Com cada any quan queden pocs dies per començar l’estiu, la plataforma musical Spotify escull les que ells creuen que seran les cançons que marcaran els mesos estiuencs, ja sigui perquè han sortit recentment i han tingut una bona acollida o perquè les previsions que han fet indiquen que seran protagonistes.
La primera de la llista és la nova peça de Katy Perry ‘Never really over’, que té l’honor de situar-se segons Spotify com la cançó que serà més important aquest estiu. La segueixen ‘Easier’ de 5 Seconds of Summer i ‘Truth hearts’ de Lizzo. ‘Bad guy’ de Billie Eilish se situa quarta i a continuació trobem ‘Con Calma’ de Daddy Yankee i Snow.
Entre la resta de cançons trobem noms com Lewis Capaldi, Martin Garrix, Ed Sheeran amb Justin Bieber, Avicii, Shawn Mendes o Tyler, the creator.
El 12 de juliol de 2019, just d’aquí a un mes, les portes del Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló s’havien d’obrir per rebre els assistents del Doctor Music Festival (la fallida)ReincarnationEdition. El 12 de juliol de 1996, fa 22 anys, s’iniciava aquest festival però en unes condicions ben diferents a Escalarre, un poblet de les Valls d’Àneu que es proclamava com “la Meca del rock al sud d’Europa” i situava aquesta localitat com un referent internacional.
La setmana següent els diaris omplien les pàgines amb titulars poc menys que entusiastes: “El Woodstock del Pirineu” o “Vall d’estrelles”. I, evidentment, es convertia en l’evolució moderna de mítics festivals rurals com Woodstock o Canet, però ben poc en queda d’aquests referents a l’edició d’enguany. El 1996 el Doctor Music Festival s’erigia setmana rere setmana en una població de 20 habitants i 100 hectàrees d’extensió.
En aquella ocasió els grups ecologistes de les comarques de Lleida, després de mirar-se amb reticències el projecte, un mes abans del festival van arribar a un pacte amb l’organització sobre les mesures de precaució necessàries per a la protecció del medi ambient durant el festival. L’acord incloïa temes vinculats amb l’impacte acústic, la racionalització de l’aigua i la minimització de residus. Una posició força allunyada de l’intercanvi de retrets i l’hostilitats que s’ha fet manifesta durant aquest últim any.
Elements tan obvis com un espai de ChillOut es convertien en tota una novetat, a més, els assistents podien gaudir de teatre en viu, circ, esports d’aventura i una zona de mercat i de restaurants. Fins i tot, podíem trobar la “Carpa Virtual”, un espai amb una descripció que avui en dia ens semblaria completament inversemblant: “una carpa amb ordinadors connectats a Internet a disposició dels intrèpids navegants informàtics, que comptaran amb l’assessorament d’experts cibernautes”. Sembla que no hagin passat ni quatre dies o sembla que hagi passat una eternitat, això tant se val perquè la productora s’havia entestat a recuperar l’essència d’un festival que, com tantes coses, ha sigut derrotat contra el pas del temps i les circumstàncies actuals l’han dut a la cancel·lació.
Neo Sala creava un festival amb “una programació regida per criteris artístics i no comercials en què el principal protagonista sigui la música”. Així ho va fer, va reunir més de 70 grups per omplir 85 hores de música que sonarien per 150.000 W.
Si un nom va destacar per sobre de la resta, aquest és David Bowie, la gran estrella del rock, tan desitjada per l’organització del festival en la tercera visita a Catalunya per oferir un espectacle memorable. LouReed, sí, també formava part d’aquest cartell estelar i, com una bona estrella, arribava a la vall amb un helicòpter que s’aturaria al jardí del seu hotel. El fundador de la Velvet Underground es va presentar com la veu de l’experiència, eternament incombustible es va consagrar en una posició privilegiada en la història del rock. Gairebé tocant els cinquanta, Patti Smith tornava després de vuit anys de silenci. També et podies trobar uns joves i reconeguts MassiveAttack, els Blur en el seu esclat de popularitat, el rock dur de TheMission, el quintet californià BadReligion o “el Padrí del Punk”, Iggy Pop. Com en l’edició d’enguany no hi van faltar una mostra de grups referents del panorama musical català; Ja T’ho Diré, Dr. Calypso, Pau Riba i Albert Pla, –incansablement naïf- aquest últim també formava part de l’edició d’enguany.
