Hem parlat amb en Xicu que ens ha presentat el seu nou EP “22” amb una sonoritat diferent respecte al seu últim disc “Blau”.
Ens ha explicat que tot i que continua parlant de l’amor, els temes són més recents i així és com ho ha sentit quan els ha creat. També ens ha dit que és molt exigent amb la seva pròpia música, que de 1000 proves que fa potser una és el so que vol i tira per allà. De moment no té en ment altres discs, però va treballant incansablement.
També està produint algunes cançons del nou disc de Ginestà.
I aquest dijous presenta disc en directe a Laut, abans d’actuar també al Vida Festival.
Foo Fighters han confirmat que Josh Freese és oficialment el nou bateria del grup, agafant el relleu al desaparegut Taylor Hawkins.
La banda ho va anunciar a través d’un esdeveniment en streaming, on el grup va interpretar ‘All my life’.
Josh Freese és conegut per col·laborar en discs de Bruce Springsteen, Sting, Lana del Rey o M83. També va formar part de grups com Guns’n’Roses, A Perfect Circle, Devo, The Offspring o Nine Inch Nails.
Aquest proper dimecres serà el dia que el grup oferirà el seu primer concert amb la nova banda. Posteriorment oferiran un parell de concerts al continent europeu, que serviran per presentar “But Here We Are”, el disc que arribarà el 2 de juny.
Thanks for joining us. It will be streaming on @Veeps for 72 hours on demand if you missed it: https://t.co/hzz5G9mOKy
Milky Chance – Living in a haze (5 setmanes)
Stay Homas – The only one (4 setmanes)
Lewis Capaldi – Wish you the best (4 setmanes)
Harry Styles – Satellite (3 setmanes)
Maroon 5 – Middle ground (novetat)
Els Catarres – Cor (novetat)
Imagine Dragons – Waves (novetat)
Les Montses – Alcem les copes (novetat)
Rigoberta Bandini – Miami Beach (novetat)
Andy Rourke, baixista i membre fundador de la mítica banda de rock alternatiu britànica The Smiths, ha mort aquesta matinada als 59 anys. Segons ha informat el seu excompany i guitarrista de la banda Johnny Marr, qui ha fet pública la notícia, la causa de la mort ha estat un càncer de pàncrees.
It is with deep sadness that we announce the passing of Andy Rourke after a lengthy illness with pancreatic cancer.
Andy will be remembered as a kind and beautiful soul by those who knew him and as a supremely gifted musician by music fans.
We request privacy at this sad time pic.twitter.com/KNehQxXoFz
Marr recorda a Instagram alguns moments de la seva amistat amb el baixista: “l’Andy i jo passàvem tot el temps estudiant música, divertint-nos i treballant per convertir-nos en els millors músics que poguéssim arribar a ser”, i els passos previs que el van dur a convertir-se en un delsbaixistes més estimats d’Anglaterra: “i va ser en aquells discos dels Smiths que l’Andy va reinventar el que és ser baixista”. Marr tanca la dedicatòria acomiadant-se del seu amic, no abans de reconèixer-lo com a una gran persona.
El so del baix d’Andy Rourke, present a totes les gravacions dels Smiths i a les primeres composicions de Morrissey en solitari, va ser molt característic tant en l’àmbit sonor; tocava amb el to al màxim i utilitzant una pua, cosa que facilitava el seu enteniment en sonar tot el conjunt instrumental, com en l’àmbit compositiu, aportant-hi un groove considerablement melòdic proporcionant dinamisme i moviment a les melancòliques composicions de la banda.
A més, Rourke va col·laborar, també, amb grans noms de la música com Sinéad O’Connor,The Pretenders, Killing Joke i el cantautor britànic Badly Drawn Boy, va compondre la música de “Yes, I am Blind”, “Girl, Least Likely To” i “Get Off The Stage”, de la discografia de Morrissey i va formar part del grup de rock modern Freebass, constituït originalment per Andy Rourke, els baixistes Peter Hook, de Joy Divison i Mani, de The Sone Roses i el cantant Gary Briggs, de Heaven.
El panorama musical català compta amb l’eclosió d’una nova banda: Abril. Aquesta formació lleidatana es presenta amb una cançó que ja és tot una declaració d’intencions: “Esclat”. Tal i com descriu la banda, el tema ens proposa viatjar a allà “on guardem tan curosament aquells moments que mai havien de fer-se realitat”. On es guarden cançons com aquesta. Segons expliquen, la peça “va creixent des del fons fins a absorbir-te del tot”, com els sentiments que expressa. Com aquest projecte musical, que ara justament, esclata.
Una cançó pop amb una cuidada melodia i lletra que et transporta des de la primera nota a un viatge musical exquisit. La banda està encapçalada per l’Abril Pinyol i es va formar a Lleida el 2022. Cantant, músic, i també actriu, és l’autora d’unes cançons que defineixen com pop alternatiu, que tenen com a base les guitarres, però amb arranjaments molt cuidats que inclouen vents, corda i un protagonisme especial de les segones veus. Amb lletres introspectives en català i anglès.
