Emoció, llàgrimes i ovacions interminables han omplert avui el Teatre Victòria en una vetllada que ja forma part de la història del teatre català. Dagoll Dagom, la companyia que durant cinquanta anys ha marcat el rumb del musical en català, ha dit adéu als escenaris amb la darrera representació de Mar i Cel, la seva obra més emblemàtica. L’última funció d’aquesta quarta reposició ha estat un esdeveniment carregat de simbolisme, que ha servit tant per acomiadar un espectacle com per cloure una trajectòria artística llegendària.
Amb la direcció d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel —i la mirada fundacional de Joan Lluís Bozzo—, aquesta temporada final de Mar i Cel ha estat un èxit rotund: 304 funcions, 337.000 espectadors i 44 setmanes consecutives en cartell, amb una notable presència del públic escolar (36.949 alumnes en 33 funcions matinals). Des de la seva estrena el 19 de setembre de 2024, la resposta del públic ha estat aclaparadora, confirmant que el llegat de Dagoll Dagom es manté més viu que mai.
Alèxia Pascual (Blanca) i Jordi Garreta (Saïd) han liderat un repartiment jove i potent, acompanyats per actors com Abel García, Albert Gràcia, Berta Luna, Xavi Fernández —que es retrobava amb Mar i Cel per tercera vegada— i altres noms destacats com Clara Renom, Eloi Gómez, Candela Díaz o Cisco Cruz. La connexió entre generacions d’intèrprets ha estat una de les claus d’aquesta darrera etapa, teixint ponts entre el passat i el present de la companyia.
Aquest 2025 el Festival Cruïlla celebrava el seu quinzè aniversari i ho feia amb un cartell de luxe, com acostuma a ser habitual en el festival, que sempre ens regala actuacions de renom i per a tots els gustos. Un festival eclèctic molt ben organitzat per un grup d’amics que any rere any treballa per millorar l’experiència del públic afegint-hi novetats i reinventant-se.
CARA
Sex Pistols feat. Frank Carter
Segurament va ser el concert amb el qual més vaig gaudir i això que no sóc un fan del grup i pràcticament mai els escolto. Però quan hi ha talent a sobre l’escenari no calen focs artificials ni confeti per intentar deixar bocabadat a l’espectador. N’hi ha prou amb ser bo i demostrar-ho durant el teu concert. Frank Carter sap que actua al costat d’autèntiques llegendes i supera amb nota el seu paper de vocalista.
Texas
Un altre d’aquells grups que sempre que veig en directe em deixen bon regust de boca. I és que ja porten unes quantes dècades a les seves espatlles, la formació de Sharleen Spiteri que sap com posar-se el públic a la butxaca des del primer instant. Una combinació dels seus grans èxits que van divertir a tothom fins i tot quan un petit ruixat va fer acte de presència durant uns instants. Res va poder amb el grup que va oferir un concert de nivell, com sempre ens tenen acostumats.
Alanis Morissette
Més artistes que tenen moltes hores a la carretera i que es noten amb una potència vocal que no s’apaga en tot el concert i això que es passa bona part del directe anant amunt i avall per l’escenari, que et canses només veure-la. Era la meva primera vegada amb l’Alanis i poder viure en directe temes com ‘Ironic’, ‘Hands clean’ o ‘Thank u’ va ser una meravella. Menys artificis i més talent.
Love of Lesbian i Amics
La jornada de dissabte va ser especialment complicada pel Cruïlla a causa de l’avís de protecció civil que limitava la mobilitat a tot el país a causa de les precipitacions que hi havia arreu del país. Això va provocar cancel·lacions d’alguns dels concerts, però alguns d’ells es van poder reprogramar com el de Love of Lesbian amb Amics que es va fer a les 2 de la matinada. Té molt mèrit que els artistes decidissin continuar tot i el canvi d’hora, però és que pujar a sobre l’escenari a cantar clàssics des de Santi Balmes sempre fa il·lusió.
No em considero un gran seguidor del grup, de fet només els veig en directe quan actuen al Cruïlla però el concert que van fer ahir amb gent com Maria Hein, Cala Vento, Alizzz o el Pep de Figa Flawas va ser una altra demostració del nivell del grup català.
