El Festival Strenes 2026 ha posat el punt final a una edició històrica, convertint-se en la més multitudinària fins ara amb més de 32.500 espectadors repartits en les 34 propostes programades. Unes xifres que confirmen el creixement sostingut del certamen i el seu poder de convocatòria dins el panorama musical català.
Pel que fa als concerts de pagament, el festival ha venut 31.170 entrades de les 34.530 disponibles, assolint un destacat 90% d’ocupació. Fins a 21 dels 28 concerts amb entrada han penjat el cartell de sold out, mentre que la resta han registrat una ocupació mitjana del 75%. A més, els concerts gratuïts han reunit 1.400 assistents.
Un dels moments més destacats d’aquesta edició ha estat el retorn dels grans formats al pavelló de Fontajau, que ha acollit el concert de Joan Dausà davant prop de 6.000 persones. Una cita que ha servit per recuperar aquest espai com a escenari clau per a produccions de gran format a la ciutat.
Amb aquests resultats, Strenes reforça el seu posicionament com el gran aparador de les estrenes musicals del país i consolida Girona com un dels principals pols de la música en directe a Catalunya.
He perdut el compte de les vegades que he vist en directe Els Amics de les Arts, però és un d’aquells grups que mai em cansen, que cada cop que els he de veure estic feliç perquè sé que m’ho passaré bé.
No ha estat una excepció el que s’ha viscut aquest 2 de maig en la primera de les dues sessions que el grup oferia a les Escales de la Catedral de Girona, en el marc del Festival Strenes. Enguany, amb la gira de 20 anys d’Amics i amb una posada en escena sòbria i amb més músics a sobre de l’escenari que encara fan més gran aquesta celebració. Als habituals Pol Cruells i Ramon Aragall, ara s’hi suma un trio femení de vents, format per Gisela Alegret, Haizea Mariartu i Francina Mercadal, que encara fan més grans les cançons del trio.
Girona és casa i el grup bromejava a l’inici del concert que veien moltes cares conegudes. També ens han avançat que treballen en un nou disc per al 2027 i que aquell emplaçament on ens trobàvem tindria alguna cosa a veure amb el treball. Estarem atents!
Un inici enèrgic, ple de colors i sense treva amb ‘Ja no ens passa’; ‘El seu gran hit’; ‘Les coses’; i ‘La nit sembla que serà nostra’.
El grup té la capacitat de connectar amb el públic, tant amb les cançons com amb la paraula, un fet que no és a l’abast de qualsevol. De ben segur que és un dels motius per sumar 20 anys d’èxits i de complicitat amb els qui religiosament van a tots els concerts de la banda. De fet, els dos de Girona es van exhaurir en molt poques hores.
I és que, tot i que aquesta vegada no presentaven nou disc, la il·lusió de veure tres persones que semblen amics teus s’ha convertit en una cita que sempre esperes guardar a la teva agenda i tornar a gaudir d’unes cançons que t’han acompanyat els darrers 20 anys de la teva vida.
Personalment, m’he emocionat amb ‘Tots els homes d’Escòcia’, un tema que mai em canso d’escoltar i que sempre em remou. També amb ‘El matrimoni Arnolfini’ o amb ‘No ho entens’. Cadascuna de les cançons que han sonat m’ha transportat a un moment diferent de la meva vida o m’ha recordat a una persona. I és que, com he dit abans, he viscut ja molts concerts del grup i no en recordo cap amb el qual sortís desencantat. Presentessin disc nou o celebressin que seguíem vius en plena pandèmia, el grup ho ha donat tot per fer-nos la vida millor durant l’estona que pujaven a l’escenari.
La gira de 20 anys també ens regala moments divertits, com la recuperació fugaç de temes que potser algú espera escoltar i no acaben d’aparèixer mai als repertoris: ‘Mars i muntanyes’, ‘Bed & Breakfast’, ‘A vegades’, ‘Les meves ex i tu’, ‘Tren Transsiberià’ o ‘Armengol’ són només alguns exemples de cançons que els que fa més que segueixen/seguim el grup ens agrada rememorar.
També han afegit un apartat «Cocktails & Dreams» on continuen recordant temes mítics del grup, però també canten temes que els hauria encantat crear com el ‘Bona nit’ d’Els Pets.
