Blaumut es troba en ple procés d´enregistrament del seu nou disc.
El disc està sent produït per Joel Condal i pel propi grup en un espai adequat expressament per l’ocasió. Un nou entorn on han traslladat tot l’equip necessari per enregistrar el nou disc, un espai on es troben còmodes per treballar sense pressió i poder experimentar cercant el so adient per a cada cançó de forma artesanal i exclusiva. Blaumut també compta amb Dani Espasa en l’assessorament en arranjaments i l’enregistrament de pianos i teclats.
Blaumut també presentarà les noves cançons en directe en una gira que començarà a la primavera. Les primeres dates d’aquest concerts s’anunciaran coincidint amb el llançament del primer single d’aquest nou treball discogràfic.
Red Hot Chili Peppers han anunciat a través d’Instagram el retorn de Josh Frusciante, que després de 10 anys torna al grup davant la sortida de l’actual guitarrista Josh Klinghoffer.
El grup relata que Josh és un gran músic que respecten i estimen i que estan molt agraïts per haver passat tot aquest temps amb ell i els grans regals que va compartir amb el grup.
Frusciante va formar part de RHCP entre el 1988 i el 1992 i posteriorment entre el 1998 i el 2009 i va formar part de la creació de discs com «Californiacation» o «Blood Sugar Sex Magik».
La banda té l’any vinent alguns concerts als Estats Units, així com al continent europeu durant l’estiu.
Sempre han existit aquells grups que et recordaran per sempre més a la teva adolescència, als teus anys de joventut d’estiu amb els amics. Afortunadament, Lágrimas de Sangre són un d’aquests grups per a mi.
No obstant això, mentiria si digués que mai he pensat que potser eren un «bluf» temporal i que amb el temps la gent que els va descobrir amb 14 o 15 anys acabaria creixent i anirien quedant el profund calaix dels records. Per fortuna o per desgràcia, una Sala Salamandra plena a vessar va demostrar que això no és així.
No diria que anava escèptic al concert, després d’haver-los vist aquest estiu en concert de festa major, però segurament no esperava trobar-me l’espectacle que van muntar el grup de rap el passat divendres a l’Hospitalet. Amb una entrega total i absoluta del públic des de la primera cançó, Lágrimas de Sangre van oferir un concert de comiat al seu guitarrista «Rama Lama» totalment a l’altura de la situació. No us preocupeu, Lágrimas no s’ha acabat, ja tenen preparat el substitut del músic.
El concert va tenir una bona arrancada, amb un seguit de temes del nou disc que ja han tingut prou temps de calar entre el públic. M’agradaria destacar especialment el moment en què van cantar «Quemar el mar», el senzill més ben acollit del seu últim treball.
El concert va avançar de forma més que correcta, amb la ja coneguda proximitat dels integrants de Lágrimas de Sangre amb el seu públic i el «bon rollisme» que desprenen a l’escenari. La veritat és que deixaven poc espai entre cançó i cançó, però en cap moment va donar la sensació d'»ultra velocitat» que altres concerts desprenen (menció -poc- honorífica al concert d’ArcticMonkeysal PrimaveraSound 2018).
Si un moment vull destacar de tota la nit és, sense dubte, la traca final del concert. Amb les seves 3 cançons més potents, en la meva opinió, van coronar un concert que ja de per si estava anant molt bé. ‘La Gente‘, ‘BuenViaje‘ i la meravellosa ‘Voy a Celebrarlo‘ van posar la sala potes amunt en un genial comiat pel seu icònic músic multiinstrumentista. D’aquestes tres, però, vull destacar especialment la versió «unplugged» de ‘BuenViaje‘ que van tocar acompanyats de la nova banda de «Rama Lama» El PonyPisador. Una versió original que ens va permetre escoltar aquest «temacle» com no ho havíem fet mai. Al cap i a la fi, aquests petits detalls sempre fan molta il·lusió.
