Nits del Fòrum, el festival promogut pel PrimaveraSound, anuncia un nou participant en el seu ampli cartell, aquest cop amb El Petit de cal Eril. El concert es produirà el dijous 10 de Setembre, i serà un dels últims d’aquest peculiar festival, que comença aquest dissabte amb Monterrosa i La Prohibida.
El festival, que es va anunciar al mateix moment que la confirmació del flamant cartell del PrimaveraSound 2021, ofereix un ampli ventall de gèneres. Aquest cop però, assegura amb Joan Pons, un dels habituals del Primavera havent-hi actuat ja 3 cops. Tot i que ja fa més d’un any del llançament del darrer àlbum “Energia Fosca” (2019), serà l’oportunitat de lluir-lo al festival, després de no haver-hi participat en l’última edició.
Les entrades han sortit a la venda amb les peculiaritats característiques dels concerts post Covid, amb dues pistes i amb un preu de 17 euros.
La banda britànica, en preparació del seu proper disc per a finals d’any “Moral Panic“, han publicat un nou senzill titulat ‘A Real LoveSong‘. La cançó és la continuació del nou cicle musical ja estrenat amb ‘Is EverybodyGoingCrazy?’, el seu senzill més exitós fins al moment.
‘A Real LoveSong‘ és un tema que ja dóna bastants pistes sobre el seu tema gràcies al mateix títol. Es tracta d’una cançó més senzilla a nivell de producció i lletra que altres peces de la banda, però que vol llençar un missatge clar, estem davant una cançó d’amor.
NothingButThieves han aprofitat aquest confinament no només per llençar els dos senzills ja esmentats i anunciar el seu 3r disc d’estudi. La banda s’ha “reunit” telemàticament per a interpretar algunes de les seves cançons més famoses. Fins i tot, han comptat amb la col·laboració de tots els seus fans per a fer una versió del seu èxit ‘Sorry‘.
Joan Garrido acaba de presentar la versió en català de ‘L’altra fase’, sorgida en ple confinament durant els mesos de març i abril. Inspirada en la situació excepcional que ens ha tocat viure, parla de les moltes coses per les quals val la pena lluitar i de les persones que ens acompanyen en aquest camí.
La cançó ens parla de les pors que li sorgeixen i de les ganes que té de veure a les persones que més estima d’una forma positiva.
Joan Garrido, nascut a Mallorca el 28 de desembre del 1995 a Palma de Mallorca.
Va assistir a classes de piano dels 5 als 9 anys i a classes de guitarra a la “Factoria de So” dels 14 als 17 anys. Als 17 anys es va traslladar a Barcelona per cursar la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, cursar un màster de Formació de Professorat de Secundària.
A la vegada, va seguir formant-se musicalment assistint a classes particulars de guitarra i de cant. L’any que va acabar d’estudiar el màster es va presentar al programa de televisió “Operación Triunfo” on va passar els càstings i va arribar a la Gala 3 on va donar fi a la seva experiència televisiva.
XarimAresté és un visionari en molts sentits, aquest cop es va confinar instintivament abans que ningú per produir “Mercuri”, un EP que va publicar tot just començar quan es va tancar tothom. Però aquesta doble ració de confinament no l’ha buidat i ara presenta “Venus”, un nou recull de cançons des de la perspectiva d’aquesta reclusió obligada i amb la mirada al futur.
Si “Mercuri”, com l’antiga divinitat, simbolitza la primera pedra d’aquesta nova Era, “Venus” representa l’amor. Aquest estimar tot allò estimable que necessita el nou món, “perquè amor és l’únic que ens ha faltat i l’únic que necessitem”. En tots dos casos ens presenta un treball nu, lliure d’artificis, natural; que emana dolor i esperança a totes direccions. La peculiaritat dels dos àlbums és que s’han parit creat en confinament, un voluntari a Flix i l’altre obligat a Barcelona.
Com en el cas de “Mercuri”, aquest també duu per portada una pintura del cantautor. No són les úniques obres que estan relacionades amb aquest projecte, un recull de retrats de l’artista animats per Joan Garau canten ‘Tothom ho sap’.
