Tres anys han passat d’ençà que Foo Fighters publiqués el seu disc més personal fins a la data, “But Here We Are” (Roswell Records, 2023), posterior a la mort del bateria Taylor Hawkins per sobredosi el 25 de març del 2022. Des d’aleshores hi ha hagut, com és lògic, alts i baixos dins la formació: cancel·lació de dates, recerca d’un nou bateria i, per descomptat, la gestió d’un trist tràngol. Situació que, recordem, el cantant i bateria Dave Grohl ja va haver de processar l’any 1994 amb la mort de Kurt Cobain per suïcidi.
Davant d’aquest panorama, s’entèn que la banda no hagi pogut dedicar massa temps a la composició musical; tot plegat, rebatent el frenètic ritme creatiu que categoritza la indústria musical dels últims temps.
El passat 23 d’octubre, la formació publicava ‘Asking For A Friend’, un tema de guitarres distorsionades que ja anticipava la sonoritat del seu dotzè disc i, alhora, recordava a talls de l’emblemàtic “Wasting Light” (Roswell Records, 2011). Això sí, amb un caire metal prou innovador, però potser no apte per a tots els públics. Posteriorment, hi van anar apareixent cançons com ‘Your Favorite Toy’, ’Caught In The Echo’ i ‘Of All People’, constituint un EP previ al llançament de l’àlbum.
Cal tenir en compte el títol i nom de la quarta cançó de l’àlbum, ‘Your Favorite Toy’, una clara oda amb vessant irònic que critica l’escrutini públic que, en múltiples ocasions, ha rebut la banda, especialment el seu característic cantant, Dave Grohl. Ell va patir una de les pitjors parts de ser famós – el fet d’haver de donar explicacions de la teva vida privada – quan el setembre del 2024 es va filtrar que havia estat infidel a la seva dona. Reforçant aquesta idea, però des d’un altre vèrtex, també hi figura la subtil ‘If You Only Knew’, la qual insisteix que la gent es posi en el seu lloc i no sigui tan cruel.
Però deixant de banda les lletres d’aquest nou llarga durada que, en alguns casos, són intel·ligibles per la intensitat de les guitarres; les deu cançons s’emmarquen en un clar garage rock. Un estil que sempre ha estat rodejant la discografia dels Foo Fighters i que, en certa manera, ha decebut els seus seguidors, ja que la formació va assegurar que aquest disc abraçava una nova etapa sonora. No ha acabat sent així.
Sigui com sigui, “Your Favorite Toy” és un bon disc; conté una producció sublim i compleix el seu propòsit de transmetre la ràbia del grup a l’oient, sent la majoria de les cançons clares opcions de pogo.
Pel que fa a les meves preferències, com a gran admiradora de mítics talls com la melancòlica ‘Everlong’, l’emocional ‘Best of You’ o la potent ‘Monkey Wrench’, considero que ‘Unconditional’ s’endinsa en un tapís sonor més melòdic i, per tant, més accessible per a aquells que no són tan aficionats al so cru com jo. Per altra banda, ‘Child Actor’ colpeja per la desolació de la veu de Grohl demanant que “apaguin les càmeres”.
En conclusió, és un disc bo que, si bé no surt de la seva zona de confort, arriba a emocionar a l’oient, sobretot si es coneix la trajectòria de la banda els últims cinc anys; i tot i que és probable que no formi part de les grans relíquies d’aquest 2026, “Your Favorite Toy” és un exemple més del talent dels Foo Fighters per crear peces rabioses i enèrgiques. Aquesta categoria pertany, inexorablement, a ells.
