Aitana estrena ‘Las Babys’

La catalana Aitana acaba de presentar ‘Las Babys’ la seva festiva proposta que dona el relleu a ‘Los Angeles’ i que és una clara aposta per ser una de les cançons que més s’escoltin els propers mesos.

Agafant la base del mític tema de Whigfield ‘Saturday Night’, la de Corbera li dona la volta i el seu toc personal en aquesta nova aventura.

- Publicitat -

Entrevista a Jordi Basté: “No es pot anar amb por. Molts polítics van amb el fre de mà posat i és avorridíssim entrevistar-los”

Aquesta setmana hem anat fins a RAC1 per parlar amb Jordi Basté el presentador d’El Món a RAC1, el programa que lidera la ràdio d’aquest país des de fa una colla d’anys.

En Basté és un home molt ocupat i no acostuma a concedir entrevistes a mitjans de comunicació, encara menys quan no ha de fer promo d’algun llibre o programa que hagi de presentar. Per tant abans de res ens sentim molt feliços de la conversa que hem mantingut amb el periodista.

Després de 6 hores d’antena hem parlat del seu futur, de les il·lusions que té, de com porta això de presentar el programa líder, de les entrevistes que realitza. Hem volgut saber com afronta quan algun polític li menteix a la cara. Ens ha dit que molts d’ells van amb por i amb el fre de mà posat i al final no diuen res i és molt avorrit parlar amb ells i elles.

També ens ha explicat el moment que la xarxa havia dit que l’havien matat i que havien trobat el seu cadàver. I és no sempre se’n fa un bon ús de xarxes socials com Twitter. Explica que a vegades contesta a algun dels trols o usuaris que només tenen discurs d’odi, però que prefereix no fer-ho.

Hem parlat del seu pas pel programa de TV3 Nexes, al costat de Mònica Terribas. Explica que no va funcionar i que ell en té bona part de culpa, així com de la dura competència que hi havia llavors.

Per acabar també ha comentat que està treballant en un nou llibre, tot està molt embrionari i aquest estiu espera poder continuar amb aquesta nova aventura editorial.

A continuació aquesta nova entrevista A Primera Fila. Volem agrair a Jordi Ramos la seva amabilitat i a Jordi Basté per concedir-nos una entrevista, quan com hem comentat anteriorment és un fet molt poc habitual i reservat únicament a estudiants.

- Publicitat -

Roger Berruezo s’estrena en solitari amb ‘Tornar a volar junts’

Es la primera vegada que l´actor Roger Berruezo, enregistra una cançó inèdita i original , pensada exclusivament per a ell, que interpreta com a cantant en solitari. La cançó “Tornar a volar junts” (Fanatik Music segell català de Blanco & Negro Music) està composta pel cantant, músic i productor Miquel Abras, guanyador del Premi Carles Sabater (2004) i Premi Disc Català de l’any (2008). Ell ha estat l’encarregat d´escriure la música i la lletra amb la producció musical d’Oto Beats.

La cançó i el seu videoclip ja estan disponibles a les plataformes digitals. El videoclip es va enregistrar el mes de maig a l’embassament de Sau i compte amb unes impressionants imatges aèries del pantà mai vistes, a causa del període de sequera. El contacte amb la natura en aquest paratge únic, aporta una èpica i una profunditat molt especial a la peça musical.

“Tinc moltes ganes i em fa molta il·lusió presentar aquest senzill que parla del somni o desig de tenir una segona oportunitat per reviure moments únics i compartir‐los” declara el propi Roger Berruezo sobre “Tornar a volar junts”.

Actualment Roger Berruezo és una de les figures més destacades del teatre musical tant a Catalunya com a Espanya, i recentment ha rebut el Premi Teatremusical.cat a millor intèrpret en un rol masculí, per la seva interpretació de Robert a “Company”. En teatre ha protagonitzat molts espectacles musicals destacant el paper de Saïd a “Mar i cel” de Dagoll Dagom (2014), Robert a “Company” dirigit per Antonio Banderas (2021) o “Pretty Woman”, el musical sota la direcció de Carline Brouwer (2022) que ha estat més mesos en cartell de la temporada teatral 2022‐23. Al cinema i a la televisió l’hem pogut veure protagonitzant Acacias38 ( Tve 2015‐2016) o en l’èxit de Netflix; Machos Alfa (2022).

