nostàlgia ferotge. “Em poso els talons, alguna cosa nova… vull sortir i oblidar com hem canviat”.
L’artista explica que Out Out parla d’una realitat que molts viuen: “Quan portes temps en una relació llarga, la comoditat pot fer desaparèixer la màgia de les primeres cites. No és que siguis infeliç, però vols recuperar aquella passió. Aquesta cançó és un crit honest per tornar a sentir-se viu”.
Amb una veu que transmet experiència i una narrativa clara i sense filtres, Skye Newman s’ha convertit ràpidament en una de les veus més potents i autèntiques del panorama musical britànic. El seu so, cru i sincer, està arrelat en la diversitat cultural, la resiliència de classe treballadora i les lluites que ha viscut en primera persona.
Newman ja ha fet història: és la primera artista femenina britànica en més d’una dècada que col·loca els seus dos primers senzills al Top 20 de les llistes del Regne Unit. Family Matters va arribar al número 5 i va mantenir-se durant 7 setmanes al Top 10, superant els 23 milions de reproduccions globals i obtenint el disc de Plata. El també certificat Hairdresser va arribar al número 15 i acumula ja 14 setmanes consecutives a les llistes.
El seu èxit als escenaris no ha quedat enrere. Ha exhaurit entrades al Bermondsey Social Club, ha omplert el Courtyard Theatre de Londres, i ha girat amb Sienna Spiro per ciutats com París, Berlín i Amsterdam. Va brillar al BBC Introducing Stage al Big Weekend de Radio 1 a Liverpool i va compartir escenari amb Ed Sheeran a Ipswich. També ha estat confirmada com a telonera de la gira de tardor de Lewis Capaldi i actuarà al festival de Reading aquest agost. A més, ha anunciat dos nous concerts com a cap de cartell al setembre: a l’O2 Ritz de Manchester i a la mítica sala Koko de Camden, Londres.
Recolzada per una comunitat fidel de familiars i amigues de tota la vida, l’art de Skye Newman és intensament personal però profundament universal. Ja sigui amb lletres plenes de veritat o compartint moments amb la seva “girl gang”, irradia una energia que és tan elèctrica com introspectiva.
Skye Newman no només fa música: està encapçalant un moviment. I Out Out és una nova prova que la seva veu ha arribat per quedar-se.
Mariah Carey torna a escena. La diva del pop ha anunciat que el seu setzè àlbum d’estudi, titulat Here For It All, es publicarà el proper 26 de setembre. La notícia ha arribat a través d’un teaser publicat a Instagram, on l’artista apareix tan glamurosa com sempre, mentre de fons sona el que sembla ser un fragment de la cançó que dona nom al disc.
El nou treball inclourà un total d’11 temes i comptarà amb la producció executiva de LA Reid, que ja va col·laborar amb Carey en àlbums icònics com The Emancipation of Mimi (2005) i Memoirs of an Imperfect Angel (2009).
Entre els temes confirmats hi ha Type Dangerous, una cançó d’aires retro que Mariah va publicar el passat mes de juny, i Sugar Sweet, un senzill encara inèdit que ocuparà la quarta posició al disc. Aquests seran, respectivament, els temes número 3 i 4 de l’àlbum.
La portada de Here For It All mostra una Mariah Carey somrient en una fotografia en blanc i negre, en un estil més sobri que el d’altres treballs anteriors.
Amb aquest nou llançament, Carey promet tornar a captivar el seu fidel públic —la “Lambily”— i demostrar, una vegada més, que continua sent una de les veus més potents del panorama musical internacional.
El temps d’espera d’ençà que Tyler, The Creator va anunciar la segona part del disc Chromakopia ha arribat a la seva fi. El cantant estatunidenc de hip-hop ha estrenat avui el seu novè treball d’estudi i ho ha fet de manera triomfal i promet una gira llarga i potent.
