Will X.O. fa tres anys que pica pedra en el món de la música i ara Música Global li ha obert les portes de casa seva on publicarà nova música els propers mesos. Actualment està triomfant a tot arreu amb la seva proposta estiuenca ‘Nena catalana’, que agrada molt i que obre camí cap a noves cançons.
Hem volgut saber quina línia musical agafarà ara que ha fitxat per aquesta discogràfica i fins a quin punt se li demana fer música més o menys comercial. També quan se’l podrà veure en directe i quins plans té per aquest any.
En els darrers anys, Catalunya ha pogut veure com sorgia i, ràpidament, es consolidava un nou panorama de música urbana en català. Un gènere que ha guanyat molta popularitat entre el públic català més jove, apropant la llengua a ritmes com el reggaeton, el rap/trap o el dancehall, entre d’altres. Tot creant un nou mainstream d’Urban en català amb artistes com 31 FAM, Mushkaa, Figa Flawas, Flashy Ice Cream, Julieta i un llarg etcètera. D’altra banda, històricament, amb tot mainstream musical es crea intrínsecament una contracultura, un corrent musical que es desenvolupa fora dels canals convencionals de la indústria i, normalment associat a la independència amb un caràcter més innovador i revolucionari: l’underground. Un corrent en el qual Ultralone, inevitablement, s’està fent un lloc amb els seus últims projectes com “Negre” o, en aquest cas, “MÚSICA PER BANDOLERS”, el tercer EP de la breu trajectòria musical de l’artista català.
Amb “MÚSICA PER BANDOLERS”,Ultralone deixa enrere l’autotune i sintetitzadors foscos que caracteritzaven el rage de “Negre” o el trap més convencional dels seus últims singles per submergir-se de cap a un gènere nou, el detroittrap. Un gènere caracteritzat per beats intensos i agressius amb baixos prominents i artistes que rapegen (conscientment) fora del compàs amb una fluïdesa, a priori, contradictòria. I que últimament ha pres embranzida a l’estat espanyol, però que, fins ara, es mantenia verge al panorama català.
Mitjançant un so que transporta al detroit americà, barres enginyoses plenes de dobles sentits i referències a la cultura catalana i americana, el català estableix certa dualitat pel que fa al to general del treball. D’una banda, amb una confiança en si mateix radiant, tracta temes com l’autosuperació i l’ambició de fer diners i tenir èxit. Mentre que d’altra, van apareixent unes pinzellades subtils d’una melancolia pròpia d’un cor trencat i una tristesa un punt nihilista, complementada amb una certa afinitat a les drogues. Tot això, acompanyat d’un aire de crítica social expressat a les lletres i una reivindicació de la cultura i identitat popular catalana expressada amb l’original producció amb diferents samples de cantautors catalans mítics a càrrec de Praccibtz.
Pel que fa a les cançons, en primer lloc, trobem ‘DÉU VOS GUARD’, el tret de sortida a l’EP on es pot entreveure el to general del projecte. En aquest es tracten els temes principals que perduraran a les següents cançons com l’amor, l’ambició o les drogues. Com ha avança el nom, és un tema on apareixen referències a la cultura popular catalana. Des de l’inici, on es comença amb un sample de la reconeguda cançó ‘Què volen aquesta gent?’ de Maria del Mar Bonet, a un doble sentit en referència a les relacions amoroses de l’artista i Tirant lo Blanc. Tot plegat una oda perfecta a la catalanitat.
Més endavant trobem cançons com ‘STRAIGHT OUTTA BARCELONA’ o ‘ALBERT CAMUS’ on tracta altre cop qüestions com el consum de substàncies, l’amor o la salut mental, però aquest cop amb un gran ventall de guinys a la cultura americana. Des del títol del primer tema on al·ludeix al mític àlbum de hip-hop americà dels 90 “STRAIGHT OUTTA COMPTON”, a referències menys conegudes com la menció al club dels 21 (un grup de rapers americans tots morts als 21 anys) o a la cançó ‘Gucci Flip Flops’. Tanmateix, també m’agradaria emfatitzar en la idoneïtat de títol de la segona cançó, el qual fa referència al filòsof i escriptor francès Albert Camus. Un autor conegut per les seves obres existencialistes, un corrent que enllaça perfectament amb la tristesa i conflictes existencialistes que expressa l’artista al llarg del treball.
