Fins el proper 10 de maig es podran adquirir els darrers abonaments del 5è aniversari del VIDA al preu de 85€ (+ despeses de gestió).
Després de la presentació del cartell al complet del 5è aniversari del VIDA, el festival anuncia l’últim canvi de preu de l’abonament. Fins el proper dijous 10 de maig es podran adquirir els últims abonaments al preu de 85€ (+despeses de gestió).
Més enllà d’aquesta modalitat d’entrada, també es podrà gaudir del 5è aniversari del VIDA adquirint les altres opcions d’accés: Wild Side, Kids, Family Pack i entrades de dia.
El 22 d’octubre ens visiten al nostre país Kurt Vile & The Violators, que tot i que de moment no tenen material nou, ens haurem de conformar amb la seva darrera referència musical, b’lieve I’m Going Down, editat el 2015. Tot fa pensar que si hi ha una nova gira, potser estem a punt de conèixer dades d’un nou disc.
Les entrades sortiran a la venda el dijous a través del portal del Primavera Sound i costaran 24 euros.
A mesura que avança el temps, el grup britànic va traient informació amb comptagotes. Com comentàvem ahir, Arctic Monkeys avançaven que el disc, que sortirà l’11 de maig, seria menys guitarrer que els anteriors. Doncs bé, per entendre millor a què es deu i per fer-nos una idea de com serà el seu pròxim treball, Alex Turner ha compartit amb MOJO una llista -escrita de la seva mà en un full- amb 25 cançons que l’han inspirat a l’hora de treballar en el LP.
La llista és força amena però dins d’un estil força tancat; ritmes calmats i molt melòdics. Trobem per exemple a la llegenda del jazz i blues Nina Simone, també al famós compositor i director Ennio Morricone, o els grans Rolling Stone.
Altres artistes que ocupen la llista són: Max Berlin, Joe Cocker, Leon Russell, Terry Reid, Alan Hull…, i molts més. A tots ells els podeu escoltar en aquesta llista de reproducció d’Spotify que ha creat el grup d’Arctic Monkeys Irlanda.
El seu debut a la pantalla gran va ser l’any 1968 amb Funny girl, que ja feia preveure una carrera plena d’èxits. Musicalment va començar el 1963 i des de llavors ha editat més de 60 discs. Va guanyar un premi Grammy per la seva trajectòria musical.
1969 Paul McCartney nega els rumors de la seva mort
En un moment on el grup de Liverpool començava la seva decadència, va començar a circular un rumor de la possible mort de Paul McCartney. De fet s’apuntava que el cantant havia mort el 1966 d’un accident de cotxe i havia estat substituït per un baixista canadenc que es deia Billy Shears.
El cantant va desmentir la seva mort i al llarg dels anys han seguit preguntant-li per aquesta qüestió, però sempre li resta importància i prefereix no treure la il·lusió a tots els que creuen aquesta teoria. De fet si busques a Google sobre la mort del cantant, trobaràs tot tipus de pàgines i teories al respecte.
Fins i tot Julian Assange va haver de desmentir aquesta mort i va explicar que tots aquests rumors són falsos.
1992 Michael Jackson és denunciat per utilitzar una melodia de Beethoven
I això va passar amb la cançó Will you be there, que formava part de la banda sonora de Free Willy i que també trobaves al disc Dangerous.
La cançó comença amb un fragment de la novena simfonia de Beethoven, realitzat per l’Orquestra de Cleveland. La lletra parla de la lluita de la vida, però en el context de la vida del propi cantant, el que feia suposar la càrrega de la fama que li estava provocant.
Us presentem un nou espai de Per No Dir Res, i es tracta d’una secció que vam realitzar en un dels nostres programes a la ràdio, venim a parlar dels “One-Hit Wonders” tal com són coneguts arreu del món. En aquest espai us presentarem grups que es van fer famosos amb una sola cançó i que després d’aquesta, no s’ha sabut gaire bé res. Així doncs en aquest primer volum parlarem d’algunes de les cançons més famoses d’aquesta llista de grups d’Un Sol Hit.
RONALD & RUBY
Aquest duo americà va ser dels primers grups a entrar en aquesta llista, i és que parlem de la banda que va compondre Lollipop el 1958. Aquesta cançó ha sonat per tot arreu, incloent-hi pel·lícules, anuncis, musicals… A més com a anècdota, podem dir que el duo dels Estats Units, va ser un dels primers a ser un grup interracial.
LIPPS INC.
Saltem endavant en el temps per parlar de Lipps INC. que en 1980 van ser número 1 a més de 28 països amb el seu gran hit Funkytown. La banda de disco i funk va ser inclús, més de 20 anys després, un dels temes principals de la pel·lícula d’animació Shrek.
