Lewis Capaldi ha compartit una cançó molt especial per ell anomenada ‘Before you go‘, la peça més personal que ha escrit mai i que explica com ha canviat la seva vida en dos anys. Des de que tocava en petits pubs fins ara que omple la majoria dels concerts que ofereix i que les seves cançons ocupen el primer lloc en un bon grapat de llistes.
De fet aquesta setmana suma una tercera setmana al número 1 dels Estats Units amb ‘Someone you loved’, la balada per excel·lència d’aquest any i que encara manté grans posicions arreu del planeta tot i aparèixer els primers mesos del 2019.
El cantant escocès també ha compartit un divertit vídeo on es treu la samarreta i balla al ritme de la cançó.
Aquesta és una de les tres cançons inèdites que formaran part de la reedició del seu debut.
Les germanes Haim han compartit ‘Hallelujah’ la seva tercera peça estrenada aquest 2019 i que arriba després de ‘Summer girl’ i ‘Now I’m In It’. Aquesta nova cançó és una balada amb guitarra acústica i aires folk.
Sobre la cançó han explicat que per exemple per la Danielle tracta sobre l’amor fraternal i sobre la telapatía de germans, mentre que Este explica que parla sobre el fet de patir diabetis, ja que ella té aquesta malaltia crònica i sobre la importància de tenir gent a prop per recolzar-se. Alana per la seva part comenta que el seu tros on canta tracta de la pèrdua de la seva millor amiga Sammi Kane Kraft, que amb tan sols 20 anys va morir d’accident de trànsit.
Una vegada més el director de cinema Paul Thomas Anderson s’ha encarregat de dirigir el videoclip.
Feia dies que circulaven molts rumors sobre el possible retorn de Mötley Crüe i finalment la banda ho ha confirmat a través d’un vídeo que han compartit.
Després de l’èxit del seu biopic «The Dirt», que ha provocat força interès entre els vells i nous seguidors la banda de Vince Neil i companyia tornaran amb una gira per grans estaids al costat de Def Leppard i Poison i que de moment només tindrà lloc als Estats Units.
La vuitena edició del Festival de Pedralbes ha començat a prendre forma amb els tres primers noms, tots ells provinents del Regne Unit. D’una banda James Blunt, de l’altre Bryan Ferry i finalment Alan Parsons Live Project.
Blunt actuarà l’11 de juny, Ferry el 20 i finalment Parsons el 30 del mateix mes. Les entrades es posaran a la venda aquest divendres a través del web del festival.
Feia dos anys que Manel no tocava a la seva ciutat. Barcelona va veure per última vegada el quartet a la Mercè del 2017. Dos anys sense pujar a cap escenari durant els quals han treballat en “Per la bona gent”, el cinquè disc del grup. Les entrades s’havien exhaurit setmanes enrere, fins i tot moltes s’havien venut abans que els fans poguessin escoltar alguna cosa del nou treball. És comprensible per tant que entre els assistents al Poble Espanyol hi hagués moltíssimes ganes d’escoltar tant la nova música com els clàssics de la formació.
El concert ha començat amb el so amplificat de les potetes de milers d’insectes passejant sobre el marbre de la cuina. “Formigues” ha sigut el tema escollit per obrir la vetllada. És curiós sentir versos de Verdaguer corejats per centenars de persones a l’uníson. Són aquestes coses les que fan de Manel un grup especial. Mentre sonaven els últims acords de la cançó, Guillem Gisbert, vocalista del grup, ha buidat dos pots d’esprai antiformigues al seu voltant, sempre mantenint el posat seriós que el caracteritza. En quant s’ha acabat el líquid dels tubs, han començat amb “Els entusiasmats”, per després donar pas a “Aquí tens el meu braç”. Amb la inèrcia d’aquestes tres peces, totes del nou àlbum, el concert demanava tornar a sons més antics i reconeguts pel públic.
La cançó escollida per enganxar de nou amb el públic menys familiaritzat amb el darrer disc ha estat “La serotonina”. Amb aquest homenatge a Juan Luis Guerra i a la seva “Bilirrubina” han fet ballar al públic al ritme de merengue en català, i de pas han fet un repàs al quart disc, tot i que no seria l’última referència a aquest treball durant la nit. Per seguir amb peces de discs anteriors, han tocat “Captatio Benevoltiae”, una de les cançons més tapades de “Els millors professors europeus”, primer àlbum de la formació amb el que van despuntar a l’escena catalana fa més de deu anys.