A l’equador de l’EP, arriba la primera i única col·laboració: ‘VESPUCCI BEACH’. Una cançó ambientada en una platja del famós videojoc GTA V, en la que apareix Yung Mare, un dels integrants de la mítica P.A.W.N. Gang. Aquesta, comença amb un enganxós sample del famós hit dels 2000’s ‘Lady (Hear Me Tonight)’ i on, a grans trets, es fa certa apol·logia a un estil de vida hedonista i xulesc.
D’altra banda, trobem ‘FCKNUDEPROJECT’, la cançó, al meu parer, més potent del projecte gràcies a la seva originalitat i al to de crítica social que aporta. Una crítica que apareix des d’un inici amb el sample de ‘Jo vinc d’un silenci’ de Raimon, tornant a reivindicar la identitat catalana i, en aquest cas, la resistència de les “classes subalternes” anomenades pel cantautor. En aquest tema, a banda de parlar dels temes principals mencionats anteriorment, Ultralone desplega un seguit de barres encara més originals i atrevides. El català aprofita per criticar les facilitats de la classe alta utilitzant d’exemple la reconeguda marca de roba Nude Project (el fet que dona títol a la cançó) o desprestigiant la indústria musical amb “No follo amb la indústria, està plena de pijos malcriats, no feu música urbana, aneu com cinc anys atrassats”.
Finalment, Ultralone culmina l’EP amb ‘RACKSTAR’, el segon millor tema del projecte on abandona l’agressivitat del detroit per apropar-se a una base de trap més convencional per tal d’articular la cançó més sentimental del projecte. En aquesta, el raper ofereix una visió crua i introspectiva de si mateix on parla de la fugida dels problemes emocionals, d’un cor trencat, de reflexions sobre la mort o de la desesperança malgrat la joventut, amb les drogues com a mecanisme d’evasió. Per si no fos prou, a mitja cançó el productor, PracciBtz, introdueix un canvi de beat increïble amb un sample de fons de ‘Que tinguem sort’ de Lluís Llach que serveix per posar la cirereta al pastís d’una cançó final que tanca l’EP de manera perfecta.
Amb tot això, m’agradaria finalitzar apuntant que, si no ets gaire afí a aquest gènere, escoltar l’EP sencer pot ser una mica repetitiu i monòton. Tanmateix, cal destacar l’habilitat d’Ultralone i PracciBtz de, no només introduir el català a un gènere inèdit a Catalunya, sinó també d’haver innovat i jugat amb la llengua i cultura catalana. Sempre mantenint en tot moment l’essència més pura del detroit. I tot això, amb un caràcter sentimental poc freqüent en aquest tipus de rap i una producció realment original pel que fa als beats, tenint en compte la poca versatilitat que ofereix tal gènere en ambdós casos.
A mesura que es feia fosc, el públic que esperava a la plaça del Poble Espanyol s’impacientava. També augmentava la calor, ja que la plaça era plena de gom a gom i els nervis no ajudaven. Tot es podia resumir a una estesa de ventalls i gent que havia tret les seves millors gales de l’armari per donar la benvinguda a Hozier, qui apareixia a l’escenari cinc minuts abans de l’hora prevista.
L’acompanyaven els vuit membres de la seva banda i les notes de ‘Eat your young’, cançó del seu últim àlbum “Unreal Unearth: Unheard” (2024) que dona nom a la gira que l’ha portat fins a casa nostra.
“Si canta ‘Jackie and Wilson’ em desmaio aquí mateix” va dir la noia que tenia al cantó just abans de començar el concert i sort que exagerava, perquè els seus desitjos es van fer realitat. Com ella, gran part dels assistents van donar-ho tot amb aquesta cançó, que va sonar ben al principi del concert i va ajudar a fer que aquells més tímids deixessin de banda la vergonya i comencessin a gaudir al màxim. Des del primer moment el públic va rebre a l’artista amb entusiasme, animant-lo al principi i acompanyant-lo en els cors d’algunes cançons com ‘To be alone’ o una de les més aclamades pel públic ‘Unknown / NTH’.
