Dijous, 11 setembre 2025
Instagram Spotify TikTok Twitter Youtube

Discos Revólver (la roja) tanca després de més de tres dècades com a referent musical a Barcelona

Per
Redacció
-

Barcelona perd un dels seus temples per a melòmans. La mítica botiga Discos Revólver Roja, situada al número 13 del carrer Tallers, ha anunciat que tancarà definitivament les portes aquest mes de juliol. Amb un cartell groc col·locat a l’aparador i reproduït posteriorment a Instagram, els seus propietaris s’han acomiadat dels clients amb aquestes paraules: «Vam iniciar el nostre camí al desembre de 1991. Ha estat un llarg camí que ara arriba a la fi. Gràcies a tots pel vostre suport». Durant aquest mes de comiat, el local està de liquidació amb descomptes del 30% en material nou i del 40% en segona mà.

Aquesta emblemàtica botiga independent, fundada per Jesús Moreno, ha estat durant dècades un punt de trobada essencial per als amants del rock, el metal, el punk i altres músiques alternatives. Especialitzada en vinils i CDs, però també en material de col·leccionisme, llibres musicals, samarretes, pòsters i objectes de culte, Revolver Roja s’ha mantingut fidel al format físic fins al final, resistint la digitalització i els canvis en el consum musical.

L’origen de la botiga es remunta a les festes de Nadal de 1991, quan Moreno va traslladar al número 13 el negoci que havia iniciat pocs anys abans sota el nom de Discos Jesús, gràcies a un aval de cinc milions de pessetes del pare de la seva aleshores parella. El seu èxit es va cimentar amb material d’importació seleccionat personalment, que omplia un nínxol encara escàs a la ciutat.

Tot i que comparteix nom, Revolver Roja no té cap vincle actual amb Discos Revólver del número 11, coneguda com la “botiga verda”, que continuarà activa. Totes dues han conviscut durant anys al cor musical de la ciutat, en un carrer Tallers que també va acollir espais mítics com Discos Castelló, tancat el 2016, Impacto o Daily Records.

El tancament de Discos Revólver Roja marca la fi d’una era per a la cultura musical barcelonina. Més que una botiga, ha estat un espai viu, on han confluït generacions de músics i fans, mantenint viva l’escena underground i el romanticisme del vinil en ple segle XXI.

Amb la seva desaparició, la ciutat perd no només un establiment històric, sinó un símbol de resistència cultural.

 

- Publicitat -

El Vida Festival tanca una edició d’èxit amb 32.000 assistents i ja anuncia la primera banda del 2026

Per
Redacció
-

El Vida Festival ha tornat a triomfar amb una onzena edició que ha aplegat 32.000 persones al recinte de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Durant tres dies —del 3 al 5 de juliol— el festival ha ofert un centenar d’actuacions provinents d’onze països diferents, combinant grans noms de l’escena musical internacional amb propostes emergents i de proximitat, en un cartell ric, plural i fidel al seu esperit.

Els grans caps de cartell han estat autèntics imants per al públic. El duet argentí Ca7riel & Paco Amoroso, els nord-americans Future Islands, el britànic Richard Hawley i els llegendaris Supergrass, que han interpretat el seu disc més emblemàtic, han estat alguns dels noms més celebrats. També han brillat Ezra Collective amb la seva proposta vibrant, el sofisticat Benjamin Clementine, la poètica Kae Tempest, els australians Royel Otis, i Yerai Cortés, que després de ser baixa l’any passat, ha tornat amb força i s’ha consagrat com una de les grans promeses del flamenc més innovador. La catalana Mushka, en plena projecció, ha presentat el seu nou disc Nova Bossa i s’ha consolidat com un dels noms propis de l’escena urbana.

Altres actuacions destacades han estat les dels estatals Rusowsky, Rufus T. Firefly, Pablopablo, Delaporte, Carlos Ares i Carlangas, així com les catalanes Ouineta, Tarta Relena, Astrio i Figa Flawas, aquests últims protagonistes del tradicional secret show.

