Aquest divendres ha arribat finalment «eternal sunshine» el nou i esperat disc d’Ariana Grande, que inclou el popular senzill ‘yes,and?’ i 12 cançons més.
També publiquen disc Bleachers, de títol homònim, mentre que Norah Jones arriba amb «Visions». Judas Priest presenten el seu dinovè àlbum «Invincible shield».
A casa nostra la setmana ens ha deixat «Les paraules que triem no dir«, d’Els Amics de les Arts, i també el «Planeta Miret«, d’en Pol Cruells.
El grup mallorquí Xanguito, un dels més reconeguts de les Illes Balears, acumulant 44.000 oients mensuals a Spotify, estrena el primer avançament del que serà el seu nou disc Bon Rotllo, que estarà disponible a totes les plataformes digitals el pròxim 21 de març a les 20h.
«Sempre t’estim» és una col·laboració amb el cantautor ebrenc Joan Rovira, tant en veu com amb el seu saxo. La cançó és una metàfora marítima, on es relata una història d’amor cap a una sirena, demostrant la complexitat que això comporta. Un paral·lelisme amb les relacions entre humans, que de vegades, poden arribar a semblar de ficció, per tots els embolics i girs d’esdeveniments que poden arribar a tenir.
És un tema que barreja l’afrobeat amb l’essència mediterrània que caracteritza Xanguito, fusionat alhora amb sons pop i llatins, demostrant una vegada més l’habilitat de la banda per barrejar melodies que teletransporten al seu territori.
«Sempre t’estim» n’és el primer, però un grapat d’avançaments durant el mes de març seran la prèvia del proper disc de Xanguito, per encetar amb el millor Bon Rotllo la primavera. El grup ha confirmat 3 dates de presentació de disc: 4 d’abril a Barcelona, 6 d’abril a Mallorca i 7 de juny a Menorca.
Sergio Dalma és el nou artista que confirma el festival Sons del Món de Roses. Serà el dia 3 d’agost quan el cantautor sabadellenc trepitjarà l’escenari màgic instal·lat la Ciutadella de Roses per a presentar-hi les cançons del seu nou disc d’estudi, Sonríe porque estàs en la foto. En aquest nou treball, Dalma celebra amb vitalitat i alegria la seva impressionant trajectòria musical. Sergio Dalma ha volgut transmetre amb les seves noves cançons el vitalisme i l’actitud que el caracteritzen en aquesta etapa de la vida. El resultat és un so fresc amb aires dels anys 80s, tremendament contagiós, un registre on Dalma se sent còmode, tot i no deixar de banda les seves balades marca de la casa.
Les cançons del seu nou disc i les clàssiques que l’han acompanyat durant tots aquests anys, s’uniran en un repertori que farà les delícies del seu públic al llarg de la gira «Sonríe porque estàs en la foto». I tot, a més, per celebrar una trajectòria d’un artista que tot i portar trenta i quatre anys de carrera, contínua somrient i estant «en la foto» del pop actual.
Amb aquesta nova confirmació sumada a David Bisbal, Anastacia, Oques Grasses, Antònia Font i The Tyets el festival delicatessen de l’Empordà es reafirma com un dels grans esdeveniments de l’estiu de la Costa Brava.
Les entrades per aquest concert es posen a la venda divendres a les 20h a través de la web del festival www.sonsdelmon.cat.
El sextet de les barcelonines Maruja Limón, ja referents al nostre país, no necessita carta de presentació. Porten la festa allà on van fent-nos ballar amb la seva rumba catalana, pop i flamenc i són un altaveu dins la nostra escena musical per llençar missatges reivindicatius.
Amb una trajectòria que parla per si sola, tornen amb un treball musicalment explosiu, acompanyat de lletres que oscil·len entre la sensibilitat i la ironia, que busquen abordar temàtiques personals i socials.
«DIME PA QUÉ», produït per Tato Latorre (La Pegatina, Antonio Orozco, …), és una rumba quinqui que posa en qüestió el món del postureig en què vivim. Un repàs a aquelles actituds que s’enfoquen més a cuidar el que diuen de nosaltres que de cuidar-nos a nosaltres mateixes. En definitiva, allò que fem més per aparentar que per convicció.
Aquest nou single formarà part d’un nou EP «Te como la cara A», que vindrà seguit de «Te como la cara B», i que oferiran un recorregut per la geografia de la rumba catalana, flamenca, mestissa i llatina, en una cruïlla de sons experimentals, electrònics i orgànics, comptant amb el treball de productors com David Soler i Marcel Bagés, entre d’altres.
girl in red actuarà per primera vegada a Barcelona i ho farà el 16 de setembre al Sant Jordi Club.
L’artista ha aconseguit amb poc temps un lloc a la indústria musical arribant fins i tot a obrir els concerts de Taylor Swift o a actuar en festivals com Coachella, Glastonbury o Lollapalooza.
