He perdut el compte de les vegades que he vist en directe Els Amics de les Arts, però és un d’aquells grups que mai em cansen, que cada cop que els he de veure estic feliç perquè sé que m’ho passaré bé.
No ha estat una excepció el que s’ha viscut aquest 2 de maig en la primera de les dues sessions que el grup oferia a les Escales de la Catedral de Girona, en el marc del Festival Strenes. Enguany, amb la gira de 20 anys d’Amics i amb una posada en escena sòbria i amb més músics a sobre de l’escenari que encara fan més gran aquesta celebració. Als habituals Pol Cruells i Ramon Aragall, ara s’hi suma un trio femení de vents que encara fan més grans les cançons del trio.
Girona és casa i el grup bromejava a l’inici del concert que veien moltes cares conegudes. També ens han avançat que treballen en un nou disc per al 2027 i que aquell emplaçament on ens trobàvem tindria alguna cosa a veure amb el treball. Estarem atents!
Un inici enèrgic, ple de colors i sense treva amb ‘Ja no ens passa’; ‘El seu gran hit’; ‘Les coses’; i ‘La nit sembla que serà nostra’.
El grup té la capacitat de connectar amb el públic, tant amb les cançons com amb la paraula, un fet que no és a l’abast de qualsevol. De ben segur que és un dels motius per sumar 20 anys d’èxits i de complicitat amb els qui religiosament van a tots els concerts de la banda. De fet, els dos de Girona es van exhaurir en molt poques hores.
I és que, tot i que aquesta vegada no presentaven nou disc, la il·lusió de veure tres persones que semblen amics teus s’ha convertit en una cita que sempre esperes guardar a la teva agenda i tornar a gaudir d’unes cançons que t’han acompanyat els darrers 20 anys de la teva vida.
Personalment, m’he emocionat amb ‘Tots els homes d’Escòcia’, un tema que mai em canso d’escoltar i que sempre em remou. També amb ‘El matrimoni Arnolfini’ o amb ‘No ho entens’. Cadascuna de les cançons que han sonat m’ha transportat a un moment diferent de la meva vida o m’ha recordat a una persona. I és que, com he dit abans, he viscut ja molts concerts del grup i no en recordo cap amb el qual sortís desencantat. Presentessin disc nou o celebressin que seguíem vius en plena pandèmia, el grup ho ha donat tot per fer-nos la vida millor durant l’estona que pujaven a l’escenari.
La gira de 20 anys també ens regala moments divertits, com la recuperació fugaç de temes que potser algú espera escoltar i no acaben d’aparèixer mai als repertoris: ‘Mars i muntanyes’, ‘Bed & Breakfast’, ‘A vegades’, ‘Les meves ex i tu’, ‘Tren Transsiberià’ o ‘Armengol’ són només alguns exemples de cançons que els que fa més que segueixen/seguim el grup ens agrada rememorar.
També han afegit un apartat “Cocktails & Dreams” on continuen recordant temes mítics del grup, però també canten temes que els hauria encantat crear com el ‘Bona nit’ d’Els Pets.
El grup, sempre que pot, ens regala moments que guardem per sempre, com quan han baixat de l’escenari i han anat pujant per les escales de la Catedral mentre cantaven ‘Apunto Shakespeare’. Moment de treure el mòbil i immortalitzar-lo, qui sap si per enviar-ho a algú i fer-li venir enveja o per compartir-ho a les xarxes. També hi havia qui mirava el moment a través dels ulls i sense mirar una pantalla.
La recta final de la celebració ha estat apoteòsica amb ‘4-3-3’, ‘Louisiana o els camps de cotó’ i ‘Jean-Luc’. I, per acomiadar-se i fer botar a tot el públic, encara hi ha hagut temps per ballar al ritme de ‘Semblava que fossis tu’. Un final perfecte per a una gran celebració amb uns amics que ja fa 20 anys que t’acompanyen. I els que queden…
View this post on Instagram