Foto: Judit Borrell
A tot concert hi ha espai per posicionar-se, per parlar d’injustícia i de protestes, i ‘Nina Cried Power’ és LA CANÇÓ. Tribut a Nina Simone, música i activista pels drets civils, ens parla sobre no deixar mai de lluitar per la igualtat, ja que no hi haurà mai una victòria final. Abans d’iniciar la cançó ho explica amb les seves pròpies paraules; no n’hi ha prou amb sentir-se indigna’t amb certes situacions, sinó que s’ha d’actuar. Només d’aquesta manera garantim que tothom tingui llibertat per estimar a qui vulgui, per poder decidir sobre els nostres cossos, per alliberar als pobles oprimits. L’ovació del públic va donar encara més ressò a les seves paraules, que es van unir a la lletra de la cançó.
Hozier es coneix principalment per la delicadesa en el lirisme de les seves lletres, però cal remarcar que l’actuació en directe no perd força ni molt menys. En les cançons més animades com ‘Francesca’ o ‘Angel of Small Death and the Codeine Scene’, el cantant guanyava força a cada nota, i s’aliava amb els seus companys d’escenari per fer ballar i saltar al públic, contagiats d’aquesta energia. Això no evitava, però, que es fes un silenci sepulcral cada vegada que l’artista canviava de guitarra. Quan deixava de banda la guitarra elèctrica era hora de preparar mocadors i les llanternes del mòbil. L’ambient que es crea és inexplicable.
La màxima expressió d’aquest sentiment té lloc durant ‘Cherry Wine’. Hozier sol a l’escenari amb una guitarra i davant d’una lluna vermella que va creixent i minvant a mesura que avança la cançó. Ell escolta al públic cantar i a l’inrevés. La plaça sencera, ell inclòs, xiuxiueja la lletra de la cançó i es crea una sensació d’intimitat, de tendresa, que no havia viscut mai en cap altre concert. És una de les primeres cançons que va escriure, i el públic de Barcelona sembla que hi ha estat present des dels seus inicis.
Poc a poc, el concert anava avançant i el públic començava a ser conscient que s’apropava el final. També sabíem, però, que no podíem marxar sense ‘Take me to church’, la cançó que el va portar a encapçalar la llista dels senzills més escoltats arreu del món l’any 2014. 10 anys més tard, el públic va cantar com si fos el primer dia, tot i que les notes finals de la cançó es van acabar barrejant amb el sentiment agredolç del final, un final en què trobàvem a faltar la cançó preferida de part dels presents (entre els quals m’incloc): ‘Work Song’. Quan pràcticament havíem perdut les esperances que sonés, un últim canvi de guitarra va fer emocionar al públic amb una de les cançons més boniques que s’ha escrit mai, que va fer al públic molt molt feliç.
Després de tot el que he comentat i d’una gran barreja d’emocions, només puc dir una cosa més. Com ell anava repetint al llarg del concert, ja que era de les poques paraules que assegurava recordar, “Gracias”. Gràcies Hozier per una nit tan màgica, per crear aquesta sensació de pertinença entre tot el públic i per compartir aquesta nit tan especial amb totes nosaltres.
La cantant estatunidenca Anastaciaha anunciat que farà dos concerts a Barcelona l’any 2025 amb motiu de la seva gira #NTK25.
La gira commemora els 25 anys del seu àlbum debut Not that king, treball que li va donar la fama l’any 2000 i la mítica sala Paral·lel 62 serà l’encarregada d’acollir els dos concerts. Durant els dies 12 i 13 de març del 2025, els fans podran gaudir de cançons tan mítiques com Left outside Alone, I’m OuttaLove o Cowboys & Kisses.
Les entrades es posaran a la venda el divendres 5 de juliol a les 10.00h a la pàgina web de Live Nation, Ticketmaster.es i el CorteInglés. Però les dates anunciades no són les úniques per poder gaudir d’Anastacia a Catalunya, enguany, actuarà al Festival Sons del Món a la Ciutadella de Roses el pròxim 8 d’agost.