Crystal Fighters
El darrer cop que vaig veure en directe a Crystal Fighters va ser a Sant Feliu de Guíxols i no sé si és que no tenien el dia o què, però vaig pensar que no els tornaria a veure més en directe. Quina decepció! Després del concert d’aquest divendres queda clar que allò va ser flor d’un dia i que el grup continua tenint la festa a dins i que sigui l’hora que sigui estan a punt per fer-te treure energia d’on sigui per continuar ballant com si la nit fos eterna. M’ho vaig passar de nassos al seu concert.
girl in red
Més enllà dels mems que van córrer per la xarxa per la semblança física entre Mushka i l’artista, musicalment parlant poc tenen a veure, però potser sí una mica amb la seva manera d’entendre la música i el missatge que projecten. Amb una clara referència al públic femení i LGTBI l’artista es va posar a tothom a la butxaca, no només per la seva naturalitat sinó també per demostrar que no és una artista que ha vingut a ser popular a les llistes i que també és talentosa, fins al punt de deixar-se endur entre el públic (un fet que per cert van fer molts altres artistes, curiós).
St. Vincent
Aquest concert em va deixar descol·locat. Ella té un talent enorme, però la seva posada en escena i la seva gestualitat va fer-me dubtar si sempre és així sobre l’escenari o si tenia un mal dia. Musicalment parlant res a dir, al contrari, dona gust veure artistes amb aquest nivell.
Gracie Abrams
Era un dels concerts que més esperava, de fet m’agrada la seva música i suposo que quan esperes molt alguna cosa te l’imagines millor del que al final va ser. No va ser un mal concert, res a dir d’ella, però en alguns moments em va sobrar massa moment postureig de fotografies i vídeos amb el públic i més música.
CREU
Thirty Seconds to Mars
Tenia com un mal record dels seus concerts, el darrer cop que els havia vist va ser el 2016 i no vaig poder ni acabar-lo de mirar sense sentir-me estafat. També molt moment postureig i d’estrelleta amb aires. Poca música en directe, molt de pregravat, no és el que busco d’un concert de rock. Per molt que posis flames i tiris confeti per fer-ho tot més bonic i espectacular quan la música no està al nivell sap força greu.
Kaiser Chiefs
No estan aquí perquè fessin un mal concert, de fet no ho sé, ja que el concert es va moure a les 4.30 de la matinada i no vaig tenir oportunitat de veure’ls i això que era un dels grups que més ganes tenia de veure. Després de tants dies de festival el cos no estava per acabar a quarts de sis de la matinada. Segurament si hagués sigut la primera nit m’hauria quedat.
ALTRES CONCERTS
La música en català també va tenir presència al festival amb noms propis com els de Pau Vallvé, en un directe on cada vegada es va anar afegint més gent a veure’l, en la jornada de dissabte on es van obrir les portes mitja hora abans del seu concert.
Maria Hein també va deixar sense paraules al públic amb la seva veu, ja sigui en solitari o en el concert de Love of Lesbian. Maria Jaume tres quarts del mateix, en un escenari on feia moltíssima calor i on es van formar llargues cues per poder-la escoltar.
Ben Harper i Leon Bridges van congregar una multitud de persones a l’escenari Vueling, amb les escales ben plenes de gent que volia agafar forces tot escoltant bona música.
El Parc del Fòrum ha acollit aquest dissabte la darrera jornada del Festival Cruïlla 2025, que ha posat punt final a quatre dies intensos de música i cultura amb un balanç molt positiu: 82.000 persones han passat per l’esdeveniment. Malgrat les inclemències meteorològiques i les alertes que van endarrerir l’obertura de portes fins a les 21:00 h, la festa no s’ha aturat i el festival ha aconseguit mantenir viva la celebració del seu 15è aniversari fins a l’últim minut.
L’organització ha treballat a contrarellotge per reprogramar gran part de les actuacions previstes, tot i que els concerts d’Hermanos Gutiérrez, Maika Makovski, Filipin Yes i Roko Banana han hagut de ser cancel·lats. Altres s’han reubicat o adaptat als nous horaris.
El dia ha arrencat amb l’energia elèctrica de León Benavente i el directe intens i emotiu de Pau Vallvé, que ha desplegat els sons d’Agorafília, el seu darrer disc. A la Carpa Vichy, Merina Gris i Minibus Intergalàctic han convertit l’espai en una explosió de ritme i color.
Un dels plats forts de la nit ha estat l’actuació d’Alanis Morissette, que ha encès el Fòrum amb una actuació memorable que ha culminat amb un aplaudit “Thank U”. Però el gran clímax de la vetllada ha arribat amb el concert especial de Love of Lesbian & Amics, que ha comptat amb fins a deu col·laboracions (amb l’absència destacada de Maika Makovski). El concert, iniciat ja de matinada, ha viscut moments màgics amb Alizzz a “Club de fans de John Boy” i Maria Hein en una emocionant versió de “Lucha de gigantes”. La gran festa s’ha tancat amb “Toros en la Wii” i un pastís d’aniversari gegant per commemorar els 15 anys del Cruïlla.