Gerard Quintana, amb qui ha comparit confinament pelant carxofes en un pis compartit de l’Eixample, és l’autor del vídeo casolà que il·lustra –a través de l’ombra del cantautor– el primer avançament del disc, ‘I que ens toqui el sol’.
El Festival de Pedralbes no ha volgut deixar orfes als seus seguidors que enguany han vist com el festival no es podia celebrar per les circumstàncies que envolten al Covid-19. Per aquest motiu s’han tret de sota la màniga un nou festival per aquest estiu sota el nom de Fes Pedralbes i amb un bon grapat de concerts que tindran lloc als jardins de Pedralbes i amb una capacitat per a 800 persones a l’escenari principal i de 400 a la zona del village. Tindrà lloc del 9 de juliol fins a mitjans de setembre.
Entre els primers noms anunciats figura Van Morrison, el gran reclam del festival pels dies 22 i 23 de juliol, però també Els Pets, Mònica Green, David Bisbal, Pablo López, Ainhoa Arteta, Paco Ibáñez, Hombres G, Andrea Motis, Marlango, Ana Guerra, Ara Malikian, Guitarricadelafuente, La Cia Elèctrica Dharma, La Vella Dixieland o Salvador Sobral entre altres.
Encara falten un bon grapat de noms de l’escena local que actuaran a la zona del village i que s’anunciaran properament.
El festival es farà de dimecres a diumenge, entre el 9 de juliol al 12 d’agost i amb un horari que anirà de les 8 del vespre a la 1 de la matinada. Tots els concerts tindran les mesures de seguretat i sanitàries necessàries.
Pel que fa a la gastronomia, es podrà gaudir de restaurants de la capital catalana com Flash Flash, Il Giardinetto, Cruixent, Pizza del Born, Sauleda, Krisalia, Amélia, Mr. Kao i Muns.
Les entrades es posaran a la venda aquest 25 de juny a les 10 del matí al web del festival.
PRIMERS CONCERTS CONFIRMATS:
09/07 Pablo López
10/07 La vida por delante (Gabriel Sopeña i Loquillo)
11/07 Miss Caffeina
12/07 Hotel Cochambre
15/07 Por fin Viernes
16/07 Big Mouthers (Luz de Gas)
17/07 Orquestra del Gran Teatre del Liceu (simfonies de Mozart)
18/07 Orquestra del Gran Teatre del Liceu (bandes sonores)
19/07 Ainhoa Arteta
22/07 Van Morrison
23/07 Van Morrison
24/07 Diana Navarro
25/07 Marlango
26/07 Mónica Green
29/07 Paco Ibáñez
30/07 Salvador Sobral
31/07 Abba The New Experience
01/08 Hombres G
02/08 Ana Guerra
05/08 David Bisbal
06/08 Los Secretos
07/08 Guitarricadelafuente
08/08 Varry Brava
09/08 Andrea Motis
12/08 Manel Fuentes & The Spring’s Team
13/08 Carlos Núñez
14/08 Hija de la luna
15/08 Ara Malikian
20/08 Disco Inferno
21/08 Els Pets
23/08 Lexter ft. BlackMafia
27/08 La Vella Dixieland
28/08 Companyia Elèctrica Dharma
29/08 Momo
Degut a la crisis del covid 31 FAM es va quedar a 1 sol dia de presentar el seu últim treball Valhalla Vol. 1 en directe. Durant el confinament no han parat de treballar en la producció de la segona part que tot fa pensar que serà per a aquesta tardor.
Però per no fer l’espera tant llarga s’han tret del no res “un plan b”… un nou single avançament del proper treball que te tots els ingredients per un nou un hit del grup per aquest estiu.
Un track contemporani, que sona a dancehall i amb pinzellades de reggaetón que emocionarà als milers de seguidors que ja acumulen i desitgen una nova cançó al més pur estil Valentina, Sincero o Te gusto.
Ja és una tradició que des de Primera Fila indiquem per aquestes dates del mes de juny les cançons que creiem que marcaran musicalment l’estiu 2020.
Aquest serà un estiu atípic, però tot i que no podrem anar a molts festivals de música ni gaudir d’altres actes que potser teníem previstos, la música no deixarà de sonar i nosaltres us portem les 20 cançons que pensem marcaran aquest estiu.
