Roko Banana ja havia deixat entreveure el camí del seu nou treball amb ‘Les Pedres’ i ‘Sona a Perdre’. Aquell primer avançament en forma de single doble funcionava com una declaració d’intencions que convidava a escoltar amb atenció el que el grup tenia a dir i a reconnectar amb la capacitat d’empatitzar amb el dia a dia que sempre ha caracteritzat la banda de Banyoles.
Ara, amb “Gran Muralla” (Aloud Music, 2026), el grup presenta un disc que va molt més enllà d’una simple carta de presentació. El títol parteix d’una imatge que tots tenim present des de petits: una gran construcció que pot ser refugi però també frontera. Aquesta idea es converteix en el fil conductor d’un àlbum que reflexiona sobre les contradiccions que apareixen a mesura que avancem en la vida.
El disc explora aquesta sensació de dicotomia constant que acompanya el pas del temps: allò que ens agrada i allò que rebutgem, el que desitgem però no sempre podem aconseguir. Les cançons també parlen d’aquest impuls de fugir que sovint sembla inevitable, en contrast amb la necessitat de mantenir-se ferm i continuar endavant.
En aquest univers simbòlic, els murs, les pedres o la casa es transformen en metàfores de la seguretat que busquem, però també de les barreres que, en determinats moments, voldríem enderrocar. Musicalment, Roko Banana construeix aquest relat amb una sonoritat que es mou entre el midwest emo i el math rock, on la dolçor d’algunes melodies conviu amb la contundència de lletres que apunten directament al present.
Les cançons transmeten vulnerabilitat i ràbia a parts iguals, amb una necessitat clara de dir les coses pel seu nom. Un discurs directe que posa sobre la taula tensions i conflictes quotidians, però que també recorda que hi ha un element capaç de sostenir-ho tot quan la resta trontolla: l’amistat.
Kelly Isaiah inicia una nova etapa artística amb la publicació de “ODARO”, el seu primer àlbum en solitari. El disc ja està disponible a totes les plataformes digitals i suposa un retorn simbòlic a les arrels de l’artista, que construeix un viatge musical cap a la seva infància a Benin City, a Nigèria.
El títol del projecte té un significat molt especial per al músic. “Aloghodaro”, en la seva llengua nativa, l’edo, vol dir progrés i s’ha utilitzat tradicionalment com a lema de desenvolupament i símbol de futur. Per a Kelly Isaiah, però, també és el nom del carrer on es va criar, convertint aquest concepte en el punt de partida d’un relat íntim sobre el camí recorregut fins avui.
A través d’onze cançons, l’artista traça un viatge d’anada i tornada cap a aquella etapa vital per reconnectar amb la motivació del nen que va decidir tirar endavant. “ODARO és la versió personal i íntima d’aquesta idea de progrés”, explica Isaiah. “És entendre que, encara que l’amor et trenqui o perdis el nord, hi ha una cosa que no es negocia: sempre cap endavant”.
Musicalment, el disc aposta per una proposta d’afrobeats amb identitat pròpia dins l’escena catalana. El projecte destaca també pel seu caràcter multilingüe, amb cançons en català, anglès, castellà i pidgin, que l’artista utilitza com una eina de cohesió cultural. El resultat és una combinació de sons africans, pop i soul que convida al ball sense renunciar a una mirada lírica més profunda.
Entre els temes del disc hi trobem peces com ‘Wake Up’, amb la col·laboració de Deezyntd, o ‘Oh, Paula’, una oda a l’amor i a l’amistat a primera vista. La producció ha comptat amb noms com B Lion, Victor Ayuso, Weeiks o Albert Cortasa, i el projecte incorpora també una introducció, un interludi i una outro que ajuden a donar coherència narrativa al conjunt.
Abans de la publicació de “ODARO”, Kelly Isaiah ja havia avançat alguns senzills com ‘Ready’, ‘Coco Cherie Coco’, ‘Lazy’ o ‘Dos cors perduts’, cançons que han tingut una bona rebuda entre el públic i que anticipaven l’univers sonor del disc.
El nou treball es presentarà en directe amb un concert aquest 12 de març a La Nau de Barcelona, amb les últimes entrades disponibles, i continuarà el 27 de març al Cafè del Teatre de Lleida. Aquests concerts marcaran l’inici de la gira de 2026, en què l’artista interpretarà per primera vegada les noves cançons amb banda i repassarà també diferents moments de la seva trajectòria.