- Publicitat -

Oxigen avancen el seu debut amb ’43’

Foto: @yan_visuals

Després de dos anys recorrent els escenaris amb més de 40 concerts, Oxigen prepara l’estrena del seu primer disc. La banda està formada per joves de 16 i 17 anys que tenen una gran passió: la música!

Volen representar els joves en la música catalana, explicant a les seves cançons el dia a dia de la gent de la seva edat. En els seus concerts podem gaudir d’un directe enèrgic amb cançons amb molt de ritme i d’altres amb un toc més nostàlgic, combinant temes propis i algunes versions.

La banda estrena el seu primer senzill ’43’, que fa vibrar amb la seva sonoritat festiva i la seva lletra desenfadada. La cançó ens parla d’una nit plena de promeses, on els problemes no tenen lloc i només volem gaudir del moment. Els ritmes electrònics ens fan ballar mentre la lletra ens recorda les nits d’estiu que vivim cada any, amb els amics i amigues. Amb 43, el grup trenca amb l’estil que havia tingut fins al moment, obrint les portes a l’electrònica, però conservant l’essència orgànica que els caracteritza. Incorpora per primer cop una secció de vents que interpreta una frase molt ballable que se’t queda dins del cap.

 

- Publicitat -

Novetats de la setmana: Foo Fighters, Noel Gallagher, Avenged Sevenfold, Rufus Wainwright

La primera setmana de juny ens ha portat el nou disc de Foo Fighters, el primer sense Taylor Hawkins. També “Noel Gallagher’s High Flying Birds” el quart treball de Noel Gallagher, el primer en sis anys.

Avenged Sevenfold també han trencat un llarg silenci amb “Life is but a dream…”, mentre que Rufus Waiwright ha presentat “Folkocracy”. Sophie Ellis-Bextor ha presentat “HANA”, Metro Boomin ha posat música a la banda sonora de Spiderman. Jake Shears de Scissor Sisters ha estrenat en solitari el disc “Last man dancing”; Bob Dylan ha presentat el directe “Shadow kingdom”; Ben Harper “Wide open light” i finalment Nil Moliner ens ha mostrat el seu EP “Mezcalito” format per sis cançons.

A casa nostra tenim els llançaments de Beals the Band o de Núria López.






- Publicitat -

Rosalía, Calvin Harris o St Vincent ofereixen bons shows per acabar el Primavera Sound 2023

Foto: Sharon Lopez

La jornada de dissabte va estar marcada per dos dels plats forts del cartell d’enguany: Rosalía i Calvin Harris, que van aplegar una gran quantitat de públic als escenaris principals, en dos dels concerts més mainstream que et podies trobar a la jornada de dissabte.

ROSALÍA

La catalana va oferir un directe de poc més de 60 minuts on va fer un bon repàs del seu disc “Motomami”, ple de balls i amb unes paraules en català on explicava com se’n recorda de la seva terra i de la seva gent. També va tenir un especial record pel seu avi Jaume, just abans de deixar-nos sense paraules amb una preciosa versió de ‘Héroes’, d’Enrique Iglesias.

L’anècdota divertida del concert va ser quan l’artista estava al piano interpretant ‘Hentai’, va parar l’actuació ja que moltes persones es queixaven de com de malament s’escoltava a la catalana, de fet els seus discursos en català costava d’entendre’ls a causa del poc volum que arribava, i això que estava situat a poca distància de l’escenari.

Veure a Rosalía en directe és una d’aquelles coses que s’hauria de fer almenys un cop a la vida. Et poden agradar més o menys les seves cançons, però un concert seu és tota una experiència. Jo em vaig enamorar d’ella gràcies a un concert que va fer al Primavera Sound el 2019. Des de llavors que m’he tornat un incondicional de l’artista.

CALVIN HARRIS

Abans de Rosalía vaig tenir un dels grans dilemes d’aquesta edició, si anar a veure als italians Maneskin o veure el show de Calvin Harris. Amb el dj sabia perfectament el que em trobaria, mentre que amb els italians no. Potser em vaig equivocar, perquè com a gran amant del rock segur que m’ho hauria passat bé amb els autors de ‘Supermodel’, però veient les dificultats que hi havia per anar d’uns escenaris als altres per la quantitat de gent que hi havia, vaig preferir veure en Calvin i després desplaçar-me a l’escenari del costat i veure la Rosalía.