La cantant es mostra meravellada per aquesta gira europea i afirma que “serà una gira molt especial” perquè no va poder fer-la quan va treure el seu primer àlbum, a més també assegura que “serà una gran festa d’aniversari”
La primera edició del Reus Music Festival neix aquest 2024, per convertir-se en un referent entre les diferents i nombroses activitats culturals que proposa la ciutat.
En aquesta ocasió, es tracta d’un espectacular esdeveniment musical de tres dies que se celebrarà al Parc de la Festa convertit per a l’ocasió, en un lloc on no només es gaudirà de concerts, sinó que també de diferents activitats totes elles localitzades a l´atractiu Village del festival, al mateix Parc de la Festa; des de propostes gastronòmiques , degustacions de begudes on el vermut serà un dels protagonistes -com no podia ser d’altra manera a la seva terra- i descobriment de nous artistes locals.
Durant l’acte s’ha desvetllat el cartell de concerts i dates.
El Reus Music Festival serà els dies 6, 7 i 8 de setembre (obertura portes 20 h fins 2 h -diumenge fins 23 h-) i comptarà amb els següents concerts:
6 de Setembre: SILOÉ, SHINOVA & LA CASA AZUL (5.000 pax aforament peu)
7 de Setembre: ELENA GARCIA +BOYE & OQUES GRASSES (10.000 pax aforament peu)
8 de Setembre: L´autèntic PARIPÉ TARDEO (la festa que triomfa a Formentera, Valencia, Barcelona i ara a Reus 3.000 pax aforament peu)
Les entrades ja estan a la venda al web del festival amb preus que van de 15 a 45 € i un abonament dels dies 6 i 7 a 60€. www.reusmusicfestival.com.
Avui us porto, per variar, moltíssimes novetats. S’han posat d’acord!
Aquestes setmanes vinents, el blog vindrà quan pugui, perquè se m’ajunta el finde del Vida amb el BBK, així que serà complicat. Quines ganes!!
NOVETATS
Començarem amb els discos. Ja està aquí l’esperat disc col·laboratiu de James Blake i Lil Yachty, Bad Cameo. Tenía moltes ganes d’aquest moment. Només he pogut fer una primera escolta, i tot i que no ha sigut tan sorprenent com Let’s Start Here. ja us puc dir que és un d’aquests discos que emocionen de lo ben treballats i originals que són. “Midnight”, “Woo”, “Twice”, “Transport Me”… no sé, gairebé totes.
Un altre dels discos que ha sortit avui és el d’Omar Apollo: God Said No. Em quedo amb “Glow”, és impossible que no us emocioneu al escoltar-la. També “Life’s Unfair” amb un sample de Frank Ocean, o altres una mica més animades com “Against Me” o “Less of You”. Molt bon disc, sempre en un mood semblant però que no deceb. El concert del Primavera va ser xulíssim i és un artista de cap a peus.
Seguim amb Lucky Daye i el seu Algorithm. Diría que m’ha sorprès, però és que veient el nivell dels singles, era d’esperar que la resta de cançons també fossin increïbles. I així ha estat. “Never Leavin’ U Lonely”, “Blame” amb Teddy Swims o la balada “Paralyzed” amb RAYE, les més top.
Ja està disponible el nou disc de Still Woozy, el segon de la seva discografía. De Loveseat, escolteu “Shit Don’t Change”, “Run It Back” i “Forwards”, a part dels singles que ja havia compartit per aquí.
La sorpresa de la setmana ha estat el nou disc de greek, anomenat ACCELERATOR. No m’esperava gaire cosa i la veritat és que està molt i molt bé. La producció i la veu estan treballadíssimes. No us podeu perdre “RIPCORD” i “DANCE”, si us agrada la música funky.
I per últim, però no pitjor, Channel Tres també ha publicat un nou disc, anomenat Head Rush. Tot i que porta ja uns anys al game, realment és el primer LP. Feats de Thundercat, Ty Dolla, Teezo Touchdown, Toro y Moi… Un dels meus preferits d’avui, m’ha flipat. Aquest sí que l’heu d’escoltar sencer.
Anem ja amb els singles i EP’s. Començem, com ha de ser, amb el segon single de Carolina Durante, “Joderse La Vida”, que segueixen fent història amb cançons com aquesta. Sona brutal i no repeteixen fórmula. A més, ve acompanyada d’un videoclip a l’alçada. No saben fer res dolent.