Tot seguit han presentat tres cançons del seu penúltim disc. Primer la “Cançó del dubte”, després “Jo competeixo”, cançó que comparteix títol amb l’àlbum i finalment “Les cosines”, just abans de deixar que el públic cantés gairebé a cappella els primers versos de “Teresa Rampell”.
Per tancar el concert, i com no podia ser d’una altra manera, Manel ha posat sobre l’escenari els dos primers singles que van presentar. Primer ha anat “Boy band”, cançó per la qual la Fiscalia ha obert diligències contra el grup, i finalment “Per la bona gent”, tema que dona nom al disc i que utilitza un sample de Maria del Mar Bonet que el públic ha cantat a pulmó.
Quan han marxat de l’escenari, un tècnic ha començat a recollir el material de so entre crits de “No n’hi ha prou”. Ha sigut precisament aquesta manipulació el que ha fet que, un cop han tornat els quatre músics a l’escenari, hagin hagut d’aturar dues vegades “La cançó del soldadet”. Aquests problemes no han molestat al públic, que ha seguit cantant la cançó de memòria encara que no se sentís res. Un cop solucionats els problemes, han seguit amb “Tubs de ventilació” i “Sabotatge”, just abans d’abandonar per segona vegada l’escenari.
Finalment, i tot i que el públic ha demanat a crits “Benvolgut”, el grup ha fet el segons bis de la nit presentant un altre tema del darrer disc, “Amb un ram de clamídies”. Així han tancat el segon concert de la gira de presentació de “Per la bona gent”, el primer a Catalunya, després que iniciessin el tour a València.
Els assistents han sortit amb un gust agredolç del Poble Espanyol. Per una banda, Manel ha donat el que es demanava, que era una bona presentació del disc, però per una altra, han faltat temes com “Les estrelles”, que és una de les grans cançons d’aquest últim treball, així com algun altre gran hit dels discos anteriors que el públic pogués corejar, com podrien haver estat “Ai, Dolors”, “Criticarem les noves modes de pentinats” o “Ceràmiques Guzmán”.
Després d’anunciar a Parcels com el primer cap de cartell de l’edició del VIDA 2020, avui és el torn de Belle and Sebastian!
La banda d’indiepop de 7 membres originaria de Glasgow (Escòcia) és mundialment coneguda per fer sonar amb solidesa melodies precioses i delicades. Temes ja mítics com The Boy with the Arab Strap i Another Sunny Day en són clars exemples.
Liderada pel guitarrista i vocalista Stuart Murdoch, la formació ens delecta amb un so majestuós alhora que intimista, que combina a parts iguals el folk-rock i el pop dels anys seixanta.
Actius des del 1996 – any en el qual van publicar els seus dos primers àlbums – tot i alguns parèntesis entremig, el 2018 van publicar el seu últim treball, How To Solve Our Human Problems (Parts 1-3), un exemple més de la seva singular i deliciosa visió de la música pop, de la qual podrem ser testimonis al VIDA 2020.
Encara falta més d’un mes pel dia de Nadal però Mariah Carey ja ha començat la seva carrera fins al número 1 de les llistes d’èxits.
A principis de novembre va publicar una versió especial del seu disc «Merry Christmas» on s’inclou el seu gran hit «All I Want For Christmas Is You» i avui el seu èxit ja s’ha colat entre les 50 cançons més escoltades a tot el món a través de Spotify. La cançó ocupa ara mateix el lloc 45 i de ben segur anirà escalant posicions a mesura que s’acostin les festes.
La Carey té el repte d’arribar al número 1 als Estats Units, on encara no ho ha fet i també al Regne Unit. Veurem si aquest serà l’any.
La banda estatunidenca «filla» de grans mestres com Led Zeppelin oferiran el proper 26 de novembre un únic concert a l’estat al Sant Jordi Club de Barcelona. La banda, després d’haver d’ajornat el concert previst pel 22 de febrer, portaran els ritmes i les melodies més «rockeres» a les nostres terres.