Com he dit abans, cap sorpresa amb Calvin Harris. Semblava un karaoke, amb la gent cantant les seves radiofòniques cançons, amb flames, fum, llums, projeccions…però tot i així va ser divertit. No ens enganyarem si diem que és un dels productors amb més números 1. No hi van faltar temes com ‘One kiss’, ‘I need your love’, ‘Feel so close’, ‘Blame’, ‘We found love’ o el seu darrer número 1 ‘Miracle’.

Va ser una bona festa abans de donar pas a la Rosalía, però encara dins meu em remou alguna cosa de pensar que amb Maneskin hauria gaudit més.

THE WAR ON DRUGS

Un dels concerts que més ganes tenia de veure aquest dissabte va ser el dels nord-americans The War on Drugs. L’any passat vaig gaudir del seu directe al Mad Cool i ja em van deixar sense paraules. La seva manera d’entendre la música, la seva posada en escena, unes cançons que t’atrapen, llargues però contundents, intenses i profundes a parts iguals.

Vaig poder comprovar com no només jo tenia ganes de veure’ls i és que l’escenari Amazon congregava una quantitat enorme de persones que volien gaudir de temes com ‘Pain’, ‘I Don’t Wanna Wait’, ‘Under the Pressure’ o ‘I Don’t Live Here Anymore’ que va servir per tancar el seu impecable concert.

ST. VINCENT

Un altre dels molt bons concerts que es van viure aquest dissabte va ser el de St. Vincent. Era la primera vegada que la veia en directe i em va deixar impressionat per les seves taules a sobre l’escenari, per dominar d’aquesta manera els tempos, per seduir d’aquesta manera que ella sap al públic, per trobar moments per baixar i apropar-se als seus.

Les seves cançons atrapen, especialment celebrades van ser ‘New York’ i ‘Los Ageless’, però què dir de ‘Fast Slow Disco’?

Tal com va passar el 2019 amb Rosalía, l’artista ha guanyat un nou seguidor des d’ahir mateix. Per molts més festivals junts!

HOLLY HUMBERTSONE, MY MORNING JACKET I GALGO LENTO

Durant la tarda vaig anar-me movent per diferents escenaris, descobrint grups, veient trossos de concerts, com per exemple el de Holly Humberstone, una artista que li tenia moltes ganes i les expectatives que tenia no van ser infundades, tot el contrari, em va enamorar la seva veu, el seu directe, la seva forma d’entendre la música. No en va, és una de les noves veus més ben considerades al Regne Unit. Per alguna cosa serà.

My Morning Jacket no em van entusiasmar, no tot podia ser perfecte, també hi ha d’haver decepcions! Els hi tenia ganes eh, havia escoltat alguns temes que m’havien agradat, però un cop en directe em van deixar bastant fred i vaig marxar després de la tercera cançó. Si tornen els hi donaré una nova oportunitat!

Galgo Lento va tornar a portar-nos el català al Primavera Sound, un fet molt aïllat, tot i el gran moment que viu l’escena musical del país, amb propostes com The Tyets o Figa Flawas, que perfectament haurien pogut tenir cabuda en algun escenari.

Precisament un dels companys de viatge de la discogràfica dels Tyets, els grans amics de Luup, era la proposta de Galgo Lento. En Martí ens va presentar el seu darrer disc “Martinet”, amb un públic fidel que la major part s’havia el que anava a veure i que evidentment va gaudir amb les cançons que en Martí i la seva fabulosa banda anaven oferint.

Galgo Lento és una d’aquelles noves formacions que cal seguir de molt a prop. De moment ja poden dir que han tocat al Primavera Sound, un fet que no tothom pot dir en aquest país. Per alguna cosa serà que fessin acte de presència i deixessin tantes bones sensacions.

293.000 PERSONES ASSISTEIXEN

El Primavera Sound ha tancat l’edició de Barcelona (a falta del Brunch d’aquesta tarda) amb més de 293.000 persones, amb gran èxit dels nous escenaris i ubicacions, amb unes 193.000 persones que van passar pel Parc del Fòrum per gaudir de tots els concerts programats.

