El festival Mad Cool ha anunciat aquest dimecres una part del cartell de la cinquena edició, després que enguany no es pogués dur a terme a causa de la situació que es viu amb la Covid-19.
Des de l’organització apunten que avui s’ha conegut un 70% del cartell final i que queden per anunciar les bandes que encara no han fet oficial la gira del 2021 i que s’espera que es puguin anunciar abans que s’acabi el mes d’agost.
Entre els caps de cartell trobem Placebo, Twenty One Pilots, The Killers, Deftones, Mumford & Sons, Red Hot Chili Peppers, Royal Blood i Pixies. També figuren noms com Foals, Carly Rae Jepsen, Wolf Alice, Jamie Cullum, alt-J, Major Lazer, Yungblud o Sigrid entre altres.
De moment cauen del cartell Taylor Swift o Billie Eilish, dos dels grans reclams d’aquest any que ara per ara no figuren entre els noms de la pròxima edició.
Avui mateix des de les 8 del vespre es podrà sol·licitar la devolució dels diners de les entrades a través del web del festival. Finalment s’ha decidit ampliar el plaç de retorn de les entrades fins una setmana després que s’hagi anunciat tot el cartell. Totes les persones que mantinguin les entrades tindran una sèrie d’avantatges que trobareu detallats al web del festival.
El Mad Cool tindrà lloc del 7 al 10 de juliol en una ubicació encara per determinar.
Elton John ha decidit posposar tota la seva gira prevista per aquest any fins el 2021 a causa de la situació que s’està vivint a tot el planeta. Això afecta els concerts que havia d’oferir el mes d’octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona, que finalment tindran lloc els dies 22 i 23 d’octubre de 2021.
En un comunicat el músic explica que la seguretat dels seus seguidors són el més important i que per aquest motiu ha decidit ajornar els concerts de la seva gira de comiat.
Les entrades adquirides seran vàlides per les noves dates, mentre que els qui vulguin el retorn dels diners es podran sol·licitar pel mateix canal on van ser adquirides fins el 28 de juliol.
Tot i el confinament que ha fet cancel·lar una de les millors temporades de concerts de la seva trajectòria, els Gertrudis continuen mostrant que viuen un dels seus moments més inspirats. Després de la publicació dels himnes “Bon dia vida”, “Si tothom calla” i “Avui canviem el món”, el grup de La Garriga publica una remescla de la cançó “T’he imaginat tant” firmada per Vic Mirallas, un dels joves valors de la música urbana del país.
Aquesta nova versió que ja sona a totes les ràdios catalanes, ha estat escollida com a banda sonora de la campanya de la Fundació Esclerosi Múltiple. Sota el lema “Mulla’t i fem que soni millor”, la Fundació va iniciar, el passat 16 de juny, una original iniciativa per recaptar fons que es va presentar amb una peça inicial de la “pitjor cançó de l’estiu”. Aquesta primera versió arrencava amb Gertrudis tocant d’una manera cacofònica i amb uns recursos visuals que reforçaven la idea que per a les persones amb Esclerosi múltiple la vida és com una melodia a la que li falten moltes notes. Gràcies a les donacions que s’han anat fent a través del web mullat.cat s’ha anat desvetllant la cançó sencera que es presenta avui.
VerdCel, proposta de cançó d’autor, ha llançat una nova peça i vídeo del projecte SOS, un treball que està fent-se des del confinament i la distància, que ara emprèn una nova ‘fase’ en què ha obert una campanya de micro-mecenatge per poder fer realitat aquest treball en format Llibre-CD.
“Respecte al títol, ‘Tinc un amic’, és per aquella frase que se sol dir per demanar consell sobre alguna cosa quan no volem que se’ns hi relaciona: ‘Tinc un amic que vol saber, però, ep, no és per a mi, no, i ara?’.
Sovint aquest amic ‘imaginari’ sobre el que projectem certes coses, és la nostra consciència. Però ‘els de sempre’ (com cantàvem a ‘Com-moure l’esfera’) també podem desobeir governs i lleis injustes, a corporacions pernicioses, i d’una vegada ‘obeir la consciència’ per anar guanyant espais d’empoderament.
Aquesta cançó al disc ressona amb més força en escoltar la frase: ‘No tornarem a la normalitat perquè la normalitat era el problema’.
Si l’anterior cançó, ‘Com-moure l’esfera’, es centrava més en l’ecologia, el consum responsable, l’agricultura ecològica, etc. i tenia com tema secundari el sistema econòmic i la consciència de classes, aquesta parla més del sistema econòmic, del paper de les persones i els col·lectius (el poble) davant d’això: possibles contradiccions (‘el capitalisme en si, el capital en mi’), pensar i actuar per canviar les coses, i connectat a les conseqüències del mateix sistema, parla de la manca d’ecologia real (cimeres del clima sense compromís real per part dels països), de la deriva globalitzadora sostingudament destructiva (‘algun Donald Trump amb el botó roig a les mans’) vs la sostenibilitat planetària .
