Amb una proposta emocional i íntima, Cloe Riembau es presenta com una de les noves veus emergents de l’escena musical catalana. La jove cantant i autora de La Bisbal d’Empordà publica aquest divendres 13 de març el seu primer disc, “Equilibris sense xarxa”, un treball produït per Aleix Bou amb el suport de Jaume Pla (Mazoni).
El llançament arriba després de la seva recent victòria al concurs Sona9 i consolida una trajectòria ascendent que, en només tres anys, l’ha portat de cantar versions a centrar-se en la composició pròpia. Amb aquest debut, Riembau defineix un univers sonor propi dins l’indie-pop, amb influències que la connecten amb referents internacionals del gènere.
El disc s’obre amb ‘Si te’n vas’, una cançó que anticipa el to emocional del treball i que connecta amb el missatge del primer avançament, ‘La primavera’, amb versos com “Ja t’enyoro i encara no has marxat”. Entre les peces destacades també hi ha ‘De maig a juny’, amb una atmosfera addictiva que recorda l’estètica sonora de Billie Eilish, així com el recent senzill ‘Un fil’. El disc també deixa espai per a moments més introspectius amb temes com ‘Res no quedarà’ o ‘Quan es fa fosc’, i inclou una reinterpretació electrònica del clàssic de Mazoni ‘Purgatori’.
Coincidint amb la publicació del disc, Cloe Riembau inicia també la seva gira de presentació en directe. Ho farà acompanyada per una banda formada per Pau Giralt als teclats i guitarra, Ot Granados al baix i Guillermo Elizaga a la bateria. Els primers concerts tindran lloc aquest dissabte 14 de març al Teatre Mundial de La Bisbal d’Empordà i el dijous 19 de març a la sala Heliogàbal de Barcelona.
Júlia Blum ha publicat aquest divendres ‘Només amb tu’, el seu nou senzill amb la col·laboració de Gerard Aledo. La cançó és una reinterpretació d’un dels temes més populars d’Animal que arriba coincidint amb el desè aniversari de la banda i que es presenta amb una nova mirada sonora.
Lluny d’una revisió nostàlgica, la proposta parteix del desig de rellegir una cançó que ha acompanyat moltes persones al llarg dels anys i traslladar-la a un nou context musical i emocional. Amb una producció ambient pop, el tema adopta una atmosfera més etèria i contemporània que encaixa amb l’actual etapa artística de Blum.
La veu de Júlia Blum dialoga amb la de Gerard Aledo en una versió delicada i expansiva que manté l’essència emocional de la composició original però que la situa en un univers sonor renovat. Aquesta nova lectura aposta per una producció cuidada i atmosfèrica que reforça el caràcter íntim de la peça.
‘Només amb tu’ és un dels avançaments de “Somiar Desperta”, el nou treball discogràfic de Júlia Blum, un EP de sis cançons que confirma l’evolució sonora de l’artista cap a un pop més atmosfèric i detallista. El disc veurà la llum el pròxim 20 de març.
ELAN. ja ha publicat ‘veure vermell’, el seu primer single de l’any, una cançó que canalitza la ràbia i la frustració des d’una mirada jove i inconformista. El tema suposa un nou pas en l’evolució artística del músic i es converteix en el primer tast del seu tercer disc, “tot i res de cop”, del qual encara no se n’han revelat més detalls, però que està previst per la primera meitat d’any.
La cançó posa el focus en aquella emoció contradictòria que molts comparteixen: tenir ganes de fer-ho tot i, alhora, sentir-se incapaç d’avançar. ‘veure vermell’ retrata aquest estat mental intens, marcat per la impotència, el bloqueig i la sensació d’estar atrapat sense saber exactament el motiu, convertint la ràbia interior en motor expressiu.
El llançament ha arribat acompanyat d’un videoclip gravat a l’Institut IEA Oriol Martorell, al barri barceloní de Nou Barris, publicat hores abans de l’estrena oficial del single. Amb aquesta nova entrega, ELAN. continua definint l’univers emocional que marcarà la seva nova etapa musical, connectant amb inquietuds generacionals a través d’un relat directe i honest.