Sortir amb un bon gust de boca d’un concert sempre és un símptoma molt positiu, i en aquest especialment. Els nois de Lágrimas de Sangre no només van remarcar que encara tenen molta guerra per donar, sinó que van demostrar que estan en plena forma.
Divendres 13 de desembre, 9 del vespre, després d’un dia ventós Obeses aterra amb la seva nau espacial a Barcelona declarant-se durant dos anys «Fills de les Estrelles», poques paraules més fan falta per explicar l’èxtasi d’un concert que restarà a la memòria de tots els presents, dit això tot afegitó serà superflu.
La veu -inconfusible d’Arnau Tordera I- sempre ha estat un dels elements distintius del grup Obeses i fa uns anys van voler reforçar aquest vessant amb la creació del cor d’Obeses format en la seva immensa majoria per cantants professionals que han estat -o segueixen estant- vinculats amb els cors del Palau de la Música, per tant, el millor lloc per rebre aquesta sinergia era Petit Palau en el marc del festival «Músiques sensibles». 6 veus masculines i 6 de femenines s’uneixen per interpretar amb la seva màxima esplendor -i gairebé de manera única en aquest format- els matisos d’aquest darrer àlbum, amb forta presència coral.
Emocions a flor de pell amb @Obeses i un públic de 10 des del minut 0. Gràcies per una nit espectacular!
El Quartet Contemporani format per Arnau Tordera, Jaume Coll, Arnau Burdó i Maiol Montané entraven al Palau penjant el cartell d'»Entrades exhaurides». Els esperaven més de 500 persones que conformaven un públic molt heterogeni i ben divers, infants donant-ho tot en una hora que habitualment estarien dormint fins a persones d’edats més avançades, eterns repetidors i algunes primeres vegades, extravertits i tímids… Sigui com sigui està clar que Obeses potser no es deu a les grans masses però té un públic molt fidel que esperava aquesta cita com -el que finalment va resultar- un concert explosiu. I aquesta massa heterogènia ho va donar tot, fent coreografies de gran bellesa amb les mans des del primer minut; ballant i idolatrant els components del grup a peu d’escenari; corejant totes les lletres i, fins i tot, caient en desitjos ben obscurs per saltar de la butaca i mostrar l’eufòria de les passions més salvatges.
‘Mà amiga’ ha marcat l’inici del concert seguida d»Ulleres de lluna’ que feia pujar encara més l’ambient per rebre ‘El monstre de l’armari’ que inevitablement ha fet aixecar a més d’un i de dos de la butaca. A continuació, i per no decaure el ritme, sonava ‘Hem vingut a molestar’ just abans d’un dels grans èxits d’aquest últim disc i del primer aniversari de l’1-O, ‘Ens en sortirem’. Després arribava l’homenatge al cabaret amb ‘Cafè, copa i puro’ per continuar tothom cridava ‘Guapo!‘ I ho suavitzaven amb un ‘Perdona’m’.
Més tard l’actor Ferran Frauca pujava a l’escenari per interpretar l’èpic ‘Lo cor de l’home és una mar’, recollit dins de l’òpera rock «Verdaguer, ombres i maduixes». Encara faltava el gran hit ‘Botifarra amb seques’ seguit d’una dansa de gran delicadesa com és ‘El tango de les mentides’ en la cohesió perfecta d’un membre del públic i del cor. Mig centenar de persones van corejar ‘Rosó’ amb gran eufòria seguit d’un tema poc habitual però alhora molt especial protagonitzada per dues protagonistes que ‘Es compten les pigues’.
Tot i passar uns moments d’incertesa vocal, Arnau Tordera va tornar a demostrar les seves capacitats sobrehumanes -o terrícoles- amb ‘L’Ària du l’hermafrodite‘, que finalitzava amb uns cors pregunta-resposta propis de l’escola FreddieMercury. Abans d’abandonar l’escenari per uns instants encara hi va haver temps per l’eufòria col·lectiva de la ‘Mammi’, que servia per rematar un concert en majúscules.