Com sempre al final de tot us deixem la llista de Spotify perquè escolteu aquestes 20 propostes d’estiu de Primera Fila.
Una de les cançons que apunta maneres és ‘Me vale’ el nou senzill de Miki Núñez, que tot i que fa setmanes que es va estrenar, cada dia que passa té més popularitat i sona més a tot arreu a on vas. Ja sigui per la seva lletra repetitiva o per la positivitat de la cançó, el cantant català ha tornat a crear un èxit assegurat.
Unes altres que també han encertat de ple amb la seva proposta són Lady Gaga i Ariana Grande que gràcies a ‘Rain on me’ ja han aconseguit situar-se al capdamunt de les principals llistes musicals i el que els hi queda!
Jason Derulo ha posat lletra a un beat de Jawsh 685 que s’ha fet molt conegut gràcies a l’aplicació TikTok. El cantant li ha canviat el nom pel de ‘Savage love‘ i estem convençuts que en sentirem a parlar (i sobretot escoltar).
El nom de Topic era desconegut per la majoria dels mortals fins que va arribar ‘Breaking me‘, una peça que cada dia que passa enganxa més al públic i prova d’això les bones posicions que setmana rere setmana està assolint la cançó.
Harry Styles ha donat una segona vida al seu disc “Fine Line” gràcies a ‘Watermelon Sugar‘, que amb l’ajuda del seu videoclip estan fent pujar la cançó fins a les primeres posicions de les cançons més escoltades del moment.
Rosalía continua aportant ritme a l’actualitat en aquesta ocasió amb ‘TKN’ amb col·laboració de Travis Scott i amb la qual ja ha entrat per primer vegada a la llista americana.
La versió que Surf Mesa i Emilee han fet del clàssic ‘Can’t take my eyes off you’ ara amb el nom de ‘ily (i love you baby)’ està aportant la dosi d’elegància en unes llistes plegades de cançons de reggaeton, que tot i que no s’inclouran en aquest llistat, és evident que alguna acabar sonant amb força.
‘Roses‘ és una peça que fa mesos que triomfa a la xarxa gràcies al remix que ha fet Imanbek d’un tema de Saint Jhn i que provoca que la cançó continuï sent de les més escoltades i punxades a les emissores de ràdio després de més de mig any.
El bon rotllet de Benee amb ‘Supalonely‘ també pensem que seguirà tenint importància les properes setmanes i és que la cançó té un no sé què especial que ens deixa captivats i ens provoca un feeling molt gran.
Miquel Abras ha donat al clau amb ‘Flor d’estiu‘ la cançó que ha fet al costat del duet de música electrònica Minova, que li han donat vida i energia a una cançó que fa estiu.
De Dua Lipa podríem triar qualsevol cançó del seu últim disc, des de ‘Physical’ passant per ‘Don’t start now’ però ens quedem amb la més nova ‘Break my heart’, que té menys recorregut però pensem que pot aconseguir-lo durant els propers mesos.
El mateix passa amb The Weeknd, un dels artistes de moda gràcies al disc “After Hours”. Tot i que ‘In your eyes’ no ha tingut el mateix èxit que ‘Blinding lights’, les dues cançons es faran tips de sonar al llarg d’aquest estiu per aquesta fórmula positiva que transmet la seva música.
El nou disc de Txarango està evidentment acabat de sortir del forn i per tant qualsevol de les seves cançons poden acabar sent tot una tendència aquest estiu, ens quedem amb el primer senzill ‘A la deriva’, que té una lletra i una melodia marca de la casa, per tant senyal d’èxit assegurat.
Els Buhos han començat a presentar “El dia de la victòria” amb ‘A prop dels déus’, una altra peça que podem escoltar en algun xiringuito o a qualsevol festa amb els amics.
Com hem dit abans el so llatí no s’escaparà aquest estiu i un dels dels grups que més aposta per aquest estil són els Black Eyed Peas, que acaben d’editar “Translation” un treball amb sons llatins i col·laboracions de Shakira o Maluma. Un dels seus darrers senzills d’èxit és ‘Mamacita‘, que tot i que no arriba a l’èxit de ‘Ritmo’ a poc a poc va agafant volada.