What a run, la d’Anderson .Paak aquest any. Aquest cop, apareix a “Dance With The Devil” un tema de Blxst on hi col·labora. Formarà part de l’àlbum debut de Blxst. M’ha recordat a “Dang” amb Mac Miller, una de les millors cançons del món.
Per fi, ja podem gaudir de nova música d’ODDLIQUOR. Després de l’èxit del BLINDAO, el seu últim EP, i de repetir MI TEAM 5 cops al concert de Barcelona mentre es trencava la cama, avui ha publicat un nou single, “TALANQUERA”. Repeteix una mica la mateixa pòcima que a aquest EP, amb una lletra d’amor i una base electrònica que acompanya la seva veu. Ha trobat el que li funciona i es nota.
La setmana passada us comentava que en xicu era la meva última esperança de l’”úrban” en català. Definitivament, després d’escoltar aquest EP, puc confirmar que no està sol. I es que ultralone ha vingut per quedar-se. I ho fa amb MÚSICA PER BANDOLERS, el seu tercer EP, produït per l’habitual PracciBtz, i amb temes com “RACKSTAR”, la meva fav, o “VESPUCCI BEACH” amb Yung Mare… dream colabo. Tot el projecte m’ha encantat. Justament des de la PAWN que no escoltava algo semblant. La producció, amb beat switches i samples de cançons com Lady (Modjo), Que tinguem sort (Lluis Llach), o Què volen aquesta gent (Maria del Mar Bonet), m’ha semblat espectacular. Tant de bo la gent el rebi com es mereix.
“Espiral” és el tercer single del nou disc de BALMA, aquest cop amb Nomad Groove, i sobretot, samplejant al gran Fred Again i un dels seus millors temes “Danielle (smile on my face. Vaya hit. Fa tota la pinta que serà un gran final d’any pel duet de Barcelona.
“Orfeo serás tú” és el tema que tanca la publicació del nou EP de Jester, Érase un principio. Crec que també és la que més m’ha agradat, molt bones guitarres, versos que s’enganxen i una bona tornada. Top.
Sento que des que vaig descobrir BLK ODYSSY fa unes setmanes, no para d’apareixer a tot arreu. Aquesta setmana ha publicat un nou single, en col·laboració ni més ni menys que amb Joey Bada$$. Es diu “STANK ROSE” i m’ha encantat. Crec que són dos artistes que queden molt bé junts. El 19 de juliol surt el disc, 1-800 FANTASY. A part, fa dues setmanes va treure un Colors, i també ha anunciat un concert a Barcelona, a la Nau, el 30 d’octubre. Algú m’acompanya?
Justament un dels grups que més he estat escoltant aquests dies, amb el cap ja al concert del BBK, és El Buen Hijo, que acaben de treure un nou senzill, anomenat “Antes era campo todo esto”, el primer en solitari d’aquest 2024, escrit i cantat principalment per l’Alicia. Em vaig quedar amb moltíssimes ganes de més, després del concert a Barcelona del desembre passat, ja que tenen un directe xulíssim. Ojalà un tercer disc aquest any.
DESCOBRIMENTS
Realment no és un descobriment, perquè va sortir fa dues setmanes, però en aquell moment no em va venir de gust guardarme-la. Després d’escoltar-la un altre cop aquests dies, realment el nou single de Tom Misch “Insecure”, és un temazo. El primer del 2024 també, és una balada que explota el seu vessant més proper al jazz. El baix, un escàndol.
Cas semblant el de “Disguise – Remix”, de Amaarae i 6LACK. La cançó forma part del deluxe del disc que va sortir l’any passat, Roses are red, tears are blue – A Fountain Baby Extended Play. No és una de les noves, però se m’havia passat per alt i ara l’he volgut recuperar, perquè m’encanta com combinen les dues veus.
I fins aquí tota la bogería que ha sortit avui. Ens veiem a la propera!
Laura West s’ha despullat emocionalment amb ‘Lluna’ l’avançament d’un disc que veurà a la llum a finals d’aquest any. L’artista ha passat pel programa Matí Capital, de Ràdio Capital, on aquest estiu estarem compartint als dos mitjans les entrevistes musicals.
