M Train debuta amb “Listen, Take It In”, un EP íntim i catàrtic gravat en directe

Foto: Julia Izaguirre

La nova veu de l’escena alternativa M Train, projecte en solitari de Mirentxu Palomar, publica el seu esperat debut “Listen, Take It In” (Foehn Records, 2026), un EP de quatre cançons que aposta per un so cru, directe i emocional. Gravada en cinta i en una sola presa en directe al Teatre de Ca l’Eril, la proposta es desmarca de les produccions convencionals per oferir una experiència sonora transparent i sense artificis.

Abans d’aquesta publicació, l’artista ja havia començat a fer-se un nom als escenaris de Barcelona, defensant el directe com a primera porta d’entrada al seu univers. Des del seu debut a la Sala VOL, obrint per Lael Neale, fins a compartir cartell amb noms com Yndling, Aziz o Syd DePalma, M Train ha anat construint una identitat pròpia sense necessitat de material publicat.

El febrer passat va presentar ‘Losing My Sleep’, el seu primer single, acompanyat d’una peça audiovisual experimental dirigida per Júlia Izaguirre. Poc després arribava ‘Sleeping Means Leaving’, una cara més íntima i vulnerable que explora el desig i els primers amors des d’una mirada contemporània.

Amb “Listen, Take It In”, M Train desplega un univers sonor que es mou entre el jazz, l’avant-pop i l’art-rock. El disc compta amb Jordi Matas al baix i Pol Folguera a la bateria, mentre que la mateixa artista assumeix les veus, guitarres i teclats. El resultat és un conjunt de peces enregistrades sense claqueta ni capes addicionals, capturant la intensitat del moment amb total honestedat.

El treball proposa una escolta conscient, tant per part de l’oient com de la mateixa artista. Les cançons reflexionen sobre la pèrdua, la fi d’etapes i la necessitat de reconciliar-se amb una mateixa. Tot plegat en un recorregut de 17 minuts que transita de la foscor cap a la llum.

El disc s’obre amb ‘Order Of The Day’, una adaptació musical d’un poema de l’escriptora escocesa Hermione Byron Low, i evoluciona cap a territoris més densos amb ‘Get Better’, una peça que combina harmonia jazzística i energia noise. El tram final aporta llum amb ‘Sleeping Means Leaving’ i culmina amb ‘Losing My Sleep’, que simbolitza la superació i el retorn a l’equilibri.

La portada, dissenyada per Júlia Izaguirre, mostra M Train en un vagó de tren ple de gent, amb una mirada decidida que apunta cap al futur. Una imatge que sintetitza l’essència d’un debut valent, introspectiu i ple de matisos.

- Publicitat -

Olivia Rodrigo anuncia quatre concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona el 2027 amb la seva nova gira mundial

Olivia Rodrigo tornarà a Barcelona per la porta gran. La cantant multiplatina i guanyadora de tres premis GRAMMY ha confirmat dues dates al Palau Sant Jordi, els dies 1, 2, 5 i 6 de maig de 2027, en el marc de la seva nova gira mundial, The Unraveled Tour.

Barcelona serà l’única ciutat de l’Estat que formarà part d’aquest nou tour, que inclou un total de 65 concerts repartits entre Amèrica del Nord, Europa i el Regne Unit. Una aposta ambiciosa que consolida Rodrigo com una de les grans estrelles del pop global actual.
Les entrades per als concerts de Barcelona es posaran a la venda general el dijous 7 de maig a les 12:00 h a través dels canals oficials, com LiveNation, Ticketmaster i El Corte Inglés.

Amb aquesta doble cita al Sant Jordi, Olivia Rodrigo reforça el seu vincle amb el públic barceloní i promet dos espectacles multitudinaris que es preveuen entre els més destacats del calendari musical de 2027.

- Publicitat -

Entrevistem a La Bossa d’Urina que diuen que pleguen

L’altre dia ens va arribar una nota de premsa del llançament del que és el darrer disc de La Bossa d’Urina. Jo personalment no sabia ni de la seva existència i això que fa més de 10 anys que fan música. Però em va sublim els motius que exposaven per acomiadar-se i em va semblar que els havia d’entrevistar.