L’artista de hip-hop ha fet un àlbum que trenca totes les normes i els estereotips de la música urbana americana actual. Amb aquest disc Tyler aposta per un viatge immersiu amb el gènere que ha cantat des de 2011. Aquesta vegada fent una crítica a la pressió social que rebem la societat per a no poder expressar-nos lliurement. “Aquesta és causada per acabar esdevenint un mem a internet, sigui ballant o amb qualsevol altre estil d’expressió amb art.” Ha declarat el cantant.
Les cançons del disc:
Aquest producte ens ofereix una festa auditiva per la nostra oïda. Cada tema està fet per ballar-lo, per escoltar-lo mentre surts a córrer, condueixes… Crec que cada cançó és un viatge que està produït d’una forma excepcional i única. L’ús de sintetitzadors, efectes sonors, segones veus, fins i tot amb experiències Dolby Atmos com ho és el tema “Ring Ring Ring” o el mateix tema que li dona nom al disc “don’t tap the glass/Tweakin”, han fet que aquest treball d’estudi sigui una verdadera joia musical.
La música del cantant combina el rap i la música urbana d’una manera creativa. Fomentant la moda i apostant per un gènere musical que va més enllà de la professió com a cantautor.
Us proposo que feu una escolta activa del novè disc d’aquest prolífic artista que se supera en cada un dels discos que publica. Així doncs, veureu la verdadera essència d’aquest cantant valent i influent de la música urbana del moment.
19 de juliol de 2025, una data assenyalada per l’Aitana i els seus fans. Després d’haver d’ajornar els concerts a Madrid, un canvi de localització i, finalment, confirmar una data a Barcelona, ahir va començar Metamorfosis Season, la gira d’estadis de l’Aitana.
Les portes a l’Estadi van obrir-se a les 16:45 i de mica en mica va anar omplint-se. A les 19:15, amb el Lluís Companys gairebé ple, va començar el pre-Show de la Julieta. La nostra catalan dream va oferir un concert de mitja hora, on va combinar els seus temes més coneguts amb les cançons de ’23’, el seu últim disc. A més, per tancar el seu espectacle, va cantar la seva pròxima estrena, que ja ha deixat entreveure a les seves xarxes socials.
Pocs minuts després de les 20:15, l’Aitana va començar el seu show. Gairebé tres hores de concert, que van passar volant per als allà presents, on la catalana va fer un repàs de tota la seva trajectòria. Un inici brutal, amb dues de les cançons més icòniques de ‘Cuarto Azul‘, el seu últim disc: 6 de Febrero i Superestrella.
A partir d’aquí, ens vam endinsar en gairebé vuit anys de trajectòria. El concert va dividir-se en totes les eres de la cantant: quatre discs, quatre etapes.
Spoiler: les primeres passes d’una Superestrella
El tret de sortida va ser amb ‘Spoiler’, el seu primer treball i el seu primer senzill, Teléfono. Va aprofitar aquest moment per cantar cançons que resten a la memòria d’aquells fans més fidels, com Popcorn, Vas a Quedarte o Con la miel en los labios.
Durant aquesta primera part, Aitana ens va oferir dues de les grans sorpreses de la nit. La primera va ser una de les més esperades pels fans. Gairebé vuit anys més tard, va tornar cantar Lo Malo, acompanyada de la seva excompanya d’acadèmia, Ana Guerra.
D’altra banda, vam poder gaudir d’una sorpresa pels de casa amb un convidat sorpresa. Després de tota l’expectació creada després del clip viral del seu documental a Netflix, per fi vam poder veure a Aitana cantar La Gent que Estimo, juntament amb Josep Montero.
El fil conductor del concert va ser la veu d’un home, que explicava la metamorfosi de les papallones com si la fes l’Aitana. A més, aquests dos elements van ser claus a l’espectacle, donant nom a la gira i forma a l’escenari.