Amb la cançó ens parla d’una relació tòxica que va patir i les conseqüències que això comporta han estat prou fortes per crear aquesta producció.
Ens ha parlat de com serà el treball que està preparant, d’aquest canvi musical que ha fet, i de com sent molt més tot allò que canta.
En directe ho viu amb tota la intensitat i es mostra amb ganes de seguir compartint les cançons que va treballant a casa seva. El disc ja està en un 80% acabat i només queden uns últims detalls.
Després de “Mercury” (2021) i una pausa per dedicar temps a si mateixos, a la família i als amics, Imagine Dragons opta per sortir de la seva zona de confort i ens presenta “Loom”, un nou àlbum amb vibes d’estiu i d’un estil ben diferent.
El viatge en el qual s’embarca la banda té nou cançons, entre elles el senzill que va fer embogir el públic, ‘Eyes closed’ (en col·laboració de J Balvin). El públic agraeix que sigui un disc curt (31 minuts), ja que l’anterior era excessivament llarg.
La intenció del grup nord-americà no és que les noves cançons siguin com els seus grans èxits anteriors com ‘Believer’ o ‘Thunder’, sinó que busca un èxit diferent. Aquesta vegada ens ofereixen temes de gran varietat estilística. És un disc amb una única col·laboració, la de J Balvin.
‘Eyes Closed’, és un rap-rock, i és la típica cançó que més il·lusió et fa quan ets al concert, altrament, la participació de J Balvin li fa un gir al tema en aquesta part en castellà que fa que sigui encara més èpica. ‘Gods Don’t Pray’, ‘Wake Up’, ‘Kid’ i ‘Nice to Meet You’, són funk-pop i reggae-rock, i les quatre composicions són temes potents que et fan venir ganes de ballar i et posen de bon humor. ‘Take Me to the Beach’ i ‘In Your Corner’, tenen harmonies vocals i melodies instrumentals molt ben encertades que transmeten aquest bon rotllo estiuenc. ‘Fire in These Hills’, és una barreja perfecta entre l’estil anterior i el nou. Finalment, ‘Don’t Forget Me’, és una balada que ens atrapa i ens fa emocionar.
Tot i això, Imagine Dragons no deixen de ser qui eren. Amb ‘Loom’ entren en una nova etapa, es redescobreixen i fan una gran feina amb les seves melodies clàssiques i amb unes altres de més “modernes”. Els integrants asseguren que aquest nou disc és un nou començament, la sortida del sol (per això la portada del disc), perquè han decidit reinventar-se i, a més a més, és el primer àlbum sense el bateria Daniel Platzman, ja que ha decidit fer una pausa indefinida.
També han anunciat una nova gira, “Loom Tour”, que començarà aquest 30 de juliol als Estats Units i acabarà el 22 d’octubre a Los Angeles.
Els sabadellencs donen el tret de sortida a l’estiu amb “Sempre joves x10” la segona part del projecte que aniran construint al llarg de l’any. El passat febrer van publicar un EP de 4 cançons, anomenat “Sempre joves x1” on van presentar sons nous i col·laboracions sorgides del seu viatge a l’Argentina. Ara, amb aquest nou projecte ens mostren cinc cançons amb uns ritmes frescos alhora que variats, on podem trobar des de reggaeton fins a house techno o mambo.
Flashy Ice Cream sembla tornar a escena trepitjant fort. Tot i les noves influències pel que fa especialment als ritmes, podem reconèixer als Flashy de sempre, amb unes barres molt característiques que ens recorden als seus inicis.
En aquest volum de “Sempre joves” actualment hi trobem una col·laboració amb la Mushkaa, “Atracció magnètica”, el senzill de l’EP. La cançó aporta uns ritmes urbans molt propis del grup i alhora estableix una gran aposta per ser la cançó de l’estiu.
Si parlem de col·laboracions, però, també cal remarcar que n’hi ha una de sorpresa, que no descobrirem fins al mes de juliol. Hi ha moltes possibilitats de qui podria ser la persona o les persones escollides, però segons sembla ens haurem d’esperar per confirmar o desmentir les nostres teories.