El Canet Rock torna a demostrar la força del festival i la fidelitat del seu públic. A quatre mesos de la seva celebració, l’organització ja ha anunciat que s’han exhaurit les 25.000 entrades disponibles per a l’edició de 2026, confirmant l’enorme expectació que genera cada any la cita musical.
El pròxim 4 de juliol, el festival celebrarà la seva dotzena edició, consolidat com un dels grans esdeveniments de referència de la música dels Països Catalans. El fet d’haver esgotat totes les entrades amb tanta antelació torna a evidenciar la confiança del públic en un festival que s’ha convertit en una cita imprescindible de l’estiu.
Aquella nit, 25.000 persones tornaran a reunir-se a Canet de Mar per viure una nova edició de la tradicional festa musical que s’allarga fins a la sortida del sol, cantant i ballant amb alguns dels artistes més destacats de l’escena catalana.
El cartell d’enguany inclou actuacions de Figa Flawas, 31 FAM, La Fúmiga, The Tyets, Buhos, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Ginestà, Doctor Prats, Maria Jaume i La Ludwig Band. La festa es completarà amb les sessions dels Dj Trapella, DJ Ernest Codina, Mon DJ i Dj K-Zu, que s’encarregaran de mantenir el ritme de la nit fins a l’alba.
TRAMMA torna a l’actualitat musical amb ‘Si m’estimes’, un nou senzill que marca l’inici d’una nova etapa artística. El tema combina una lletra íntima i sensible amb una producció ballable, construint una peça que transita entre l’emoció i el ritme.
La cançó parla de l’amor entre dues persones que, tot i estimar-se, decideixen deixar anar una relació que han construït durant anys. Lluny dels relats marcats per la infidelitat o el rancor, ‘Si m’estimes’ posa el focus en aquells vincles que s’acaben perquè els camins vitals acaben prenent direccions diferents. El resultat és un viatge emocional que es mou entre la nostàlgia i l’acceptació.
Amb aquesta nova publicació, TRAMMA presenta també un canvi de mirada en la seva trajectòria musical. El senzill obre la porta a un nou univers sonor i emocional, amb una proposta més honesta i personal que busca aprofundir en la manera d’explicar-se a través de la música.
‘Si m’estimes’ es converteix així en el punt de partida d’un nou capítol per a l’artista, que reneix amb una identitat renovada i amb la voluntat d’explorar noves emocions i camins creatius en els pròxims llançaments.
El festival Vida 2026 arrencarà el pròxim dijous 2 de juliol amb una proposta tan singular com irrepetible: “El Petit de Cal Eril i la Processó Metafísica”, una experiència creada especialment per inaugurar la dotzena edició del festival. Més que un concert convencional, la proposta es planteja com un ritual col·lectiu que reunirà més d’un centenar de participants entre músics, artistes i representants de la cultura popular.
Per donar forma a aquesta experiència, El Petit de Cal Eril ha comptat amb la col·laboració de l’artista i escenògraf Marc Salicrú, amb qui ha ideat un recorregut escènic pels boscos històrics i els jardins de la Masia d’en Cabanyes, un dels espais emblemàtics del festival. Durant aquest itinerari immersiu, el públic serà conduït fins a l’escenari principal del Vida a través d’una mena de peregrinació artística plena de sorpreses, risc escènic i una explosió sonora i visual que marcarà l’inici de tres dies de música.
La proposta comptarà també amb la participació especial dels Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, que aportaran la força de la cultura festiva tradicional a l’espectacle. A més, diversos músics i artistes convidats, vinculats a l’univers creatiu d’El Petit de Cal Eril, s’aniran anunciant pròximament.