Ara és el torn de Madrid i de Lisboa. Per Barcelona ja hi ha dates pel 2024, serà del 30 de maig a l’1 de juny, tancant així els possibles rumors que el festival marxarà de Barcelona.

- Publicitat -

Depeche Mode, Kendrick Lamar o Bad Religion triomfen el divendres al Primavera Sound

Foto: Èric Pàmies

El divendres ens ha portat plats forts com els mítics Depeche Mode, la potencia dels Bad Religion, la passió i fúria de Kendrick Lamar o el talent i delicadesa de Christine and the Queens. Tot i això al moment d’escriure aquesta crònica sense cap mena de dubte que el més comentat és el petit incendi que hi ha hagut durant l’actuació de Skrillex.

SKRILLEX

Quan amb prou feines feien 5 minuts que havia començat el seu show, una tela que cobria un focus per evitar que es mullés amb la pluja, s’ha incendiat. Els equips de seguretat han apagat les flames i no s’han hagut de lamentar danys, però el concert s’ha interromput durant una bona estona.

KENDRICK LAMAR

Abans que això passés, en aquell mateix escenari s’ha pogut viure l’explosió i passió de Kendrick Lamar, en un dels directes que ha congregat a més gent en el que portem de Primavera. Prova d’això la poca cobertura (o nul·la en alguns moments) que hi ha hagut. I és que no es podia ni caminar, ni ballar ni res, la multitud volia veure i viure de ben a prop tot el show que el músic tenia preparat. No ha decebut i les més de 20 cançons que ha interpretat han fet les delícies de la massa de seguidors que s’han aplegat per veure’l en directe.

DEPECHE MODE

Abans havíem pogut veure un dels plats forts d’aquesta edició, els mítics Depeche Mode, que no han parat de motivar al públic, amb un Dave Gaham profundament motivat, ballant durant tot el concert, movent-se amunt i avall per tot l’escenari i apropant-se al públic, reclamant-li més participació, més ganes, més festa. I tu diràs si ho ha aconseguit. Quin tip de ballar que ens hem fet amb ‘Walking in My Shoes’, ‘I feel you’, ‘Everything Counts’, ‘Just can’t get enough’ o els himnes ‘Enjoy the silence’ i ‘Personal Jesus’, que ha servit per tancar una nit brillant pels britànics. També hi ha hagut temps per recordar el seu desaparegut company Andy Fletcher, amb la cançó ‘World in my eyes’.

SPARKS

La jornada de divendres també ens ha deixat l’interessant projecte de Sparks, format pels germans Ron i Russell Mael, que amb més de 70 anys continuen desplegant el seu particular estil que ens continua deixant amb la boca oberta i amb ganes de més. Avui he gaudit molt amb el seu directe i m’han deixat amb ganes de més. Llarga vida al grup!

BAD RELIGION

Uns altres que sempre deixen bones sensacions són els Bad Religion i és que fa anys i panys que s’arrosseguen per aquests mons i saben com aconseguir posar-se el públic a la butxaca. Amb la quantitat de persones que es concentraven just davant de l’escenari Cupra, era més que evident que estaven assolint amb bona nota el seu pas pel festival català.

CHRISTINE AND THE QUEENS

Una altra d’aquelles veus que s’ha d’escoltar és la de Héloïse Adélaïde Letissier, més coneguda per Christine and the Queens. És una d’aquelles propostes que saps que si les inclous en la programació del teu festival et farà quedar bé. Solvència, carisma i sobretot unes delicades produccions que es tornen additives a mesura que passa el temps. Aquestes hores de la matinada eren perfectes per deixar-se endur i gaudir del moment.

- Publicitat -

Primera Llista – 3 al 9 juny

Photo by David M. Benett/Dave Benett/Getty Images)

Calvin Harris i Ellie Goulding continuen liderant la Primera Llista amb ‘Miracle‘ la seva potent nova col·laboració.