El grup, sempre que pot, ens regala moments que guardem per sempre, com quan han baixat de l’escenari i han anat pujant per les escales de la Catedral mentre cantaven ‘Apunto Shakespeare’. Moment de treure el mòbil i immortalitzar-lo, qui sap si per enviar-ho a algú i fer-li venir enveja o per compartir-ho a les xarxes. També hi havia qui mirava el moment a través dels ulls i sense mirar una pantalla.
La recta final de la celebració ha estat apoteòsica amb ‘4-3-3’, ‘Louisiana o els camps de cotó’ i ‘Jean-Luc’. I, per acomiadar-se i fer botar a tot el públic, encara hi ha hagut temps per ballar al ritme de ‘Semblava que fossis tu’. Un final perfecte per a una gran celebració amb uns amics que ja fa 20 anys que t’acompanyen. I els que queden…
Quan algú té les coses clares, no es necessita molt més, i gusset és sinceritat dalt de l’escenari. La sala Heliogàbal ens porta el retorn de l’artista, després de gairebé un any des del seu concert de presentació a la sala Laut. Un format íntim, els seus auriculars, i moltes coses per explicar tiren endavant el concert.
Sovint, quan veus a un artista amb dos àlbum a les esquenes i indicis d’anar cap al tercer, resulta curiós revisitar aquell primer projecte. El més sincer, el fruit de la incertesa, però alhora el que amaga totes les ganes que et fan començar a cantar. ”TAULA PER 1” és la millor carta de presentació, i per això és el punt de partida de cada concert. ‘X SI NO VENS’ i ‘CIAO CIAO’ donen el tret de sortida i no hi ha millor senyal per part del públic que tornin els càntics de “gu-sset, gu-sset, gu-sset”
Hi ha cançons que ja són pràcticament clàssics en la seva discografia, i que fan cantar fins i tot als despistats del fons de la sala. No hem d’esperar molt fins que comença a sonar ‘CERCLESSS’, senzill del seu últim àlbum i un èxit sense precedents. Parlant de senzills, amb ‘AQUESTA VIDA’ ens transportem al bucle d’una relació, atrapats entre el que volem i el que podem. L’abscència de Kuu es nota en la cançó, però gusset sap defensar el tema, i amb ‘TEU FANTASMA’ passa el mateix. Haurà aparegut Marco M?
Al llarg del concert alterna els dos àlbums, i aquesta intimitat compartida entre els assistents és pràcticament admirable. ‘MILLOR AIXÍ POTSER’ escalfa motors per ‘MASTIMU’, que ja constitueix un dels millors moments dels seus concerts. La valentia que presenta un artista al no tenir por a mostrar-se vulnerable fa que aquesta cançó viatgi per tota la sala fins a tornar a gusset, que canta amb els ulls tancats.
L’artista prometia noves cançons, i al llarg del concert ens fa un tastet de tot el que està per venir. Tres cançons que encara no han sonat mai en directe, “tingueu pietat” demana, abans de deixar al públic impressionat per el salt que suposen aquestes noves cançons en la trajectòria de l’artista. Aquesta música és el resultat d’un cap de setmana intens, un equip creatiu reunit en una casa que treballa per aconseguir un so més orgànic, més distintiu, que encara sigui més gusset de tot el que hem conegut fins ara.
Tot i que el concert no sigui el lloc on decideix presentar en directe els seus nous senzills ‘rooftop’, ‘miracles’ o ‘no t’he vist’, no per això gusset ofereix un espectacle menys rodó. Ens posem sentimentals i agraeix a ‘AMICS I FAMÍLIA’ el suport que rep constantment en aquest projecte musical, rematant-ho amb el ja típic “merci família”. Abans de marxar, però, no pot passar per alt al seu públic i a la cançó que demanen. ‘PASSI EL QUE PASSI’ és l’escollida per acomiadar-se. “TAULA PER 1” és el punt d’inici i final del concert, perquè és des d’on comença i on tot acaba, en gusset i en el nen que veiem a la portada de l’àlbum, el que un dia va decidir començar a cantar.
Gusset té una proposta molt clara i un directe que el desmarca, amb una posada en escena íntima i un ambient personal que implica a tothom que decideix anar-lo a veure. És una aposta per la vulnerabilitat i la valentia d’expressar-se davant de desconeguts el que el fa anar molt més enllà de les seves cançons. Vist això, només ens queda esperar a aquest pròxim àlbum que s’està cuinant.
Olivia Rodrigo arriba al cim de la Primera Llista en tan sols 2 setmanes i tot gràcies al seu senzill ‘drop dead’.
