“Present“, un disc de Nadales de Meritxell i Judit Neddermann on es troben dos universos musicals que parteixen de la mateixa llavor però que al llarg del seu recorregut han conegut paratges diferents. Ara es posen en comú per oferir aquestes cançons, buscant una sonoritat nova i lleugera a aquestes melodies que tant s’han sentit i compartit durant el Nadal. L’esperit obert les ha conduït també a incloure una cançó originària de Venezuela, comptant amb la col·laboració d’Ahyvin i Ahylin Bruno. A part d’elles el disc també compta amb els artistes Ferran Savall, Mû Mbana i Aleix Tobias. Les acompanyen Arnau Figueres a la percussió i Miquel Àngel Cordero a la bateria.
Un disc profund i de celebració que aglutina un equip de gent immillorable.
‘Prec de Nadal‘ és un poema de Salvador Espriu musicat especialment per l’ocasió amb la marca que caracteritza des del primer moment l’estil de les germanes Neddermann.
“Com un ocell” és el títol del tercer disc de La Folie i, a la vegada, el primer tema que la banda va compondre l’any 2012. En aquest disc, l’afegeixen en format de bonus track.
Com un ocell és una constel·lació formada per 13 estrelles, que són les 13 cançons que conformen el tercer disc de la banda. Cadascuna de les cançons brilla amb llum pròpia; totes són diferents, però tenen un fil que les uneix. Amb elles entrem en aquest #UniversFolie que ens convida a viatjar entre l’amor, el fet d’aprendre a establir límits, l’autoconeixement, la crítica social i el desamor.
En el seu nou treball, la banda es despulla com no ho havia fet mai i ens mostra tant les seves fortaleses, com les seves debilitats, obrint-nos, de bat a bat, les portes de casa seva.
Sota la producció de Marc Martin, La Folie ha buscat modernitzar la seva sonoritat sense perdre l’essència explorant, juntament amb el productor, noves maneres de dir allò que sempre han intentat expressar amb la seva música: calidesa i sinceritat vestides de contundència i força.
La presentació del nou disc serà el 24 de Novembre a la sala La Nau de Barcelona.
Ja feia temps que no teníem notícies de Red Hot Chili Peppers i avui han fet saber que el juny de l’any vinent estaran actuant pel continent europeu, concretament el dia 13 de juny al Firenze Rocks. Això fa pensar que el grup americà farà alguna altra actuació en festivals i obre la porta a algun concert al nostre país.
La banda d’Anthony Kiedis va publicar el seu darrer treball el 2016 i l’any vinent sembla que arribaria el relleu, tot i que de moment no hi ha cap informació al respecte.
🎟 Biglietti disponibili:
• in anteprima esclusiva per i titolari di carte Intesa Sanpaolo dalle 10.00 di lunedì 11 novembre
• tramite vendita generale dalle 11.00 del 13 novembre@VirginRadioIT#FR20
La cantant Rosalía ha publicat ‘A Palé‘, un nou tema de trap que va anunciar ahir a través d’Instagram amb un fragment del videoclip. La cançó ja es troba disponible en totes les plataformes des de les 18.00 hores, tal com ha anunciat en les seves xarxes socials.
En el vídeo l’artista mostra el seu estil musical més urbà i apareix amb dents d’or i amb una entrecella semblant a la que portava Frida Kahlo. D’aquesta manera, Rosalía ha tornat a sorprendre els seus fans per la seva caracterització, el seu domini de diversos gèneres musicals i per les escenes que apareixen en el videoclip.
Rosalía ha comptat amb la col·laboració en producció d’El Guincho i de Frank Dukes. A més, el vídeo consta d’una coreografia creada per l’artista i tot apunta a un nou èxit, ja que ja hi havia milers de persones esperant la cançó en el seu canal de YouTube.
Des de fa alguns dies el nom d’Arizona Zervas és un d’aquells que haurem de seguir de ben a prop perquè podria ser protagonista de les llistes de tot el planeta gràcies a ‘Roxanne‘ (res a veure amb el clàssic de The Police), una peça estrenada el 10 d’octubre i que està protagonitzant un ascens a les llistes globals d’Spotify on cada dia està més amunt i ja s’aproxima al top 10.