L’escenari d’El Vaixell ha tornat a oferir moments memorables amb concerts de proximitat i delicadesa, com els d’Anna Andreu, Roserona, la japonesa Ichiko Aoba i Pep Gimeno “Botifarra”. Un dels moments més celebrats ha estat el concert inaugural, amb l’estrena de la Big Band de La Ludwig Band, que ha ampliat la formació original amb secció de vents, percussions, teclats i cors.

La programació diürna a La Daurada també ha estat un èxit, amb 2.000 assistents gaudint d’actuacions d’artistes com Teo Planell, Zimmer90, Bleu Toucan i Garru.

Amb el festival tot just acabat, el Vida ja ha anunciat la primera confirmació per a l’edició de 2026, que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de juliol. Es tracta del duet neozelandès Balu Brigada, format pels germans Henry i Pierre Beasley, que presentaran el seu àlbum debut Portal, un treball que promet fer saltar a tothom amb el seu pop alternatiu d’alta volada, ja aclamat per mitjans com Rolling Stone, People i i-D.

- Publicitat -

Canet Rock celebra 50 anys amb una edició multitudinària i reivindicativa

Per
Redacció
-
Foto: Gil Ayats

El festival Canet Rock ha tornat a omplir de música i festa el Pla d’en Sala en una onzena edició marcada per la commemoració del 50è aniversari de la seva primera edició, celebrada l’any 1975. En aquella ocasió, el festival va esdevenir un símbol de resistència cultural i política, una essència que enguany s’ha volgut recuperar amb un homenatge als pioners d’aquell primer Canet Rock, com l’Elèctrica Dharma, que també ha pujat a l’escenari aquest 2025.

La jornada ha començat amb el debut de Mama Dousha, que ha marcat el to amb una proposta que fusiona els estils més actuals dels territoris de parla catalana. La connexió entre artistes i públic ha estat constant durant tota la nit, amb actuacions destacades de noms com Mushka, The Tyets, Julieta, La Banda del Pati, Figa Flawas —que ha actuat coincidint amb la sortida del sol—, Buhos, 31Fam, La Fúmiga, Suu, Els Catarres, Doctor Prats i Miquel del Roig. Fins a 25.000 persones han gaudit d’un festival que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible de l’estiu musical català.

Un dels moments més emotius de la nit ha estat la lectura d’un manifest per la pau, acompanyada d’una gran pancarta amb el lema “Canet Rock per la Pau”. La directora del festival, Gemma Recoder, ha estat l’encarregada d’iniciar el manifest, que han continuat diversos artistes participants, amb un missatge clar contra la guerra, la violència, la injustícia i els genocidis arreu del món.

Amb l’èxit d’aquesta edició encara present, l’organització ja treballa en la 12a edició del Canet Rock. Les entrades ja estan a la venda des de la mitjanit a través del web oficial, i en només cinc hores s’han venut prop de mil localitats, deixant clar que la màgia del Canet Rock continua ben viva.

- Publicitat -

Chiara encén Pedralbes en una nit de pop, emoció i molta calor

Per
Clàudia Masferrer
-
Foto: José Irun

En plena onada de calor ahir vam anar fins els Jardins de Pedralbes on la Chiara, ex-concursant de la darrera edició d’Operación Triunfo duia a terme un dels darrers concerts de la seva gira.

A tres quarts de nou, al village ens delecta a amb la seva veu la Kuu, una artista emergent que conjuntament amb una Dj i un parell de ballarins va fer aixecar a tot el públic mentre sopàvem, i que va servir per escalfar motors pel concert de la Chiara.

A les deu en punt començava, i només començar va deixar ben clar que Barcelona per ella és la seva segona casa, que en aquesta ciutat ha viscut algunes de les millors experiències de la seva vida, i que per l’artista, tocar als jardins de Pedralbes era com jugar a casa però que alhora li donava vertigen perquè l’havien vingut a veure gran part de la seva família, el públic més exigent per una artista!

Una posada en escena digne de “la Libreta Rosa” el títol que posa nom a la gira de l’artista; que amb la combinació del rosa i el vermell dels neons de l’escenari, els quatre músics i l’artista, van fer d’un simple concert un gran espectacle visual i auditiu.

Tulipanes, bucle, el parque, o todas las versiones de mi, van ser de les cançons preferides entre el públic de “les nits de Barcelona” llanternes, mans alçades, pancartes, balls, i alguna llagrimeta eren el que omplia les grades i la platea del Jardins.