Aquest amic ens canta de forma enèrgica i decidida que ‘El sistema és la crisi i la crisi és el tauler’ (de joc per als poderosos), on no mana el poble (democràcia), sinó els diners (plutocràcia)’.
I retornem al que seria tornada de cançó. Del capitalisme en si i en mi, com dues parts del mateix.
Cal ser-ne conscient per poder començar a capgirar veritablement les coses: ‘frenar el pas que portàvem, mirar de cuidar l’habitacle’ – un planeta habitable i durador – i mirar de cuidar-nos entre humans – fer un món molt més just”.
I és que Tinc un amic s’engloba en el projecte urgent SOS, el qual ha anat creixent dia rere dia. Des de l’aïllament, el procés ha estat totalment diferent en la creació respecte els treballs habituals. També ha estat atípica la manera de donar-lo a conèixer. Com explica Alfons: “La finalitat de la primera ‘fase’ més immediata i virtual ha estat la d’acompanyar els seguidors i que també elles i ells, veient i escoltant els vídeos i les cançons publicades, ens feren companyia des del confinament.
En aquesta nova i segona fase, tothom pot entrar a formar part del projecte i finalitzar els processos oberts, participant d’aquesta campanya de crowdfunding, per a possibilitar la seua forma física i definitiva en Llibre-CD”.
Us recomanem quatre grups més del panorama musical valencià: NUC, Prozak Soup, Pau Alabajos i Almorranes Garrapinyaes.
NUC és un grup de la comarca de La Safor. Els components d’aquesta agrupació, després de passar per altres, van decidir donar forma a aquest nou projecte el 2016. NUC fusiona el rock amb l’indie i algunes pinzellades de pop.
Prozak Soup és una banda nascuda el 2014 de La Safor i l’Horta. El seu estil és el més diferent de tots els grups del País Valencià, ja que mesclen l’electrònica i el posthardcore. Aquest grup crea una experiència nova i molt diferent de la resta de grups del panorama musical valencià.
Pau Alabajos és un cantautor actiu des del 2003 de Torrent, l’Horta. Aquest artista ha rebut diversos premis com el premi Ovidi Montllor el 2006 i 2008, el premi Enderrock al 2008, el premi Muixeranga al 2009 i al 2011, va ser guardonat amb el premi de la Fundació Gaetà Huguet.
L’estil de Pau Alabajos és el folk, un estil musical que parteix de la música popular i tradicional per arranjar-la.
Per últim parlarem d’Almorranes Garrapinyaes. Aquesta banda es va formar a la localitat de Betxí (Plana Baixa) el 2004, i a poc a poc, la localitat dels diferents membres del grup es va anar ampliant a diferents pobles de la comarca de La Plana. Almorranes Garrapinyaes s’endinsa dins del ska-punk, un concepte que pot semblar complicat d’entendre, però es pot traduir com música que fa ballar i de la terreta.
Tom Meighan el cantant i líder de Kasabian ha anunciat que abandona el grup per problemes personals.
A través d’un missatge a les xarxes socials, s’explica que Meighan ha renunciat a Kasabian de mutu acord. Tom està vivint amb alguns problemes personals que li estan afectant al seu comportament des de fa un temps i ara vol dedicar tot el seu temps i energia a tornar a encarrilar la seva vida. Acaben el comunicat, comentant que no afegiran res més.
Kasabian són una de les formacions britàniques de més èxit de l’escena alternativa i tots els seus discs han liderat al seu país, en excepció del seu debut.
De moment no se sap si buscaran un nou cantant, si es prendran un descans o si un altre dels membres del grup, com Serge Pizzorno, lletrista principal i cantant, es qui agafarà les regnes de la formació.
Tom Meighan is stepping down from Kasabian by mutual consent. Tom has struggled with personal issues that have affected his behaviour for quite some time and now wants to concentrate all his energies on getting his life back on track. We will not be commenting further.
El duo de pop rock empordanès van escollir el recinte perfecte, dins el marc adequat. La iniciativa nascuda de Curtcircuit coneguda com a Sala Barcelona és un cicle de concerts a l’emblemàtic Castell de Montjuïc, amb l’objectiu de recaptar diners per a salvar les petites sales de concerts de la capital catalana.
En aquest cas, l’ocasió va reunir als fans de Cala Vento, que cada cop es compten amb més zeros, exhaurint les entrades de la trobada en menys de 24 hores. Així doncs, la banda arrencava el vol de nou en un marc ideal.