El públic no en tenia prou i reclamava més i més. ‘Invasió terrícola’ va fer aixecar a molta gent dels seus seients per aproximar-se a l’escenari per acabar la nit al costat d’aquesta banda que molts cops sembla d’un altre planeta. De «Zel» van rescatar una peça que tothom va agrair molt ‘L’ombra sols fuig en la nit’ que servia per donar les gràcies a tots els músics, tècnics i públic per una nit com aquella. La cirereta final la posava ‘Ens hem alçat’ on fins i tot els més acomodats a les seves butaques es van posar dempeus per ballar i alçar-se al ritme de la música i el talent d’Arnau Tordera i companyia.
Una nit memorable en què el factor épic de superació d’aquesta jornada el va marcar el mateix Arnau Tordera que durant les proves de so i mitja hora abans de començar el concert veia com «la veu no li responia», ha sigut però la presència del públic que -des d’una perspectiva poètica- ha aconseguit retornar la plenitud vocal al cantant en una nit per al record col·lectiu. Així ho explicava el mateix protagonista a hores intempestives de la matinada després de fer un Instagram live.
Les 4:33h i em fico al llit. No oblidaré mai la nit d'avui: mitja hora abans de començar el concert al Palau la veu no em responia. Però la màgia ha aparegut quan he vist el pati de butaques eufòric i, com una meravella divina, la veu m'ha tornat!
Tones and I ha fet història aquesta setmana al Regne Unit després de sumar 11 setmanes de lideratge amb ‘Dance Monkey’, una fita que la situa com la cantant femenina amb més setmanes al primer lloc de la llista britànica, superant a Whitney Houston i Rihanna.
La cantant australiana ha vist que ni les potents cançons de Nadal de Mariah Carey o Wham han pogut destronar-la del primer lloc, ni la col·laboració entre Stormzy i Ed Sheeran ‘Own it’ que aquesta setmana han escalat fins al segon lloc. Dua Lipa ja és tercera amb ‘Don’t start now’, mentre que el fenomen Arizona Zervas manté el cinquè lloc amb ‘Roxanne’. Mariah Carey puja fins al sisè lloc amb ‘All I Want For Christmas Is You’ i la versió que Ellie Goulding ha fet de ‘River’ de Joni Mitchell entra al top 10 i ja ocupa la plaça número 8.
Oques Grasses tornen a liderar la Primera Llista amb ‘Sta guai‘ una de les bones cançons incloses a un dels discs de l’any «Fans del sol«.
Entren a la llista
The Weeknd – Blinding lights
Trevor Daniel – Falling
Surten de la llista
Y2K feat. bbno$ – Lalala (13 setmanes)
Ed Sheeran feat. Khalid – Beautiful people (21 setmanes)
Aspirants
Sense Sal – Estima lliure (4 setmanes)
Sopa de Cabra – Farem que surti el sol (3 setmanes)
Ofenbach – Insane (3 setmanes)
Tom Walker – Better half of me (3 setmanes)
La Llista Nº 358 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 OQUES GRASSES – STA GUAI (12) (+1)
2 COLDPLAY – ORPHANS (7) (+3)
3 ED SHEERAN FEAT. CAMILA CABELLO & CARDI B – SOUTH OF THE BORDER (9) (=)
4 DUA LIPA – DON’T START NOW (6) (+4)
5 CAMILA CABELLO – LIAR (13) (-4)
6 BLACK EYED PEAS FEAT. J BALVIN – RITMO (7) (+3)
7 ARIZONA ZERVAS – ROXANNE (4) (+6)
8 MIKI NÚÑEZ – ESCRIUREM (8) (+3)
9 MAROON 5 – MEMORIES (11) (-2)
10 REGARD – RIDE IT (11) (-6)
11 HARRY STYLES – LIGHTS UP (8) (-5)
12 ALFRED GARCÍA & TXARANGO – CREMA LA NIT (5) (+5)
13 SELENA GOMEZ – LOSE YOU TO LOVE ME (7) (-3)
14 TONES AND I – DANCE MONKEY (15) (-2)
