Tardor publica ‘Si el món s’apaga’, el seu tercer avançament discogràfic, coincidint amb el primer aniversari de l’apagada general que va deixar a les fosques la península Ibèrica. Una data que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva i que el grup ha convertit en matèria primera creativa.
El tema neix d’una experiència real: fa exactament un any, la banda es trobava reunida a punt d’iniciar la gravació del seu nou disc quan la llum va desaparèixer durant hores. En aquell context inesperat, amb guitarres acústiques i al costat del productor Pau Paredes, van acabar component de manera col·lectiva la cançó que avui veu la llum.
Més enllà de la crònica del moment, ‘Si el món s’apaga’ planteja una reflexió sobre la dependència tecnològica i la vulnerabilitat del nostre dia a dia. La lletra, escrita en plena foscor, posa paraules a la incertesa i al silenci digital, amb una pregunta central que resumeix l’angoixa compartida: què passa quan tot s’atura? La resposta apunta cap a allò més essencial: el refugi domèstic i la recuperació del contacte humà sense pantalles.
En l’àmbit sonor, el grup fa un pas endavant amb un rock més expansiu i contundent. Les guitarres guanyen protagonisme sobre una base rítmica sòlida, mentre la producció de Pau Paredes impulsa el conjunt cap a una dimensió més èpica, amb ecos de grans escenaris i una clara vocació de directe.
Aquest llançament consolida la nova etapa de Tardor després de ‘Hi havia una ciutat’ i ‘Trenta-sis’, i continua dibuixant el camí cap al seu cinquè àlbum d’estudi, previst per a la tardor de 2026. Una proposta que combina múscul pop-rock amb un relat honest, i que confirma que, fins i tot quan tot s’apaga, la música pot continuar il·luminant.
