Gigi Ros enceta una nova etapa amb ‘pulsió’, el seu nou single després del debut amb “KAMIKAZE”. La cançó marca un punt d’inflexió cap a un univers més nocturn, directe i instintiu, on el pop electrònic pren protagonisme i s’endinsa en l’imaginari del club europeu.
Produïda per Sr. Chen, la peça es construeix sobre drums hipnòtics, una tensió emocional constant i una energia incisiva que es mou entre la pista de ball i la introspecció. Gigi Ros s’instal·la així en aquest terreny “sad but dance”, on el cos respon al ritme mentre la ment continua processant allò que sent.
‘pulsió’ explora la frontera difusa entre el “tu” i el “jo”, jugant amb els límits entre identitat, projecció i desig. En aquest espai ambigu, la cançó reivindica l’instint per sobre de la norma: actuar per necessitat i no per inèrcia. Aquesta força invisible que dona títol al tema es converteix en motor creatiu i emocional, fins i tot quan pot resultar contradictòria.
Cantada en català i amb una producció electrònica que combina intimitat i energia, Gigi Ros presenta una proposta que habita entre la fragilitat i el moviment. Ballar esdevé aquí també una forma de pensar i d’entendre’s.
Amb ‘pulsió’, l’artista obre el camí d’una nova fase creativa que es desplegarà en els pròxims mesos amb futures col·laboracions amb noms de l’escena nacional i europea, consolidant així una evolució sonora que apunta directament a la pista de ball.
Declivi fa un pas endavant amb ‘Miratges’, el nou avançament de “GUERRA ENDINS”, i ho fa amb una de les seves cançons més contundents fins ara. Després d’explorar la tensió emocional a ‘Fes-me miques’ i la reconstrucció a ‘Quan m’inunden les pors’, el grup posa ara el focus en la identitat i en què queda quan tot allò que semblava estable es desfà.
La cançó es mou en un terreny incòmode, allunyat de qualsevol explosió fàcil. Aquí hi ha resistència més que catarsi, amb una veu que oscil·la entre el desencant i la reafirmació. Versos com “Viure al desert només són miratges” o “M’he tret la por de viure al davant” apunten directament al centre del relat: créixer implica deixar enrere certeses i aprendre a conviure amb la fragilitat.
El llançament arriba acompanyat d’un videoclip dirigit per Jony Sanchez, també conegut com Brain Thunder, que amplia l’univers de la cançó amb una proposta visual inquietant. La peça combina imatge real amb fragments generats amb intel·ligència artificial, creant un relat fragmentat on res és del tot fiable. Escenes que es deformen, espais que es trenquen i accions que desafien la lògica reforcen el concepte de ‘Miratges’ i converteixen el videoclip en una extensió directa del discurs del tema.
En només dos anys de trajectòria, Declivi s’han consolidat com una de les propostes emergents més sòlides del rock alternatiu en català. Amb el suport de la Casa de la Música de Manresa i després de guanyar el concurs Engresca’t 2024, la banda ha definit una identitat pròpia basada en la tensió entre distorsió i sensibilitat.
Amb ‘Miratges’, Declivi no només presenten un nou senzill, sinó que acaben de dibuixar el mapa emocional de “GUERRA ENDINS”, un treball que s’endinsa en les batalles internes, les contradiccions i la necessitat de sostenir-se fins i tot quan no hi ha cap certesa a la qual aferrar-se.
Ariana Grande ja ha confirmat oficialment el seu retorn discogràfic amb “Petal”, el seu vuitè àlbum d’estudi. El nou treball es publicarà el pròxim 31 de juliol i arribarà dos anys després de “eternal sunshine”, consolidant una etapa especialment prolífica i mediàtica per a l’artista.
El disc, que comptarà amb un total de 12 cançons, ja es pot preguardar a plataformes digitals, on també s’ha confirmat el seu tracklist. La portada, en blanc i negre, mostra per primera vegada una Ariana somrient de manera oberta, un gest que apunta cap a un projecte amb un to més lluminós i vitalista.
En les darreres setmanes, la cantant havia anat deixant pistes sobre aquest llançament a través de xarxes socials i amb la creació d’un compte paral·lel del seu equip, on les imatges de flors blanques anticipaven el concepte de “Petal”. A més, diverses publicacions des de l’estudi de gravació ja feien evident que el nou material estava en camí.
“Petal” serà també el primer disc que Grande publica sota el seu propi segell, BabyDoll Records, tot i mantenir l’associació amb Republic Records. Un moviment que li permetrà tenir un major control sobre els seus màsters, seguint una tendència cada vegada més habitual entre artistes de primer nivell.