DEXYS MIDNIGHT RUNNERS
Ara toca parlar d’un grup que va saltar a la fama el 1982 amb la cançó Come On Elieen. El grup britànic va tenir un èxit molt gran amb aquesta cançó, però no els hi va durar gaire, ja que el 1986 van decidir retirar-se tornant al panorama musical el 2006, sense l’èxit que ells esperaven, ja que van decidir gravar un nou CD i cap productora els hi va voler donar el treball. Encara i així, ens van deixar aquest gran tema que podeu gaudir clicant aquí abaix.
A-HA
Els 80 com tots sabem van ser una de les èpoques d’or de la música pop i A-Ha, va ser un dels pocs grups de Noruega que van triomfar amb el seu Take On Me una de les cançons d’aquesta llista, que sense cap mena de dubte tothom coneix, des de la intro fins a la tornada, Take On Me va sonar a pràcticament totes les ràdios del món el 1985.
RICK ASTLEY
Acabant amb la dècada dels 80, es cola en aquesta petita llista Rick Astley, el cantant britànic que va arrasar amb el seu Never Gonna Give You Up que va arribar a número 1 a més de 25 països. Com a curiositat podem dir que aquesta cançó va ser utilitzada per fer una de les bromes més populars d’Internet, el Rickroll que consistia a ficar enllaços falsos que dirigien al videoclip de la cançó, gràcies a aquesta broma, el cantant va poder tornar a guanyar una mica de fama.
AQUA
Per acabar aquesta llista, afegirem l’altra cançó que molt probablement heu escoltat en més d’una festa, venim a parlar de Barbie Girl la cançó d’Aqua que va passar a ser número 1 en més de 20 països. El grup danès com a curiositat, va rebre una demanda per part de Mattel (empresa de la nina Barbie) el mateix any que va sortir la cançó, el 1997. Però més tard, el 2009, l’empresa Mattel va utilitzar aquesta com a spot publicitari per a una de les seves nines.
Jorja Smith ha fet un avançament (per fi) del seu àlbum, que serà el de debut i es dirà Lost & Found.
El treball serà editat el 8 de juny i hi incorporarà 12 cançons.
Si no saps qui és, Jorja Smith ha esdevingut una esperança pels seguidors del r&b per la seva cançó Blue Lights (més a baix) i per les seves col·laboracions amb Drake o Stormzy. Des del PNDR esperem amb ànsies el seu debut.
La clique (així és com es diu el grup de fans de la banda estatunidenca) ha entrat en pànic després de seguir un fil de pistes que pot portar a novetats per part del grup format per en Tyler Joseph i en Josh Dun. El que han trobat comença amb un enllaç ocult a la mateixa web de la banda, fet que redueix les possibilitats que sigui fals.
Tot comença durant els premis Alternative Press l’any 2017, on el bateria del grup va dir que en Tyler estava “tallant llaços amb dema”. Això va comportar un seguit de cerques per part dels fans, que van descobrir que “dema” significava “Torre del silenci”, cosa que van relacionar amb l’última foto que el grup va penjar al seu Twitter abans de desaparèixer, on sortia un ull tancant-se amb la frase de la seva cançó Car Radio: “And now I just sit in silence”.
Aquesta teoria comença des de la web de la banda, on algú va notar que hi havien incorporat un gif que abans no hi era i on hi havia un enllaç. Aquest enllaç et portava a dmaorg.info, on apareix un missatge d’error un mica estrany i críptic. Si agafes només les majúscules surt el següent: “EAST IS UP”
Si sumes aquestes paraules a l’enllaç, apareix una imatge (la següent) que recorda a la Torre del Silenci de la que hem parlat al començament de l’article.
Si busques què és la Torre del Silenci, veuràs que és una estructura circular on els cadàvers quedaven exposats als voltors. La relació que té amb el grup és que enmig d’aquesta imatge podem veure la caràtula del seu últim treball: Blurryface, amb paraules relacionades amb les cançons que aquest incorpora.
Però aquest trencaclosques encara no ha acabat, i la clique segueix trobant coses noves. Si vols seguir les novetats i assabentar-te de si trauran alguna cosa nova i/o quan, ho pots fer seguint aquest fil de Twitter:
GUYS I HAVE A THEORY THAT’s INSANE: HERES A THREAD
Segons ha publicat el portal de notícies NME, el nou disc dels Arctic Monkeys tindrà una menor presència guitarrística de l’esperada. A més, el disc anomenat Tranquility Base Hotel & Casino tindrà també certs canvis en les seves lletres, ja que aquestes seran més autobiogràfiques que en publicacions anteriors. De fet, fins i tot es va plantejar que fos un treball en solitari d’Alex Turner i no la sisena obra del grup.
Turner ha confirmat a la revista britànica MOJO, que en atorgar més presència al piano, l’ha ajudat a canviar l’expressivitat de les seves cançons. D’altra banda el guitarrista del grup, Jamie Cook, ha assegurat que la intenció de la formació mai fou la de fer una segona part d’AM, així que tot indica que aquest nou disc serà innovador en relació als anteriors.