Nascut a Nigèria el 1992, Kelly Isaiah s’ha consolidat com una de les veus més versàtils de l’escena actual. Després de gairebé una dècada liderant KOERS, amb més de 500 concerts i presència en festivals com Rototom o Viña Rock, l’artista inicia ara una etapa més personal amb aquest primer àlbum en solitari, que reafirma la seva aposta per una música que connecta cultures i llengües.
En Gerard Túrnez va abandonar Eufòria el divendres 6 de març, i des de la seva primera aparició al programa que a Primera Fila teníem ganes de coneixe’l. Com al públic (que el va salvar en diferents ocasions d’abandonar el programa), nosaltres també ens fascinava la seva forma de ser i com transmetia en pantalla.
Per aquest motiu avui s’asseu amb nosaltres, per fer una retrospectiva a tot el que ha viscut durant el seu pas pel concurs musical de TV3 i perquè ens expliqui què hem d’esperar d’ell a partir d’ara. Una llarga entrevista, però que ens ha passat volant i ens ha fet entendre millor qui és en Gerard que hem estat veient aquests mesos dalt l’escenari d’Eufòria.
Parlem amb Guillem Llorens, de Rudymentari, un projecte musical nascut a Menorca que, després d’un any d’aturada sense publicar música ni fer concerts, torna amb un nou àlbum: “Mala herba sempre creix”. El disc, format per deu cançons, transmet una idea clara de lluita, resistència i esperança.
La banda continua ampliant el seu univers musical, arrelat al territori i compromès amb la realitat social. Un projecte que, com la mala herba que dona nom al disc, persisteix i resisteix.
Amb aquest tercer àlbum, Rudymentari planta una nova llavor dins la seva trajectòria musical. Ara toca veure cap a on creixerà. De moment, el presentaran en directe el 28 de març a la Factoria de So de Mallorca, el 2 d’abril a la Sala Mirona de Girona, el 10 d’abril al Teatre Casino de Menorca i el 22 de maig a La Nau de Barcelona.
Muse ha compartit un primer avançament del seu pròxim senzill, ‘Be With You’. Es tracta d’un fragment breu però intens que apunta cap a una tornada al vessant més dramàtic i operístic de la banda.
En el vídeo, el vocalista Matt Bellamy apareix interpretant la peça a l’orgue dins d’una església, en una escena marcada per una atmosfera solemne i teatral. Sobre unes tecles carregades de tensió, Bellamy canta versos que parlen de la sensació d’haver esgotat la sort i de la necessitat de fer un salt de fe per trobar un nou propòsit.
De moment no s’ha confirmat la data de publicació del senzill, però serà el primer material nou del grup des de la cançó ‘Unravelling’, publicada l’any passat.
El trio britànic es troba actualment treballant en el que serà el seu desè àlbum d’estudi. El seu darrer treball llarg fins ara és “Will Of The People”, editat el 2022. Segons va explicar el baixista Chris Wolstenholme en una entrevista l’any passat, el grup tenia previst començar a preparar el nou disc “molt aviat” i la idea és que el projecte arribi al llarg del 2026, si tot segueix el calendari previst.
Wolstenholme també va explicar que en aquell moment Muse no tenia contracte discogràfic vigent, després d’anys treballant amb Warner. El músic deixava oberta la possibilitat tant de renovar amb el mateix segell com d’iniciar una nova etapa amb una altra discogràfica.
Paral·lelament, la banda va cancel·lar aquest gener diversos concerts que tenia programats per a les pròximes setmanes “per circumstàncies imprevistes”. Entre les actuacions afectades hi havia cites a Abu Dhabi, Johannesburg, Ciutat del Cap i Bengaluru. De moment no s’han anunciat noves dates per a aquests concerts.
Una dona d’uns 30 anys ha estat arrestada aquest diumenge després d’haver disparat diverses vegades en direcció a la casa de la cantant Rihanna a Beverly Hills, a l’àrea de Los Angeles. Segons informen mitjans nord-americans, els trets s’haurien efectuat des d’un vehicle situat al carrer, davant de l’entrada de la propietat.