11 Razones, l’era rockera més esperada
Després d’un medley de Queen i la presentació de la banda, Aitana va donar pas a ‘11 Razones’ que, segons ella, és el disc de la seva vida. La cançó que dona nom a aquest disc va ser l’encarregada d’obrir aquesta part del concert, la més breu de totes. En aquesta, va cantar els temes més icònics d’aquella etapa rockera, com MÁS, la balada en col·laboració de Cali y el Dandee.
Alternant guitarres i desamors a parts iguals, vam arribar a l’equador del concert. Aquest va estar marcat per Musica en el cielo, una de les cançons més personals de l’Aitana. En aquest moment, la cantant va seure entre el públic per cantar aquesta balada, dedicada al seu avi. Acompanyada per la mirada fidel dels fans que l’acompanyaven i les llums de les polseres del públic, va ser un moment que va quedar-se gravat a la retina dels gairebé 50.000 assistents.
Tot i haver tocat la nostra sensibilitat, l’Aitana no va abaixar el ritme. Era el torn d”Alpha’, el disc més festiu de l’artista. Va iniciar aquesta era amb un DJ set d’ABBA, de la mà de Carmen de la Fuente. A més, va servir de presentació pels seus ballarins, claus a tot l’espectacle.
Durant el moment Alpha vam gaudir de temacles com Los Ángeles, AQYNE o l’esperadíssim Miamor, acompanyat de l’icònic ball que ha estat tan criticat. Aquesta era, però, va estar marcada per l’absència de col·laboracions com Danna Paola, Quevedo o Rels B, tot i haver cantat les seves cançons.
Un cop trencada la crisàlide, va volar amb Cuarto Azul
Arribats a aquest punt del concert, només quedava gaudir de les últimes cançons de l’Aitana a l’escenari del Lluís Companys. No podia ser d’una altra manera que no fos amb ‘Cuarto Azul’, el seu darrer llançament.
Al llarg d’aquesta última part, va fer un viatge per les seves últimes estrenes. Iniciant amb Cuando hables con él, una cançó dedicada al seu ex i, a més, acompanyada d’un discurs sobre desamor, ens vam endinsar en aquesta versió més personal de l’Aitana. D’altra banda, el públic de l’Estadi va vibrar amb temacles com Formentera, La Chica Perfecta oLas Babys, on tot l’estadi va ballar a l’estil de Whigfield.
A més, vam poder gaudir d’una de les cançons preferides de l’Aitana, Boig per tu, que va cantar junt amb Pep Sala. Va ser, sense cap mena de dubte, un dels moments més emocionants de tot el concert.
Així doncs, va arribar el final del show amb Conexión Psíquica, una de les cançons del disc nou més estimades pels fans. Amb un castell de focs i envoltada del seu cercle més proper, l’Aitana va acomiadar-se de la seva ciutat després de gairebé tres hores de concert. Emocions, nostàlgia i evolució, tres adjectius amb els quals podríem descriure aquest inici de la Metamorfosis Season. Pròxima parada: Madrid, on oferirà dos concerts més.
L’artista tarragoní Markos i el reconegut productor barceloní Scotty DK han unit forces per fer tremolar les pistes de ball amb “Ximixanga”, un merengue electrònic carregat d’energia i frescor. Amb un so que enganxa des del primer “play”, la cançó és una invitació directa a la festa, al ball desinhibit i al misteri de la nit.
“Ximixanga” és “salseo”, és embolics, és aquella mirada que et fa preguntar “què va passar ahir?”… Sense dir gaire, ho diu tot. I ho fa amb un ritme que no et deixa parar quiet.
Markos, amb només 29 anys i des de Bonavista (Tarragona), s’ha consolidat com una de les veus emergents amb més força de l’escena musical catalana. El seu estil barreja pop, sons urbans i ritmes llatins amb una aposta decidida pel català com a llengua de la festa.
Per la seva banda, Scotty DK aporta l’experiència i el segell d’èxits. El productor ha col·laborat amb noms destacats com Mama Dousha, Figa Flawas o The Tyets, i és el responsable de hits com “Rikiti” i “Cor Petit”.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