El llançament coincidirà amb la gira de “eternal sunshine”, que començarà el 6 de juny a Oakland i s’allargarà fins a l’1 de setembre a Londres. No és la primera vegada que Grande publica un disc enmig d’una gira, una estratègia que ja va utilitzar amb “thank u, next” durant el tour de “Sweetener”.
Amb “Petal”, Ariana Grande es prepara per tornar a situar-se al centre del pop global en un moment dolç tant a nivell professional com personal, amb nous projectes també vinculats al cinema i el teatre previstos per als pròxims mesos.
Eskamot fa un gir de registre amb ‘Maria Rosa’, el seu nou senzill, i presenta la seva vessant més festiva després del debut amb “1953”. Si aquell primer tema apostava per un to més introspectiu, aquesta nova entrega és una explosió d’energia que beu de la tradició i la porta al present amb una mirada pròpia.
Inspirada en la cançó popular “Rapsòdia valenciana”, ‘Maria Rosa’ transforma el material original en una peça vibrant, amb ritme accelerat i vocació de directe. La banda actualitza el relat per allunyar-lo del missatge inicial i convertir-lo en una crítica als cànons de bellesa imposats pel sistema. El personatge de Maria Rosa esdevé així un mirall de moltes realitats contemporànies marcades per la pressió estètica dins un context capitalista i patriarcal.
El projecte està format per Carla Salvador (veu i guitarra), Oriol Boada (veu i percussió), Elias Lleó (violí), Joan Boada (mandolina, llaüt i guitarró valencià) i David Plaza “Plaç” (baix elèctric i sintetitzador). Aquests dos últims, exmembres de La Carrau, recuperen l’esperit de fusió entre música tradicional i energia festiva que ja van explorar a inicis de segle.
Amb ‘Maria Rosa’, Eskamot no només reivindiquen el potencial de la música d’arrel, sinó que també la resignifiquen per adaptar-la a un discurs actual i transformador, sense renunciar a la celebració ni a la força col·lectiva del directe.
Tardor publica ‘Si el món s’apaga’, el seu tercer avançament discogràfic, coincidint amb el primer aniversari de l’apagada general que va deixar a les fosques la península Ibèrica. Una data que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva i que el grup ha convertit en matèria primera creativa.
El tema neix d’una experiència real: fa exactament un any, la banda es trobava reunida a punt d’iniciar la gravació del seu nou disc quan la llum va desaparèixer durant hores. En aquell context inesperat, amb guitarres acústiques i al costat del productor Pau Paredes, van acabar component de manera col·lectiva la cançó que avui veu la llum.
Més enllà de la crònica del moment, ‘Si el món s’apaga’ planteja una reflexió sobre la dependència tecnològica i la vulnerabilitat del nostre dia a dia. La lletra, escrita en plena foscor, posa paraules a la incertesa i al silenci digital, amb una pregunta central que resumeix l’angoixa compartida: què passa quan tot s’atura? La resposta apunta cap a allò més essencial: el refugi domèstic i la recuperació del contacte humà sense pantalles.
En l’àmbit sonor, el grup fa un pas endavant amb un rock més expansiu i contundent. Les guitarres guanyen protagonisme sobre una base rítmica sòlida, mentre la producció de Pau Paredes impulsa el conjunt cap a una dimensió més èpica, amb ecos de grans escenaris i una clara vocació de directe.
Aquest llançament consolida la nova etapa de Tardor després de ‘Hi havia una ciutat’ i ‘Trenta-sis’, i continua dibuixant el camí cap al seu cinquè àlbum d’estudi, previst per a la tardor de 2026. Una proposta que combina múscul pop-rock amb un relat honest, i que confirma que, fins i tot quan tot s’apaga, la música pot continuar il·luminant.
Madonna i Sabrina Carpenter han anunciat el llançament del seu primer senzill conjunt, ‘Bring Your Love’. L’anunci ha arribat a través de xarxes socials, on Madonna ha avançat la portada del tema amb el missatge “tenim alguna cosa a dir”.
El llançament arriba poc després d’una festa celebrada a The Abbey de West Hollywood, on la cantant va presentar material inèdit en companyia d’Addison Rae. Aquest nou senzill es converteix en el primer avançament oficial de “Confessions II”, el seu pròxim disc, després que ‘I Feel So Free’ funcionés com una introducció conceptual més que no pas com a single.
‘Bring Your Love’ ja s’havia pogut escoltar en directe durant el segon concert de Sabrina Carpenter al Coachella, on ambdues artistes van compartir escenari. La cançó posa el focus en la recerca de la felicitat més enllà de les xifres i en la pressió que generen les xarxes socials, dos temes centrals en aquesta nova etapa.