Amb aquesta iniciativa coral, el Vida convertirà la inauguració de la seva 12a edició en un moment excepcional que transcendeix el format habitual de concert per convertir-se en una celebració col·lectiva. El Petit de Cal Eril se suma així a la llista d’artistes que han protagonitzat el concert inaugural del festival en edicions anteriors, com Clara Peya o La Big Band de la Ludwig Band.
El Vida 2026 presentarà una de les seves programacions més destacades fins ara, amb noms com Fatboy Slim, Ralphie Choo, Guitarricadelafuente, Lia Kali, Charlotte Cardin, Saint Etienne o Amaia, entre molts altres artistes que actuaran al llarg del cap de setmana.
Després del seu retorn, SDP509 presenten ‘Cuc de seda’, el seu nou senzill i el segon avançament d’aquesta nova etapa del grup. La banda bagenca aposta per una cançó enèrgica i accelerada que parla de transformació i de la capacitat de tornar-se a aixecar.
Inspirada en la metàfora del cuc que es converteix en papallona, la peça juga amb la idea de passar del caos a l’impuls, convertint les caigudes i les inèrcies en motor per continuar endavant. El grup posa paraules a aquella necessitat tossuda de tornar-ho a intentar l’endemà, fins i tot quan tot sembla haver-se torçat.
Musicalment, ‘Cuc de seda’ combina pop, ska i drum’n’bass en una proposta divertida i desacomplexada que manté el caràcter irreverent i irònic del grup. El resultat és una cançó amb esperit festiu i plena d’energia que confirma el bon moment creatiu de la banda.
Amb aquest nou senzill, SDP509 consoliden una etapa més lliure i imprevisible, sense perdre l’essència que els ha mantingut units des del primer moment i que continua definint el seu univers musical.
LECOCQ ha publicat ‘Parapents’, el seu nou senzill i tercer avançament del disc “Sucre”, el nou treball de llarga durada que l’artista publicarà el mes d’abril. La cançó arriba com un nou tast del projecte i confirma l’univers sonor que marcarà aquesta nova etapa.
La lletra de ‘Parapents’ planteja el passeig d’un infant pels marges del sistema, un recorregut simbòlic on les idees troben espai per créixer en una ment innocent. Amb el pas del temps, aquesta innocència es torna conscient i obre la porta a una nova mirada sobre el món, deixant-se portar per nous corrents de pensament. Una metàfora vital que es resumeix en una imatge clara: dins el cap, bufa el vent.
Musicalment, el tema manté el pop lluminós que caracteritza el projecte de LECOCQ, amb una base sòlida de bateria i baix que es combina amb sintetitzadors i guitarres etèries. Tot plegat queda articulat per la veu de l’artista, que reforça el caràcter melòdic i accessible de la peça.
La cançó s’ha enregistrat als estudis Del Suono Moretti sota la direcció de Jordi Mora, amb producció d’Emili Bosch i màster de Víctor García. En la gravació hi han participat Malcus Codolà a la bateria, Aleix Bou a les percussions, Emili Bosch als sintetitzadors, Pedro Campos al baix i el mateix LECOCQ a la guitarra i la veu. La lletra ha estat coescrita amb Albert Lloreta.
‘Parapents’ arriba acompanyada d’un vídeo en directe gravat als estudis Rus Sonic per Marc Cuscó (Escafiord Films). El llançament del senzill dona pas també a una intensa agenda de concerts que portarà LECOCQ per diferents escenaris del país aquest 2026, amb cites destacades com el Festival Empremtes, el Vida Festival o el Festival Cruïlla, on presentarà en directe les cançons del seu nou disc “Sucre”.
Artísticament, el dol ha estat explotat fins a la sacietat. Fent un superficial i ràpid anàlisi del que recordo d’aquests últims anys de dol pur, m’abrumen nous clàssics visuals com ‘Up’, ‘Coco’, ‘Un monstruo viene a verme’ o el pes existencial d’àlbums com ‘Songs of a Lost World’ de The Cure o la majoria de la discografia pòstuma de Juice WRLD. Tot això deixant de banda l’infinitat de dol romàntic per amor que regna el dia a dia. Per això, basar un àlbum sencer en la mort era una aposta valenta per a Gorillaz; corrien el risc d’incórrer en el tòpic fàcil, ple de clixés i redundant en el nostre imaginari col·lectiu.