L’artista, davant de crits com “Chiara Guapa !!” Que va anar rebent durant el concert, va confessar que li feien vergonya perquè no se’ls esperava.

Cal comentar que el concert no va comptar amb cap col·laboració, ( “ Fa Dies “ amb els Tyets, que aquesta la va cantar en solitari, o la versió d’Escriurem que sovint canta amb el Miki, que aquesta no la vam poder escoltar en el directe d’ahir al vespre ) però per altra banda, suma punts el fet de cantar les en solitari quan han estat cançons compartides i aconseguir fer vibrar el públic de la mateixa manera.

A part de cantar cançons pròpies, ens va sorprendre amb una versió de la cantant britànica Adele “All I ask” on tot i ser una balada, va fer aixecar al públic des del primer moment amb la seva potencia vocal, que tenint en compte la versió original de l’artista, va fer que no se’ns quedés curta.

Durant tot el concert, l’artista es va preocupar molt pel públic fins el punt de demanar si volien refrescar-se una mica per evitar desmais, i buidar la seva ampolla d’aigua sobre els caps de les persones situades en les primeres files, un gest que van agrair molt degut a les altes temperatures d’ahir al vespre a Barcelona.

Un concert que va finalitzar amb un Bis d’un parell de cançons, que els fans més fidels reclamaven a crits quan l’artista va marxar de l’escenari, però que personalment em va faltar una mica de comiat perquè vaig trobar que va ser un final molt sobtat. Malgrat això, les dues últimes cançons van fer que no hi hagués ningú assegut a les cadires i que tothom cantés i ballés per gaudir dels últims minuts de l’artista a l’escenari, on fins i tot alguns seguidors de l’artista es van acostar a peu d’escenari amb rams de flors, polseres i pancartes!

- Publicitat -

Oasis torna als escenaris després de 16 anys amb un concert històric a Cardiff

Per
Redacció
-

El silenci de 16 anys es va trencar divendres a la nit al Principality Stadium de Cardiff quan Oasis va tornar als escenaris amb un concert que passarà a la història. Amb un senzill però simbòlic “Hello”, la banda de Manchester va donar el tret de sortida a una nit carregada de rock, emoció i reconciliació fraternal. Noel i Liam Gallagher, units de bracet i amb somriures complicitats, van fer les paus sobre l’escenari després de dècades de baralles públiques i insults.

Durant dues hores, el públic va vibrar amb himnes com Wonderwall, Roll With It, Supersonic o Champagne Supernova, en un repertori que va evitar experiments per centrar-se en els clàssics que han marcat generacions. Noel, de 58 anys, i Liam, de 52, es van mostrar còmodes, intensos i sorprenentment naturals, com si mai haguessin deixat de tocar junts. Fins i tot, en Wonderwall, el germà gran feia els cors al petit.

Sobre l’escenari, els acompanyaven cares conegudes com Paul “Bonehead” Arthurs —membre original que no compartia escenari amb ells des del 1998—, Gem Archer i Andy Bell. El bateria Joey Waronker era l’única nova incorporació. L’espectacle, però, va ser més que música: un muntatge audiovisual recordava el frenesí que va envoltar l’anunci del retorn el passat estiu, amb articles de premsa i publicacions virals que escalfaven motors per a una de les reunions musicals més esperades del segle.

El concert va tenir moments emotius com el tribut a Diogo Jota, jugador del Liverpool mort recentment, durant Live Forever. També hi va haver lloc per a l’humor sarcàstic de Liam, que va bromejar sobre el preu desorbitat de les entrades: “Valien la pena les 40.000 lliures que us han costat?”. Tot plegat va fer esclatar de joia a un públic de totes les edats, inclosos molts joves que ni tan sols havien nascut durant l’època daurada del britpop.

El motiu del retrobament entre els germans continua sent un misteri. Es parla de divorcis cars, apostes amb Pep Guardiola o la pressió de la seva mare, Peggy. Però el que és segur és que aquesta gira de 41 concerts, que recorrerà el Regne Unit, Amèrica i Oceania, podria reportar-los uns 50 milions de lliures a cadascun. Tot i això, cap dels dos cobrarà fins que pugin a cada escenari, mesura preventiva donat el seu històric caràcter explosiu.