Tot i que l’escenari Vallformosa no ha pogut acollir el seu habitual cartell de comèdia, ha estat escenari de propostes potents com les de Quimi Portet i Biznaga, que han omplert l’espai de crítica, humor i contundència.
La nit ha continuat amb l’energia de Viva Suecia i els ritmes electrònics de Kraak & Smaak, seguint amb els desacomplexats Alcalá Norte i l’espectacle vibrant d’Elyella. Finalment, els britànics Kaiser Chiefs han clausurat la nit amb una actuació carregada d’èxits i una connexió total amb el públic.
Aquest Cruïlla 2025 també ha fet història per l’entrada de nous formats com la dansa i la moda, amb l’èxit de l’escenari Bonpreu Esclat i col·laboracions destacades amb el Poblenou Urban District i l’ESDI, ampliant l’oferta artística del festival i consolidant el seu caràcter multidisciplinari.
Amb una última jornada plena d’obstacles però també de grans moments, el Cruïlla tanca una edició especial que reafirma la seva essència: resistència, celebració i comunitat. L’organització ja té la mirada posada en el Cruïlla 2026, i agraeix profundament el comportament exemplar del seu públic, que ha fet possible que, fins i tot sota la pluja, la festa no s’aturi.
La penúltima nit del Festival Cruïlla 2025 ha arrencat amb una gran descàrrega d’energia i emoció al Parc del Fòrum, amb les guitarres com a grans protagonistes i una programació que ha combinat talent emergent i icones consolidades. El festival, que enguany celebra 15 anys de vida, ha ofert una jornada vibrant, diversa i marcada per actuacions memorables.
La tarda ha començat a l’escenari Vueling amb El Nido, arribats de Burgos, que han convertit l’espai en una autèntica verbena gràcies a la seva percussió folklòrica i la vitalitat sobre l’escenari. Paral·lelament, l’escenari Occident ha acollit un dels moments més esperats del dia: l’actuació d’Africa Express, un projecte global encapçalat per Damon Albarn, que ha reunit artistes de Mèxic, Àfrica, els Estats Units i el Regne Unit en una actuació transcendental i emotiva que ha captivat el públic.
L’escenari Vichy Catalan ha estat el punt de trobada d’alguns dels noms emergents més potents del panorama musical. La barcelonina Bikôkô ha seduït el públic amb la seva aura magnètica i sonoritats evolvents. Tot seguit, Maria Jaume ha fet vibrar l’espai amb els ritmes de Nostàlgia Airlines, Çantamarta ha ofert una classe magistral de versatilitat estilística i el duet empordanès Ciutat ha tancat l’escenari amb humor i desimboltura.
Els noms veterans també han tingut un paper destacat. Ben Harper, present ja en la primera edició del Cruïlla, ha demostrat perquè continua sent un referent. Texas, liderats per la carismàtica Sharleen Spiteri, han fet cantar a tot el Fòrum amb clàssics del pop-rock. I Love of Lesbian, amb el primer dels dos concerts previstos en aquesta edició, han deixat clar que són part indiscutible de l’ADN del festival.
La comèdia, com cada divendres, ha tornat a fer acte de presència a l’escenari Vallformosa, amb alguns dels humoristes més destacats del moment, seguit de propostes musicals tan fascinants com The Messthetics & James Brandon Lewis o el folk oníric de les gallegues Fillas de Cassandra.
Amb la nit ja entrada, Thirty Seconds to Mars han sacsejat l’escenari Occident amb un directe intens i una posada en escena explosiva, mentre Mikel Izal ha tocat la fibra del públic amb la seva sensibilitat. Leon Bridges, amb la seva veu elegant i profunda, ha estat un dels noms més aclamats de la vetllada.
El final de la jornada ha esdevingut una gran festa de ball. Crystal Fighters han fet vibrar el públic amb la seva energia desbordant, L’Impératrice ha hipnotitzat amb el seu so sofisticat i, per tancar, Vive la Fête ha convertit el Fòrum en una autèntica revetlla electrònica.
Una nit carregada de moments inoblidables que marca el camí cap a un dissabte final que promet ser el colofó perfecte per celebrar els 15 anys del Cruïlla.
La col·laboració entre Buhos, Els Catarres i Henry Mendez a ‘No és Miami’ arriba fins al cim de la Primera Llista.