La policia va rebre l’avís cap a les 13.21 h i es va desplaçar immediatament fins al lloc dels fets. Un cop a la zona, els agents van poder interceptar i detenir la presumpta autora dels trets. Les primeres informacions apunten que s’haurien fet prop d’una desena de dispars.
En el moment de l’incident, Rihanna es trobava a l’interior de la residència. Tot i que una de les bales hauria arribat a travessar una de les parets de la casa, no s’han registrat persones ferides.
Les autoritats encara investiguen què podria haver motivat l’atac. Tampoc s’ha confirmat si el raper A$AP Rocky, parella de l’artista, ni els seus fills eren a l’habitatge en aquell moment. De moment, ni la policia ni l’equip de la cantant han fet declaracions públiques sobre el succés.
Han passat gairebé quatre anys des de l’estrena de “Harry’s house”, l’últim treball del britànic. Després de gairebé dos anys de gira, que van englobar les estrenes de “Fine Line” i el seu darrer treball fins el moment, Styles va retirar-se dels escenaris i va passar a un segon pla. Durant tot aquest temps, l’hem pogut veure fer la vida més “normal” possible; passejant per Roma, participant a maratons i, fins i tot, a la proclamació del nou Papa.
Tot i que molts havien perdut la confiança en el seu retorn, el 27 de desembre de l’any passat publicava “Forever, forever” al seu canal de YouTube. En aquest vídeo, que s’allarga més enllà dels vuit minuts, podem escoltar la cançó a piano amb la que va acomiadar-se del Love on Tour fa tres anys a Itàlia. Una cançó que ell mateix va compondre i que dedicava als seus seguidors. El 15 de gener, Styles anunciava a les seves xarxes“Kiss all the time. Disco, Occasionally.”.
El disc inicia amb ‘Aperture’, el primer senzill d’aquesta nova etapa. Una cançó que va més enllà dels cinc minuts i que, o l’adores, o l’odies. Amb aquesta cançó, però, deixa molt clar el rumb que tindrà el disc. A les següents cançons trobem un bloc molt disco, amb ‘American Girls’, ‘Ready, steady, go!’ i ‘Are you listening yet?’. Totes tres són cançons molt ballables, festives, amb uns ritmes i característiques comunes. A més, capten molt l’atenció de l’oient. Cal destacar l’ús dels sintetitzadors a totes tres cançons, que marquen molt l’essència que Harry Styles busca en aquest disc: viure la vida com una festa.
Després de la festa, arriba la calma. O això és el que diuen. A ‘Taste Back’ i ‘The Witing game’, ens trobem amb dues cançons més íntimes. Ja no trobem un Harry tan festiu, sinó un Harry més íntim en aquestes dues cançons d’amor. La primera, parla de retornar a una persona del passat i els sentiments que això evoca. D’altra banda, a ‘The Waiting Game’, parla d’esperar-se a un amor que, potser, no arriba mai. Tot i que els seus sons enganyen, a ‘Season 2 Weight Loss’, Harry Styles ens parla, entre sintetitzadors i sons més disco, del desgast que suposa esperar un amor no correspost.
Així doncs, arribem a la que, per mi, és una de les millors cançons del disc. ‘Coming up Roses’ és la cançó d’amor per excel·lència d’aquest àlbum. Un tema lent, acompanyat d’una orquestra d’instruments de corda, on Harry Styles canta al seu amor; there is only me and you.
Una cosa que caracteritza els discs de Harry Styles, són els canvis d’emocions sobtats. Ja va passar amb “Harry’s House”, quan vam passar de ‘Matilda’ a ‘Cinema’, i “Kiss all the time. Disco, occasionally.” no anava a fer curt. Amb ‘Pop’ toca eixugar-se les llàgrimes i aixecar-se a ballar de nou. Per mi, aquest és el temacle del disc. Una cançó que ens transmet molta llibertat, festiu i molt ballable. Tot seguit, ens trobem amb ‘Dance no more’, un temacle vuitanter que ens introdueix a la recta final del disc.
Ara sí, arribem al final del disc. A ‘paint by numbers’ veiem un Harry molt íntim, que parla del pas de la vida i del temps. Diferents sectors dels fans del britànic han intentat identificar el significat de la cançó, molts d’ells atribuint-la a un homenatge a Liam Payne. El disc tanca amb ‘Carla’s Song’, una oda a viure la vida amb intensitat: it is all waiting there for you.