Entren a la llista

Dua Lipa – Dance the night
Els Catarres – Cor
Sexenni – Per la borda
OneRepublic – Runaway

Surten de la llista

Rosalía – LLYLM (17 setmanes)
Sexenni – KLK quieren las chicas (9 setmanes)
Lildami – M’és igual (15 setmanes)
Tiësto i Tate McRae – 10:35 (11 setmanes)

Aspirants

Lewis Capaldi – Wish you the best (6 setmanes)
Les Montses – Alcem les copes (3 setmanes)
Rigoberta Bandini – Miami Beach (3 setmanes)
Imagine Dragons – Waves (3 setmanes)
Kylie Minogue – Padam Padam (novetat)
The Weeknd feat. Madonna & Playboi Carti – Popular (novetat)

La Llista Nº 539

#ArtistaCançóSet.Var.
01Calvin Harris ft. Ellie GouldingMiracle11=3
02Ed SheeranEyes Closed10+1
03The TyetsCoti x Coti14-1
04Figa FlawasMussegu10=
05David KushnerDaylight5+3
06The TyetsOlívia7+3
07LoreenTattoo13=
08Rosalía & Rauw AlejandroBeso10-2
09SZAKill Bill22-4
10Miley CyrusFlowers20=
11Gertrudis, Macaco & David RosM’agrada8+4
12David Guetta feat. Anne-Marie & Coi LerayBaby don’t hurt me6+11
13TriquellCBD i espardenyes16-2
14Miley CyrusRiver8-1
15Stay HomasLa nòria17-3
16AitanaLos Ángeles9=
17ViccoNochentera15-3
18Post MaloneChemical6=
19ScorpioNenes presumides7+3
20Doctor PratsLoviu Baby11-1
21Els Amics de les Arts & Eva AmaralLa nit sembla que serà nostra8+3
22The TyetsBailoteo27-1
23Purple Disco Machine & KungsSubstitution3+5
24Mushkaa feat. RootsSembla mentida5+5
25La Fúmiga & Els CatarresCançons d’amor20-5
26The Weeknd & Ariana GrandeDie for you (remix)13-9
27Harry StylesAs it was61-1
28Joan DausàJudit4+3
29TriquellJugular31-2
30BuhosLa nit està que crema16-5
31Maroon 5Middle ground2+6
32La FúmigaPrincipis4+4
33JulietaCari5+1
34Bizarrap & ShakiraBZRP Music Sessions #5320-4
35Meghan TrainorMade you look29-2
36Edu EsteveAra que em mires3+2
37Dua LipaDance the night1🆕
38SexenniPer la borda1🆕
39OneRepublicRunaway1🆕
40Els CatarresCor1🆕

- Publicitat -

Beals The Band publica un nou àlbum sota el nom ‘Fem un pensa’

El grup de música català Beals The Band ha publicat un nou àlbum íntegrament en català amb el nom de ‘Fem un pensa’ després de llançar quatre senzills: ‘Ara toca viure’, ‘Jo he decidit’, ‘Deixa un missatge’ i ‘Joc fred’. Aquest àlbum marca el primer disc completament en català de la banda de pop-dance.

Beals The Band és una banda de pop-dance de Barcelona que incorpora influències com el Neo-Funk i l’R&B contemporani, mantenint-se connectada amb els clàssics del gènere. Van començar a principis del 2016 i actualment estan formats per Àlex Murga a les veus i els teclats, Dany Valcárcel a la guitarra i Albert Monsalve també a la guitarra.

Amb la coproducció de Mario Patiño de La Atlàntida Estudio, Beals The Band ha decidit explorar un so pop-dance influenciat per artistes com Coldplay, Bruno Mars, Dua Lipa i Childish Gambino, entre d’altres, però adaptant-lo a les tendències musicals del nostre país, i especialment en català.

El primer àlbum de la banda de Barcelona, titulat ‘Use Protection’, va ser llançat l’any 2019, just abans de l’arribada de la pandèmia. Ara, segueixen amb aquest nou àlbum, que conté deu cançons que reflexionen sobre un món post-pandèmic, on tot ha canviat per tornar a ser com érem abans. A través d’aquestes cançons, Beals The Band aborda la lluita de les emocions individuals, a vegades compartides amb els altres, el pas del temps com a company de viatge estimat o odiat, i els records plens de vida per a aquells que ja no són aquí.

