El passat 20 d’abril moria als 28 anys el dj suec Avicii i avui la família ha confirmat que la causa de la mort va ser el suïcidi. A través d’un comunicat han explicat que Tim era un buscador, una ànima fràgil que buscava respostes a preguntes existencials.
Segons expliquen, era un perfeccionista que va viatjar i treballar amb un ritme molt dur, que va provocar-li un estrès molt extrem. Ja no podia seguir endavant i volia trobar la pau.
El músic no se sentia còmode en el món en el qual es trobava, ell era un home sensible que estimava als seus seguidors, però volia evitar el punt de mira.
El portal TMZ avança informació sobre la forma com s’hauria tret la vida, tot i que de moment la família no ha confirmat aquest extrem.
Pots llegir el comunicat de la família al web de la revista Rolling Stone.
1982 Iron Maiden editen el senzill The Number Of The Beast
La cançó donava nom al tercer disc dels Iron Maiden, que s’havia editat un mes abans que el senzill, que era el segon després de Run to the hills.
El disc va vendre 14 milions de còpies a tot el món i va ser número 1 al Regne Unit entre altres països.
2005 Bruce Springsteen publica el disc Devils and Dust
Va ser el tretzè disc del Boss, amb un so molt folk, que així i tot, va captivar als seus seguidors, fins a alçar-lo a les primeres posicions de les llistes de tot el planeta.
El disc va estar nominat a 5 premis Grammy i finalment només en va aconseguir un, a la millor interpretació masculina.
Troy Carter, assessor, mànager i el cap de Atom Factory, ha confirmat que està treballant amb la família de Prince per a elaborar un disc amb tot el material inèdit del cantant que estarà a la venda a la tardor.
No serà un àlbum recopilatori, sinó que estarà composat per cançons d’una època concreta. A més, s’està preparant una biografia del cantant que està prevista per nadal. Amb tot això, la família també ha obert dues pàgines web per a les fans, una dedicada a la discografia de Prince i Princ2Me, on els fans poden deixar les seves experiències viscudes amb el músic.
La família de Prince també ha demandat a l’hospital d’Illinois que el va tractar per sobredosi una setmana abans de la seva mort quan va perdre el coneixement durant un vol. Creuen que l’hospital no va diagnosticar correctament la sobredosi del cantant ni va ser tractat correctament, també diuen que si hagués estat tractat i diagnosticat correctament, la seva mort es podria haver evitat. La família de Prince no vol que el que li ha passat a ell es pugui repetir, en cap cas, a cap altra família perquè creuen que passa sovint als Estats Units.
Arctic Monkeys van anunciar fa unes setmanes el llançament de Tranquility Base Hotel & Casino, pel dia 11 de maig, del qual encara no n’hem pogut escoltar cap avançament, però sí que hem sabut que serà menys guitarrer.
Ara hem sabut que el seu vocalista Alex Turner ha dit que no es presentarà cap cançó com a senzill, fins al dia de la sortida de tot el disc.
La idea de fer-ho d’aquesta manera va venir del segell discogràfic Domino Records i també de Jamie Cook, el guitarrista del grup hi estava d’acord. Per altra banda, Turner també explica que alguns dels seus seguidors se sentiran confusos per la nova direcció musical del grup.
El dia 2 de juny els tindrem actuant al Primavera Sound de Barcelona com a part de la seva gira mundial.
Va ser la primera dama de la cançó i ràpidament es va situar com una de les referències del gènere, aconseguint fins a tretze premis Grammy al llarg de la seva extensa carrera musical.
Va estar en actiu durant 4 dècades.
2002 Mor la cantant Lisa Lopes
L’artista era coneguda per formar part de les TLC i considerada pels seus seguidors, com la ment creativa i la que escrivia la majoria dels temes, ja fossin pel grup o en solitari.
La cantant ja havia començat a treballar en el seu segon disc en solitari i les cançons del quart disc de les TLC, quan va morir sobtadament d’un accident de cotxe a Hondures amb tan sols 30 anys. La cantant va ser l’única víctima del tràgic accident on hi va haver fins a vuit persones implicades.