15 LIZZO FEAT. ARIANA GRANDE – GOOD AS HELL (6) (+5)
16 DAN + SHAY FEAT. JUSTIN BIEBER – 10,000 HOURS (9) (-2)
17 POST MALONE – CIRCLES (13) (-2)
18 MEDUZA FEAT. GOODBOYS & BECKY HILL – LOSE CONTROL (5) (+5)
19 BILLIE EILISH – EVERYTHING I WANTED (4) (+6)
20 GERTRUDIS FEAT. SUU & JAZZWOMAN – SI TOTHOM CALLA (8) (+1)
21 TAYLOR SWIFT & SHAWN MENDES – LOVER (REMIX) (4) (+6)
22 AVA MAX – TORN (12) (-3)
23 KHALID – UP ALL NIGHT (3) (+7)
24 AYA NAKAMURA – DJADJA (11) (-6)
25 JONAS BROTHERS – ONLY HUMAN (17) (-8)
26 LEWIS CAPALDI – BEFORE YOU GO (3) (+6)
27 THE WEEKND – HEARTLESS (2) (+10)
28 LIAM PAYNE FEAT. A BOOGIE WIT DA HOODIE – STACK IT UP (9) (-6)
29 SHAWN MENDES FEAT. CAMILA CABELLO – SEÑORITA (24) (-3)
30 LILDAMI FEAT. SANTI BALMES – MENTRESTANT (6) (+1)
31 KYGO FEAT. WHITNEY HOUSTON – HIGHER LOVE (19) (-7) 32 THE WEEKND – BLINDING LIGHTS (1) (N)
33 MANEL – BOY BAND (10) (-4)
34 COLDPLAY – CHAMPION OF THE WORLD (2) (+6)
35 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (27) (-2)
36 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (44) (-1)
37 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (42) (-1)
38 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (35) (=) 39 TREVOR DANIEL – FALLING (1) (N)
40 BILLIE EILISH – BAD GUY (36) (-1)
Avui en dia tothom xerra d’ella, o com a mínim, reconeix el seu nom. Als seus inicis ella era una noia innocent que cantava country amb els seus vestits de princesa i rínxols daurats com si fos treta d’un món de contes. Ara ha rebut el premi de la dona de la dècada per Billboard.
Amb un so country, Taylor Swift va debutar al món de la música amb el seu primer àlbum «Taylor Swift». Treu el seu segon disc «Fearless», i poc a poc va pujant esglaons i a sonar a les ràdios a escala mundial amb les cançons Love Story i You belong with me. La cantant anava diferenciant-se d’altres artistes a mesura que treia cançons explicant històries i realitzant videoclips que semblaven curtmetratges, cosa que es pot veure especialment al disc «Speak Now» que va composar sencerament ella sola.
Aviat es va convertir en un personatge conegut, i com tota persona situada al món de la fama, rebia crítiques. La més utilitzada era (i és) que només sap cantar sobre relacions amoroses i que no fa res més que tenir parelles. Però els swifites, és a dir, els fans, continuaven escoltant les seves cançons i convertint-les en èxits.
El disc “Red” va ser un gran èxit entre els seus fans, i és que sempre surt en el Top 3 dels discs de l’artista. Aquest àlbum comença a reflectir la seva transformació cap al pop, amb cançons com Red, I knew you were trouble, 22, o We are never ever getting back together. El següent que es pot veure a la discografia és el treball “1989”, el primer categoritzat com a pop i on es veu molt reflectida la seva tradició de contar històries als videoclips de Wildest Dreams o Bad blood, encara que també apareixen uns videoclips més artístics com podem veure a Style. Però la cançó que marca la diferència és Shake it up. Aquest hit agafa la idea de les crítiques i els “haters” per tal d’eliminar-ho a nivell individual (com diu “perquè els jugadors jugaran, jugaran, jugaran, jugaran, jugaran i els haters odiaran, odiaran, odiaran, odiaran, odiaran, jo només m’ho llevaré de damunt”).