No obstant això, l’ambient havia canviat. El públic no recordava al del concert de la Sala Apolo del passat novembre, i l’Aleix i el Joan ho notaven. Si bé l’entrega de l’audiència era igual d’intensa, el fet d’estar tothom assegut provocava que la connexió amb el públic no fos tan propera.
Com ja he mencionat, aquest inevitable fet va fer que el grup no sortís amb tanta energia, amb tantes ganes o que ells mateixos fossin els primers a sentir-se estranys dins tota la bogeria que estem vivint.
El que és innegable, però, és que Cala Vento van oferir un concert excel·lent a nivell musical i interpretatiu. Amb un repertori molt insòlit, van oferir una hora de pura energia a dalt de l’escenari. Bé, en el fons, al que ja ens tenen acostumats.
Amb 3 cançons totalment inèdites i uns quants temes recuperats del primer disc o del seu EP ‘Canciones de Sobra’, Cala Vento van plantejar un concert diferent. Un concert més íntim, més enfocat als seus seguidors més fidels i no als grans hits. En aquest sentit, crec que un punt molt encertat, ja que un concert de cantar a ple pulmó durant una hora i mitja hagués resultat estrany en un context com el que estem vivint.
Així doncs, Cala Vento van demostrar dues coses el passat dissabte al Castell de Montjuïc: la primera, que segueixen en forma tot i el confinament i encara els hi queda molta guerra per donar; i la segona, que amb totes les noves cançons que vam poder escoltar, de ben segur que estan preparant el successor a ‘Balanceo‘, i té molt bona pinta.
El món de la música i del cinema està de dol amb la mort del gran Ennio Morricone als 91 anys a causa d’unes complicacions arran d’una caiguda que va patir.
El compositor italià és autor de més de 500 bandes sonores com ‘La mort tenia un preu’, ‘El bo el lleig i el dolent’, ‘Un grapat de dòlars’, ‘Cinema Paradiso’ ‘Els Intocables d’Eliott Ness’ o ‘La missió’ entre altres.
Morricone va iniciar la seva carrera fent composicions per pel·lícules italianes i posteriorment al costat del seu amic d’infantesa el director Sergio Leone va augmentar la seva popularitat amb nombroses melodies que han passat a la història del cinema.
Va ser nominat a l’Oscar en nombroses ocasions i finalment ho va aconseguir per ‘Els odiosos vuit’ de Quentin Tarantino. Anteriorment havia obtingut l’Oscar honorífic a mans de Clint Eastwood.
L’escriptora Liz Castro és la fundadora de l”Aixeta‘ aquesta plataforma de micro-mecenatge, que segons expliquen al seu web, permet que es connectin els creadors amb el seu públic.
Els creadors poden obrir una pàgina a l’Aixeta per compartir els seus continguts: des de contes, cançons, guions, sèries, dibuixos i molt més, i els posa a l’abast dels seus seguidors que s’hi hagin subscrit.
Hem volgut conèixer com funciona aquesta plataforma i per això hem conversat amb ella que ens ha detallat tot el mecanisme, així com alguns dels creadors que ja s’han unit a l’Aixeta.
S’ha fet esperar però per fi hem pogut conèixer la data d’estrena del nou disc d’Els Amics de les Arts: el 18 de setembre. “El senyal que esperaves” arribarà després d’un estiu força mogut pel grup català, que, malgrat la situació post-confinament tan difícil per la cultura, té previstos diversos concerts arreu del territori. Aquests estan emmarcats sota el títol “Els dies més dolços” i comptaran amb algunes cançons que el grup fa temps que no toca als directes en format acústic i íntim.
“El senyal que esperaves” estarà format per 10 cançons, de les quals ja en coneixem cinc: ‘El meu cos’, ‘El senyal que esperaves’, ‘Semblava que fossis tu’, ‘Et vaig dir’ i ‘No vam saber tornar’. Pel que hem pogut escoltar intuïm un disc més tendit a l’electrònica però sense perdre l’essència d’Els Amics de les Arts, amb unes lletres més adultes, però també més iròniques i que tant parlen del seu públic. Els cinc senzills han tingut una gran acollida pels seguidors del Ferran, el Dani i el Joan Enric, que van veure com la data inicial d’estrena del disc, el 20 de març, s’esvaïa a causa de la pandèmia de Covid-19.
El grup ha anunciat a les seves xarxes que a partir d’aquest divendres 10 de juliol ja es podrà reservar l’àlbum i demanar-lo signat perquè arribi a casa el 18 de setembre. Ja no hi haurà més avançaments, pel que haurem d’esperar per conèixer com sonen ‘Als abismes’, ‘Adéu’, ‘Juliol 1994’, ‘Kokoschka’ i ‘Mentrestant’.