Entren a la llista
Mariona Escoda – Digue-m’ho tu
Tame Impala & Jennie – Dracula (remix)
Surten de la llista
Gorillaz i Bizarrap – Orange county (13 setmanes)
Sienna Spiro – Die on this hill (20 setmanes)
Aspirants
Banda Neon – Els passos prohibits (7 setmanes)
OneRepublic – Need your love (4 setmanes)
dani6ix & Izzkid – Tantes (3 setmanes)
Tyla & Zara Larsson – She did it again (2 setmanes)
Miki Núñez – Un altre cop (2 setmanes)
31 FAM – Anem tirant (novetat)
Kygo feat. Carter Faith – That’s When You Know (novetat)
Rosalía – Reliquia (novetat)
Joan Dausà – Per una cançó (novetat)
Madonna & Sabrina Carpenter – Bring your love (novetat)
Fa tres setmanes, en un ateneu popular de Poblenou escoltava per primera vegada “VTT ARA”, el segon llarga durada de Vittara. Ja aleshores es presentava com una proposta fresca, però encara hi havia alguna cosa més. La seva música semblava anar molt més enllà i ens arribava com alguna cosa gran, amb molta projecció. Amb els visuals de fons i la sala entregada, el grup parlava sobre una cosa màgica que els envoltava, i era la seva gent. Un vincle pràcticament tangibleque connectava als assistents i convertia la presentació del disc en una experiència compartida. Aquesta mateixa màgia és la que han sabut traslladar a l’escenari de Razzmatazz 3.
Fidels a l’àlbum, el concert arrenca amb ‘Quina sort’ i ‘Ciència exacta’, gairebé com una prova incial per veure si els assistents havien fet els deures o no. No hi ha dube: tothom canta les lletres. El viatge continua amb ‘Record / Suor’, que el grup presenta com la millor cançó que han fet, i també sembla una de les més estimades pel públic.
Repassen el nou àlbum i confirmen que en directe totes les cançons creixen. ‘Antics patrons’ flota per la sala, que de sobte es rendeix als peus del grup, corejant cada frase. Amb ‘Incendis’ i els seus contrastos es marca un punt d’inflexió en el concert. Un fil de veu recorre la sala, tensionant l’ambient, fins que arriba l’explosió col·lectiva. El concert transita amb agilitat la discografia de grup, alternant temes nous amb aquells que van precedits de un “aveure qui se la sap”. Potser ‘el meu lloc preferit’ és un dels moments més especials de la nit, però ha de competir amb la força de ‘Conills’ o ‘Tanca el llum i obre la porta’ i amb la fragilitat de ‘Algú se’n recordarà‘. Aconsegueixen fer de cada cançó un moment especial i la sala respon amb energia.
Una de les sorpreses de la nit arriba amb ‘arqueologia shoegaze’, una peça que estava convençuda que no sentiria en directe. L’aparició de Lins EFX a l’escenari transforma el moment en una experiència gairebé hipnòtica, obrint pas a les col·laboracions. Poggioli, que fins aleshores havia estat saltant entre el públic, puja a l’escenari per interpretar ‘fi del món’, sota l’advertència que s’acosta el final del concert.
‘Iguals’, posa punt final a una actuació que confirma el que ja s’intuïa: Vittara no només té cançons, sinó una comunitat que els escolta, que els abraça, i que tenen la sort de veure’ls en directe. “No esperis molt de la fi del món” diuen. Però d’un concert de Vittara, sí. Són un d’aquells grups que s’han d’anar a veure en directe. L’energia, del públic però sobretot dalt de l’escenari converteixen la presentació d’un àlbum en una festa. La força, l’actitud i les ganes que transmeten fan dels seus concerts una experiència obligatòria.
Aquest divendres ha arribat el debut dels Sodi «Havia de ser així» un disc que és una declaració d’intencions i que aposta pel rock cru, directe i sense artificis, recuperant un so que semblava diluït entre les noves generacions.
Ens hem trobat per parlar-ne, també per conèixer una mica més els seus gustos i forma de treballar en aquest disc i per saber on els podrem veure en directe properament. De fet aquest dissabte ja tenen un concert, ni més ni menys que amb Els Pets a Constantí.
Ja no són només una promesa. Amb la publicació de “Havia de ser així” (Rambla Discos, 2026), SODI es consoliden com una de les bandes emergents imprescindibles del panorama català. El seu primer disc, amb onze cançons, és una declaració d’intencions que aposta pel rock cru, directe i sense artificis, recuperant un so que semblava diluït entre les noves generacions.