Tanmateix, tot i que no diria que Damon Albarn i Jamie Hewlett hagin defugit aquest gran tema amb total impunitat, sí que crec que ho han fet des d’una mirada única i radicalment diferent. ‘The Mountain’ no és només un disc, és una aproximació filosòfica nascuda del dol real (ambdós membres van perdre els seus pares el 2024 amb pocs dies de diferència) i del seu viatge a Jaipur, l’Índia. La “muntanya” esdevé aquí una metàfora del camí espiritual cap a la resurrecció, una estructura que, a més, dóna sentit a la seva visió britànica de la pèrdua en contrast amb l’optimisme festiu de la cultura índia.
Estirant d’aquest fil, l’àlbum destaca pel seu tret més distintiu: les col·laboracions. D’una banda, proposa un diàleg metafísic amb el més enllà a través de cinc col·laboracions pòstumes, com les de Dennis Hopper o Tony Allen, que reforcen el tema de la transcendència. Aquesta voluntat de connexió s’estén cap a l’Orient amb la presència d’Anoushka Shankar, qui vertebra el disc amb la seva cítara i el seu llegat folklòric. Resulta inevitable traçar un fil invisible entre el seu pare, Ravi Shankar (col·laborador dels Beatles), i la sensació que el tema “The Mountain” viatja directament a la melodia inconfusible de l’ “Ob-La-Di, Ob-La-Da”.
Musicalment, el disc és sorprenentment bo en la seva cohesió, assolint el repte que gèneres tan dispars convisquin sota el segell del grup. “The Mountain” funciona com una intro perfecta, construint l’atmosfera d’aquest passeig espiritual. No obstant això, en l’afany de crear aquest món sonor tan complex, algunes peces com “The God of Lying” o “The Manifesto” es queden a mig camí, recordant-me més aviat a una cançó de circ que a una fusió real. Sobretot en la primera part de la col·laboració amb Trueno; entre el seu rap, la veu de Damon, les flautes i una melodia fàcil de sintetitzador i una percussió que sembla anar a remolc. Un conjunt que, en el fons, em sembla un intent de reinterpretació fallit del Manele (gènere lax que beu del folklore-pop oriental i dels països de l’est) que queda lluny d’altres exemples que si ho aconsegueixen com “Dame otro motivo” de Rojuu.
Una inadaptació fallida que no passa amb l’altre gran nom del disc “Orange County” que aconsegueix aglutinar perfectament el pop melòdic, la cítara d’Anoushka i la mà de Bizarrap que dota la cançó d’aquesta energia de hit –i sobretot de la tuba de fons que tant caracteritzen els corridos de l’argentí amb Peso Pluma–. Una cançó que, tot i potser pecar de ser una cançó d’estribillo fàcil i dissenyada per ser el hit, musicalment aconsegueix reflectir tot el que han intentat amb aquest disc. El mateix passa amb Damascus que, deixant darrere aquesta aire embriagador de hit, aconsegueix crear un tot molt ben cohesionat amb el rap de Yasiin Bey i el dabke (gènere popular de l’orient mitjà modernitzat amb ritmes electrònics) d’Omar Souleyman.
En definitiva, puc concloure amb fefaència que Gorillaz ha aconseguit traslladar la seva sàtira habitual a un terreny molt més personal. Tot i que alguns passatges es perdin en l’experimentació, l’àlbum esquiva el clixé de la mort en l’art precisament perquè no pretén explicar-la, sinó transitar-la. Albarn i Hewlett converteixen el dol en un procés creatiu compartit i obert, on tothom forma part del mateix camí. Un viatge que s’allunya de l’hermetisme gris de Londres per buscar sentit en el moviment, en el diàleg i en la barreja. I és justament en aquest desplaçament, més que en cap resposta definitiva sobre la mort, on ‘The Mountain’ troba la seva veritable altura.