A l’escenari, a l’Abril Pinyol a la veu, guitarra i ukelele, l’acompanyaran Miquel Allué (Eira) a les guitarres i Ramon Gallart al baix, responsables també dels arranjaments; Roger Mangues, a la bateria, i Xènia Pérez i Pau Samper, als vents.
Aquesta primera cançó és un avançament de l’àlbum que està confeccionant aquesta banda i que s’anomenarà “Catorze”.
Com cada divendres recopilem els principals llançaments discogràfics perquè els escolteu tantes vegades com us vingui de gust.
Aquesta vegada amb treballs de Kesha, Lewis Capaldi, Sufjan Stevens, Paul Simon, Yes o Nicki Nicole. A casa nostra publiquen disc Xicu, Maluks oClàudia Xiva.
Aquest divendres ens ha portat una nova cançó de Bad Bunny anomenada ‘Where she goes’, que tot i el títol en anglès, no està cantada en aquest idioma.
El videoclip que acompanya la cançó transporta l’artista fins al desert de Califòrnia, on apareixen estrelles invitades com Frank Ocean, Dominic Fike o Lil Uzi Vert entre altres.
En el vídeo apareix un cartell amb el títol de “Nadie sabe“, qui sap si el títol d’un nou disc.
De moment l’artista continua triomfant a tot el món amb les seves cançons o amb col·laboracions com les de Grupo Frontera.
Dos anys després de la publicació de “Jordi”, Maroon 5 passen pàgina a aquell capítol i ja comencen a promocionar el seu vuitè disc. Ho fan amb l’estrena de ‘Middle Ground‘ una cançó que s’estrenarà en directe el dia 23 durant el programa The Voice, precisament el mateix dia que el grup presentarà el videoclip de la peça.
La banda actuarà el proper 16 de juny al Palau Sant Jordi, on potser serà una de les escollides per sonar en directe.
Ha estat aquest divendres quan ha arribat ‘Miami Beach‘ una nova i positiva cançó de la cantant catalana que de ben segur farà les delícies de la seva massa de fans.
Una lletra on diu coses com: “voy a Miami Beach, busco dónde está el Ritz, pero no encuentro nada” o “soy una 90s bitch, adoro a Britney Spears, ando desubicada“.
L’artista ja va explicar que publicaria un nou senzill abans de l’estiu i ja avançava que inclouria una menció a Britney Spears.
Aquesta propera tardor, Paula Valls torna a l’escena discogràfica després d’un temps sense publicar material nou, i ho fa amb un nou disc, nova imatge i nova sonoritat!
Per fer l’espera menys llarga s’acaba de presentar el primer senzill “És estrany”. Una cançó lluminosa i desenfadada, tot i semblar optimista, també amaga un rerefons amarg.
Produïda per Dani Ferrer (Love of Lesbian) i Guillem Callejón (Ramón Mirabet, Anna Roig…), gravada a l’estudi Gravacions Silvestres per Adrià Serrano, mesclada per Joel Condal i masterizada per Angel Medina.
New George inicia la primavera amb un nou senzill carregat de llum i amb olor a sorra, aigua, benzina i cervesa ben freda: ‘MaiMai’! Una cançó que s’ha cuinat a foc lent, com els plats de la iaia, i confirmem que ha valgut la pena. No és pas una cançó genèrica d’estiu, com ja és marca de la casa, a New George no li agraden els convencionalismes. ‘MaiMai’ és un cant a la vida, a llençar-se a la piscina, a no dir “MAI” a res per por. Una oda a treure’ns la careta del “què diran” i ser nosaltres mateixos. A fer l’amor, a riure i a fer l’idiota.
Què tenen en comú un Supermirafiori, una piscina de boles, la platja de matinada o una llanxa passejant pel Maresme? Aquesta és la “llaminadura” visual que ens proporciona New George en aquest nou videoclip que acompanya ‘MaiMai’.
Després de la publicació del seu primer llarga durada, ‘BLAU’, Xicu torna amb noves cançons.
Amb estils que passen pel trap, pop, hyperpop i synth pop, arriba ‘22’, un EP amb una sonoritat molt més radical a tots els treballs anteriors. Són quatre cançons on l’energia i la potència dels greus manen al 100%. Dins aquest frenetisme, però, s’hi poden trobar petits matisos i moments de calma que fan que les parts potents guanyin encara més protagonisme. Així com en treballs anteriors manaven la dinàmica i el minimalisme, en aquest treball es trenca completament amb això i manen les repeticions infinites de seccions o frases i els beats en loop constant.
‘22’ tracta també l’amor com a protagonista, des d’aquell amor “perfecte” i “idíl·lic”, com també les reflexions sobre com et pot destruir tot allò al que ens aferrem, i els racons tòxics i obsessius als quals podem arribar per “amor”.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