Indubtablement, la primera edició del Doctor Músic el va convertir en un festival de referència, tres dies per emmarcar en el record. Les xifres van ser astronòmiques: un pressupost de 400 milions de pessetes, 27.000 assistents, 35.000 litres de cervesa, 10.000 tasses de cafè, 40 litres de refrescos i aigua, 6.000 quilos de gel, 500 pollastres i 1.000 entrepans. Tot i això, la falta de previsió i desconeixement la primera edició va tancar amb un dèficit de gairebé 50 milions (de pessetes). El 1996 el van seguir les edicions de 1997 i 1998 amb un creixement controlat i mantenint la ubicació a Escalarre amb un format molt semblant. El desplaçament a terres asturianes (La Morgal) en l’edició del 2000 es va produir la dissolució i en l’edició del 2019 l’allunyament de l’origen, d’Escalarre, també ha fet refredar les esperances que hi havia en el festival.
Lluny d’aquests records, aquest any el Doctor Music pretenia canviar els decibels dels motors de cotxes i motos per freqüències més agradables, i els camps enfangats per rastres de goma de pneumàtics sobre l’asfalt. En aquest entorn es fa molt difícil situar la Vaca, que es va convertir en la insígnia del festival, però l’entorn no ha canviat tant i el públic del Doctor (majoritàriament format per nostàlgics de la primera edició) no ha rebut amb bons ulls la reubicació del festival, ara a anys llum d’aquell pioner i innovador festival que revolucionava l’Espanya de finals del segle XX.
Els temps han canviat i festivals com el Cruïlla o el Sonar han agafat molta volada i s’han convertit en autèntics imants d’artistes internacionals. I no, avui en dia tampoc és cap novetat crear un macrofestival “eco-friendly“, a l’aire lliure i venent un contacte amb la natura; els festivals (o cicles de música) són com les fires medievals, sembla que cada poble n’ha de tenir una. El que està molt clar és que tots aquests festivals beuen i han begut del Doctor Music i són una evolució (cadascun potenciant algun aspecte en concret) d’aquella edició del 1996 que marcaria un abans i un després a l’hora de consumir música en directe i -sense grans pretensions- ens convertiria en terra de festivals ambiciosos.
El somniat retorn del llegendari festival Doctor Music Festival s’acaba d’esborrar pel complet. L’edició va haver de canviar de lloc a última hora i un dels pilars fonamentals del festival, la seva excel·lent ubicació a la Vall d’Àneu, va començar a provocar greus problemes a l’organització.
El gran nombre de devolucions d’entrades a causa del canvi d’ubicació ha provocat que l’organització es vegi obligada a cancel·lar el festival. “La decisió de l’ACA (Agència Catalana d’Aigua) que va forçar la reubicació del festival ha causat que la majoria de compradors tornessin els seus abonaments”, ha afirmat l’organització en un comunicat.
LLEGEIX EL COMUNICAT OFICIAL:
“La promotora del Doctor Music Festival lamenta profundament haver d’anunciar que s’ha vist obligada a cancel·lar l’edició d’enguany, prevista per als dies 12, 13 i 14 de juliol al Circuit de Barcelona-Catalunya a Montmeló.
L’obligada reubicació del festival no ha estat ben acollida pel públic. Com tothom sap, el DMF anava a celebrar-se una vegada més a Escalarre (Valls d’Àneu); però, a causa d’una incomprensible i arbitrària decisió de l’ACA (Agència Catalana d’Aigües), va haver de traslladar-se a Montmeló,
L’alt nombre de devolucions d’abonaments que es va produir en comunicar-la reubicació va suposar un duríssim cop per al Doctor Music Festival. El ritme de venda d’entrades per al nou emplaçament indica que no seria possible assolir la quantitat mínima requerida per oferir l’experiència que des de sempre havíem somiat.