Té sentit continuar fent música en un món on la intel·ligència artificial ja pot crear sense humans? Aquesta és la seva gran pregunta i el motiu pel qual han decidit posar punt (ja veurem si final) a la seva carrera. Ho fan amb una nota de comiat en forma d’EP «L’últim disc de La Bossa d’Urina – part 2. Spoiler: la part 1 no existeix.

Està clar que hauran de tornar per publicar aquesta part. O no. Qui sap.

- Publicitat -

Joan Miquel Oliver publica «Roïssos», el seu disc més cru i essencial

Joan Miquel Oliver ja ha publicat «Roïssos», el seu nou disc i un dels llançaments més esperats de la seva trajectòria recent. Disponible des d’aquesta mitjanit a totes les plataformes digitals, el treball mostra una cara especialment genuïna de l’artista mallorquí, amb una proposta sonora directa i sense artificis.

A «Roïssos», Oliver aposta per una formació essencial basada en bateria, baix i guitarres, en el que esdevé un exercici de sinceritat artística. Les cançons transiten per temes habituals en el seu univers, com la vida quotidiana, la solitud o l’amor, tot mantenint intacte el seu segell poètic, capaç de fixar-se en allò aparentment evident però sovint desapercebut.

El disc destaca també per la seva contundència sonora, amb una producció que busca la proximitat i el detall. La bateria de Xarli Oliver hi té un paper clau, generant un so expansiu que acompanya unes guitarres crues i directes. La veu d’Oliver, al centre de tot plegat, transmet els textos amb una interpretació precisa i alineada amb el missatge de cada peça.

Una de les novetats més destacades és la presència de la flauta travessera, a càrrec de Lauriane Orsini, que substitueix els habituals elements electrònics en l’univers de l’artista. Aquest recurs encaixa amb la voluntat d’aconseguir un so completament orgànic i coherent, i pren especial protagonisme en temes com ‘Puzle no resolt’, on també aporta veu.

El disc es completa amb col·laboracions de luxe com les de Miquel Serra, amb la seva veu pausada i personal, i Xantal Rodríguez, que aporta una interpretació intensa i plena de matisos.

Amb «Roïssos», Joan Miquel Oliver reafirma la seva capacitat per reinventar-se sense perdre essència, signant un treball que aposta per la simplicitat com a via per arribar més lluny.

 

- Publicitat -

Boom Boom Fighters apugen el sabor amb ‘Tartar de fuet’, una rumba que mira cap a Cuba

Foto: Sebi Escarpenter

Boom Boom Fighters continuen ampliant el seu univers sonor amb ‘Tartar de fuet’, un nou llançament que sorprèn pel gir estilístic i per una aposta clara pel sabor i la festa. Coneguts per la seva frescor i influències caribenyes, el grup deixa de banda el reggae i el dancehall per endinsar-se en una rumba vibrant amb regust cubà.

Sense perdre l’essència que els caracteritza, la banda salta simbòlicament de Jamaica a Cuba i construeix un tema que combina ritme, ironia i una energia contagiosa. ‘Tartar de fuet’ juga amb l’imaginari gastronòmic per convertir-lo en una proposta musical festiva, amb el fuet com a protagonista inesperat.

La cançó compta amb la participació de Cookah P, que aprofita l’ocasió per sumar-hi el seu estil i reforçar aquest aire desenfadat. El resultat és una peça que convida a deixar-se portar, seguir la recepta i gaudir sense complexos d’una nova etapa sonora del grup.

Amb aquest llançament, Boom Boom Fighters demostren que no tenen por de reinventar-se i explorar nous camins, mantenint intacta la seva capacitat de connectar amb el públic a través del ritme i el bon humor.

- Publicitat -

Minoria debuta amb “Aixecar-se per volar”, un primer disc intens i sense concessions

Foto: Roger Batllori

Minoria ha publicat el seu primer àlbum, “Aixecar-se per volar”, un treball de nou cançons que consolida la identitat que ja havien començat a dibuixar amb els senzills ‘Trencall’ i ‘Canvis’. El disc traça un recorregut emocional que passa per la pèrdua, la necessitat de deixar anar i la urgència de connectar davant un futur incert.