En general, “Kiss all the time. Disco, occasionally.” és un bon treball, on veiem un Harry Styles que es mou per tots els gèneres on ell se sent còmode. Tot i això, penso que no és el seu millor treball. No perquè no sigui un bon disc, tot el contrari de fet. Si no perquè penso que els seus anteriors treballs són molt difícils de superar. He d’admetre que el tinc un bucle des de la seva estrena i, en la seva defensa, després de veure “Harry Styles: one night in Manchester” a Netflix, diré que la posada en escena d’aquest últim disc és espectacular.
En commemoració del 8M, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, l’equip femení de Primera Fila et porta un recull de 10 artistes que marquen el present i futur de l’escena musical, amb l’objectiu de donar visibilitat al talent femení de casa nostra.
La presència de les dones dins la indústria musical ha experimentat grans canvis en els últims anys, acocnseguint cada cop més visibilitat. Tot i això, encara avui la representació femenina als escenaris, festivals i altres programacions no és equitativa, deixant sovint el seu paper en un segon pla en comparació amb el dels homes.
Des de Primera Fila, volem reivindicar la igualtat de participació entre gèneres als escenaris i promoure un futur musical més feminista i inclusiu. En aquest context, destaquem a deu artistes que demostren talent, personalitat i una clara voluntat de transformar l’escena musical.
ALOSA
Alosa és el duet de folk format per Giulietta Vidal i Irene Romo, guanyadores del concurs Mediterrània del 2024. La seva proposta connecta la música d’arrel amb sensibilitats contemporànies, creant un univers sonor delicat on les harmonies vocals i la tradició mediterrània tenen un paper central.
BÈRNIA
Bèrnia és un grup valencià format íntegrament per dones, la majoria procedents de l’Horta Sud. El projecte, integrat per vuit professores i músiques, de la voluntat de reivindicar la música d’arrel des d’una mirada contemporània. El 2025 van publicar el seu primer àlbum, “Amb el cor plenet”, un treball que va veure la llum tot i les dificultats provocades per la DANA, que va afectar directament les seves cases i instruments.
JULS
La cantant gironina Júlia Casadevall, coneguda artísticament com a Juls, es va donar a conèixer a les xarxes socials amb la seva primera cançó, ‘Tant de bo no t’hagués conegut’. Després de diversos singles on combina indie-pop i sonoritats urbanes, l’artista ha publicat el seu primer disc, “Amb amor”, un treball íntim i sensible on explora emocions, dubtes i canvis vitals a través de la seva mirada personal del món.
MAIG
Maig és el nom artístic de Maria Solà, cantant i productora jove que es va donar a conèixer a través de les xarxes socials compartint les seves creacions. Amb el seu primer EP, “La Flor de Maig”, s’ha endinsat amb força dins l’escena musical catalana i s’ha convertit en una de les apostes emergents més destacades del moment.
MARIA HEIN
La mallorquina Maria Hein és cantant, compositora i productora, una artista completa que s’ha consolidat com una de les veus més singulars del panorama musical català. Amb “KATANA”, el seu últim àlbum, presenta dotze cançons que narren una història de venjança dolça on sonoritats contemporànies es fusionen amb elements de la música tradicional.
MARIA JAUME
Una altra representant de les Illes Balears. Nascuda a Mallorca, Maria Jaume destaca pel seu estil propi que combina indie i pop amb referències a la cultura mallorquina. En el seu projecte més recent “Sant Domingo Forever”, introdueix elements del folklore de l’illa i fa una oda al seu patró, Sant Domingo, i al seu poble natal, Lloret de Vistalegre.
NAINA
Amb només 19 anys, Naina és una de les noves veus més potents i prometedores del pop valencià. Aquest 2026 ha publicat el seu primer àlbum d’estudi, “VIVES O MORTES”, un debut que explora dualitats emocionals i posa el focus en una preocupació universal: la recerca d’estabilitat. Un projecte que demostra que la jove artista d’Algemesí té molt a dir i que arriba amb força dins l’escena musical.
OUINETA
Ouineta és l’alter ego artístic de Marta Ros qui amb una proposta que combina pop, electrònica i performance, s’ha posicionat com una de les promeses emergents de l’escena catalana. Els seus últims temes, ‘La Roda’ i ‘Tai Chi’, formaran part del seu pròxim àlbum “Ouineta Verificada”, un projecte que defineix el seu univers creatiu i la seva identitat artística.
