Yung Rajola ha publicat “El món no està fet per als romàntics”, el seu tercer treball discogràfic i el tancament d’una trilogia conceptual iniciada amb “COR TRENCAT” i continuada amb “Peter Pan”. Després d’haver retratat la incertesa juvenil i el pas dels vint als trenta als seus anteriors projectes, el músic lleidatà presenta ara un disc que funciona com a síntesi definitiva dels conflictes vitals que han marcat aquesta etapa creativa.
El nou àlbum defensa que mantenir-se fidel a allò que un és, persistir en l’estima i continuar perseguint els propis somnis s’ha convertit en una forma de resistència dins d’un món que sovint no deixa espai per a les sensibilitats més fràgils o idealistes. L’amor és el gran fil conductor del disc, entès no només des de la perspectiva romàntica, sinó també com a amor pels records, pels somnis, pel planeta, pels errors i per la pròpia identitat.
Produït per Pep Saula de Sexenni, “El món no està fet per als romàntics” amplia el llenguatge sonor de Yung Rajola i combina pop urbà, rap, electrònica i sensibilitat d’autor amb una lírica directa, irònica i emocional. El resultat és un treball heterogeni però cohesionat, capaç de passar de la introspecció a la crítica social o de la confessió íntima a l’himne vitalista.
El disc també posa el focus en la nova escena musical de Ponent amb cinc col·laboracions lleidatanes de sis possibles. Hi participen Sexenni, Selva Nua, D. Mos, Marc Vi i Abril, mentre que la presència de la Black Music Big Band aporta l’única col·laboració de fora de Lleida.
Entre les cançons destacades hi ha ‘Addicte a la serotonina’, un cant a l’evasió sana i a la necessitat de trencar la rutina; ‘Somiatruites’, amb ritmes de batxata i una història d’enamorament fugaç; o ‘Famós Català’, tercera col·laboració amb Sexenni que ironitza sobre la fama dins del panorama musical català i la precarietat de molts artistes.
També sobresurten ‘Cowboy de mitjanit’, que retrata l’arribada d’un artista de comarques a Barcelona perseguint el seu somni musical, i ‘GREMLIN’, una peça introspectiva sobre els excessos i la lluita contra els dimonis interiors. El disc es tanca amb ‘Quan tot vagi malament…’, una cançó acústica compartida amb Joana Jové de Selva Nua que reflexiona sobre l’amor, la memòria i la por de perdre allò que un ha estimat.