“Reputation” és un disc molt diferent al que s’havia vist anteriorment de Taylor Swift, o això es pensava amb el primer single Look what you made me do, que torna a recollir les crítiques cap a ella, però aquest cop en una mena de paròdia. En aquesta cançó hi ha una frase que va alarmar molt als swifties: “I’m sorry, the old Taylor can’t come to the phone right now. Why? Oh, ‘cause she’s dead’”, és a dir, que ella mateixa deia que la antiga Taylor havia mort. Però, quan va sortir tot l’àlbum es veia la vertadera intenció de l’artista: realitzar una part del disc amb un nou so, però que la segona meitat mesclés aquest nou so amb el que més la caracteritza a ella (com es pot escoltar a cançons com New Years Day, Dancing with our hands tied i Dress).
Però aquesta època més fosca i de canvi personal va acabar a principis del 2019. Taylor va tornar a l’acció amb el que ella diu ‘Easter Eggs’, un petit joc pels seus fans perquè ella sap que “són excel·lents en encertar les pistes que ella deixa”, i va anar deixant aquestes pistes a les seves xarxes socials i a entrevistes (recordem la de l’Ellen DeGeneres). Uns mesos després surt el single Me!, una col·laboració amb Brendon Urie de Panic at the Disco!. Aquesta cançó i videoclip descobreixen a una Taylor molt més feliç i divertida, iniciant la nova era. Surt finalment el disc “Lover”, que és tot un èxit, amb cançons com The Man, que parlen dels problemes que ha tingut per ser dona al món de la música i del què va passar amb Scooter Braun dient “Estic tan cansada de córrer el més ràpid que puc pensant en si arribaria allà abans si fos home […] perquè si jo fos un home, aleshores seria l’home”. L’artista admet que el videoclip de la cançó Lover és un dels seus favorits.
Aquest és el punt en el que l’artista decideix explicar una història: la de Scooter Braun, Scott Borchetta i el grup Carlyle. Perquè sembla que després del disc «Reputation», tota la seva discografia es va vendre a aquestes persones, sense cap avís ni consulta amb ella. Ella ja no tenia els drets de les seves pròpies creacions, i quan es va decidir manifestar dient que tornarà a gravar tots els anteriors àlbums, li fan la vida impossible, negant-li la possibilitat de cantar les seves pròpies cançons als AMA’s quan rep el títol d’artista de la dècada, o negant-li l’ús de les cançons al seu proper documental de Netflix. Finalment, però, i després de queixes per part de molts altres artistes, va poder actuar amb un mash-up dels seus temes més importants.
Avui fa 30 anys i ahir va rebre el títol d’Artista de la Dècada, i va pronunciar un discurs on menciona lo difícil que és ser artista femenina, quan tothom associa el teu èxit a qualsevol home que tinguis a prop, o simplement es demana com pots estar allà. Comenta què “tot el que deien que ella no podria fer, ella ho acabava fent”, i que les cançons que ho demostren són, per exemple, Mean, Blank Space i Shake it off. Ella resumeix la seva carrera com un constant intent de demostrar que pot fer el que sigui. “No sabia que sempre trobarien alguna cosa per la que criticar-me, i jo tota l’estona intentava adaptar-me en comptes de corregir-me. Al principi deien que no cantava molt bé. D’acord, per «Speak Now» decideixo treballar constantment, treballar en la tècnica vocal diàriament i perfeccionar els directes. Quan tinc 20 anys diuen que tinc masses relacions amoroses? D’acord. Aturaré. Simplement estaré soltera. Durant anys. Ara diuen que l’àlbum «Red» té massa cançons sobre ruptures amoroses? D’acord, aleshores faré un sobre mudar-me a Nova York i decidir que realment la meva vida és més divertida amb els meus amics. Oh, diuen que la meva música canvia massa per seguir essent catalogada com a country? D’acord. Aquí teniu tot un canvi de gènere i un àlbum pop anomenat 1989. Ara diuen que estic mostrant massa imatges de mi amb els meus amics. D’acord. També puc aturar de fer això. Ara sembla que soc una dona calculadora, manipuladora en comptes d’una dona intel·ligent i empresària. D’acord. Desapareixeré de l’esfera pública. Durant anys. Ara dieu que soc una vilana. D’acord, aquí teniu un àlbum anomenat Reputation ple de serps per tot arreu.”.
