Mai saps quan faràs una entrevista i t’ho passaràs molt bé. Totes les encaro amb la mateixa alegria i com un full en blanc, sense guió, sense saber quines sorpreses em depararà la conversa amb l’altra persona i a vegades van molt bé, altres són pur tràmit i algunes altres no voldries que mai s’acabessin.
La dels Muniats és la darrera opció. L’hem acabat perquè tenia un 4% de bateria al mòbil i en qualsevol moment es podia deixar de gravar, però ha estat com estar amb 4 amics al bar prenent quelcom i parlant de música i de la vida. Mai abans els havia vist ni havia parlat amb ells, però ha estat com quan t’enamores a primera vista d’algú. No saps perquè però hi ha una química i no vols deixar d’estar amb aquella gent.
El titular de la publicació és d’un dels moments de l’entrevista, però podríem haver posar qualsevol de les frases lapidàries que s’han dit.
El mateix m’ha passat amb el seu disc “Suau”, el motiu pel qual m’havia trobat amb ells. S’ha intentat parlar-ne però ha estat complicat. Molts imputs, moltes distraccions i sobretot molta complicitat.
Escolteu el seu disc. Les lletres m’han fascinat i el seu estil musical amb una mescla de jazz, blues i funky m’ha deixat sense paraules. Aneu a veure’ls en directe. Seguiu-los allà on vagin. A Primera Fila ja ens tenen guanyats. I per molts més anys i entrevistes amb ells.