Un altre dels temes que ens ha portat TikTok ha estat ‘Banana‘ la simpàtica col·laboració entre Conkarah i Shaggy, que amb l’ajuda d’un remix estan marcant tendència a la xarxa.
El que està passant amb ‘death bed‘ és espectacular, és una cançó que ni de bon tros te l’imagines sonant un dia de festa amb els amics, però passen els mesos i continua sent de les més escoltades i és que qui diu que una balada no pugui ser cançó de l’estiu?
Ava Max ens encanta. Però sembla que no només ens passa a nosaltres i que cada cançó que presenta acaba sent un èxit i una tendència a la xarxa. Quan algú es pensava que amb ‘Sweet but psycho’ ens trobàvem davant d’una artista d’un sol èxit, el temps ha demostrat que estem al davant d’una artista amb molt a dir. Aquest estiu farà sonar ‘Kings and Queens‘ i a més ja té a punt una nova cançó que segur que també ens portarà de corcoll.
DaBaby i Roddy Ricch potser no estan arribant al nostre país amb ‘Rockstar’, però al final si la gent veu que aquesta cançó és número 1 a totes les llistes mundials, potser aquí ens traiem la bena que portem als ulls i diem sí a una de les cançons que marcaran l’estiu i qui sap si alguna cosa més.
I no ens podem oblidar del grup de moda aquest confinament, els Stay Homas, estan a punt de presentar la seva primera mixtape, que serà l’aperitiu abans no arribi el seu primer disc. Una de les cançons que han presentat de la mixtape és ‘In the end‘, que ens transporta a la seva terrassa i al bon rotllo dels seus directes.
Aquest divendres es publica el nou disc d’Arca, del qual aquest dilluns se n’ha estrenat ‘KLK‘, la cançó amb la qual col·labora la catalana Rosalía.
La productora veneçolana va avançar ahir a través d’Instagram live les ganes que tenia d’estrenar aquesta cançó, en un directe que va fer amb la mateixa Rosalía.
Sobre la cançó, Arca explica que està inspirada en la música tradicional de Veneçuela, concretament a un instrument que es diu furruco.
La cançó l’ha co-produïda amb Cardopusher, un bon amic d’Arca, i en ella trobem a la Rosalía que sona amb una veu que costa de reconèixer per la distorsió i els filtres que li han posat.
27 February 2020, Bavaria, Munich: Alanis Morissette, Canadian singer, recorded at a press event. Photo: Sven Hoppe/dpa (Photo by Sven Hoppe/picture alliance via Getty Images)
Alanis Morissette havia d’actuar el mes d’octubre d’aquest any al Palau Sant Jordi de Barcelona, però finalment la gira no tindrà lloc aquest 2020 a causa de les restriccions per oferir concerts amb multitud de persones.
Aquest ha estat el motiu pel qual la gira s’ha aplaçat al 2021 i el concert de Barcelona tindrà lloc el 10 de novembre. La cantant estava celebrant els 25 anys de la publicació del seu disc “Jagged Little Pill”.
Les entrades adquirides seran vàlides per la nova data.
Per altra banda la cantant té previst publicar el seu nou disc “Such Pretty Forks in the Road” durant aquest estiu.
L’organització del Festival Cruïlla continua treballant per apropar-nos la música aquest estiu i aquest dilluns ha anunciat nous artistes que se sumen als prèviament ja confirmats pel Cruïlla XXS. Entre els noms que trobem figuren Gerard Quintana, Miki Núñez, Itaca Band, Glaucs, Doctor Prats, Sidonie, Aiala i Ketekalles. Aquests directes tindran lloc en diferents ubicacions, des de l’Anella Olímpica, passant pel Poble Espanyol, el Teatre Nacional de Catalunya i el Jardí del Museu Marítim de Barcelona.
Per altra banda aquest dilluns es posaven a la venda les entrades pels concerts al Camp Nou i Sopa de Cabra han exhaurit totes les entrades pel 17 de juliol, motiu pel qual s’ha posat un segon concert en marxa pel dia abans. Les entrades sortiran aquest dijous a la venda.
La nostra redacció està dividida sobre el quart i últim disc de Txarango i per aquest motiu us oferim dues crítiques, la primera A favor, escrita per el nostre coordinador de redacció Nil Ortiz i en l’apartat oposat trobem a l’Uri Darnés.
