Després d’haver presentat el seu primer disc autoproduït i tres singles, va aparcar temporalment la seva faceta com a cantautor per compondre i produir per artistes de l’escena musical nacional com Miki Núñez, Lildami, María José Llergo, Samantha o Charlie USG.

Ara, Àlex Pérez torna per presentar el seu primer treball discogràfic en forma d’EP, amb quatre cançons molt especials per ell.

No és només un EP, és un viatge. Un viatge que ens porta a recórrer els últims anys de la vida del cantautor. L’objectiu no és reviure les experiències de l’artista, sinó que el que es busca és que en escoltar les cançons, cadascú revisqui el seu propi viatge.

El que narra l’EP és el procés des que la pena i la tristor t’abraça i no et deixa respirar, fins que aconsegueixes sortir-ne. Un procés que, ben segur, tots i totes hem viscut. Quatre cançons per explicar quatre moments vitals, quatre sentiments; de la pluja i la tristor, al dia especial i l’alegria.

Les cançons s’entrellacen entre elles i amaguen referències creuades. Aquest fet és totalment premeditat, ja que, com diu el jove cantautor, els processos personals en matèria emocional no són lineals, no són una fletxa. Si no que vas passant de fase en fase tornant enrere, a vegades en cercles… No hi ha un camí, hi ha el camí que tu recorres, el que tu vols o pots fer. A més, reivindica saber gaudir de cada emoció.

Sobre aquest treball, el músic explica que: “La tristor és un sentiment igual de vàlid que l’alegria. Moltes vegades ens forcem a sortir i escapar d’ella i, potser, el que hem de fer és viure-la, deixar-la que ens travessi i aprendre d’ella”.