Lluny de qualsevol producte prefabricat, el treball neix de l’experiència acumulada als locals d’assaig i als escenaris. Guitarres al davant, energia desbordant i lletres que interpel·len directament l’oient defineixen un àlbum que busca capturar l’essència del directe. “Volíem que el disc sonés com som nosaltres: sense trampes”, explica el cantant Evan Dedes.
Musicalment, SODI connecten el britpop dels noranta amb la nova onada catalana. Temes com “Marieta” o “Ser o no ser” respiren influències de clàssics com The Who, Oasis o Blur, mentre que també dialoguen amb el present del país, compartint actitud amb Dan Peralbo i El Comboi i sensibilitat narrativa amb La Ludwig Band. El resultat és un pont sòlid entre tradició i contemporaneïtat.
Les lletres del disc aborden inquietuds generacionals com la por, la frustració o el desordre emocional, amb peces com “La meva generació” o “Temps Afegit”. El títol del disc sintetitza aquesta mirada: una acceptació del camí recorregut i la sensació que tot els ha portat, inevitablement, fins aquí.
Gravat a Wood Wave Studio amb producció de Nacho Pascual, el disc ha estat cuidat fins al detall amb el treball tècnic de Xavi Barrero i la masterització de Javier Roldón, aconseguint un so compacte i contundent.
El salt als escenaris serà immediat. SODI presentaran oficialment el disc el 5 de maig a la FiM de Vila-seca, abans de passar pel Festival Ítaca el 20 de juny. Seran les primeres oportunitats per comprovar en directe una proposta que ja arriba avalada per un doble reconeixement al Sona9 2025 (Premi Joventut i Premi del Públic) i la nominació com a artista revelació als Premis Enderrock.
Amb singles com ‘Temps Afegit’, ‘Marieta’ o la seva versió de ‘La meva generació’, la banda ha sabut connectar amb el públic més jove. Ara, amb aquest debut, SODI fan un pas endavant i es posicionen com una de les noves veus cridades a revitalitzar el rock català.
Miquel ha estrenat aquest 1 el seu nou senzill, ‘MAL5ON’, una peça que continua desgranant el seu pròxim treball discogràfic, “d9” (de nou). Es tracta del segon avançament del projecte després de ‘T4RD’, publicat fa aproximadament un mes i mig, i confirma la voluntat de l’artista de construir un univers narratiu coherent i marcat pel simbolisme.
Amb un concepte molt definit, “d9” es planteja com un disc sobre el desamor i els seus cicles: el final d’una relació i l’inici d’una nova etapa que deixa en l’aire si es tracta d’una reinvenció del mateix vincle o d’una història completament diferent. En aquest sentit, els títols de les cançons segueixen una lògica numèrica que indica l’ordre dins del disc, reforçant aquest relat estructurat.
‘MAL5ON’ posa el focus en el moment més tòxic d’una relació, aquell en què el vincle es manté per pura dependència emocional. La cançó retrata aquesta dificultat per trencar definitivament, amb el desig latent que sigui l’altra persona qui faci el pas, gairebé de manera imperceptible, com si tot pogués acabar convertint-se en un malson del qual despertar.
A nivell sonor, el tema combina elements aparentment oposats per construir una atmosfera singular: des d’un ukelele inicial fins a una progressió que creix amb capes orquestrals, textures experimentals de caire fosc i cors infantils que aporten un contrast tan inquietant com bell. Una aposta arriscada que reforça el caràcter emocional i narratiu de la peça.
Amb ‘MAL5ON’, Miquel continua perfilant un projecte ambiciós que promet aprofundir en les contradiccions del desamor des d’una òptica íntima i conceptual.
Cube Studio Vol. 8 arriba de la mà de Ceaxe, una de les veus emergents més destacades de la nova escena urbana en català. Aquesta nova sessió uneix als dos artistes en una peça que suposa el cinquè avançament del disc de Ceaxe i que s’endinsa en la nostàlgia i l’abscència, apostant per un registre més introspectiu i emocional. Conegut per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de lletres sinceres i carregades de sentiment, Ceaxe aporta profunda i sensibilitat al tema, traslladant la seva essència cap a un univers sonor més atmosfèric.