- Publicitat -

Bad Gyal protagonitza l’anunci d’Estrella Damm d’aquest estiu

Per a molts de nosaltres l’anunci d’Estrella Damm és el tret oficial de l’estiu. L’espot publicitari de la cervesa ja s’ha convertit en tot un símbol, i és que ja no parlem només d’anuncis de televisió, sinó de curtmetratges d’una gran qualitat audiovisual. Cada any, les expectatives creixen entorn de les persones protagonistes i, sobretot, a la banda sonora. I aquest 2023, tant una cosa com l’altra van molt lligades de la mà.

La protagonista de la campanya d’aquest any és ni més ni menys que Bad Gyal, que ara mateix es troba en el punt més àlgid de la seva carrera. Fa només uns mesos va omplir del Palau Sant Jordi de Barcelona, i d’aquí un parell de setmanes la podrem veure al festival Sónar.

Fa unes hores, el compte d’Instagram d’Estrella Damm ha publicat el tràiler de l’espot, que porta per títol “PKM”. Al vídeo hi apareix Bad Gyal, i de fons sona el tema que formarà la banda sonora, escrit i interpretat per ella. Es titula ‘El sol me da’ i s’estrenarà el mateix dia que l’anunci.

A l’anunci també hi ha participat el youtuber xBuyer —Javier Ruiz—, que dedica el seu contingut al futbol i compta amb més de 5 milions de subscriptors a la plataforma. El guió i la direcció de la campanya han anat a càrrec d’Oriol Villar, també creador del concepte ‘Mediterràniament’.

- Publicitat -

Samantha puja al terrat i ens canta als ‘4 vents’

La talentosa cantautora Samantha està en el camí de convertir-se en un fenomen musical amb el llançament del seu nou senzill, “4 Vents”.
La cançó, cantada sencera en català, és un himne clar a gaudir de la vida, l’amor pels nostres i la valentia a l’hora de gestionar adversitats.

“4 Vents” fa referència a l’expressió que manifesta que les coses s’han de dir alt i clar perquè tothom s’assabenti. Samantha ha aconseguit atorgar aquesta essència al seu single creant un so distintiu i envoltant.

Samantha, coneguda pel seu estil únic i lletres profundes, s’ha tornat a superar a si mateixa amb aquesta cançó que parla directament al cor dels qui l’escolten gràcies a la història que narra: un clar exemple de perseverança i superació personal.

Escrita i produïda junt amb Adrià Salas i Emlan, “4 Vents” és un himne inspirador que convida els oients a continuar endavant fins i tot en els moments més difícils. La veu emotiva i poderosa de Samantha es combina perfectament amb l’energia i els arranjaments dinàmics de la cançó, creant una experiència auditiva captivadora.

Samantha ha treballat incansablement a “4 Vents” per garantir que cada detall sigui perfecte. Col·laborant amb un equip de productors de renom i músics talentosos, ha aconseguit crear una peça musical que és tan emotiva com memorable.
La cançó destaca no només per la seva producció impecable, sinó també per la sinceritat i autenticitat que Samantha transmet a través de la seva interpretació.

A més del llançament del senzill, Samantha també ha volgut acompanyar el seu single amb un videoclip gravat en un terrat, en què l’artista i les seves amigues gaudeixen d’una tarda de primavera mentre juguen a cartes i prenen alguna cosa. La peça audiovisual ajuda a experimentar en viu l’energia i la passió que Samantha és capaç d’irradiar a l’escenari.

“4 vents” és només un avançament de què ha de venir per a Samantha. Amb el seu inqüestionable talent i la seva dedicació indestructible al seu art, aquesta jove artista promet continuar sorprenent el món amb la seva música i la seva visió única.

- Publicitat -

Blur, Halsey o New Order, els protagonistes de la jornada de dijous del Primavera Sound

Foto: Christian Bertrand

BLUR

Aquest dijous ens va deixar el retorn dels Blur al Primavera Sound, 10 anys després de la seva darrera visita. Hi havia ganes de tornar a escoltar les cançons de la banda britànica, tot i que potser no tantes com jo esperava. El públic va estar força fred en alguns moments, com si no se sabés les cançons i això provocava que en Damon Albarn hagués de tirar força del carro per animar la festa.