2006 Bruce Springsteen edita el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions.
El treball estava format per cançons folk, popularitzades per Pete Seeger i va aconseguir situar-se com un dels més venuts als Estats Units, guanyant fins i tot un premi Grammy.
Va suposar el segon disc consecutiu del Boss on no apareixia la E Street Band i també el segon que no era rock.
Ha sortit el videoclip per “In My Blood”, un dels nous singles de Shawn Mendes i un dels hits del moment a la música comercial. Al vídeo es pot veure a l’artista a terra mentre li cauen coses vàries: pedres/ruïnes, neu, pluja… però al final surt el sol i creixen flors al seu voltant.
Un videoclip molt simple però que representa bé el rerefons la lletra d’aquesta cançó.
Troye Sivan va treure al gener el primer single del nou disc (fins ara sense nom), i encara no té data de sortida assegurada per cap font propera a l’artista, però GQ Australia ha dit que serà el dia 8 de Juny.
Recordem que a aquest segon disc hi haurà una col·laboració amb Ariana Grande, que ja tenim dos singles disponibles i que el cantant ha dit per Twitter que “He estat treballant tan dur per realitzar el meu àlbum ideal per vosaltres. La cosa curiosa és que és com si… estigués cobrant vida”.
I have been working sooo hard trying to craft my dream album 4 u guys. The crazy thing is it’s like…..coming to life
Amb més de 40 anys de carrera musical, Eddie & The Hot Rods van anunciar el dia 11 de gener que el 2018 serà l’any de la seva última gira. És a dir, l’última oportunitat per veure a peu de pista un dels grups que han format part del selecte comitè de bandes del Regne Unit que a finals dels anys 70 van fer eclosió a Londres sota el rètol de Pub Rock.
L’èxit mundial d’Eddie & The Hot Rods és inqüestionable, així com la seva llarga carrera de discos, gires i concerts arreu del món. Per aconseguir més d’1 milió de discos venuts, 4 singles en l’UK top 40, un top 10 en 1977 amb el tema “Do anything you wanna do”, i actuacions al costat de The Ramones, Talking Heads o The Police han estat catalogats com una de les millors i influents 100 bandes de la prestigiosa revista MOJO. Per aquesta raó és necessari saber que els pròxims 2 i 3 de maig respectivament passaran per la sala El Sol de Madrid, dins la programació del Festimad, i pel Marula de Barcelona, per celebrar el 5è aniversari de A Wamba Buluba Club.
Shania Twain ha concedit una entrevista a The Guardian on parla sobre els seus anys de major èxit però també de la seva dura infància.
Tots els que s’han llegit la seva autobiografia “From This Moment On” (2011) saben que ella vivia a una família amb una tendència gran cap a la violència, ja que el seu padrastre maltractava a la seva mare fins arribar al punt d’intentar matar-la davant de la jove cantant, i també coneixen la mort per accident dels dos quan ella tenia 22 anys. El que no surt a l’autobiografia però que sí comenta a la entrevista perquè “és important que la gent sàpiga que pots sobreviure aquestes coses” és que el seu padrastre abusava sexualment i psicològicament d’ella quan tenia només 10 anys. “L’abús sexual va de la mà de l’abús psicològic quan es tracta d’algú que coneixes”, però ella va aprendre a no pensar en allò gràcies a que “jo em vaig dir, val, aquesta persona no està bé”.
A més, en un punt de l’entrevista, ella va dir que d’estar vivint als Estats Units i no a Suïssa, hauria votat al president Donald Trump perquè “Prefereixes a algú directe o amable? No dic que no es puguin tenir ambdues coses… Però si jo votés, em deixaria de bajanades. Hauria votat per alguna cosa que em sembla transparent. I la política no té fama de ser-ho.”