El pròxim gran repte serà Manchester, la seva ciutat natal, amb cinc concerts seguits, i després, Wembley. El futur de la gira és incert, però el que va quedar clar a Cardiff és que Oasis ha tornat, i ho ha fet amb una força renovada que fa oblidar el passat i convida a mirar endavant.

 

- Publicitat -

Primera Llista – 5 al 11 juliol

Per
Marc Clapés
-

No hi ha canvis i Aitana continua liderant la Primera Llista amb ‘6 de febrero’ una de les cançons del disc “Cuarto azul”.

Entren a la llista

Mama Dousha – Vitamina de l’amor
The Tyets – Tàndem

Surten de la llista

Kendrick Lamar i SZA – Luther (15 setmanes)
Miki Núñez – Pura vitamina (20 setmanes)

Aspirants

Calvin Harris feat. Clemenine Douglas – Blessings (7 setmanes)
Damiano David – Zombie lady (3 setmanes)
Figa Flawas – A la Freska (novetat)
Ceaxe – Aquest estiu el passo amb tu (novetat)

La Llista Nº 648

#ArtistaCançóSet.Var.
01Aitana6 de febrero8=
02Doctor Prats & La FúmigaExtraordinàriament normal12+1
03The TyetsSi ho deixéssim tot13-1
04Buhos, Els Catarres & Henry MendezNo és Miami6+6
05Alex WarrenOrdinary19=
06David Guetta & SiaBeautiful People15-2
07Miley CyrusEnd of the world13-1
08Ed SheeranAzizam13-1
09The Tyets & Juan MagánUn petonet11=
10Alfred García i Álvaro SolerEstrella5+2
11SombrUndressed7=
1231 FAMTossuda PT. 27+3
13SombrBack to friends11-5
14Sabrina CarpenterManchild3+10
15Benson BooneMystical Magical9+1
16Nil MolinerTu cuerpo en braille7+1
17Alex Warren & Jelly RollBloodline5+2
18Tommy CashEspresso Macchiato4+3
19Els CatarresLa fortuna16-5
20GinestàTot el que ens queda17-2
21Maroon 5 feat. LisaPriceless9-8
22Lola YoungMessy26-2
23Dani6ix & IzzkidMorena5+4
24Ed SheeranSapphire2+13
25La Ludwig BandMillor amb ell4+5
26Lady GagaAbracadabra21-3
27Damiano DavidBorn with a broken heart32-5
28Banda NeonEs busca catalanet3+7
29Lady Gaga & Bruno MarsDie With A Smile46=
30DoechiiAnxiety16-5
31Josep Montero & Rita PayésAnother sunny day4+5
32Damiano DavidNext summer14-4
33Oques GrassesSort de tu39-2
34The TyetsTàndem1🆕
35Rosé feat. Bruno MarsAPT.34-2
36Alfred GarciaT’estiu17-4
37Sexenni & Yung RajolaAvall lo paper2+3
38Mama DoushaVitamina de l’amor1🆕
39Stay Homas & Figa FlawasEspurna24-1
40Gracie AbramsThat’s so true33-1

- Publicitat -

Txell Lasheras presenta un pop mestís per ballar les penes amb llum i força

Per
Redacció
-

Amb una trajectòria marcada per la passió i la perseverança, la cantant i compositora Txell Lasheras es presenta aquest 2025 com una de les veus més personals i vibrants del panorama musical català. El seu projecte —que combina temes propis i versions— aposta per un estil de pop mestís que barreja rumba, rock, música llatinoamericana i pop, amb un objectiu clar: fer ballar tant les alegries com les penes.

Txell entén la música com un canal emocional i terapèutic, una manera de transformar les vivències en cançons que il·luminen i connecten. Des de petita, quan cantava amb el seu avi al menjador del Carrer Tallers de Barcelona, fins avui, ha convertit aquest vincle amb la música en una carrera compromesa i lluminosa. Com ella mateixa afirma: “Si m’acompanyes, et faig ballar les penes.”