Dona de la dècada segons Billboard, tres peces a la llista de les millors cançons de la dècada per la revista Rolling Stone (nº5 All too well, nº58 New Romantics i nº73 Blank Space), mare de tres gats adorats per tot l’internet i amb set àlbums als seus deu anys de carrera. Ella ha demostrat i continua demostrant ser una artista molt preocupada per les seves companyes de professió, i una artista molt agraïda als seus fans, organitzant, per exemple, vàries quedades amb uns pocs swifties per fer concerts privats.
Amb tan sols 17 anys Billie Eilish ha aconseguit el guardó a Woman of the year que va entregar ahir a la nit la revista Billboard i que va reconèixer les artistes més importants d’aquest 2019, però també de la dècada que tanquem el 31 de desembre.
Billie Eilish es va mostrar sorpresa amb el premi i va agrair la lluita que van fer les dones del passat i per haver aconseguit que la vida de les dones d’avui en dia sigui una mica més fàcil. La cantant de ‘bad guy’ va rebre el guardó de la mà de la mítica cantant Cyndi Lauper.
Un altre dels premis que es va entregar va ser «Rising Star» que va anar a parar a les mans de la catalana Rosalía, que va agrair que es valori a algú que canta en espanyol i va explicar que va créixer en una família amb moltes dones. Va donar les gràcies a la seva mànager amb la qual ha creat un bon equip.
La cantant de ‘Milionària’ també va explicar que quan va començar a gravar, les seves grans inspiracions eren dones, però va comprovar com als estudis de gravació tots eren homes. I va ressaltar que no pararà de lluitar fins que no vegi el mateix nombre de dones i homes als estudis de gravació.
Enguany també tanquem una nova dècada, la formada entre el 2010 i 2019 i que al Regne Unit va tenir a Ed Sheeran com a protagonista. Això sí als Estats Units la revista Billboard va triar a Taylor Swift com la clara guanyadora a Dona de la dècada.
En el seu discurs, la cantant de ‘You need to calm down’ ha criticat el sexisme en el món de la música i ha denunciat que ha hagut de lluitar i treballar molt per superar-ho. També va afegir com es qüestiona sovint a les cantants per si es mereixen el que han aconseguit.
Entre la resta de premiades també trobem Alanis Morissette com a «Icona» i Nicki Minaj a «Game-Changer».
El 10 de gener arribarà «Rare» el nou disc de Selena Gomez, el seu primer treball en 5 anys des de la publicació de «Revival». La cantant ha aprofitat per posar títol al disc i també per presentar la seva portada, on podem veure una foto que l’artista havia publicat anteriorment a Instagram.
El disc trobarem el tema ‘Lose You To Love Me‘ que actualment ocupa el novè lloc de la llista americana, però també ‘Look at Her no’ i temes com ‘Dance again’, ‘People You Know’ o les col·laboracions de Kid Cudi i 6LACK. Així mateix en els crèdits dels temes trobem Julia Michaels o Bebe Rexha.