El videoclip manté l’estètica característica del projecte, amb el reconeixible cub, integrat en un entorn minimalista que reforça el to íntim i emocional de la peça. Amb una trajectòria en ascens i èxits com ‘La nena catalana’, Ceaxe s’ha consolidat com una de les promeses més sòlides del pop urbà. Amb el suport del segell Delirics, l’artista prepara el seu primer àlbum íntegrament en català, confirmant-se com una veu clau d’una nova generació que combina autenticitat, emoció i impacte popular.
El barceloní jovedry presenta ‘El k menys ressona’, un nou senzill que continua expandint el seu univers sonor i que apunta directament cap a una nova etapa artística amb una identitat cada cop més clara i potent.
La cançó aprofundeix en la fusió entre la sensibilitat pop i les influències del so West Coast i l’imaginari de Los Angeles, incorporant matisos de yacht rock contemporani i connexions amb la nova escena alternativa, en la línia de noms com Pro Sekko, Nicholas Creus o Sophia Stel, però traslladat a un terreny més personal i underground.
‘El k menys ressona’ es presenta com una peça lluminosa, enèrgica i enganxosa que gira al voltant de la idea de deixar enrere una relació per poder avançar. A nivell conceptual, el tema també reflecteix un moment vital concret: després d’una estada de mesos a Londres, l’artista reafirma el seu vincle amb Barcelona, apostant per construir i enfortir una escena local amb personalitat pròpia.
Amb aquest llançament, jovedry continua desenvolupant un so distintiu, marcat també per l’ús del català, i es posiciona com una de les peces actives d’una nova onada que vol situar Barcelona com un nou pol creatiu dins el panorama musical.
Després d’un any en què ha actuat a països com Colòmbia i Mèxic, així com a diversos escenaris de Catalunya, aquest 2026 l’artista segueix presentant el seu directe en cites com el Brunch Electronik, Òrbita Paral·lel, Monocicle o el Festival Microfusa, on combina temes del seu primer disc, el seu últim EP i noves sorpreses.
Pau Debon, Pere Suau i Toni Bujosa presenten l’àlbum “Debon canta Suau”, un projecte interdisciplinari on es combina la poesia i la música i que neix fruit de la complicitat entre tres amics. Poemes recitats per Pere Suau amb acompanyament de piano, poemes cantats per Pau Debon amb música d’Antoni Bujosa, combinació entre veu cantada i recitació, i fins i tot composicions instrumentals inspirades en textos.
Parlem amb ells sobre el procés de creació d’aquest projecte tan particular i sobre com s’han organitzat. Un àlbum molt íntim que es podrà veure en directe en una proposta que se centra en allò essencial; ells tres i la paraula poètica. Aquest espectacle es podrà veure en diferents dates a Mallorca, Catalunya i Eivissa.
El Share Festival ha desvelat la distribució per dies de la seva esperada vuitena edició, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de juliol al Parc del Fòrum, consolidant-se com un dels esdeveniments musicals amb més impacte entre el públic jove.
La jornada de divendres 24 de juliol estarà protagonitzada per alguns dels noms més potents del panorama urbà i pop actual. Al capdavant del cartell hi haurà Myke Towers, un dels artistes més escoltats a Espanya, i Lola Índigo, que arriba després d’una gira d’èxit que l’ha consolidat com una de les grans figures del pop urbà estatal.
El mateix dia també actuaran Dei V, Juan Magán, Delaossa, així com De La Rose, Lucho RK i La Pantera. Completen el cartell Kidd Voodoo, Alejo i Aleesha, amb els DJ sets de Cande Gariso i Carla Nisha.
Pel que fa a dissabte 25 de juliol, la jornada estarà marcada pel pes dels grans noms i per l’exclusivitat. Dellafuente serà un dels grans reclams amb el seu únic concert a Catalunya i una de les poques dates que oferirà a Espanya el 2026, mentre que Omar Courtz es consolida com una de les figures emergents amb més projecció internacional.
També hi actuaran RVFV, Yan Block, Ptazeta, el grup català 31 FAM, Ultralone i Suzete. La jornada es completarà amb els DJ sets de Kiddo, Blin Blin, Trapella, Tay de León i Anna Gisbert.
El festival comptarà amb Marc Frigola com a mestre de cerimònies, encarregat de conduir l’esdeveniment, així com amb la col·laboració del col·lectiu SHARK, que aportarà noves activacions i sorpreses per al públic.
Després del sold out de l’edició anterior, l’organització ampliarà el recinte amb noves zones per augmentar la capacitat i millorar l’experiència dels assistents.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