El propòsit del Doctor Music Festival ha estat en tot moment oferir als assistents l’experiència d’un festival de grans dimensions, amb un estàndard de qualitat musical i organitzativa de primer nivell internacional.
Sense una presència nombrosa de públic no seria possible aconseguir aquest somni. Un festival és sobretot la calor dels assistents. L’experiència de conèixer gent nova, de compartir tres dies i tres nits amb altres persones que també estimen la música, i l’enriquiment humà que aquesta convivència produeix són també l’essència del Doctor Music Festival.
Han estat gairebé 3 anys de treball molt intens que, lamentablement, ha estat apallissat per decisions burocràtiques que ignoraven, d’una banda, el benefici econòmic que el festival s’hagi produït al Pallars, i de l’altra, l’alt valor cultural i social d’acollir a Catalunya el festival més gran del sud d’Europa.
Òbviament Doctor Music Festival retornarà l’import dels abonaments i entrades ja adquirits. El procés de devolució s’iniciarà el proper divendres 21 de juny i serà un procés automàtic per a totes aquelles persones que hagin adquirit els seus abonaments a través de doctormusicfestival.com , els quals rebran la devolució del total de l’import pagat sense haver de tramitar la sol·licitud. Els compradors que hagin obtingut els seus abonaments a través d’Entradas.com, Ticketmaster, El Corte Inglés, Resident Advisor i Festicket s’adrecin a les plataformes corresponents per tramitar el reemborsament. En el cas dels compradors que hagin adquirit els seus abonaments a través d’Ticketea i FNAC hauran d’accedir a la seva àrea d’usuari en doctormusicfestival.com i facilitar-nos un IBAN on efectuar la devolució. Per a qualsevol dubte sobre el procés de devolució podran posar-se en contacte a través d’ [email protected]
La promotora vol donar les gràcies de tot cor a tots aquells que, en el curs d’aquests 3 anys, ens han donat el seu suport per revitalitzar un dels festivals més famosos del sud d’Europa: artistes, mànagers, agents, patrocinadors, mitjans oficials , proveïdors, tècnics, empreses col·laboradores, alcaldes dels Valls d’Àneu, propietaris dels terrenys a Escalarre, etc …. I molt especialment a l’equip del Circuit de Barcelona-Catalunya, que han fet tot l’humanament possible per adaptar els seus espais a un festival inicialment dissenyat per a ocupar tot una vall del Pirineu. També a tots els mitjans de comunicació que ens han brindat el seu suport des del principi i per descomptat -i per sobre de tot- als seguidors del Festival que han estat sempre al nostre costat.
Moltes gràcies a tots. Esperem que el temps ens permeti retrobar-nos en el camí.
Avui, el Doctor Music Festival es cancel·la. Però l’esperit de la vaca segueix viu.”
El Canet Rock ha donat a conèixer els horaris de l’edició d’enguany que tindrà lloc el 6 de juliol i que obrirà les portes a partir de les 4 de la tarda.
Les primeres formacions a actuar seran Roba Estesa i seguidament serà la jove instagramer Suu qui posarà ritme al festival. A les 7 de la tarda podrem escoltar el debut al festival de la Juu, mentre que Xavi Sarrià i el cor de la Fera actuaran just després. A un quart de 9 serà el torn d’una de les formacions històriques del festival, l‘Elèctrica Dharma que presentarà el seu nou disc. JM Mainat, un clàssic del Canet Rock amenitzarà l’estona amb el seu particular show.
A les 9 podrem escoltar les cançons d’en Guillem Solé i els seus companys de Buhos i posteriorment seran Els Pets qui mostraran en directe com sona el seu darrer treball. A un quart de 12 La Casa Azul sonarà per primera vegada al festival on ressonaran amb força peces com ‘La revolución sexual’ o ‘El momento’. Passada la mitjanit arribarà la festa d’Els Catarres, Oques Grasses, La Pegatina, Zoo, Itaca Banda i Doctor Prats, que enguany seran els encarregats de donar la benvinguda a un nou dia amb els primers raigs de sol.