Entre les cançons que vam poder escoltar en directe hi van haver joies com ‘Parklife’, ‘Country House’, ‘Coffee & TV’, ‘Girls & Boys’, ‘Song 2’ o la preciosa ‘Tender’, que va acabar amb el públic cantant a capella. La festa es va acabar amb ‘The Universal’ i amb el seu cantant amb els ulls mig plorosos, després d’una nit (o matinada) on va tenir a la cara un somriure trapella que en alguns moments em fa fer pensar en les cares que posa Robbie Williams.

Jo m’ho vaig passar de nassos, veure després de 10 anys al grup i gaudir de tots els himnes del grup va ser una experiència que ja repetiria demà mateix.

HALSEY

Abans de Blur vaig veure per primera vegada a la Halsey, tot un fenomen de masses a la xarxa, de fet és una de les veus femenines més escoltades a Spotify i els seus seguidors es compten en milions. Per això no era d’estranyar que quan va aparèixer a sobre l’escenari el murmuri i la cridòria fos tan gran.

L’artista va començar amb flames a sobre l’escenari, en una actitud que anava des d’un punt rockera, fins altres moments on al·lucinava de formar part d’un cartell amb noms com Blur o New Order. I això que ella suma en alguns dels seus èxits més de 2 mil milions de reproduccions a Spotify.

És el cas de ‘Closer’ la cançó de The Chainsmokers, que va sonar més rockera que mai, fent vibrar a tot el públic assistent que repetia a l’uníson la lletra de la cançó.

Des de la pista hi havia pancartes reclamant ‘New Americana’, però l’artista va optar per altres cançons, com ‘Gasoline’, ‘Bad At Love’, ‘Nightmare’ o ‘Graveyard’, una peça que tal com va dir és molt especial per ella. El show va encarar la seva recta final amb ‘Without me’ i ‘I am Not a Woman, I’m a God’.

NEW ORDER

Feia 7 anys de la darrera vegada que vaig poder gaudir del directe dels New Order i feia una bona colla d’anys que no actuaven al Primavera Sound, per això no va ser d’estranyar que costés molt accedir a la zona de davant de l’escenari d’Estrella Damm per poder veure a la mítica formació. Va ser un dels concerts amb més públic i segurament també amb llums més tènues i fum, que en alguns moments dificultaven des de la distància la visió del grup i de l’escenari.

Però la música i les cançons van sonar brutals. Un plaer poder escoltar en directe alguns dels himnes del grup com ‘Bizarre love triangle’, ‘True Faith’ o el mític ‘Blue Monday’ que tothom esperava amb frisança. De fet un noi que tenia al meu costat em va dir que era l’única cançó que se sabia del grup. Ja n’hi havia prou, qui sap si per descobrir la resta de produccions de la banda i enamorar-se encara més d’ells.

En aquesta crònica que va al revés del món i que ha començat amb el darrer concert que he pogut veure, toca mencionar a altres noms que també van ser presents a la jornada d’ahir, tot i que per solapaments no va ser possible veure’ls en la seva totalitat del show.

Va ser el cas de NxWorries el projecte de Anderson .Paak que va desplegar tota la seva força a un dels escenaris principals del Primavera. I és que és un dels noms en majúscules de l’escena urbana dels Estats Units i la gent tenia ganes de poder palpar de ben a prop a l’artista.

Turnstile van desplegar múscul, passió, força en un directe sense descans i en el qual es van poder viure escenes ben potents amb persones desplaçant-se d’una banda a l’altre.

La música en català també té presència al festival, potser d’una forma més residual que altres llengües, però vam poder gaudir d’un show molt exclusiu de Marialluïsa una proposta de Bankrobber que ens va meravellar i ens va deixar amb ganes de més.

Un dels concerts que més bé m’ho vaig passar va ser el dels Ghost, serà perquè sóc un gran amant de les guitarres i del rock, però el cas és que quin directe que tenen! Quines ganes de no marxar mai de l’escenari d’Amazon i de continuar descobrint un grup que mai havia vist en directe i que gràcies al concert d’ahir ja poden dir que tenen a un nou fan entre les seves files. I de ben segur que no vaig ser l’únic!

Abans vaig poder gaudir d’un altre descobriment el de flowerovlove que va actuar amb tot el sol de cara a l’escenari Cupra, en una hora que encara no hi havia tot el públic que segurament es mereixia. Una proposta delicada d’una jove de 16 anys que aposta per un dream-pop, que et fa estar pendent de tot el que t’oferirà.

 

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.