Can’t believe I’m revealing the art and title for my new album RARE, out January 10th. It’s the most honest music I’ve ever made and I can’t wait for you to hear my heart. 🖤 You can preorder RARE now ✨ https://t.co/ZtkCasbpndpic.twitter.com/IDscYrmLsO
Avui la banda que va sacsejar a el món amb el seu retorn el 2016, Guns N ‘Roses ha anunciat dates per al 2020, el següent pas per a la seva fenomenal carrera. Començant el 20 de maig a Lisboa, Portugal, al Passeio Marítim de Alges, la gira trencarà els sostres dels recintes de tot Europa amb la seva enorme i estimat catàleg d’èxits. Fent parades a Espanya, Alemanya, Anglaterra, Suècia, Àustria, Itàlia, Suïssa, Polònia, República Txeca i Holanda, aquesta èpica sèrie de dates portarà a la banda a Dublín, Irlanda per una sèrie de concerts al Marlay Park el 27 de juny de 2020. s’anunciarà una data addicional a Escòcia el 2020.
L’única parada a Espanya, serà a Sevilla, el 23 de maig a l’Estadi Benito Villamarín.
Guns N ‘Roses està format per Axl Rose (veus i piano), Duff McKagan (baix), Slash (guitarra solista), Dizzy Reed (teclat), Richard Fortus (guitarra rítmica), Frank Ferrer (bateria) i Melissa Reese (teclat).
INFORMACIÓ D’ENTRADES:
Prevenda AMEX i Club de Fans el 17 i 18 de desembre
Prevenda per membres registrats en livenation.es a partir de l’19 de desembre a les 10:00 am
Entrades a la venda general el 20 de desembre a partir de les 10:00 am a través d’ livenation.es , Ticketmaster i El Corte Inglés
Gertrudis presenta aquest divendres 13 de desembre el seu vuitè disc «No em dóna la gana», un títol que respòn al moment actual. Tal com ha explicat la banda, «Davant d’un món advers, davant d’un viatge sense vent a favor, davant d’uns moments convulsos, amb tot el poder que tenim als nostres dits, cridem tots junts: «No em dóna la gana».
El disc, produït per Roger Rodés (Macaco, Estopa), és un dels llançaments més celebrats d’aquest any i arriba en un dels moments més dolços de la carrera dels Gertrudis. Dotze cançons noves on els de la Garriga tornen a sorprendre fent un pas endavant i mostrant la seva voluntat de creixement constant. Tota una declaració d’intensions en un grup que complirà vint anys de carrera al 2020.
Els avançaments que el grup ha fet de l’àlbum, entre els quals hi ha l’himne d’aquest estiu «Bon dia vida» i «Si tothom calla», han tingut una rebuda espectacular sumant més d’un milió de reproduccions a les diferentes plataformes digitals.
Suu, una de les artistes catalanes més seguides i escoltades de l’actualitat, publica “Tant de bo” el primer avançament del seu esperat segon disc, que es titula «Ventura» i que produeix el reconegut cantant, compositor i il·lustrador Carlos Sadness.
Segons ha explicat ella mateixa, el seu esperat segon àlbum, que veurà la llum el 10 de gener, serà més íntim i madur que l’anterior, reflex de la nova etapa vital més adulta des del punt de vista personal, professional i artístic. El primer avançament n’és un bon exemple. “Tant de bo” és una declaració d’amor sincera. Dir la veritat sense gens de por. Ja fa molts mesos que Suu va escriure aquesta cançó i el seu sentit ha mutat moltíssim des d’aleshores, però l’essència del missatge es manté: Tant de bo arregléssim els problemes cantant.
Les primeres dates de presentació del nou àlbum ja s’han donat a conèixer. La primera parada serà a Madrid el 17 d’abril (Sala Nazca), passant per València el 24 d’abril (Ram Club) i l’endemà, 25 d’abril per Barcelona (Sala Barts).
Ja en podem veure el videoclip que ha dirigit en Marc Vadillo.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