El nou àlbum de Madonna, “Confessions II”, es publicarà el pròxim 3 de juliol i suposarà un nou capítol en la trajectòria d’una de les grans icones del pop.
Els britànics Editors han anunciat el seu retorn a Barcelona amb un concert previst per al 31 de gener de 2027 a Razzmatazz. La cita formarà part de la seva nova gira europea, amb la qual tornaran als escenaris coincidint amb nova música.
Les entrades ja es poden aconseguir en prevenda, mentre que la venda general s’obrirà el 30 d’abril a les 11 h a través de lasttour.org.
Des del seu debut amb “The Back Room” el 2005, Editors s’han consolidat com una de les bandes clau del rock alternatiu europeu. Liderats per Tom Smith, el grup ha construït una trajectòria marcada per l’evolució constant del seu so, combinant guitarres amb textures electròniques sense perdre la seva essència.
Ara, el grup inicia una nova etapa amb el llançament de ‘Call It In’, un tema que aborda la idea de trobar refugi en algú proper i que arriba quatre anys després del seu últim treball d’estudi. Aquesta nova cançó servirà de carta de presentació per a una gira que farà parada a Barcelona amb un directe que promet repassar totes les etapes de la banda.
Actualment, costa molt trobar grups de música que no utilitzin l’autotune, sàpiguen tocar instruments, tinguin personalitat pròpia i un discurs darrere que defineixi la música que fan. Per sort, sempre hi ha petites espurnes d’esperança que et tornen la fe en la música, com per exemple el nou àlbum de Dan Peralbo i el Comboi anomenat ‘Quin Goig’.
La primera cançó del disc és la de «ai ai ai quin goig que fas» i també és la que més mandra em fa. Podríem dir que és la més comercial del disc i «ludwingbandeja» una mica, però m’ho prenc com una cançó per tenir tothom content. No us estranyi que 3cat la vulgui per ser la seva cançó de l’estiu. Si ho fa, mira, millor per ells.
Un cop tothom content, hem començat amb la bona mandanga. ‘Un bitllet per tu’ és pur rock enèrgic, amb certs tocs indie de garatge (que sembla ser la tònica principal de l’àlbum) que m’ha encantat, a més la lletra té un punt de nostàlgia molt agradable. Intentar definir el tipus de música que fa aquest grup, com ho fan els crítics sibarites, em fot una mandra gegant, jo us dic a què m’han recordat i, si esteu d’acord, genial. I sí no, «Good wind and new boat».
No he pogut evitar pensar que s’estaven convertint en «els Strokes catalans«, quan he escoltat els temes: ‘Com un principiant’, més cuqui i més tranquil·la i «Que passin les hores», més trallera i esbojarrada. En aquesta última cançó, la guitarra t’agafa i et diu: «Nen, agafa’t fort, que això serà intens» i collons si ho ha sigut!
De cop, s’han transformat en una barreja entre Two Door Cinema Club, The Kooks i Kakkmadafakka, que no he vist venir, però que he abraçat amb els braços ben oberts amb el tema «Si Déu vol». Una cançó amb una energia especial, que segur que faran saltar a Déu i se mare als concerts; i que espero que enllacin amb la cançó «El Comboi» perquè estàs ben amunt tota l’estona. Aquest tema m’agrada molt perquè trobo que és un homenatge als seus fans i ,sobretot, als que s’estan unint a la banda, que cada cop en són més.
«La volta al món», cançó cuqui, optimista, nostàlgica i, collons, boníssima. Donen ganes de pillar una furgo amb el grup i anar de càmping en una caleta carregats amb unes cadires del Decathlon, unes birres i unes guitarres. Fa molt d’estiu i m’encanta. Continuant amb l’optimisme, tenim la de «Jimmy is the only one» que no està pas malament. «Els amics» és potser la que menys m’ha agradat, perquè té un «rollete» comercial que em costa, però la guitarra i el baix la salven bastant.
«Ja em va bé», té un regust nostàlgic esperançador, un «Keep on Truckin’ » malgrat les adversitats que, escolta, a mi m’hi ha trobat. No destaca gaire per sobre les altres, però, el rollo que desprèn, jo, personalment, el compro.
I acabem amb «Pingüins«, que sembla una cançó que han afegit a últim moment, simplement per divertir-se. Fa la sensació de bolet, però endavant, perquè el tema està molt guapo i sembla que el grup ens digui: «Ei, aquí estem i hem fotut tan bona feina que ens hem permès jugar amb aquesta cançó.
