Joanlupi és el Sadboy de Llobregat. La seva música encaixa amb un corrent que emergeix i s’autodescriu com a nou pop, si bé la sonoritat d’aquest primer tema pretén combinar el pop i la música urbana amb la calidesa del so orgànic, la sinceritat amb la sensualitat i l’autoconsciència amb l’empatia. La proposta neix d’una necessitat imperant: la de convertir en música tot un seguit d’emocions i idees que començaven a fer-se massa grans per a quedar arraconades en llibretes i converses amb amics.

Aquest és el projecte de Joan Lupiáñez, un jove músic de només 20 anys crescut al Baix Llobregat. En Joan ha recorregut múltiples escenaris des dels 13 anys, quan entra com a trompetista a Camí de l’Est, una banda formada pels seus amics més propers a la seva ciutat, Sant Boi de Llobregat. A partir de 2018, quan el grup es separa, Lupiáñez va començar a acompanyar en directe a Ojo de Buen Cubero i finalment a Segonamà, amb qui encara col·labora avui en dia.

“Ja no escric” és una cançó pop composta durant el primer confinament a casa de l’artista, on ja va ser maquetada per ell mateix. Després d’un període de repòs, va ser produïda i enregistrada entre un ‘home studio’ habilitat a Llagostera i l’estudi El Refugi (Cambrils) durant el 2021.

Es tracta d’un tema marcat per la importància de la trompeta i pel so de referents com Mac Miller o El Petit de Cal Eril. Malgrat el seu títol, és la primera de moltes cançons escrites i per escriure amb l’afany de trobar respostes per un mateix, però també per tothom qui l’escolti i hagi passat per un procés semblant. Així doncs, “Ja no escric” formarà part del primer EP de l’artista.

L’autoproducció és un punt diferencial i que omple de valor la proposta. De fet, el vídeo que acompanyarà la cançó s’ha rodat íntegrament a una habitació, l’hàbitat de creació més pur i íntim de l’artista. Observant el vídeo podrem acompanyar en Joan en la gestació de l’obra, compartint els moments de lucidesa enmig del deliri i les distraccions que conviuen amb els processos creatius.

El senzill parla d’una vivència, un procés i un final: més que una ruptura sentimental amb una altra persona, explica la ruptura amb un mateix. El seu títol, que fa referència al primer vers de la tornada, ens remet a un canvi que ve precedit per un ‘clic’, un moment en què t’adones de tot el que has fet malament i de tot el que sents.

La música de Joanlupi arriba per fer-nos ballar sense timidesa, però també ens convida a arraulir-nos en la comoditat d’un espai càlid. Es tracta d’un projecte amb gust a les quatre estacions de l’any, tan versàtil com el seu protagonista i disposat a fer arribar el seu particular so arreu de Catalunya.