Després de la publicació de “Paco Deluxe” l’octubre de l’any passat, Triquell va donar el tret de sortida a la gira de presentació amb el primer concert divendres a la Sala Apolo. El treball ha generat molta conversa i ha despertat un gran interès, amb un públic que arribava amb ganes de descobrir què havia preparat l’artista per al directe.
Eren dos quarts de nou quan les llums es van apagar i l’escenari va quedar il·luminat per tonalitats blaves. De fons sonava ‘Perfect Day’, una introducció que ja deixava entreveure que el concert seria un esdeveniment difícil d’oblidar. Spoiler: i així va ser.
De cop, els colors van canviar a vermells i negres, les tonalitats del nou àlbum, i va aparèixer Triquell amb una cervesa a la mà, unes ulleres de mosca i la seva banda per interpretar ‘Em torno boig’. L’energia va ser immediata: en pocs segons, el públic ja estava completament entregat. Va continuar amb ‘Apocalipsi’ i, a partir d’aquí, la connexió amb la gent va ser constant. El barceloní no va parar d’adreçar-se als assistents, convertint el concert en una conversa constant amb ells.
Des del primer moment es notava l’emoció del cantant per poder presentar finalment el projecte en directe i veure com el públic havia connectat amb aquest nou univers musical. Cesc va construir el concert com una pujada constant d’intensitat, portant l’Apolo cap a un clímax col·lectiu que acabaria esclatant al tram final del l’esdeveniment.
També hi va haver espai per a la calma. La primera baixada d’intensitat va arribar amb ‘Masover’, que va transformar l’Apolo en un espai íntim i gairebé hipnòtic. Amb una interpretació fràgil però precisa, Triquell va demostrar la seva versatilitat, passant d’una potència desbordada a un registre completament contingut. Els aguts del tema van captivar la sala, deixant-la en silenci absolut, immersa en una atmosfera gairebé suspesa.
Un dels moments més esperats de la nit eren les col·laboracions, i els convidats van estar a l’altura. Maria Jaume va aparèixer a ‘No estic per mi’, demostrant una química evident amb Triquell sobre l’escenari. També hi van participar Vernat a ‘Aliviat’, Xicu a ‘Incendi’ —amb qui el cantant es va fer un petó final que va fer esclatar el públic—, Vennus a ‘L’espai que et crema’ i Gerard Quintana a ‘Basura’.
La catarsi final va arribar amb ‘Laberint’, on l’artista va tornar a demostrar la seva potència vocal i la seva capacitat per emocionar. Va ser un final intens, d’aquells que deixen el públic en silenci uns segons abans de reaccionar. Després, amb ‘Jugular’ i ‘Ghabbo’, la sala va arribar al clímax final, enmig d’una eufòria col·lectiva impossible de contenir
Però Triquell no podia acabar el directe a dalt de l’escenari: necessitava baixar i vibrar amb la gent que havia omplert l’Apolo. Va saltar cap a la pista i va tancar el concert entre els assistents, en una última escena de crits, salts i una energia completament desbordada.
L’espectacle va acabar, però la sensació va continuar molt després de l’últim tema. Triquell havia convertit l’Apolo en una experiència grupal intensa, fent embogir el públic i deixant aquella inevitable ressaca emocional pròpia dels grans directes.