Aquest comentari ha fet que la cantant canadenca es disculpi per Twitter dient que “M’agradaria disculpar-me a qualsevol persona que pugui sentir-se ofesa per l’entrevista amb The Guardian en el que respecte al president dels Estats Units. La pregunta em va pillar desprevinguda. Com a canadenca, em penedeixo d’haver contestat aquesta pregunta sense donar-hi més context. Estic apassionadament en contra de qualsevol tipus de discriminació i espero que això quedi clar amb les decisions que he pres, i amb la gent que estic, que no tinc en comú cap creença moral amb el president actual. Estava intentant explicar, en resposta a la pregunta sobre les eleccions, que el meu limitat enteniment era que el President parlava a una part d’Amèrica com una persona accessible a la qual poguessin veure’s reflectides, ja que ell NO era un polític. La meva resposta era curiosa, però no hauria d’entendre’s com si fossin representatives dels meus valors ni signifiquen que l’avali. Faig música per unir a la gent. El meu camí sempre serà el d’incloure, com la meva història mostra”.
I would like to apologise to anybody I have offended in a recent interview with the Guardian relating to the American President. The question caught me off guard. As a Canadian, I regret answering this unexpected question without giving my response more context (1/4)
I am passionately against discrimination of any kind and hope it’s clear from the choices I have made, and the people I stand with, that I do not hold any common moral beliefs with the current President (2/4)
I was trying to explain, in response to a question about the election, that my limited understanding was that the President talked to a portion of America like an accessible person they could relate to, as he was NOT a politician (3/4)
My answer was awkward, but certainly should not be taken as representative of my values nor does it mean I endorse him. I make music to bring people together. My path will always be one of inclusivity, as my history shows. (4/4)
El grup indie-folk The Coral ha confirmat que la sortida del seu nou disc ‘Move Through The Down’serà dia 17 d’agost i comptarà dels onze següents temes:
1. Eyes like pearls
2. Reaching out for a friend
3. Sweet Release
4. She’s a Runaway
5. Strangers in the hollow
6. Love or solution
7. Eyes of the moon
8. Undercover of the night
9. Outside my window
10. Stormbreaker
11. After the fair
A més, el tercer tema del disc “Sweet Release” és el primer single i ja està disponible. A continuació el podeu escoltar:
Arriba un nou volum de Grups que no sonen prou, l’espai de recomanacions nacionals i internacionals del Per No Dir Res. Avui presentem 6 grups: 3 de casa nostra (Xavi Sarrià, La M.O.D.A. i Smoking Souls) i 3 internacionals (Kasabian, Mike Shinoda i The Longshot).
XAVI SARRIÀ
Nascut a València, l’artista va iniciar la seva trajectòria musical a Obrint Pas, un dels grups més influents de l’ska fins a la seva dissolució el passat 2014. Ara, Xavi Sarrià, l’exguitarrista i cantant de la banda, ha decidit continuar el llegat d’Obrint Pas en solitari, podent gaudint en els seus concerts tant de cançons pròpies com a temes del grup.
En aquest cas, ens centrarem en la trajectòria de l’artista en solitari, el qual, amb un estil rock amb certs tocs ska, ja ha publicat el seu primer àlbum d’estudi: Amb l’esperança entre les dents (2017). Amb la gira que porta el nom del disc, l’artista ha visitat festivals com ara l’Strenes de Girona (companyat d’Auxili, banda de la qual vam parlar al Grups que no sonen prou (volum 3)) i l’esperen grans cites com ara el festival Viñarock, el Rabolagartija i molt més.
Mentre esperem les seves actuacions, podeu gaudir de la seva música tant a Obrint Pas com en solitari aquí i podeu escoltar Atrevir-te, un dels seus grans temes d’Amb l’esperança entre les dents.
LA MARAVILLOSA ORQUESTA DEL ALCOHOL
També coneguda com La M.O.D.A., La Maravillosa Orquesta del Alcohol ens porta des de Burgos una música creada gràcies a una ètica basada en la passió, l’honestedat i la carretera. Amb una barreja de folk, country, punk i rock, la banda compta amb diversos EP i quatre àlbums d’estudi: The Shape of Folk to Come (2012), ¿Quién Nos Va a Salvar? (2013), La Primavera del Invierno (2015) i Salvavida (de las Balas Perdidas) (2017). A més, també trobem dues gravacions en directe: Todavía No Ha Salido la Luna (2016) i Garate (2018).