L’olor d’estiu ja es comença a sentir amb ‘M’encantaria’, el nou senzill de Guillem Roma. La cançó, un dels últims avançaments del seu pròxim disc “Ritual d’Expropiació”, arriba amb una sonoritat lluminosa i ballable que manté intacta l’essència tropical i optimista que caracteritza l’artista.
Amb una atmosfera fresca i carregada de bon rotllo, ‘M’encantaria’ convida a somiar en veu alta i a imaginar quin món volem construir i quin llegat volem deixar a les generacions futures. El tema combina aquesta energia estiuenca amb una mirada reflexiva sobre el moment actual.
“Vivim en un món cada cop més desigual i sento que l’art no pot passar de puntetes per la realitat que estem veient d’acumulació de poder, de guerres i egos. Per mi és imperatiu compartir aquestes reflexions, denunciar les injustícies, però sobretot poder somiar col·lectivament un món millor, compartir esperança, encara que sigui al mig del col·lapse”, explica Guillem Roma.
Segons l’artista, el disc que està a punt d’arribar tindrà una forta càrrega conceptual i es planteja gairebé com un assaig polític i filosòfic. En aquest sentit, “Ritual d’Expropiació” reflexiona sobre els límits que la societat imposa a les persones i sobre la necessitat de trencar-los per deixar que la vida flueixi amb més llibertat.
“Ho hem dividit tot en trossets. Definim les coses pels seus límits i fronteres, i a nosaltres mateixos també. Amb les ànsies de definir-nos ens hem limitat. Per això un dels desitjos d’aquesta cançó és expropiar-me a mi mateix, sortir d’allò propi, de l’ego, i trencar aquests límits perquè la vida flueixi més”, explica el cantautor.
Amb aquesta nova peça, Guillem Roma torna a demostrar la seva capacitat per combinar reflexió i frescor: un pensament profund explicat amb senzillesa i embolcallat amb ritmes que conviden a ballar. Una fórmula que anticipa un nou disc amb vocació crítica però també carregat d’esperança.
El Share Festival ha anunciat noves incorporacions al cartell de la seva vuitena edició amb la confirmació de Dellafuente, Lola Indigo, Omar Courtz i Dei V, quatre dels artistes més destacats de l’escena urbana actual. El festival tindrà lloc els dies 24 i 25 de juliol de 2026 al Parc del Fòrum de Barcelona i tornarà a reunir alguns dels noms més rellevants del panorama musical urbà.
Consolidat com un dels esdeveniments musicals amb més impacte entre el públic jove, el Share Festival continua creixent després de l’èxit de l’edició passada, que va penjar el cartell d’entrades exhaurides. De cara a aquest 2026, l’organització ha previst habilitar noves zones dins del recinte amb l’objectiu d’ampliar la capacitat i millorar l’experiència del públic assistent.
Entre els noms més destacats d’aquesta edició hi ha Dellafuente, una de les figures clau de la música urbana estatal. L’artista granadí va fer història reunint més de 130.000 espectadors en dues nits consecutives al Riyadh Air Metropolitano i oferirà al Share Festival el seu únic concert a Catalunya dins de la seva gira del 2026.
També encapçalarà el cartell Lola Indigo, una de les artistes més influents del pop espanyol actual. Després de l’èxit de la gira “La Bruja, La Niña y El Dragón”, amb la qual va omplir alguns dels estadis més importants de l’Estat i va reunir més de 120.000 espectadors, la cantant continua consolidant-se com una de les grans figures del pop i la música urbana.
Des de Puerto Rico arribarà Myke Towers, un dels grans fenòmens globals del gènere urbà i l’artista internacional més escoltat a Espanya durant el 2024. Al llarg de la seva trajectòria ha col·laborat amb noms com Bad Bunny, Becky G, Farruko o Arcángel, situant-se com una de les veus més reconegudes de l’escena llatina.