Després de debutar el 2017 amb el seu magnífic senzill ‘Highway Tune’, han «explotat» a escala global gràcies a les seves influències i a la «revitalització» del rock’n’roll que han dut a terme a través dels seus dos discs publicats. Arriben a Barcelona, en aquest cas, per a presentar el seu segon treball «Anthem of a Peaceful Army».
Les entrades es van esgotar ja fa mesos pel concert de febrer, així que si sou un dels afortunats de tenir-ne una, no feu tard a la cita! Les portes obren a les 19:00, l’artista convidat a les 20:00, Greta Van Fleet actuaran a les 21:00 al Sant Jordi Club.
Delafé és un d’aquells artistes que en directe guanya molt, moltíssim. És, en la meva opinió, un dels artistes nacionals actuals més infravalorats. Comptem avui en dia amb pocs rapers que excel·leixin en la seva feina tan bé com l’italià.
Les seves lletres són intel·ligents, emotives, tendres, reflexives al mateix temps que explosives. Deixo ja constància aquí que anar a veure a Delafé és una experiència que tothom hauria de viure en algun moment de les seves vides.
Jo, ho reconec, no sóc seguidor «veterà» de Delafé i no em sé pas totes les frases de cada cançó (que encara que sembli una tasca complicada, al seu concert hi havia persones que ho aconseguien), però un concert de Delafé és massa divertit i emocionant per a no gaudir-lo vinguis d’on vinguis i siguis com siguis.
El concert del passat dijous a Sala Apolo no era la meva primera «toma de contacto» amb el raper -ja havia tingut la sort de veure’l uns mesos enrere al Festival Acústica- però aquest va ser un concert molt més íntim i familiar. La veritat és que l’ambient era dels més agradables que algú podria demanar en un concert. Un públic realment entregat, un «bon rollo» impregnat en cadascuna de les cançons i aquelles escenes d’amor que es poden observar al llarg d’un concert ben fet.
No m’agradaria fer un repàs detallat del repertori de la nit, ja que considero que l’hora i mitja que ens va regalar Delafé s’han d’entendre com una entitat conjunta, com un viatge al llarg d’unes vint cançons en el que vam fer parada a infinitat d’emocions i vivències. Sé que queda molt poètic i metafòric explicat així, però realment és la sensació que Delafé transmet en directe.
Destacaré, però, el preciós final que sempre aconsegueixen construir en tots els seus concerts amb ‘Enero en la playa‘, un espectacle realment remarcable. La manera com Delafé viu les seves cançons i les transmet al seu públic és un fenomen que no acostumem a veure en molt artistes avui en dia, i per això n’estaré sempre agraït a aquests ARTISTES que segueixen conservant i compartint el que pot significar una cançó.
Dave Grohl i la resta de components de Foo Fighters treballen en el relleu de «Concrete and gold» i a jutjar per les paraules que ha fet l’exbateria de Nirvana a una entrevista, les ganes d’escoltar el nou disc són encara més grans pels seus seguidors. Grohl explicat que és un disc molt estrany.
El músic ha dit també que estaven a la meitat del procés creatiu del disc, que haurien començat el mes passat.
Feia 5 anys que Neon Trees no publicaven cap cançó i la banda nord-americana ha trencat el silenci amb l’estrena de ‘Used to like’, l’avançament del nou treball del grup de Tyler Glenn.
El grup continua apostant pel pop rock que transporta als anys 80, tot i que aquesta vegada les lletres no estan tan relacionades com als primers discs del grup i en aquest cas parlen d’una relació que ha acabat.
Durant aquest temps que no han publicat disc, el cantant ha editat un disc en solitari, mentre que la resta de components han ampliat les seves famílies.
Harry Styles va aprofitar el seu pas pel programa Saturday Night Live per estrenar una nova cançó ‘Watermelon Sugar‘, que formarà part del seu segon treball «Fine line«.
El cantant va oferir un monòleg al principi del programa, on va fer broma de la seva etapa amb One Direction. Posteriorment va interpretar el tema ‘Lights up’ i més endavant i canviant-se de vestit va estrenar aquesta nova peça que avui ha compartit a través de Spotify i altres plataformes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