Les seves últimes cançons, com “Maquillaje Oculto”, “Báilame las Penas” o “Blíster”, són una mostra d’aquesta proposta honesta i vitalista, amb influències d’artistes com Manu Chao, Amparanoia, Els Rodríguez, Macaco, Marc Anthony o Celia Cruz. Amb aquestes referències, Txell construeix un so propi, fresc i emocional que vol portar el públic a un estat de catarsi compartida.

El projecte de Txell Lasheras és també un crit a la llibertat emocional i a la festa com a espai de sanació. Una proposta que trenca etiquetes i connecta amb un públic divers, que busca sentir, moure’s i compartir des de la veritat. Amb l’energia de l’escenari i la calidesa de la proximitat, Txell es consolida com una artista que canta per resistir, estimar i celebrar.

Els seus temes es poden escoltar a Spotify, YouTube i les principals plataformes digitals, i es poden seguir les seves passes a través de les xarxes socials. Aquest 2025, tot apunta que el pop mestís i terapèutic de Txell Lasheras seguirà guanyant cors i escenaris.

Txell Lasheras presenta el seu EP ‘Báilame las penas’ al Festival Estiuejut de Verges L’artista calellenca Txell Lasheras actuarà el proper 25 de juliol de 2025 de 20 h a 22 h, dins el marc del Festival Estiuajut, amb un concert especial al Restaurant Maspí de Verges.

- Publicitat -

Koeman desafien l’estiu amb ‘Hivern’, una nova oda al pop feliç sense temporada

Per
Redacció
-

Koeman —format per Gerard Alcover i Emili Llamas— estrena “Hivern”, una nova cançó que s’allunya dels tòpics estiuencs per reivindicar que la felicitat no entén d’estacions. Amb el seu estil característic de “pop feliç”, Koeman proposen una reflexió ballable sobre viure el present, faci fred o calor.

“Hivern” trenca esquemes des del títol i des del primer compàs. Amb una producció moderna, una base rítmica vibrant i melodies lluminoses, el tema convida a gaudir de l’ara, sense importar si el termòmetre marca 3 o 30 graus. És una cançó d’estiu disfressada d’hivern, o potser a l’inrevés. Però sobretot, és una celebració del dia a dia.

Lleugerament emparentada amb l’univers líric de grups com Figa Flawas, The Tyets o Stay Homas, “Hivern” manté el segell inconfusible de Koeman: una mirada tendra i irònica sobre les emocions quotidianes, l’amor, les ganes de viure i el valor dels instants més simples. Tot plegat embolcallat per un pop electrònic càlid i cuidat.

La cançó ha estat creada íntegrament als Estudis Wembley, l’espai de producció propi del grup, i ha estat masteritzada per Víctor García (Ultramarinos), garantint una qualitat sonora impecable i fidel al so de la banda.

Amb aquest nou llançament, Koeman segueixen construint una trajectòria singular dins del panorama musical català. Després de temes com “Instants” o “Tu”, el duet consolida un estil que ja s’ha convertit en la banda sonora de molts moments reals i intensos. El seu pop feliç és capaç de capturar la bellesa de les coses petites i de fer ballar fins i tot quan fa fred.

 

- Publicitat -

Figa Flawas tornen amb “a la freSka”: una festa catàrtica d’ska i amor mal resolt

Per
Marc Clapés
-

Després d’un any gairebé en silenci, Figa Flawas tornen amb força i estil amb “a la freSka”, una nova cançó que fusiona reggae i ska per explorar l’amor no correspost, la dependència emocional i la resignació de quedar-se en una relació que ja no fa bé. Amb un to musical aparentment alegre i festiu, el duet de Valls construeix un relat emocionalment cru i honest, amb lletres plenes de metàfores punyents com “he matat les papallones acostant-me per voler tocar-les” i un final catàrtic que clama: “i si no m’estima, a cagar a la via”.

Lluny de ser només una balada pop, “a la freSka” és una peça en tres actes: comença amb una introducció delicada i íntima, transita cap a un reggae relaxat i enganxós i culmina amb un esclat d’ska intens, en què l’energia musical es transforma en alliberament emocional. És una cançó que balla sobre la ferida, que converteix el dolor en ritme i la resignació en festa.