En conclusió: ‘Quin Goig’ és esperança en estat pur. Dono gràcies als déus del rock per haver parit un grup com Dan Peralbo i el Comboi i així poder gaudir de bona música en català, sense floritures i directe a l’ànima.
Feia més de setze anys que el reconegut músic britànic, Ronnie Wood, no girava en solitari. Ronnie Wood & His Band és el nom de la formació amb què el guitarrista es troba fent concerts arreu del món, havent exhaurit entrades en temps rècord a algunes ciutats com Amsterdam.
Ara és el torn de Catalunya, sent la sala Razzmatazz l’espai escollit per a dur a terme el seu únic concert al país el pròxim 12 de setembre. Tot plegat dins el marc del cicle de concerts Cruïlla Tardor.
Aquesta resulta una oportunitat d’or per a veure una de les figures mítiques del gènere rock en una vetllada que promet ser per a recordar. De fet, el mateix músic ja ha assegurat que hi haurà moltes sorpreses, entre elles una convidada molt especial que encara no ha volgut desvetllar.
Per altra banda, l’anunci del concert explica que el repertori serà nou i que, inclús, s’interpretaran temes inèdits del músic.
Les entrades sortiran a la venda el proper 29 d’abril a les 12.00h a la pàgina web unitedlive.es
Un jardí de pensaments: així es presenta ‘Jardí’, el senzill de presentació de «Pensaments», el nou disc del grup empordanès Trio Tico. Més que un final, és un punt de convergència: una composició que recull l’essència de tot el recorregut musical de l’àlbum i la transforma en un espai compartit on les emocions dialoguen i es resignifiquen. La formació, que explora les fronteres entre la música mediterrània i la world music, incorporant matisos de jazz i flamenc, construeix un llenguatge propi, arrelat i contemporani alhora.
«Pensaments», el primer disc de Trio Tico, es publicarà el 2 de juny. Més enllà d’un debut, es tracta d’un projecte conceptual que amplia l’univers sonor del grup a través d’una proposta interdisciplinària: la música dialoga amb les il·lustracions de Lluís Bruguera i la poesia d’Arnau Sargatal, configurant una obra conjunta de forta càrrega evocadora. Amb «Pensaments», Trio Tico reafirma la seva identitat artística i obre noves vies d’expressió dins la música d’arrel contemporània.
Els lleidatans Selva Nua han anunciat una aturada indefinida de la seva activitat musical després de sis anys de trajectòria. El grup posa així punt final a una etapa marcada per dos discos i una evolució constant dins l’escena catalana, amb una decisió que, segons expliquen, respon a la necessitat de “mirar endins i cuidar-se”.
Per acomiadar-se del públic, la banda ha preparat una gira de quatre concerts que culminarà el 19 de juny a la sala Razzmatazz de Barcelona. Abans, passaran per Lleida el 10 de maig als Camps Elisis, per Sabadell el 28 de maig dins el Festival Observa, i per Santa Coloma de Queralt el 30 de maig en el marc del Festival Maig.
En el comunicat, Selva Nua reconeixen que encara estan assimilant la decisió, però asseguren que mirar enrere “fa posar la pell de gallina”. Durant aquests anys, destaquen haver viscut experiències que mai haurien imaginat i agraeixen especialment el suport rebut des dels inicis, així com la confiança del públic i de totes les persones que han format part del projecte.
Amb dos treballs publicats, el grup reivindica el camí recorregut com un cúmul de vivències, hores de feina i emocions compartides sobre els escenaris. Ara, volen acomiadar-se com cal amb aquesta última gira, que servirà per tancar definitivament una etapa i celebrar-la amb el seu públic.
RAINBOW KITTEN SURPRISE – SIXTEEN
BEABADOOBEE I THE MARIAS – ALL I DID WAS DREAM OF YOU
TEMPER CITY – SELF AWARE
JAMES BLAKE – TRYING TIMES
MITSKI – IF I LEAVE
BRIGITTE CALLS ME BABY – I CAN TAKE THE SUN OUT OF THE SKY
CANNONS – LIGHT AS A FEATHER
PARIS PALOMA – MIYAZAKI
ALMOST MONDAY – LEAVING IS EASY
CAMILLE BLACKMAN – JUST FRIENDS
CHERRY BOMB – DIGITAL GIRL
ICEAGE – STAR
GOOD KID – CICADA
ARTEMAS – MORE THAN JUST A LITTLE BIT
YEBBA – YELLOW EYES
JOYCE MANOR – I USED TO GO TO THIS BAR
CHET FAKER – 1000 WAYS
FAILURE – THE AIR’S ON FIRE
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