Amb influències que van de Queens of the Stone Age a Foo Fighters, el grup construeix una proposta que combina contundència i vocació melòdica, connectant amb una sensibilitat generacional actual. Cançons com ‘Dies Grisos’ o ‘Obre els Ulls’ exploren els clarobscurs de les relacions humanes, mentre que ‘Incendi’ apunta directament a un sistema opressor i ‘Despertar’ posa veu a la frustració dels somnis truncats.

El resultat és un disc intens i honest, on conviuen sense filtres la ràbia, l’emoció i el múscul instrumental. Una carta de presentació sòlida i ambiciosa amb què Minoria es posiciona com una nova veu dins l’escena.

Nascuts a Barcelona el 2024, el grup es defineix com una banda de rock dissident. El projecte sorgeix de la inquietud de quatre amics per construir un univers propi amb guitarres afilades i lletres de caire existencial. Pablo Comas (veu i guitarra) i Xavi Bas (guitarra i cors) lideren la part creativa, reforçats per la contundència de Xavi Redó (baix) i Adrià Veres (bateria i cors).

La banda va captar l’atenció del productor Carlos Manzanares, d’El Tercero Studios, després d’un dels seus directes. Amb experiència en la producció de sons clau de l’escena actual, Manzanares ha sabut canalitzar i potenciar l’energia del grup en aquest debut.

Concerts:

15/05 Mataró. Garrofa Rock.
30/05 Lleida. La Boite.
05/06 Reus. Lo Submarino 2.
13/06 Sant Joan Despí.
01/08 Salt. Sala La Mirona.

- Publicitat -

L’IMB Festival 2026 torna a la Sala Apolo el 13 de maig

L’IMB Festival, el festival de referència de música emergent a Barcelona, torna el 13 de maig a la Sala Apolo amb una 7a edició concentrada en una única jornada. L’esdeveniment combina cinc showcases d’artistes emergents amb una Àrea PRO que reunirà professionals i key opinion leaders del sector.

La convocatòria es consolida com una proposta diferencial: l’únic festival que ofereix a artistes emergents l’oportunitat d’actuar en un escenari tan emblemàtic com la Sala Apolo, mentre activa un entorn professional pensat per generar aliances, sinergies i connexions reals dins de la indústria musical. L’IMB Festival proposa un format intensiu dissenyat per maximitzar l’impacte: en una sola jornada conviuen l’experiència dels concerts en directe amb un espai professional on artistes, mànagers, segells, promotors, premsa i altres perfils clau comparteixen idees, detecten oportunitats i generen connexions de valor.

Membres de Razzmatazz, Whispernot, Sónar i FSTVL B entre d’altres, formaran part de l’Àrea PRO, participant en speed meetings i taules rodones amb l’objectiu d’ajudar artistes i creatius en la seva entrada a la indústria musicalUna dinàmica que converteix l’esdeveniment en una veritable plataforma de visibilitat i creixement per al talent emergent.

En format showcase, els artistes Jan Nieto, La Niña Paracaídas, Mariana També, Drica i Espíritu System presentaran en primícia el seu directe i els seus pròxims senzills. Aquests talents emergents han treballat durant tot l’any en el desenvolupament de la seva identitat, imatge, posada en escena i marca. A més, Sony Music i Cruïlla han escollit personalment 2 dels artistes per formar part d’aquest destacat lineup. La programació pren forma sota els valors de diversitat, comunitat i curiositat. 5 artistes de diferents gèneres  que transcendeixen les llistes d’èxits. Des de l’indie rock, el pop electrònic i l’indie experimental, fins a una fusió d’urbà, pop alternatiu o fins i tot folk al més pur estil de Paul Simon.

- Publicitat -

Entrevista a La Pegatina: «Totes les cançons del nou disc estan pensades per ser tocades en concerts»

La Pegatina reapareix amb “Fuegos del barrio”, el seu onzè àlbum d’estudi. El grup de Montcada i Reixac recupera en aquest nou treball el seu so més pur i reivindica una tornada a les arrels, tant a nivell musical com vital.