El projecte musical, de poc més de 15 minuts de durada és un recorregut per les diferents facetes musicals que el grup domina dins el panorama urbà en català. La cançó que més sorprèn és, sens dubte, ‘Boig X tu’, on han transformat un himne de la cultura catalana com és “Boig per tu” de Sau, donant-hi un toc més actual, com deixen clar amb “Dins el meu roncola veig reflexada la teva llum”. Una declaració d’intencions per obrir pas a la resta de cançons.
‘Isinonia’ i ‘Com ho fas’ són la prova que els de Sabadell mantenen la seva essència tan característica, parlant de situacions quotidianes i fent ús d’algun doble sentit. Potser la cançó que dista més de tot el conjunt del disc és ‘Quan em tornes a mirar’, que ja coneixíem des de l’estiu passat, i sobta una mica trobar-la en aquest nou EP. De totes maneres, cal reconèixer que és una bona cançó, enganxosa i difícil de treure’s del cap.
“Sempre joves x10” és un nou projecte, on trobem als Flashy Ice Cream de sempre. Cinc cançons que faran amena aquesta espera fins a descobrir la col·laboració secreta. Un projecte musical que sona a estiu, a festa, i sobretot, a sentir-se jove. La banda sonora idònia per aquest estiu.
Dua Lipa – Houdini (32 setmanes)
Nil Moliner – Ara (13 setmanes)
Taylor Swift i Post Malone – Fortnight (8 setmanes)
Aspirants
Marshmello & Kane Brown – Miles on it (3 setmanes)
Milky Chance – Naked and Alive (3 setmanes)
Ginestà – Amor estacional (3 setmanes)
Suu – Passen coses (2 setmanes)
Flashy Ice Cream – Boig x tu (novetat)
Gracie Abrams – Risk (novetat)
La Fúmiga & Figa Flawas – Ja dormiré (novetat)
Aquesta darrera setmana de juny ens deixa un bon grapat de noms propis de la música internacional: des de Camila Cabello amb el seu disc més electrònic a “C, XOXO”. També treuen el so més contundent i intens els Imagine Dragons a “LOOM”. Neil Young estrena disc de rareses “Early daze”, mentre que Wilco sorprenen amb l’EP “Hot sun cool shroud”.
Megan Thee Stallion reneix de les seves cendres a “Megan”. Steve Aoki torna ple de col·laboracions a “Paragon” i Johnny Cash presenta “Songwriter”. També tenim material nou de Lupe Fiasco, Hey Violet o The Warning.
A casa nostra els Flashy Ice Cream estrenen el seu segon volum “Sempre joves x10” que inclou una nova versió del mític ‘Boig x tu’ de Sau.
La Scorpio és una compositora, cantant i ballarina que es va donar a conèixer per la seva participació a la primera edició del programa Eufòria de TV3, ja que va ser una de les figures que va deixar més empremta pel seu talent pur i la seva captivadora personalitat. És una artista d’estil trappy influenciada per altres artistes com la Beyoncé, Amy Winehouse o Billie Eilish entre d’altres.
El seu primer treball dins d’una discografia va ser el seu primer àlbum “Antares” (produït per Delirics), publicat l’any 2023′. Dins d’aquest hi trobem temes d’èxit entre el públic, com per exemple, el seu primer senzill ‘Deja Vu’, publicat l’any 2022.
La Cloe també és una jove promesa de la indústria i va presentar-se al concurs KLK per explotar el seu talent artístic. La cantant va guanyar la final, així doncs deixant-se veure com una artista revelació. L’artista ens sorprèn amb un estil urbà, únic i propi.
L’any 2023 entra al panorama després de l’experiència del concurs amb el seu primer senzill titulat ‘Trampa’. A partir d’aquí la Cloe va creixent a poc a poc dins l’escena musical.
Les dues intèrprets han treballat juntes i ens presenten ‘Suar’ un senzill que és clar que sonarà a totes les terrasses. Els seguidors de les cantants han deixat clar als comentaris de les xarxes socials que estan il·lusionats perquè surti la cançó i afirmen que serà el tema de l’estiu!
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