El treball del grup sortirà publicat el pròxim 11 de maig, moment en el qual descobrirem si el canvi és tan important com els protagonistes indiquen, o tot s’haurà tractat d’una estratègia de màrqueting.
Ja es pot dir de forma oficial que Blink-182 estan gravant noves cançons. I és que tant Mark Hoppus com Travis Barker han publicat imatges a les xarxes socials, on se’ls veu a l’estudi de gravació.
Sobre el nou disc de la banda, s’ha dit que serà una barreja de Enema of state i California.
Quatre anys després de la seva última visita a Barcelona presentant Ultraviolence al 2014, Del Rey, va tornar trepitjant fort i més positiva que mai fent honor al nou disc “Lust For Life”, una actitud molt diferent de la Lana melancòlica a la que estàvem acostumats.
Quan Lana Del Rey va arribar al Palau Sant Jordi, la cua per entrar-hi ja arribava fins a les portes de l’estadi olímpic. I és que la novaiorquesa, després de molts anys suportant males crítiques i lluitant per fer-se un lloc a la indústria, ha aconseguit desplaçar fans d’arreu del món per gaudir d’un dels seus concerts més esperats a Barcelona.
Cat Power, la telonera de l’espectacle, va començar la seva actuació a les vuit del vespre però el Palau no arribava a la meitat del seu aforament i és que l’antiga promesa de l’Indie Folk va ser molt reconeguda durant els anys noranta i principis dels 2000, però durant l’última dècada la seva fama s’ha anat apagant. No obstant no ho ha fet la seva música, l’artista va oferir un directe impol·lut durant la seva actuació deixant bocabadats la majoria de fans joves que no tenien la més remota idea de la seva existència.
Malgrat les expectatives, Lana Del Rey tampoc va aconseguir omplir tot el Palau Sant Jordi, que estava a un 75% de la capacitat total. Les entrades de pista es van esgotar el mateix dia que es van posar a la venda però les de les grades més allunyades de l’escenari no es van arribar a vendre mai, igual que el car merchandising que es venia a la sortida del concert. L’únic record que es van emportar la majoria de seguidors va ser la memòria plena dels seus telèfons.
Del Rey va iniciar el concert amb el playback del seu nou single “13 beaches” cosa que va molestar la majoria de fans que havien pagat per escoltar el seu directe, però els aficionats se’n van oblidar gràcies a l’impressionant repertori que la cantant va oferir al llarg de la nit.
L’artista va venir a Barcelona a presentar el seu nou àlbum però també va interpretar grans èxits com “Born To Die”, “Ultraviolence”, “Ride” i en especial “Video Games” amb la qual Lana va emocionar a l’audiència cantant-la sobre un gronxador de flors. Deixant de costat el seu últim treball, Lana Del Rey va decidir oblidar-se completament de la tracklist que duia preparada per atendre totes i cada una de les demandes del públic: “Gods And Monsters”, “Old Money” i la més corejada “Carmen”.
Però aquest no va ser l’únic detall que va tenir l’estatunidenca amb el seu incondicional públic, mentre interpretava “Weast Coast”, la cantant va baixar de l’escenari i es va apropar per fer-se fotografies amb els fans, fins i tot va firmar-los discs i samarretes. A més mentre interpretava el seu famós hit “Young And Beautiful” les ballarines van repartir roses blanques per les primeres files del públic.
Lana Del Rey va donar les gràcies als fans pel seu suport declarant-se admiradora de Barcelona i afirmant que no hauria pogut escollir millor ciutat per acabar la seva gira mundial de quatre mesos. Després de dues hores de concert Del Rey va anunciar que la seva nova gira havia sigut font d’inspiració per animar-la a crear nova música: “El concert d’avui m’ha fet pensar en els meus propòsits i els projectes que vull iniciar quan torni a casa”. Sembla que després de la seva tercera visita a Barcelona Lana ha quedat encantada i els seus fans esperen amb emoció que arribi la quarta.
Precedit per l’èxit de la seva última gira sold out al Regne Unit, Tom Walker confirma avui noves dates per a 2018. L’artista revelació britànic arribarà per primer cop al nostre país, amb una de les gires imprescindibles per a la temporada que ve. Ho veurem l’11 de desembre a la sala Bikini de Barcelona.
Les entrades es posaran a la venda aquest divendres, a través del web de la promotora Doctor Music i la xarxa Ticketmaster. Costaran 20 euros.
Incubus tornarà al nostre país després de sis anys d’absència i ho farà el 26 d’agost a la Sala Razzmatazz de Barcelona, on estrenaran les cançons del seu treball 8, editat l’abril de l’any passat.
Les entrades sortiran a la venda aquest divendres al web de la promotora Live Nation i costaran 40 euros.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