A FAVOR
El 16 de desembre Txarango anunciava la publicació de l’últim disc que marcaria “El final
del viatge”. Així, ras i curt, natural, sense anestèsia; ni crear expectativa, ni fer bullir l’olla, ni cap de les noves tendències de la música actual. Amb aquesta acció, amb el nou disc i en cada decisió han marcat una manera de fer, uns principis, una ètica. I així comença el final d’un grup que ha despertat grans passions i algunes aversions. Com tot, el disc potser també despertarà sentiments contraposats.
Des del primer minut ja es nota que això no és el de sempre. ‘De tot arreu’ és una
introducció profunda que situa a l’oient on el volen, amb una actitud activa per entrar en
un viatge de gairebé una hora. Aquest quart i últim àlbum no és “allò de sempre”, és un
disc molt més reposat pausat, per explicar històries sense grans artificis. Quan parlem
d’un “disc d’estudi” aquest últim seria el que s’ajusta més als nostres marcs mentals.
És lliure, és un disc molt lliure. És un cant a la multiculturalitat, ple de referències i autoreferències. Del seu llarg viatge n’han fet un so i això es nota en la gran quantitat de gèneres, des de l’havanera, al son cubà, passant per la rumba, reggae, ska, vallenato, salsa, cúmbia… Estils molt permeables i lliures, difícils de limitar. Mestissatge, ni més ni menys.
10 anys de vida compartida els han dut a tenir un mateix discurs en tot el disc per fer
desaparèixer qualsevol mà compositora. Això vol dir que es manté el segell Txarango,
aquells clixés tan reconeixibles, els ponts que et transporten a la tornada i vents
desbocats. Per primera vegada han creat una secció de set vents que té una força
insòlita però a més s’atreveixen a posar-hi flanger per trencar els seus esquemes. No és
Marcel Lázara i a molts no els acabarà de convèncer però en aquest disc Sisco Romero
ha aportat una cullerada fonamental per eixamplar el registre, celebrem més presència i
diversitat. En aquesta línia d’àlbum més pausat en línies generals han deixat de banda
guitarres elèctriques i percussions agressives per aproximar-se a motius més senzills i la
guitarra clàssica i acústica.
És, en definitiva, l’elegia de Txarango, el llegat. Han sigut –són i seran– escola d’una
renovada música festiva i ara que ja ho han donat tot diuen adéu. Aquest àlbum és un
repàs vital dels deu anys intensos de vida del grup. D’aromes de tots els racons del món
n’és ple aquest disc, des del mediterrani com a encreuament de molts destins fins als
indrets més exòtics. És Sud-amèrica, n’hi ha i amb ganes de viatges sons i ritmes nous.
‘A la deriva’ hi trobem Bhangra, patró rítmic del nord de l’Índia, que inicia i fa caminar a la
cançó. L’empremta del viatge també es troba en major presència de l’acordió fruit de
tants concerts ambulants.
Tot va començar tocant pels carrers del Barri Vell de Barcelona, amb una guitarra i poc
més, d’aquí sorgeix aquest homenatge a ‘Barcelona’, a les dues cares, fent un relat
honest d’allò que se’n fa bandera i de les més grans de les misèries. Però també de la
tradició musical de casa nostra, de referents com El Gato Pérez, de rumba i de tumbaos
amb gust de mar.
Ho va fer el Club Super 3, ho va fer Manel i ara ells han fet la cançó que serà la banda
sonora de molts aniversaris. És un motiu de gran satisfacció, per fi podrem deixar
d’escoltar Ozuna i la seva versió infame de ‘Feliz cumpleaños’ a les històries d’Instagram
durant un bon temps. Però si alguna cosa celebra ‘Avui que fas anys’ és el seu propi
aniversari, la celebració del creixement del grup i, amb aquest, el creixement personal de
tots.
“De vent i ales” té fragments que són himnes entonats per milers de veus alhora. Però tan ràpidament com ens imaginem aquesta escena en un concert multitudinari i cantant a ple pulmó, se’ns plantegen més dubtes sobre com serà aquesta gira de comiat. Amb un peu a la realitat i un altre a la ciutat llunyana fa vertigen pensar en un final que no sigui milers d’ànimes en comunió.