Però qui és Arizona Zervas? Doncs és un cantautor i compositor que també es fa dir ‘AZ’ i que va debutar el 2016. No té cap disc publicat, però sí que ha anat editant EP’s i cançons com ‘No I in Team’, que suma més de 20 milions de reproduccions a Spotify, igualades ja pel seu nou èxit ‘Roxanne’.
Es caracteritza per un estil versàtil i unes lletres melòdiques, va aparèixer en el descans de la Superbowl del 2016 i des de llavors que el seu nom ha anat agafant anomenada.
Es confirma la notícia i Iron Maiden oferirà un concert a l’Estadi Olímpic de Barcelona el 25 de juliol de l’any vinent, en el directe més gran que la banda faci a la ciutat i en el que serà l’únic concert que el grup farà a l’estat l’any vinent.
Prop de 2 milions de persones ja han gaudit d’aquesta gira que va començar a principis de l’any passat i on el grup repassa tots els èxits de la banda, en un espectacle dissenyat per agradar als fans de sempre o als que no són tan habituals dels seus directes.
Within Temptation i Airbourne seran els encarregats d’obrir aquest concert que està organitzat per Primavera Sound i Madness Live!.
Les entrades es posaran a la venda el 12 de novembre a través de Ticketmaster. El dia abans hi haurà prevenda pels fans del grup.
Ava Max la vam conèixer fa una mica més d’un any gràcies a ‘Sweet but psycho‘ i des de llavors el seu nom està en boca de tots i això que encara no ha publicat el seu esperat primer disc. Des de llavors ha estrenat ‘So Amb I’, ‘Torn’, ha col·laborat en el darrer disc de David Guetta i recentment ha presentat el vídeo de ‘Freaking me out’. Des de feia alguns dies s’anunciava una col·laboració al costat de l’espanyol Pablo Alborán i avui per fi ha vist la llum.
Semblava que la gent li tenia moltes ganes a ‘Tabú’, i és que en pocs minuts ha estat tendència a Twitter i fins i tot s’havia organitzat un esdeveniment amb ballarins a Madrid per presentar la cançó i el videoclip.
La discogràfica Universal Music Group ha llançat ‘This Is How (We Want You To Get High)’, el primer senzill pòstum de l’artista britànic George Michael i el primer publicat des de l’any 2012.
El tema s’inclou en la pel·lícula de comèdia “Last Christmas“, que s’estrenarà aquest novembre i que es basa en el clàssic tema nadalenc que duu el mateix nom. La banda sonora de la pel·lícula es publicarà el 8 de novembre i consta de 12 cançons de George i 3 de Wham!.
Michael va escriure aquest tema, amb col·laboració de James Jacksman, a principis del 2012. Però va ser l’any 2015 quan es van fer els últims retocs en les últimes sessions de gravació en els Air Studios de Londres.
El sindicat de funcionaris CSIF ha presentat una denúncia contra el grup català Manel i el programa d’humor de TV3 “Polònia” per un delicte d’odi i injúries contra la policia basant-se en la versió que van emetre de la cançó ‘Boy Band‘ el dijous 24 d’octubre.
L’esquetx del “Polònia” presentava un grup de dos Policies Nacionals i dos Mossos d’Esquadra que versionaven la cançó ‘Boy Band’ tractant en clau d’humor les actuacions policials durant els aldarulls de les manifestacions en contra de la sentència del procés. Tot i que Manel no apareix ni es menciona en l’esquetx més enllà de la mateixa melodia de la cançó, el CSIF ha denunciat al grup i el text ha estat admès a tràmit per la Fiscalia.
Segons el CSIF, en la paròdia es compara als policies amb una “banda d’analfabets, assetjadors morals, agressius i violents que causen lesions a la ciutadania indiscriminadament”.
S’acumula així la denúncia que havia presentat CSIF a la que havien plantejat altres sindicats per un esquetx del programa ‘Està passant’, i per la qual ja s’havien obert diligències. CSIF va decidir portar els dos programes de TV3 a la fiscalia per un delicte d’odi i injúries contra la policia.
