Antònia Font no ha parat des de la seva tornada el 2022. Una gira de concerts que ha passat primer per grans festivals com el Primavera Sound o el Cruïlla l’any passat, i ara per la gran majoria de teatres arreu dels Països Catalans. I és que la banda mallorquina amb la seva tornada no només ha omplert els escenaris de música sinó també les plates de felicitat de tornar a escoltar unes cançons en un directe que et fan retornar al passat.
La banda feia parada aquest divendres a l’Atlàntida de Vic (amb un sold-out de l’altura de la catedral) en una doble sessió que repetien dissabte. No era la primera cita que feien a Vic des de la seva eufòrica tornada, la darrera ocasió era en la tercera edició del Cabró Rock. En aquesta ocasió la cita era en un escenari ben diferent: el de la sala gran de l’Atlàntida, amb butaques i ambient de teatre.
S’esperava una nit ben llarga, perquè la banda havia preparat un directe amb més d’una trentena de cançons per recitar a un públic que des del primer moment ja se’l va veure entregat. “Cançó de llum“, del seu darrer disc ‘Un minut estroboscòpica’ (Primavera Labels, 2022), va ser la primera que van interpretar dalt l’escenari osonenc i que va donar pas a “Un minut“, el mític “Oh la la” o “Love song“, amb la que (i com és de costum) les boles amb les quals Pau Debon interpreta la cançó, va ser capaç de llançar-les, no només i evidentment a la platea, sinó capaç de fer-la arribar dalt l’amfiteatre. Una tasca no pas gaire fàcil, però de la que se’n va sortir molt bé.
I és que els mallorquins porten molts anys a l’esquena de trajectòria musical. I amb el temps, han fet molts amics que sempre que passen per Osona, diuen, els agrada que pugin amb ells. I enmig d’aplaudiments Quimi Portet va aparèixer a un escenari que li és ben familiar (i amb algunes cares que segur també) i on s’hi va estar ben a gust acompanyats d’amics de professió. ‘Astronauta rimador’ va ser la que juntament amb el guitarrista de El último de la fila van interpretar a Vic.
Més endavant va venir ‘Cartes a ramiro‘, cantada a ple pulmó, sense cap instrument i sense micròfon; ‘Ballarines de ballet‘; ‘Neutrins‘; ‘Tots els motors‘; ‘Venc amb tu‘; ‘Amants perfectes‘ o ‘Zoom‘ en la que tot el quintet va tocar (aquest cop sí) un instrument.
La recta final del concert va començar amb ‘Es far de Ses Salines‘ la que immediatament la va seguir ‘Bamboo‘, ‘Batiscafo Katiuscas‘ o ‘Alegria‘. També ‘Clint Eastwood‘ amb el que Pau Debon va interpretar tot passejant-se per l’amfiteatre, el mateix va fer quan va tocar ballar l’obligat vals i en el que va convidar a tothom, no només a omplir tot l’espai del teatre sinó a pujar a l’escenari a ballar el vals. Una cosa que només uns pocs atrevits es van aventurar a fer.
I és que l’Atlàntida de Vic és un escenari espectacular on poder gaudir d’artistes de primera línia ben a prop de casa (en el meu cas) però també de poder viure concerts de músics de la primera línia. Una programació que va més enllà del teatre, i que envolta la música amb totes les seves sensibilitats. Antònia Font és un dels millors exemples, unint generacions de tota mena. Persones adultes que els van viure en un principi, però també joves (que en el seu moment eren nens quan els adults eren més pares que no adults) que han nascut i crescut amb la banda de Mallorca en els viatges al cotxe amb els CD’s o els reproductors a casa. Va ser una festa on tots en vam gaudir. Jo el primer.