Entren a la llista
Calvin Harris feat. Clementine Douglas – Blessings
Figa Flawas – A la Freska
Surten de la llista
Gracie Abrams – That’s so true (33 setmanes)
Stay Homas i Figa Flawas – Espurna (24 setmanes)
Aspirants
Damiano David – Zombie lady (4 setmanes)
Ceaxe – Aquest estiu el passo amb tu (2 setmanes)
La Fúmiga – La penúltima (novetat)
Lewis Capaldi – Survive (novetat)
Suu – Tan clar (novetat)
El grup de rock Yellowcard ha llançat el seu nou single «Take What You Want», acompanyat d’un videoclip amb imatges inèdites capturades durant les seves recents gires per el Japó, Austràlia i Europa. La cançó forma part del seu esperat nou àlbum d’estudi «Better Days», que es publicarà arreu del món el pròxim 10 d’octubre.
Amb aquest llançament, Yellowcard presenta el tercer avançament del disc, després de les cançons «Better Days» i «honestly i», que han aconseguit més de 4 milions de reproduccions des del seu llançament el passat 28 de maig.
El nou treball ha estat produït per Travis Barker, conegut bateria de Blink-182, qui també interpreta la bateria en tots els temes del disc, consolidant una col·laboració de gran impacte en aquesta nova etapa del grup.
La banda britànica de rock alternatiu The Hunna ha tornat amb força amb el seu nou single «Hide & Seek», una peça que arriba després de tres anys de silenci discogràfic. El llançament ve acompanyat d’un videoclip dirigit per Modern Day Auteur, que complementa visualment l’emoció i intensitat del tema.
El vocalista i guitarrista Ryan Potter ha explicat que la cançó «narra la història d’un moment de transició dins d’una relació», una etapa marcada pel flux i el reflux natural de la vida, on l’amor i la compassió són clau per superar els reptes que es presenten. «És una cançó sobre com dues persones poden començar a allunyar-se sense voler, simplement arrossegades pels canvis vitals», diu Potter.
El single, autoproduït per la mateixa banda, ha estat mesclat per Tarrant Shepherd i masteritzat per Katie Tavini, coneguda pel seu treball amb artistes com Bloc Party, Kids In Glass Houses i Sam Ryder. Amb aquest nou llançament, The Hunna obren una nova etapa i deixen entreveure el que podria ser un nou projecte discogràfic a l’horitzó.
All Time Low anuncien gira europea amb una parada el 15 de febrer de 2026 a la sala Razzmatazz de Barcelona. En aquest concert estaran acompanyats de Mayday Parade i Four Year Strong.
La gira servirà per presentar el seu desè disc “Everyone’s talking!” que es posarà a la venda el 17 d’octubre.
Les entrades generals sortiran el 18 de juliol a les 10 del matí a Ticketmaster i LiveNation, tot i que hi haurà prevenda el dia abans a LiveNation.es. Els clients de Santander Music podran comprar-les el dimecres a la mateixa hora. El preu de les entrades serà de 42 euros (+ despeses).
MESALLES presenta el seu nou senzill “he perdut la fe”, una peça delicada i profunda que explora el dolor i l’empoderament que sorgeixen d’haver de deixar anar algú estimat. Amb aquest llançament, reafirma el seu estil emocional, visual i sonor que l’ha fet destacar dins l’escena indie catalana.
“He perdut la fe” parla del moment en què cal prendre una decisió difícil per protegir-se, tot i seguir estimant. La frase central, “Sé que no ho has fet per fer-me mal, però també sé que vaig fer bé d’allunyar-me del teu costat”, resumeix l’essència del tema: la valentia de prioritzar-se.
La cançó ha estat produïda conjuntament amb el músic i col·laborador habitual Erik Cornelles (COR), i manté el to minimalista i orgànic que defineix MESALLES, fusionant la calidesa del piano amb textures electròniques subtils.
El videoclip, també estrenat avui a YouTube, ha estat dirigit pel mateix artista. Rodat en un sol pla seqüència, mostra MESALLES confrontant la persona a qui dedica la cançó, en una posada en escena crua i honesta que reforça el missatge de dignitat i alliberament.
Amb una trajectòria en creixement, MESALLES ja ha cridat l’atenció amb temes com “Dimoni”, “ON SOM” i “Em deixo anar”, i aquest 2025 ha estat seleccionat entre els quatre finalistes del Festival XS de Sant Vicenç dels Horts, superant més de 50 propostes emergents.
Amb aquest nou treball, MESALLES consolida una proposta artística que va més enllà de la música i esdevé una experiència audiovisual carregada de sensibilitat.
