Aquest estiu no hem fet res més que escoltar la música de Mushkaa, Julieta, The Tyets o Figa Flawas. No hi ha dubte que aquests artistes han revolucionat el panorama musical català. Però hi ha una altra veu que, tot i que ja feia temps que sonava, ara ha començat a formar part d’aquest cercle, i és la de Maria Hein.
La cantant mallorquina acaba de publicar el seu segon àlbum, «TOT ALLÒ QUE NO SAP NINGÚ», i ha fet un gir radical respecte el seu primer treball, «Continent i contingut». El folk i el pop han quedat enrere per deixar pas als beats i els sintetitzadors, seguint la tendència actual del panorama musical.
La nova Maria Hein
Amb els primers senzills, ‘FETS DE FIL’ i ‘FIU FIUUU’ ja vam poder percebre aquest canvi d’estil. Després de la col·laboració amb Mushkaa a ‘TEMPS‘, va quedar clar quin era el nou camí que volia seguir la cantant. La producció d’aquest nou treball, en mans de Sr. Chen i Ferran Palau, es fonamenta en els elements electrònics, un recurs totalment desconegut per a Maria Hein fins ara. Així i tot, encara queda una essència de la Maria d’abans amb temes a veu i piano com ‘ES PERFIL D’ES TEU COS’ o ‘SA PELL ME TORNA BLANCA’. Per als nostàlgics, aquestes cançons són oasis dins d’aquest nou univers.
Pel que fa a les lletres, aquest cop Maria Hein s’obre en canal i ens canta el que li passa pel cap sense filtres ni floritures. Evidentment, sempre hi ha un toc literari, però sabem de què tracta exactament cada cançó. Aquest aspecte va acompanyat del canvi d’estil musical: directe i minimalista. Està clar que l’important d’aquest àlbum és el que es diu. Per fer un resum de l’energia que desprèn: si t’agafa en un mal dia, és molt probable que acabis plorant.
Poques col·laboracions, però molt encertades
A part de la col·laboració amb la Mushkaa, l’àlbum ens ha portat dues sorpreses que encaixen a la perfecció amb la veu dolça de la mallorquina: Rita Payés i Socunbohemio. La primera ha participat a ‘CANSADA DE TU’, que a la part final incorpora la melodia de ‘Quien lo diría’, de la mateixa Payés. En aquest cas, ella només ha tingut una intervenció molt petita, però hauria sigut molt interessant escoltar-la al llarg de la cançó, ja que les seves veus es complementen d’una manera fantàstica. En el cas de ‘TANTES COSES A DIR-TE’, Socunbohemio sí que hi juga un paper més rellevant. De fet, podria haver sigut ell l’autor del tema, perquè encaixa molt bé amb l’estil del seu últim disc.
No es pot negar que és un àlbum bo, i més tenint en compte que l’ha fet una noia que acaba de fer 20 anys. No és ni millor ni pitjor que l’anterior; és diferent. Ara bé, queda el dubte de si aquest nou estil ve donat per un canvi en la cantant o per intentar adaptar-se a la nova tendència musical. Evidentment, pot ser una barreja dels dos factors, però són dues personalitats tan diferents que es fa difícil saber-ho. D’alguna manera, sembla que hagi perdut la seva essència. Això no ha de ser necessàriament negatiu, perquè mai és una mala idea experimentar i jugar amb diferents sonoritats, i menys quan s’és tan jove i es té tota una carrera per davant.
Caldrà veure per on seguirà l’artista en els seus pròxims treballs. Ara, de moment, toca viure aquesta nova etapa i veure com porta les cançons al directe, tenint en compte que també haurà de canviar molt.