Ens hem trobat amb l’Adrià i en Rubén per analitzar el nou disc i parlar una mica de tot plegat, tal com ens agrada fer des de Primera Fila.

Aquest 2026 el presentaran arreu del món, també a Catalunya, amb 4 parades.

- Publicitat -

Green Valley publica ‘Altafulla’ amb Rowsi, un avançament ple de memòria i amor

Green Valley ja ha publicat ‘Altafulla’, el seu nou single amb la col·laboració de la catalana Rowsi. La cançó és un viatge emocional fins al lloc on, fa 18 anys, Ander Valverde va conèixer “la niña de la plata”, convertint aquest record en una peça carregada de significat.
Amb una base de reggae d’arrel i una atmosfera càlida, ‘Altafulla’ combina català i castellà per construir un relat íntim que celebra l’amor i el moment fundacional d’una història compartida. La veu de Rowsi hi aporta un contrast delicat i emotiu que reforça el caràcter inspirador del tema.

El single forma part de «El Arte de Vivir», el nou àlbum de la banda, que veurà la llum aquesta primavera. Un treball que reflecteix una etapa de maduresa vital i artística, amb cançons que parlen de la família, els records, els errors i els aprenentatges, mirant al passat sense nostàlgia i al futur sense por.

Actius des del 2004, Green Valley han construït un univers propi dins del reggae roots i el new roots, combinant missatges reivindicatius amb una mirada positiva i conscient. El nom del grup, derivat del cognom del seu vocalista Ander Valverde, evoca aquest espai simbòlic de prosperitat i equilibri que també es reflecteix en la seva música.
Amb ‘Altafulla’, la banda continua ampliant aquest univers amb una nova peça que connecta emoció i memòria, i que serveix com a porta d’entrada al seu proper projecte discogràfic.

- Publicitat -

Neix el Festival Camins a Manresa amb Joan Dausà, Sopa de Cabra o Sergio Dalma com a caps de cartell

El nou Festival Camins ja és una realitat. Manresa acollirà aquest estiu la primera edició d’aquest esdeveniment musical, que se celebrarà del 10 al 18 de juliol amb una programació que reuneix noms destacats com Rosario, Sergio Dalma, Joan Dausà, Luz Casal, Sopa de Cabra i God Save The Queen.

Amb un concepte de festival boutique, Camins neix amb la voluntat d’esdevenir una cita de referència a les nits d’estiu de la Catalunya Central, situant-se al cor del territori amb una proposta que combina grans concerts amb una experiència cuidada.

Els concerts tindran lloc a l’exterior del Palau Firal de Manresa, en un espai a l’aire lliure que acollirà cada nit, a partir de les 22.00 h, un concert de gran format. El recinte oferirà un doble format: un amb seients per a 2.600 espectadors i un altre mixte amb capacitat per a 4.000 persones.

A més, el festival comptarà amb una zona de restauració i gastronomia i un escenari dedicat a l’escena emergent, que obrirà portes a partir de les 19.00 h amb actuacions pensades per donar visibilitat a nous talents.

Les entrades es posaran a la venda el dimarts 5 de maig a les 20.00 h a través del web oficial del festival, mentre que l’endemà, 6 de maig, també es podran adquirir presencialment a les taquilles del Teatre Kursaal de Manresa.

El Festival Camins compta amb el suport de l’Ajuntament de Manresa i de Manresana d’Equipaments Escènics, i està impulsat per Promo Arts Music, promotora responsable de cites com l’Festival Acústica, Sons del Món o Festival Strenes.

El projecte també ha teixit aliances amb el teixit social i econòmic de la ciutat, amb acords amb entitats com el Baxi Manresa, la Unió de Botigueres i Comerciants de Manresa, PIMEC Catalunya Central, la Cambra de Comerç de Manresa o AMPANS, entre d’altres agents culturals i socials del territori.

- Publicitat -

Pau Vallvé anuncia el seu retorn amb un concert especial a Barcelona el 2027 abans del nou disc

Pau Vallvé ja té data per tornar als escenaris. Després de tancar la gira del seu darrer disc «Agorafília» amb un imponent sold out al Sant Jordi Club, el músic ha confirmat un concert molt especial el pròxim 18 de març de 2027 a la sala Razzmatazz.