Els membres de Txarango es saben privilegiats, no se n’amaguen. Aquest treball és un
cant a aquesta felicitat, a tots els camins que els ha portat aquest projecte i totes les
expressions d’aquest viatge que han fet plegats. De tristesa, d’aprendre a desprendre, de què l’única cosa segura és el canvi, d’això parlen les cançons però amb un to festiu
perquè malgrat tot cal celebrar la vida. Un dels motius d’aquest comiat és deixar
d’ocupar el cim i donar espai a nous grups, i això –agradi o no– és d’una solidaritat
immensa. El dol serà llarg però el grup ja ha transcendit i això és irreversible. L’últim disc ha emprès el vol per transportar melodies d’alegria i revolta, música per canviar el món.
Nil Ortiz
EN CONTRA
Anem a veure, que tampoc vull que em caigui tres denúncies per això. Primer de tot, anem a establir unes bases: no aniré cançó per cançó, ni de bon tros. Més que res, perquè tot aquest disc és una espècie de cançó avorrida que dura 56 minuts i l’han anat trossejant i batejant amb noms diferents, però tots iguals de “sossos“. Pam, la primera.
També vull deixar clar que no criticaré l’estil del disc, és a dir, deixar clar que això és un disc de Txarango, amb tot allò dolent que comporta. Però el que si és veritat és que és un disc al 100% del seu estil, malauradament.
Si bé és veritat que hi ha alguna espècie de variació a ‘Barcelona’, cap a la rumba catalana més tradicional. Però alerta, que són canvis substancials, vull dir, segueixen fent la mateixa música “bon rollista” de trompetes. Buf, és que no puc.
Vinga va, anem-hi. Els 56 minuts que dura “De vent i ales” crec que m’han provocat unes quatre hemorràgies internes per culpa del mega-exagerat positivisme de les lletres de Txarango. És que de veritat que no ho entenc encara. Estem a 2020, l’any en què s’està acabant el món i els de Txarango ja comencen a tenir la seva edat. No és hora ja de deixar enrere les lletres per nens i nenes de 5è de primària? Dic jo.
És que de veritat que les lletres de Txarango són del pitjor que li ha passat a la música catalana en els últims anys. Escoltar les seves cançons és com viure en una festa de graduació de nens de P5 d’una escola concertada constant. El missatge de Txarango suposo que en el fons no és dolent, però la meva pregunta és: no esteu ja cansats de les lletres del “tot anirà bé”?
És que són com una barreja entre un PauloCoelho de la Catalunya Central i les tietes que per WhatsApp et passen fotos de gatets dormint que posen “Bona nit! Tots som herois, ens en sortirem!”.
I aquest disc no és, ni de bon tros, l’excepció de tot això. Són aquestes lletres vomitives en estat pur. Però espera’t, perquè ara s’hi suma un altre problema. Aquest és el 4t disc clònic del grup i, clar està, és molt difícil fer quatre discs iguals amb idees fresques. Així doncs, es nota d’una hora lluny que no tenien cap mena d’idea nova per aquest disc. Així que, a part de ser un disc de Txarango, que ja és una putada en si, a sobre és avorrit. Vaia combo, eh.
I mira que en el fons, quan penso en cançons com ‘Caravana’ o ‘Músic de carrer’ puc veure-hi la gràcia, què li veu la gent. En el fons entenc perquè han tingut èxits aquestes cançons, però és que en aquest disc, literalment, no se’n pot salvar ni una. No hi ha cap cançó que crec que sigui mínimament candidata a tenir un èxit comprensible.
Bé, crec que ja m’he quedat prou descansat. Ah! Espereu! Entre tot això, però hi ha una molt bona notícia! Aquest és l’últim disc de Txarango! Esperem.
Aquest dissabte hem tornat a gaudir de música en directe després de molts mesos i ho hem fet amb Els Amics de les Arts a Corçà.
Abans d’aquest concert hem pogut parlar amb en Dani Alegret, que molt amablement s’ha posat la mascareta després dels problemes que tenia en Marc Clapés que no podia respirar i se li entelaven les ulleres…
En Dani ens ha explicat com seria la nit, ens ha parlat de la gira, de quan pensen publicar el seu esperat disc…
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!