L’homenatge a l’ska no s’acaba aquí. La portada del senzill està dissenyada per l’il·lustrador Txarly Brown, històricament vinculat a l’escena ska internacional i catalana, amb col·laboracions amb bandes com The Toasters, Skatalites, Prince Buster, Skatalà o Dr. Calypso. Aquest gest reforça el vincle emocional i estètic de la cançó amb una sonoritat molt arrelada al país.

La cançó ve acompanyada d’un videoclip dirigit per Liam D —col·laborador habitual del grup— i aquest divendres 11 de juliol s’estrenarà “Tot aquest espectacle”, un curt documental de deu minuts dirigit per Júlia Coldwell i escrit per Marc Sarrats. Amb humor i ironia, el film recrea l’escena fictícia en què Figa Flawas comuniquen a un segell discogràfic que la seva nova proposta musical és… un ska. Entre el repartiment trobem cares conegudes com Elisabet Casanoves, Jordi Rios, Cesc Casanoves, Lluis Gavaldà i Estel Ibars, així com cameos icònics de Luismi i Sergi “Xeriff” Monlleó (Dr. Calypso) i Xavi Cánovas (Discípulos de Otilia), referents d’un gènere que ha marcat generacions.

Amb “a la freSka”, Figa Flawas refermen la seva aposta per una música que toca el cor i fa moure els peus. Amb més de 70 milions de reproduccions a Spotify del seu disc La calçotada (Halley Records, 2024) i diversos discos d’or i platí, el duet s’ha convertit en un dels fenòmens més destacats de l’escena catalana recent. La seva cançó “La Marina sta morena”, amb gairebé 30 milions de reproduccions, va ser la més radiada de l’any passat a Catalunya.

Aquest 2025, Figa Flawas estan immersos en una gira amb gairebé setanta concerts arreu dels Països Catalans i Madrid, passant per escenaris tan destacats com el Canet Rock, Viña Rock, Share Festival, Telecogresca, Sound Isidro, Bigsound, Sons del Món, Arenal Sound o el Festival de Cap Roig.

- Publicitat -

Marala s’acomiada per sempre amb ‘PATRONA’

Per
Àlex Moral
-
Carles Bixquert

El grup Marala, format per Sandra Monfort, Selma Bruna i Clara Fiol estrena ‘PATRONA’, l’últim adeu a aquest projecte. Després d’anunciar la seva separació a principis de 2025, aquest estiu ens regalen el seu darrer llançament.

‘PATRONA’ és un pasdoble carregat d’humor i bellesa. En aquest single, el nom Marala ja no identifica el trio de veus femenines, ara es transforma en la Patrona de la Trinitat, una figura sagrada i estimada pel poble. Santa Marla és guapa i gloriosa, i la seva memòria serà difícil d’esborrar.

Pel seu últim ball han reunit a la banda de La Raboseta d’Otos i s’han rodejat del seu equip de confiança, el productor musical Toni Fort (PXLLT) i, al videoclip, petard i delicat de Dorm Studio i Enric Alepuz.

 

- Publicitat -

El Vida tanca el primer dia amb sorpresa i bona nota

Per
Marc Clapés
-

El Vida Festival és un d’aquells esdeveniments on hi has d’anar, perquè està cuidat al més mínim detall, però també per la ubicació, per la distribució dels diferents escenaris i per l’ambient que s’hi respira. Un festival cuidat i arreglat en el qual t’hi passeges amunt i avall i amb la sensació que a cada escenari trobaràs una proposta que et seduirà.

El motiu de pes per anar el primer dia al Vida era per veure el show que La Ludwig Band muntava, juntament amb una big band formada per altres músics, que van fer encara més enorme i espectacular la posada en escena habitual del grup. Perquè crec que ja podem dir que estem davant d’una de les formacions més bones a sobre un escenari. Ho he parlat amb alguns amics i crec el seu creixement serà brutal el proper any. Penso que encara han de rebentar-ho molt més del que ho estan fent. Tenen un públic molt fidel que canta a l’uníson totes les cançons del grup i celebren cada anada d’olla d’en Quim Carandell.
Ara mateix, amb molts pocs grups gaudeixo tant en directe com amb ells. Sobretot per poder escoltar tots els instruments en directe i deixar-me endur per aquesta banda que es palpa en cada concert la seva passió pel que està fent. Aprofitem que encara no toquen amb el pilot automàtic com altres formacions. Esperem que no passi mai però!