Com sempre entre actuació i actuació podrem gaudir del gran Miquel del Roig, un clàssic del Canet Rock i un dels artistes que més espera tothom. També podrem gaudir de Dj’s com Ernest Codina de Rac105 o Carles Pérez de Flaixbac.
Les entrades estan exhaurides de de fa més de 3 mesos.
El grup murcià de rock alternatiu Viva Suecia ha anunicat que el seu proper àlbum veurà la llum a finals d’any. El disc encara no té nom oficial, però es publicarà el pròxim 4 d’octubre amb el segell Subterfuge.
No obstant això, la banda no vol fer que l’espera sigui tan llarga. Han confirmat que publicaran el primer single d’aquest nou disc el dia 14 de juny, anomenat “Lo que te mereces”.
Aquest serà el seu tercer disc d’estudi, després de l’exitós debut l’any 2016 i continuant amb el genial “Otros prinicpios fundamentales” (2017). Aquest disc acabarà de consolidar l’èxit i el so de la banda i segurament farà que tornin a participar en molts festivals l’estiu que ve.
Queden encara dos dies per la publicació del primer single, però les murcians l’han estrenat prematurament a RTVE. El podeu escoltar en primícia aquí.
Selena Gomez ja té a punt el seu nou àlbum, després de quatre anys des del seu últim treball, Revival. La cantant ha fet més amena l’espera amb col·laboracions com I Can’t Get Enough, però sembla que finalment traurà nou material propi.
La cantant va confirmar l’estat del disc a l’estrena de la nova pel·lícula en què participa, The Dead don’t lie, quan el mitjà Entertainment Tonight va pregunar a l’”ex noia Disney” sobre el nou disc i ella va afirmar que “finalment està acabat”. Un cop dit això, no va voler donar més detalls als periodistes.
Els últims anys de Selena Gomez han sigut realment prolífics. Des de participar en series com 13 reasons why, treballar amb marques de roba com Pumao col·laboracions musicals com la cançó Taki Taki.
El sisè disc de Katy Perry arribaria més aviat del que s’esperava. Amb el primer single del nou treball ja publicat, Never Really Over, s’espera que el nou disc de l’artista la retorni al número 1 de les llistes d’èxits internacionals.
Ted Cockle, màxim dirigent d’EMI, de les discogràfiques més importants del món, ha avançat més detalls sobre els nous temes que ens esperen per part de Katy Perry. “Hi ha moltes coses bones per venir”, va afirmar a Music Week, “l’àlbum arribarà quan hagi d’arribar”, va afegir.
Aquestes declaracions i la publicació de Never Really Over el passat 31 de maig ha provocat una exaltació enorme entre els fans de la cantant.
Aquest nou treball encara no té títol oficial, i tampoc data de publicació. Els fans de Katy Perry hauran d’esperar una mica més per conèixer més detalls.
El 19 de juliol arribarà “Order in Decline“, el nou disc dels Sum 41 i del qual ja n’havíem pogut escoltar fins avui el tema ‘Out for blood’. Ara la banda de Deryck Whibley ha compartit un nou avançament ‘A death in the family‘, que continua amb la línia de guitarres potents i enèrgiques del primer senzill.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip on veiem el grup interpretant la cançó en dos anys temporals ben diferents, el 1969 i el 2019.
El programa ETEP (European Talent Exchange Programme) és una iniciativa nascuda l’any 2003 i recolzada per la Unió Europea que pretén fomentar el creixement del talent musical a Europa. Aquest programa facilita la contractació de concerts de músics europeus al llarg del continent i a festivals internacionals fora dels seus països d’origen.
Des dels seus inicis s’hi han programat més de 4.000 espectacles en 34 països i hi han participat bandes tan conegudes com The Kooks, The XX, Years & Years o Franz Ferdinand.
Enguany, hi ha hagut 5 bandes del nostre territori que han sigut seleccionats per a tocar en diversos festivals al llarg de tot el continent. Aquestes agrupacions o propostes musicals van participar en l’Eurosonic Noorderslag, un festival que té lloc a Groningen (Països Baixos) que connecta el talent jove europeu.