La cita arribarà enmig d’una nova etapa creativa. Vallvé es prendrà un any de pausa per treballar en el seu nou projecte discogràfic, que veurà la llum el 2 d’abril de 2027. En aquest context, el concert de Barcelona funcionarà com a tret de sortida del nou cicle.
Serà una oportunitat única per al públic, ja que els assistents podran descobrir en primícia el nou directe, la nova banda i escoltar per primera vegada les cançons del nou disc abans de la seva publicació oficial. A més, també hi haurà la possibilitat d’adquirir el treball de forma anticipada durant el mateix concert.

Amb aquest retorn, Vallvé obre una nova etapa que arrenca a Barcelona i que apunta a marcar un nou capítol en la seva trajectòria.

- Publicitat -

«Romancer Tartera»: un cançoner polític per a temps despolititzats

Ho he de confessar, abans d’escoltar el disc ja tenia expectatives i no era per un tema únicament musical. A una entrevista a Enderrock, els integrants de Fetus confessaven que aquest era el seu disc “més polític”, i afirmacions així criden l’atenció en un moment en què la música en català està cada vegada més despolititzada.

I no ens enganyaven, amb “Romancer Tartera” no s’han limitat a fer reivindicacions subtils, sinó que s’han atrevit a fer un article d’opinió musicalitzat sobre l’actualitat política. Fins i tot, interpel·lant culpables quan ho consideraven. No han llençat indirectes, ho han dit tot clar i català. I a més, amb un català molt nostrat.

Una manera de resumir el disc seria: cantar romanços pot reivindicar i narrar els problemes de tota una comunitat. Més específicament, el recull de cançons construeix una radiografia contundent d’algunes de les problemàtiques dels últims anys com la gestió de la DANA de Mazón, les infiltracions de policies a la vida d’activistes o la crisi de Rodalies. Passant també per l’auge de l’extrema-dreta, el retrocés del català o la mort de les festes majors en mans de macrofestivals subvencionats per fons armamentístics.

Però el grup empordanès, no només sap demostrar atreviment, també habilitats líriques. Saben ser satírics quan cal; fan que riguis i alhora et bulli la sang (per com d’identificat t’hi sents) amb cançons com ‘Mori el Brunch’ amb Quim Carandell o ‘Romanço de Rodalies’. Alhora, són capaços de parlar de temes delicats amb sensibilitat com a ‘Romanço de la Rambla de Poio’ i de transmetre a la perfecció la sensació intermèdia entre notar la decadència de tot el que t’envolta i tenir l’esperança de canviar-ho col·lectivament com a ‘Camarada’, ‘El vol de l’almirall’ o ‘El darrer llop’. I tot això amb dos nexes en comú: la narració d’històries i una cosa que personalment m’ha encantat: l’imaginari col·lectiu gironí.

Pel que fa a la sonoritat, de la mateixa manera que abans d’escoltar el disc tenia les expectatives altes amb les lletres, amb el ritme no em passava el mateix. Creia que el fet que l’àlbum tingués un concepte tan clar com els romanços podia fer que totes les cançons sonessin igual. I creia malament, perquè ha estat tot el contrari: malgrat la cohesió sonora, totes les cançons tenen elements que les diferencien i no resulta monòton.

Com a conclusió, amb «Romancer Tartera» Fetus es diferencia tant del so com de l’actitud majoritària. En un moment en què poca gent de la indústria es mulla, ells ho fan i a partir d’un recurs molt necessari en una societat despolititzada: demostrar que la política és present en molts moments del nostre dia a dia. I en una època en què la llengua catalana pateix un retrocés de l’ús social, no només la reivindiquen explícitament, sinó que també la fan brillar fent ús d’un vocabulari ric i genuí.

I sobretot, política a part, ens regalen un àlbum que podrem cridar a ple pulmó a les festes majors de tot el territori, sigui per desfogar-nos o pel seu innegable ritme festiu.  En definitiva, mori el Brunch, però llarga vida a Fetus.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...