Podeu escoltar la seva música mitjançant aquest enllaç o veient el vídeo d’Héroes del Sábado, un dels seus temes més coneguts de Salvavida (de las Balas Perdidas).
SMOKING SOULS
Des de Pego (València) arriben Smoking Souls amb la seva barreja d’ska, punk i, sobretot, rock. En els seus inicis i amb la publicació de L’espenta, el primer àlbum d’estudi de la banda, el grup definien aquestai la seva música com a “una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l’Espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.”
Smoking Souls ha mantingut aquest esperit durant els tres àlbums d’estudi amb els quals compten: L’espenta (2013), Nòmades (2015) i Cendra i or (2017). Aquests els podeu obtenir mitjançant la seva botiga online i podeu gaudir d’un tast de la seva música a L’Exili, un dels últims temes de l’àlbum Nòmades.
KASABIAN
La banda de rock alternatiu Kasabian arriba al Grups que no sonen prou com a un dels grups amb més trajectòria musical dels que hem parlat. Des de Leicester (Regne Unit), els britànics Kasabian ens retornen a un dels estils preferits de la secció amb el seu so tan característic marcat per influències com ara The Stone Roses o Oasis, grup que van acompanyar en la seva gira l’any 2005.
Actualment, la banda compta amb 6 àlbums d’estudi: Kasabian (2004), Empire (2006), West Ryder Pauper Lunatic Asylum (2009), Velociraptor! (2011), 48:13 (2014) i For Crying Out Loud (2017). A més, també compten amb una gravació en directe el 2005 de l’àlbum Kasabian.
Per a més informació sobre el grup o la seva música podeu visitar la seva web o veure el vídeo de III Ray (The King), un dels seus grans èxits de For Crying Out Loud.
MIKE SHINODA
Conegut pel seu rol com a vocalista al grup Linkin Park, Mike Shinoda ens porta des de California el seu rap electrònic tan característic i personal. Si és cert que l’artista ja comptava amb diversos EP anteriors, no ha sigut fins aquest 2018 que la carrera en solitari del raper ha comptat amb tant èxit. Un gran motiu d’aquesta situació són Post Traumatic (2018) i Crossing A Line / Nothing Makes Sense Anymore (2018), els dos EP més destacats de la seva trajectòria i caracteritzats (sobretot el primer) per tractar el procés que va seguir a la mort del seu company i amic Chester Bennington, exvocalista de Linkin Park i que es va suïcidar el 20 de juliol del 2017.
Podeu escoltar i comprar la seva música a través d’aquest enllaç o veient el vídeo de Watching As I Fall de Post Traumatic.
THE LONGSHOT
Des de Oakland (California), The Longshot arriba com al nou projecte de Billie Joe Armstrong, vocalista del grup Green Day. Amb el seu rock alternatiu, la banda tot just ha publicat el seu primer àlbum d’estudi, Love Is For Losers (2018), el qual ja havia estat precedit per l’EP The Longshot (2018), on el grup presentava alguns dels temes que, més tard, formarien part del disc complet.
De moment, el grup està en els seus inicis i no us podem donar gaire més informació, però el que sí que podeu fer és escoltar o descarregar la música de la banda aquí o gaudir de Love is for Losers, el primer èxit de la banda i el tema que posa nom al seu nou àlbum.
La banda funk Chic està gravant als estudis Abbey Road de Londres, i sembla que aquest serà l’any en el que el seu nou disc ‘It’s about time’ sortirà a la llum després d’estar-ho anunciant des del 2015.
Al conegut festival Coachella, el guitarrista del grup Nile Rodgers ha confirmat a Pitchfork les diferents col·laboracions que es podran sentir al disc: Bruno Mars, HAIM, Anderson Paak, Nao, Jorja Smith, Craig David, Debbie Harry, Stefflon Don, Mura Masa i Ray BLK; A més, el músic ha explicat que el disc tractarà sobre l’alegria de la vida.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