SCORPIO
Sota el nom artístic Scorpio, Clara Sánchez es va donar a conèixer arran del seu pas per la primera edició d’Eufòria de TV3. Des d’aleshores, la cantant ha anat consolidant el seu projecte musical gràcies a una veu potent i una presència escènica camaleònica. El seu últim senzill, ‘#djready’, dona el tret de sortida a una nova etapa carregada d’energia i actitud, amb un so vibrant i tocs nostàlgics.
VEN’NUS
Ven’nus és el projecte musical de Valèria N. Saurí, cantautora sabadellenca que va començar a compartir música durant el confinament, musicalitzant poemes que tenia escrits. Amb els anys, el projecte ha evolucionat tant a nivell sonor com conceptual. Al seu últim àlbum, “Mai vista trista”, l’artista aborda temes com la salut mental, l’amistat o el desencant amb l’amor romàntic.
“Com un laberint“, així defineix Víctor Arbelo la multitud de camins diferents en què ens trobem al llarg de la vida. L’actor i cantant ha parlat amb Primera Fila del seu tercer àlbum d’estudi, i el primer íntegrament en català. Assegura que ha estat un procés summament intimista, en el qual ha tingut la sort de treballar amb un equip que ha entès el seu concepte des del principi.
La seva llarga trajectòria sobre els escenaris d’obres musicals li han permès desenvolupar la disciplina necessària per compaginar tots els àmbits artístics on es troba present. “Cada vessant en què em moc m’aporta una cosa diferent, i sento que els necessito tots“, explica quan intenta pensar en quedar-se només amb un camp concret.
Un cop estrenat el projecte, arriba el moment preferit d’Arbelo: el directe. Comença amb el concert del 27 d’abril al Teatre Condal de Barcelona i continua amb diverses actuacions en acústic durant els mesos de primavera i estiu.
La blanenca Aina Pujol ha publicat ‘per molts anys’ el segon single i última cançó del seu nou EP de debut.
‘Per molts anys’ et transporta a totes les festes d’aniversaris fictícies que no es faran mai, perquè la persona protagonista d’aquestes ja no forma part de la teva vida. Es tracta d’una cançó trista i tranquil·la on la melancolia és el fil conductor que et porta a viure moments especials que no s’esdevindran mai. El missatge és clar: “Hi ha dates al calendari que et porten a recordar a aquella persona i que de tant en tant toca enfontar-se al dolor de la pèrdua”.
Musicalment, la cançó manté l’essència clàssica de demo amb puntejos de guitarra gravats en format casset o una veu doblada que fa que tot agafi un caire íntim on la veu, la gran protagonista, i l’instrumental t’agafin de la mà per explicar-te sentiments molt profunds amb una sonoritat mínima.
L’artista sabadellenca Ven’nus va presentar en directe el seu segon àlbum “Mai vista trista” a La [2] d’Apolo, un treball on construeix un nou univers sonor marcat pel pop d’autor, l’indie experimental, l’electrònica i el hyper-folk. Un disc que parla de créixer, marxar i trencar amb el personatge.
Un conjunt de plataformes tapades per una tela blanca omplien l’escenari amb tres peus de micro sobre d’ella. De sobte va aparèixer Valèria xiulant, amb auriculars, i es va col·locar sobre una de les plataformes davant d’una taula de mescles pròpia d’un DJ. La melodia que xiulava era ‘deixo d’existir sense morir’.
Amb aquest inici, els espectadors van quedar hipnotitzats per la seva presència escènica. No li va caldre cantar per captar tota l’atenció de la sala. Tot seguit va interpretar ‘qui s’enamori perd’, un altre dels temes del nou àlbum. Però en aquest cas el públic va semblar perdre davant de Ven’nus: amb només dues cançons, la cantautora ja va aconseguir captivar completament els assistents.
Aquest últim disc és també un projecte on l’artista ha assumit més protagonisme en la composició i la producció, un fet que es reflectia en la posada en escena, amb els auriculars i la taula de mescles sempre a prop seu. Un clar exemple va ser quan va interpretar ‘PEL PASSADÍS’, on manipulava directament la taula mentre cantava. En altres moments, però, també l’acompanyaven músics amb la guitarra o el clarinet, creant melodies que, juntament amb la seva veu, deixaven al públic completament fascinat.