Al seu costat actuarà Omar Courtz, un dels artistes amb més projecció de la nova generació urbana internacional. Amb més de 30 milions d’oients mensuals a Spotify i milers de milions de reproduccions globals, la seva popularitat s’ha disparat després de temes com “Qué vas a hacer hoy” i de col·laboracions com la que va publicar amb De La Rose, que va superar els 118 milions de reproduccions i va arribar al número 1 del Top 50 Espanya de Spotify.
El cartell també incorpora Dei V, un dels artistes amb més creixement dins la nova fornada del trap i el reggaetón llatí. L’artista ja ha entrat a les llistes de Billboard i ha col·laborat amb figures destacades del panorama internacional. Recentment també ha participat en l’últim disc de Bad Bunny, un dels llançaments més exitosos de l’any.
El lineup del Share Festival 2026 es completa amb una combinació d’artistes consolidats i noves promeses de la música urbana. Entre les incorporacions destaquen Alejo, amb més d’1,9 milions d’oients mensuals; Aleesha, artista ibicenca que fusiona pop, R&B i sons urbans; Ultralone, una de les propostes emergents de l’escena underground catalana; i Suzete, que es va donar a conèixer després del seu pas per Operación Triunfo 2023.
A aquests noms s’hi sumen artistes ja anunciats com RVFV, Juan Magán o Yan Block, així com De La Rose, Delaossa i Ptazeta, que aportaran diferents perspectives dins del gènere urbà actual.
El festival també comptarà amb Lucho RK, una de les revelacions recents de l’escena urbana espanyola; La Pantera, referent emergent del rap estatal; 31 FAM, el grup català que connecta amb la nova generació fusionant trap, reggaetón i R&B en català, castellà i anglès; i Kidd Voodoo, artista xilè que ha dominat les plataformes de streaming amb temes com “Me Mareo” al costat de JC Reyes.
A més dels concerts, el Share Festival 2026 inclourà sessions de DJs que mantindran l’energia del recinte durant tota la jornada. Entre els noms confirmats hi ha KIDDO, Cande Gariso, Trapella, Anna Gisbert, Tay de León, Blin Blin i Carla Nisha. El festival comptarà també amb Marc Frigola MC com a mestre de cerimònies, encarregat de conduir les diferents actuacions.
Un any més, el festival col·laborarà amb SHARK, el col·lectiu responsable d’algunes de les festes més populars del panorama juvenil a Catalunya, que aportarà noves activacions i sorpreses per al públic assistent.
CLASSE B presenta “Aguantant el ruixat”, un nou EP format per cinc cançons amb què el grup consolida i amplia el seu univers de pop-funk mediterrani. El treball aposta per un so fresc, lluminós i ballable, fidel a l’estil que la banda ha anat definint en els seus darrers llançaments.
El disc arriba acompanyat de ‘De peus a terra’, la cançó que actua com a carta de presentació d’aquest nou projecte. El tema parla de deixar enrere l’etapa d’intentar encaixar en motlles aliens i de prendre la decisió de seguir allò que realment t’apassiona per trobar el propi camí.
Musicalment, ‘De peus a terra’ combina guitarres rítmiques, un baix amb caràcter i una tornada immediata que transmet autoafirmació, llibertat i energia positiva. El resultat és una peça pensada per connectar amb un públic jove que busca autenticitat i actitud.
Amb “Aguantant el ruixat”, CLASSE B continua desenvolupant el seu concepte de pop bailongu amb identitat pròpia. Les cançons es mouen entre grooves disco-funk, guitarres amb personalitat i baixos orgànics molt presents, amb tornades directes que conviden al moviment des de la primera escolta. La producció manté una línia moderna i dinàmica, combinant l’energia del directe amb un acabat actual.
A nivell conceptual, el nou EP gira al voltant de la resiliència quotidiana, l’autoafirmació i la necessitat de mantenir una actitud positiva davant la incertesa. Un treball que reafirma el caràcter optimista i vitalista de la banda.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