En aquest festival hi assisteixen organitzadors i promotors de festivals de tota Europa, i les bandes intenten fer-se un lloc als seus cartells per a l’edició de l’any següent. Entre les bandes espanyoles que van participar en l’edició de 2019 de l’Eurosonic trobem a Alien Tango, Boxinbox, Delaporte, Muyayo Rif, Perro, Tversky i Vinila Von Bismark.
No obstant això, les bandes que han aconseguit trobar un espai en els festivals de l’any que ve són: Akkan, tocaran al c/o Pop Festival Cologne (Alemanya); Belako, tocaran al Europavox (França), Janksy, que ja van tocar al FOCUS Wales (Regne Unit); Nico Casal, actuarà a Les Nuits Botanique (Bèlgica); i PAVVLA, que estarà al festival Iceland Airwaves (Islàndia).
Per altra banda, la participació dels festivals del nostre país al programa ETEP també és molt notable. Estan inclosos dins el programa el Primavera Sound, el Mad Cool Festival, el Vida Festival, el Bilbao BBK Live, el Bizkaia Internacional Music Experience i el Mercat de Música Viva de Vic.
L’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) és un dels socis del programa ETEP, i ofereix ajuda als artistes catalans en el seu desplaçament a l’Eurosonic. També ajuda en la promoció a través de la seva marca d’internacionalització de les empreses culturals i creatives catalanes (Catalan Arts), els quals han fet aquest reportatge:
Radiohead va patir fa uns dies un robatori dels 18 minidiscs de Thom Yorke i on es podien trobar 18 hores de música que formava part de les sessions de gravació del disc “OK Computer“, editat el 1997.
La banda ha explicat a través d’una carta que el lladre en qüestió demanava 150.000 dòlars per tots els discs i que han decidit compartir-los a través de Bandcamp a un mòdic preu de 20 euros. A més, tots els guanys d’aquest llançament aniran destinats al moviment sociopolític Extinction Rebellion, que lluita per salvar el planeta. Els àudios estaran disponibles només durant 18 dies, com les 18 hores que precisament dura el material.
El material s’ha agrupat sota el títol de “Minidiscs (Hacked)” i inclou 18 pistes que tenen una duració d’entre 17 i una hora.
A la mencionada carta, Jonny Greenwood explica que els àudios no són molt interessants i són molt, molt llargs. Que mai hi havia hagut cap intenció de publicar-les, ja que són unes sessions, que tot i això poden ser interessants pels fans més incondicionals de la banda.
Arriba l’enèsim rumor sobre el possible retorn dels My Chemical Romance. Aquesta vegada el responsable de tornar a fer que el nom del grup sigui tendència ha estat Joe Jonas de Jonas Brothers, que durant una entrevista a “Kiss FM Breakfast Show” on van parlar del seu nou disc, Joe Jonas va dir que mentre es trobaven a Nova York, allà a l’estudi del costat hi havia My Chemical Romance assajant. Joe es pensava que s’havien separat i per tant que no sap ben bé que feien…
Això ha estat suficient perquè es torni a parlar del possible retorn del grup, tot i que tant Gerard Way com Frank Iero ja han dit mil cops que no està prevista una reunió.
La banda es va separar el 2013 i des de llavors els seus membres han editat treballs al marge, com Gerard Way que va publicar “Hesitant Aliens” el 2014 i des de llavors ha estat bastant centrat en la seva altra gran passió, els còmics.
Justin Bieber sap com alegrar el dia als seus seguidors i és que el cantant canadenc només ha necessitat 3 paraules per fer feliç a molta gent. “More music coming” han estat les paraules que juntament amb “Happy sunday” van acompanyar el missatge que Bieber va deixar a Twitter i que van aixecar tota classe de rumors i especulacions sobre quan arribaria la nova música i si seria per un disc propi o alguna altra col·laboració com la que fa amb Ed Sheeran a ‘I don’t care’.
Sigui com sigui, Bieber alegra el dia i qui sap si la setmana, després que fa alguns mesos va dir que volia estar centrat per la seva família i aparcar la música temporalment fins que estigués recuperat de tots els seus problemes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...