Manel ha respost la notificació amb la presentació del videoclip del tema ‘Formigues’ que tot i ja estar programat per aquest dimecres a les quatre de la tarda el subtil tuit del grup en que les “formigues” podrien fer referència a alguna de les institucions que l’han denunciat.
Encara no has escoltat el disc de Manel? Tranquils, és una pregunta retòrica i segurament força freqüent les primeres setmanes d’octubre. Sense saber ben bé el perquè, cada cop que Manel presenta un nou disc es transforma en tot un esdeveniment nacional i es converteix en el primer punt a l’ordre del dia de totes les tertúlies. Ara, amb una mica de temps per pair tot aquest tifó de crítiques en calent i, a les portes de l’estrena d’aquest àlbum, bisturí en mà comencem la crítica del “Per la bona gent”, cinquè disc d’estudi de Manel i primer autoeditat.
Manel no ha estat mai un grup conformista, partint d’aquesta premissa cada vegada que han creat un nou àlbum ho han fet amb la voluntat transformista i transformadora per no perdre l’essència. Sí, adéu als instruments acústics, ja ho van deixar prou clar amb el disc “Jo competeixo”, l’electrònica havia arribat per quedar-s’hi. I benvinguts tots els ritmes que han incorporat de la música urbana i les noves tendències musicals. Realment ben poc en queda, per no dir gens, de la sonoritat d’aquell “Els Millors Professors Europeus” però alhora en aquests 10 anys han teixit un segell genuí que impregna d’un “nosequé” els dotze temes, un estil Manel.
El single ‘Per la bona gent’, com a punta de llança i avançament del disc, ja va esdevenir tota una declaració de principis i una advertència de cap a quin cantó havia fet un cop de cintura el quartet. Guillem Gisbert i la seva velocitat vocal pronuncia perfectament els versos de la tornada en uns tresets al més pur estil dubstep. Una tornada buida i fosca completament anòmala de la música pop, potser tal com l’havíem entès fins ara, ens avança que trencaran qualsevol estructura de cançó melòdica-clàssica.
I amb aquest single introduïen una nova paraula en el vocabulari popular, samplers. Encara que no tothom ho pronunciï de manera adequada tothom ha captat el significat d’aquest concepte desconegut per gran part de la població però alhora tan freqüent en aquest disc i en altres artistes. Diguem-ne que d’això n’hem fet un verb a la catalana, per poder dir que Manel ha samplejat l”Alenar’ Maria del Mar Bonet, que a la vegada ha servit per descobrir a tota una generació aquest treball.
Des d’aquell memorable Palau del 2010 s’han consagrat com una institució i han pujat a dalt de tot de l’star system català (si en podem dir així) per assolir una aura de pioners en tot el que fan, un títol difícil d’aconseguir si no evoluciones amb les exigències de la música més mainstream -i no tant- i amb la voluntat de reinventar-se contínuament. Possiblement aquest equilibri que han mantingut creant “tendència” en una nova sonoritat però alhora llegint els gustos del gran públic els ha donat una fama digna de ‘Boy Band’. Ni més ni menys aquesta és la temàtica del single homònim que a base d’un ritme a cavall del funk i disco expliquen peripècies poc autobiogràfiques. Sense deixar de banda el videoclip, que brilla en la seva màxima expressió aquest tema d’estètica tan pròxima al famós videojoc Just Dance.
Fixem-nos amb l’ordre del disc completament premeditat i amb una intenció efectiva. Així doncs, la primera ‘Canvi de paradigma’ ens introdueix lentament en una nova sonoritat alhora que adverteixen que aquesta potser no és al gust de tothom. “Va ser eficaç el foc, tonificant” exclamen buscant nous modes de producció en una tornada sincopada amb molt eco, panoramització i contramelodies.
Difícilment es podia preveure que musicarien dos versos del poema “La Formiga” de Jacint Verdaguer, però semblen fets a mida en aquesta història de ‘Formigues’ (en tots els sentits) que a ritme de tecno dels 80 expliquen una distòpia basada en una invasió de formigues.