Parlant de bons directes, en Mama Dousha és un altre que a sobre l’escenari es transforma. Si les seves cançons ja són divertides i potents, en directe agafen una altra dimensió. Ben acompanyat per la Gigi Ros, l’Scotty i en Guillem Bautista, en Bruno també t’ho fa passar bé, ja sigui sense fer les xerrades que fa habitualment o més anant de cara barraca i presentar el màxim de temes possibles amb el temps que té.
Va aconseguir mobilitzar a la gent i que ballessin, en una tarda molt xafogosa, amenaçada de lluny per una tempesta que vam poder esquivar i que només va deixar un petit ruixat.

A la nit hi havia programat un concert sorpresa en un dels escenaris del Vida, que va resultar ser el dels vallencs Figa Flawas, que amb un set més minimalista que en els darrers concerts van fer ballar com mai a tot el públic que cada vegada anava augmentant més. La banda va aprofitar per estrenar el seu nou senzill ‘A la freSka’ que va fer embogir a tot el personal, fent olles i saltant com si no hi hagués demà.
Si una cosa no se’ls hi pot negar al grup és el seu esperit per divertir al personal, amb unes cançons que són un gran èxit i que porten la festa assegurada.

Un dels “problemes” dels festivals és el moment que has d’escollir si anar a veure a uns o a uns altres, que actuen al mateix horari. Ahir em vaig quedar sense veure en Xicu, que pel que em van dir varis músics que em vaig trobar va fer un molt bon directe. Tampoc vaig poder veure Ouineta o la Mushka, però per sort totes dues les havia vist feia pocs dies al Festival Ítaca de l’Estartit. Al final has de triar el que fa més dies que no veus o el que et ve més de gust en aquella nit.

I a mi em venia de gust veure Royel Otis. Quin descobriment! De fet fa ja algun temps que els escolto i més recentment m’he aficionat molt al senzill ‘car’, o sigui que la possibilitat de veure’ls en directe va ser tota una alegria. No em van decebre gens i si no hagués estat per un borratxo que corria per la zona incomodant a tota la gent segurament hauria estat molt més rodó.

Al final i amb un 5% de bateria vaig decidir posar punt final a la meva experiència d’enguany al Vida amb la clara seguretat que l’any vinent hi tornaria, perquè quan trobes un espai segur on gaudir de bona música en directe no ho pots deixar escapar.

- Publicitat -

IN SILICO torna amb força amb “Seguim navegant”, un nou EP més elèctric, reivindicatiu i contundent

Per
Redacció
-

El projecte musical IN SILICO, nascut a Lleida, estrena aquest divendres 4 de juliol de 2025 el seu segon treball discogràfic: Seguim navegant. Més d’un any després de la bona acollida del seu primer EP, Avís als navegants, la banda presenta ara un nou conjunt de cançons que aposta per un so més potent i una actitud més crítica i combativa.

El trio format per Edu Garcia (veu i lletrista), Benjamí Felip (productor principal) i Gerard Salvia (productor i enginyer de so), ha optat per una producció més electrònica i enèrgica, amb guitarres més presents i una càrrega lírica que reflecteix el malestar col·lectiu amb el món actual.

El nou EP inclou sis temes en català i una cançó en anglès titulada «Waiting for Another», i busca consolidar l’estil propi del grup tot eixamplant el seu missatge i connectant amb un públic més ampli. La part visual torna a comptar amb la col·laboració dels videògrafs Ferran Blanch, Josep Bergés i Lara Álves, mentre que l’art gràfic ha estat, de nou, a càrrec de Maria Blanch.

Amb Seguim navegant, IN SILICO vol sacsejar consciències i reafirmar la seva identitat com a projecte musical compromès, inquiet i fidel a una estètica i sonoritat pròpia.

- Publicitat -
1...131415...1.424Pàgina 14 de 1.424
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Primera Fila
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...

Les 40 cançons catalanes més populars de la llista

Les 10 cançons més populars d’Oques Grasses

© Primera Fila, 2025 | Tots els drets reservats
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.

Gràcies a  GDPR Cookie Compliance