Quan pensàvem que el 2020 ja no ens podia donar més sorpreses, arriba aquesta notícia: KanyeWest es presentarà a les pròximes eleccions dels Estats Units. El productor i raper ho anunciava ahir dia 4 de juliol, en una data molt assenyalada pels nord-americanes, a causa de la celebració de la Independència americana. Ye ho anunciava a través d’una piulada, sense donar gaire especificació més enllà de l’anunciament de la candidatura.
We must now realize the promise of America by trusting God, unifying our vision and building our future. I am running for president of the United States 🇺🇸! #2020VISION
No és el primer cop que West està relacionat amb el món de la política, ja que anteriorment s’havia especulat sobre la seva presentació a les eleccions de 2024 a partir d’unes declaracions poc concretes. Aquest cop però, sembla que va de debò.
Ningú sap ben bé per on aniran encaminades les promeses electorals del raper, ni quin serà el seu equip de campanya, però cal destacar que durant els últims quatre anys de mandat de Donald Trump, ha estat donant suport a moltes de les polítiques del president del partit republicà. De fet, l’any 2018 es van reunir plegats per tractar temes racials, i Ye duia una gorra amb el famós lema electoral: “MakeAmericaGreatAgain“.
Una de les característiques més habituals de qualsevol president dels EE.UU és la seva condició de creient. El fet que el candidat sigui religiós atorga un paper clau de cara a l’electorat, que no sol veure amb gaire bons ulls l’ateisme. Tanmateix, aquesta condició la compleix a la perfecció KanyeWest, ja que és ben sabut el seu alt nivell de religiositat. Una de les proves es veu en el títol del seu darrer àlbum “Jesus is King“(2019), o en moltes de les lletres de les seves cançons (UltralightBeam).
El ressò a les xarxes ha estat a l’altura de les circumstàncies, i la reacció més sonada ha estat la de l’empresari ElonMusk, que responia a l’anunci mostrant-li el seu total suport. Com era d’esperar, tampoc han faltat els habituals mems presents en aquest tipus d’esdeveniments.
Ahir va ser 4 de juliol, data en la qual en principi estava prevista la celebració del Canet Rock. Més endavant l’Acampada Jove havia d’acollir a Montblanc més de 27.000 persones en els seus 25 anys i seguidament el Festiuet i el Bioritme acabarien d’omplir- nos les ànsies de concert i festival que teníem.
Aquest any a causa de la pandèmia de la Covid- 19 tots aquests festivals han hagut de canviar dates o posposar el seu festival de cara al 2021. Però no patiu, des del Primera fila us portem la solució perfecta: Una guia dels festivals que es mantenen per aquest 2020, i altres recomanacions musicals que podreu trobar per aquests dies d’estiu.
Comencem parlant del festival que inaugurava les nits musicals d’estiu . Em refereixo a la transformació que ha adoptat el festival Primavera Sound, apostant pel format reduït a les anomenades Nits del Fòrum.
Les Nits del Fòrum ompliran de música Barcelona tot l’estiu, des del juliol fins al setembre podreu gaudir per un mòdic preu, d’artistes d’arreu de l’estat espanyol, des dels valencians CiudadJara o Smoking Souls, passant per Barcelona amb Manel o marxant fins a Madrid amb LosPunsetes entre d’altres.
I seguim amb el Cruïlla XXs , però no us deixeu enganyar pel nom, l’aposta dels organitzadors d’aquest festival, és transformar els diferents indrets de Barcelona en petits esdeveniments que acullin no només cultura musical, sinó també Arts escèniques i Monòlegs de Comèdia.
Tot i que l’aforament és limitat, podreu trobar els vostres grups preferits i gaudir de concerts únics en un format més acollidor. Entre els artistes destacats trobem Miki Núñez ,ItacaBand, Doctor Prats o Nil Moliner, aquest últim amb SoldOut .
Finalment parlarem del festival Sons del Món. Amb aquest festival, durant el més d’agost, més de 20.000 persones ompliran Roses i Castelló d’Empúries per veure els seus artistes preferits, en espais únics d’aquestes ciutats. A l’edició d’enguany podreu veure el fenomen del confinament Stay Homas, Manel o els Amics de les Arts, Sopa de Cabra entre altres artistes de l’estat espanyol.
Per últim, si l’opció econòmica no us va bé, com a alternativa gratuïta us recomanem les Barraques de Sitges 2020. Tot i que no se sap quin serà el format d’enguany, des de l’organització es mantenen ferms en què l’edició d’aquest any es podrà fer. A més ja s’ha presentat el cartell complet, amb artistes d’arreu dels Països Catalans, com són Oques Grasses, Doctor Prats o La Fúmiga entre d’altres.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