‘Aquí tens el meu braç’ sampleja els cors de ‘Vine a la Festa’ d’Els Pets. Beats molt treballats a ritme de reggae i un baix providencial converteixen aquest tema en la banda sonora de qualsevol local underground. Amb una forta reverb la cançó busca les tensions fins a arribar a una tornada de melodia simple, enganxosa i repetitiva però amb un final obert.
‘Adela i el marge’ mostra la versió més folk de Manel amb l’acústica, equalitzada amb certa intencionalitat, al centre d’atenció i una tornada força lluminosa. És l’exemple més gran que la senzillesa de pocs elements ben estructurats pot fer una gran cançó.
La força d”Els entusiasmats’ et marca des de la primera vegada que sents aquest tema plagat de recursos mainstream i sons urbans. Distorsions i vibracions enriqueixen aquesta crítica de la societat de l’espectacle que estem instal·lats.
‘Amb un ram de clamídies’ sampleja un fragment de ‘Ràdio Capvespre’ que Maria Cinta va compondre amb Josep Maria Bardagí. En una estètica de cançó d’amor s’amaguen aquestes clamídies, que perfectament podrien ser una espècie de flor aromàtica tot i ser un gènere de bacteris.
Roger Padilla canta ‘Les restes’, la peculiar història d’un cap d’obra amb evidents similituds a l’Aladí de Walt Disney. La pulsació que marca el contratemps de les agulles d’un rellotge evoca al pas del temps. Després d’una tensió creixent el tema es buida amb una caixa de ritmes molt simple que desemboca a un final explosiu ple d'”oli de sobrassada”, sintetitzadors i guitarres elèctriques.
‘Tubs de ventilació’ és la psicodèlia més exuberant de tot el disc, una vàlvula d’escapament per alliberar la repressió de la vida monòtona.
Guillem Gisbert adapta la lletra de ‘Stars’, de la cantautora nord-americana Janis Ian, per parlar del preu de la fama i una reflexió de la profunda decadència de les estrelles. I per acabar una estrella, “Santi” Sisa, com diria la gravació d’El Gato Pérez, col·labora en ‘El vell músic’. Al més pur estil galàctic de Sisa, aquest tema és l’ingredient perfecte per tancar un local hipster de Gràcia.
Un disc breu però de consum gurmet, amb matisos i molts elements a analitzar. El dia que puguem catalogar aquesta sonoritat, i cada dia hi som més a prop, com un gènere pop aquest àlbum representarà una bona transició a les noves tendències musicals cada dia més influents i populars a la indústria.
Rúpits ens proposen amb ‘Camaleons‘ un viatge al passat on es fa referència a aquelles ganes de tornar a ser el nen que mai hauríem d’haver deixat de ser. Musicalment, és una cançó que hibrida bastant bé les arrels més orgàniques del grup amb els nous sons electrònics que caracteritzen el disc “Imaginari“. Una barreja ètnica i electrònica per no deixar mai de ser aquells petits gegants carregats d’il·lusions.
Aquest és els segon single després de Planetes, que es va llençar com a presentació de l’àlbum Imaginari, publicat el passat mes d’abril. Un disc editat per Cases de la Música que va més enllà de l’anterior paisatge sonor de Rúpits, però sense abandonar el segell propi de les cançons -que combina melodies obstinades de guitarra i vents, oferint tornades enganxoses i mantenint un to molt festiu i rítmic- ni el so analògic dels anteriors treballs.
Joan Dausà està a punt d’acabar la gira del disc “Ara som gegants“, però encara queden algunes dates per gaudir del músic. Aquest divendres comença “L’eufòria final” amb un concert a Lleida i posteriorment estarà a Girona, Mataró o Reus. El punt finals serà amb un doble concert els dies 10 i 11 de gener a Sant Cugat.
Aquest divendres arriba el videoclip de ‘Gegants‘, una nova cançó que s’ha presentat aquest dimecres. El videoclip inclourà algunes cares conegudes com els periodistes Joan Maria Pou i Agnès Marquès, l’actriu Elisabet Casanovas i l’actor i presentador Santi Millan.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!