Cactus torna aquest estiu amb ‘Apega’t a mi’, el seu nou single en col·laboració amb Gava & Nico, dos artistes emergents del barri de Benimaclet. Aquest nou projecte és molt més que una cançó fresca d’estiu: és una crida a gaudir del moment, a disfrutar de la vida i deixar-se endur pel ritme i la música en les nits llargues i caloroses.
El grup valencià combina una base de reggaetón amb sons urbans i aquell segell tan característic de Cactus. La producció, plena de matisos i energia, converteix la cançó en una aposta segura per fer ballar places i festivals aquest estiu. Amb aquest senzill, Cactus es consolida com una de les propostes més potents del panorama musical valencià.
Cactus és sinònim d’energia i bon rotllo. Amb arrels a València, el grup ha destacat per una proposta musical que fusiona hip hop, electrònica i pop, amb una actitud que convida tothom a aixecar-se de la cadira i ballar sense parar.
Amb ‘Apega’t a mi’, Cactus reafirma la seva essència alhora que explora noves vies sonores i creatives de la mà de Gava & Nico. Una aposta decidida per fer ballar tot el país.
Bring Me The Horizon han ampliat el seu univers sonor amb el llançament de Lo-files, un àlbum format per 23 temes que revisiten en clau lo-fi cançons de totes les etapes de la seva trajectòria. El disc, ja disponible a totes les plataformes digitals, ofereix una nova mirada —més atmosfèrica i tranquil·la— al seu repertori, que va des de Sempiternal (2013) fins a POST HUMAN: NeX Gen (2024).
Per donar forma a aquest projecte únic, la banda ha comptat amb la col·laboració d’alguns dels noms més destacats de l’escena lo-fi com Casiio, No Spirit, Lophiile o drxnk, entre altres. El resultat és una col·lecció sonora pensada per acompanyar moments de calma, introspecció o creativitat.
Oli Sykes, vocalista del grup, ha definit Lo-files com “música utilitària”:
“La idea original pel nostre disc ‘de capçalera’ era fer alguna cosa més chill, un àlbum que poguessis posar mentre estudies o desconnectes. Va acabar sent molt més caòtic del que havia imaginat. Així que, suposo que això és un altre intent de crear alguna cosa discreta. Escolto molt lo-fi quan treballo o estic ansiós, així que espero que aquest disc pugui servir per al mateix a altres persones.”
El llançament arriba pocs mesos abans del seu esperat pas com a caps de cartell pels festivals Reading & Leeds els dies 23 i 24 d’agost, així com de la seva gira per estadis als Estats Units entre setembre i octubre. Aquesta inclourà una data ja esgotada a l’Intuit Dome de Los Angeles, el 3 d’octubre.
Els llegendaris Deftones tornen a escena amb el seu desè disc d’estudi: Private Music, que es publicarà el pròxim 22 d’agost de 2025 a través del segell Reprise/Warner Records. El grup liderat per Chino Moreno va trencar ahir, 10 de juliol, el silenci amb el llançament del seu nou single My Mind Is A Mountain, acompanyat del tracklist complet de l’àlbum i les primeres dates d’una gira per Nord-amèrica. Europa, de moment, ha quedat fora del calendari, però tot apunta que podria entrar en els plans del grup per al 2026.
Private Music arriba amb una producció a càrrec del veterà Nick Raskulinecz, responsable també dels celebrats Diamond Eyes (2010) i Koi No Yokan (2012). Segons ha transcendit, la gravació del disc s’ha repartit entre estudis situats a Malibú, Joshua Tree i Nashville, una tria que apunta a un equilibri entre la intensitat sonora clàssica de la banda i noves atmosferes.
Aquest nou treball representa també un punt d’inflexió per al grup: és el primer àlbum sense el baixista Sergio Vega, que va abandonar la formació fa uns anys. Des de la publicació de Ohms el 2020, Deftones havien estat en silenci, amb l’única excepció del projecte alternatiu de Chino Moreno, Crosses (†††), amb el qual va llançar Goodnight, God Bless, I Love U, Delete. el 2023.
Amb aquest retorn, Deftones celebren també el 25è aniversari del seu icònic disc White Pony (2000), una de les obres més influents del nu-metal i del rock alternatiu de les darreres dècades. El llançament de Private Music suposa, doncs, no només una nova etapa creativa sinó també una mirada enrere a la seva trajectòria, amb l’energia intacta i ganes de tornar a conquerir els escenaris.
El single My Mind Is A Mountain mostra una banda fidel a les seves arrels però amb un so renovat, i obre la porta a un disc que promet emoció, contundència i maduresa musical.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