Tot i que era un directe pensat per presentar el nou projecte, Ven’nus també va reservar un espai pels clàssics. A través d’una votació a les xarxes socials, els seguidors van escollir una cançó que sonaria aquella nit, però no en la resta de concerts de la gira: ‘Llençols’ de l’àlbum “Bocaterrosa”. Del mateix àlbum també va interpretar ‘Nena’, dues cançons que gran part dels assistents es va animar a cantar amb ella.
Després d’aquests temes, Ven’nus va abandonar les plataformes i es va situar al centre de l’escenari. Van començar a sonar els primers acords de ‘Carmen se fue’ i el públic va reaccionar amb crits d’eufòria. Després d’interpretar la cançó, Valèria va voler dirigir-se als assisstents amb més calma. Va explicar que la Carmen, l’amiga a qui està dedicada la peça anterior, no havia pogut acudir perquè era a Londres. L’artista també va aprofitar el moment per compartir com de contenta i realitzada es sentia amb aquest nou projecte en el qual ha pogut implicar-se plenament produint, component, tocant la guitarra i parlant de temes molt personals i importants per a ella.
La seva col·laboració amb Mushkaa, ‘NO EXISITRAN’, també va sonar, tot i que la cantant de Vilassar de Mar no hi pogués assistir. Amb la guitarra i davant del peu de micro, Ven’nus també va interpretar ‘I JAZZ WANT MY G BACK’, tema de l’EP “POST-MULLET”.
El concert havia començat amb retard a causa d’uns problemes tècnics, fet que va obligar la cantautora a retallar part del setlist, especialment el tram més electrònic del directe. Tot i això, Ven’nus ho va donar tot a l’escenari amb ‘al PS amb la maria’. En aquell moment totes les llums es van apagar i l’única il·luminació provenia d’una petita làmpada situada al costat de la seva taula de mescles. Aquest ajust del repertori, però, només va deixar al públic una nova excusa per tornar a veure-la en directe i treure’s l’espina en el pròxim bolo.
El concert va acabar amb ‘Nana la meva empremta’, un final que resumiria perfectament el que havia estat la nit: un directe de Ven’nus que, sens dubte, va deixar marca en cadascun dels assistents.
Alizzz arribava aquest divendres a La Nau amb totes les entrades exhaurides des de feia dies, i és que aquesta gira de recintes amb aforaments més petits és molt especial i els seus seguidors ho sabien.
Per això, una hora abans de l’inici del concert, la cua per accedir al recinte donava la volta a la cruïlla, encara que el temps que feia fos per estar a casa amb una manta. Ni el mal temps va ser suficient per espantar el seu públic, molt heterogeni, que va omplir el recinte fins a la bandera.
Alizzz ha preparat una gira on, a part d’escoltar alguns dels seus temes més emblemàtics, també ressonen els del seu últim disc “Conducción Temeraria”, que han encaixat a la perfecció al costat dels seus clàssics.
Una de les cançons més aclamades entre els seus recents èxits ha estat ‘Callaíto’, que ha quallat molt bé entre el respectable. Quin gust anar a un concert i veure aquesta perfecta comunió entre públic i artista.
Una connexió que va durar de principi a fi i que va deixar moments en què els seguidors cantaven a ple pulmó i gaudien de veure tan a prop un artista capaç d’omplir recintes molt més massificats.
Una posada en escena senzilla on la música ha estat la protagonista, i és que quan hi ha talent no fan falta focs artificials, ni grans pantalles ni massa efectes visuals per despistar. Només el fum, que en alguns moments amb prou feines et deixava veure els músics i que creava un clima encara més místic al concert.
Ens ho estàvem passant molt bé i en Cris anava avisant que quedava poc per acabar. No ens ho podíem creure: no feia ni una hora que el show havia començat i teníem ganes de molt més. Entre les peticions que van arribar des del públic hi va haver l’única cançó en català que va cantar, ‘Què passa nen?’, que va servir per tancar un concert força breu i que va deixar amb ganes de més.
Aquest dissabte estarà actuant a Salamandra, a l’Hospitalet. Qui sap si alguns dels que ens hem quedat amb ganes de més show no hi traurem el cap.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