La gira forma part de la presentació del seu segon disc «I’M DO IT AGAIN BABY!» que està previst que arribi aquesta primavera.
Les entrades es posen a la venda el proper 15 de març a les 10 del matí a través de DICE i a un preu de 38 euros (+despeses)
Camila Cabello ha compartit a les seves xarxes un fragment d’una nova cançó, amb un so més electrònic del que ens tenia acostumats i que podria formar part del seu nou treball, previst per aquest 2024.
La cançó podria dir-se ‘I luv it‘, el mateix nom que apareixia a la samarreta de l’esportista Jimmy Butler, en un partit on l’artista va assistir.
Miami Heat’s Jimmy Butler was spotted wearing the rumored title of Camila Cabello’s new single, “I Luv It” at tonight’s game. pic.twitter.com/5JaTlHlUVT
— Pop Crave (@PopCrave) March 6, 2024
De moment encara no ha fixat una data al calendari, però sí que ha avisat que arribarà més aviat del que ens pensem.
El darrer treball de l’artista va ser «Familia» l’any 2022.
coming soon(er than you think)
xoxo💘c https://t.co/MnvUQ4nkXj pic.twitter.com/qYRJDqzcv8— camila (@Camila_Cabello) March 6, 2024
Pol Cruells ha arribat aquest dijous amb «Planeta Miret» el seu nou treball, el qual després d’escoltar-lo es confirma el que ens va avançar a l’entrevista, que va fer les cançons que volia fer sense escoltar opinions externes, simplement ha fet el que li ha vingut de gust.
Un disc força eclèctic musicalment parlant, que agradarà al seu públic i que els transportarà a un imaginari molt personal.
Ens ha explicat la seva forma de treballar, molt artesanal, buscant-se els concerts i fent la música com artistes de la talla de Guillem Roma.
Presentarà el disc el mes d’abril als Cinemes Maldà de Barcelona, en un directe que es presenta molt especial.
Els empordanesos Classe B acaben de presentar «Fa de mal dir» el seu primer EP, format per sis cançons i hem quedat amb dos dels seus membres per comentar la jugada.
Aquest primer treball està format per sis cançons per ballar amb sons actuals, que repassen un desamor terrenal i quotidià.
Son histories que s’enfoquen des del positivisme, la festa, i les ganes d’estar bé amb un mateix i amb la gent que ens envolta i ens estima. Cançons fetes com un pop en un garatge.
El disc el presentaran aquest dijous a l’Heliogàbal, amb totes les entrades venudes.
Sopa de Cabra i Triquell publiquen avui la cançó Que et vagi bé, el primer avançament del nou disc Ànima que la banda gironina publicarà el novembre d’aquest any i que serà editat per Promo Arts Music Records. Cada cançó del nou treball comptarà amb la participació en l’elaboració del tema d’un artista que el grup considera que té ànima, un concepte que dona títol al nou projecte discogràfic. En aquest primer single, Sopa de Cabra ha comptat amb la col·laboració de Triquell, una de les noves promeses de l’escena musical catalana que ha participat en tot el procés, tant de creació del tema com de la lletra.
Que et vagi bé és una cançó amb referències de la música rock de Nova York i de la Costa Est dels Estats Units. De grups com The Velvet Underground, de les anomenades bandes de garatge i dels grups i artistes vinculats al moviment del club novaiorquès CBGB -Patti Smith, Blondie o Talking Heads- o de formacions més recents en el temps com The Strokes. La peça beu de diversos estils com el rock nihilista, el post-punk o el new-age que es combinen amb l’univers pop i urbà de Triquell, un còctel musical que amalgama dues mirades generacionalment distants però amb espais d’expressió compartits. Una cançó per a quartet de rock -guitarres, baix i bateria- i teclat que s’ha creat de forma analògica i amb arranjaments orgànics.
Amb esperit crític, la cançó suggereix una actitud irònica per enfrontar-se i sobreviure a un món cada vegada més polaritzat, més fake, més fictici i simulat, on tot s’exagera. Les expressions Que et vagi bé o Està tot bé de la tornada com a resposta o aixopluc contra el temporal d’una societat molt polaritzada on tothom vol tenir la raó en una discussió estèril i interessada per dirimir entre bo i dolent, verdader o fals, just o injust, bonic o lleig.
PÒDCAST
El nou projecte de Sopa de Cabra acompanyarà cada llançament amb un podcast i un programa de tv anomenat Bull d’Ànima. A cada capítol es pot veure una conversa entre els Sopa i l’artista convidat. El llançament del tema s’acompanya de la publicació d’un podcast amb una conversa de Gerard Quintana i Triquell enregistrada al Museu de l’Art Prohibit de Barcelona, un espai escollit especialment per a l’ocasió en línia amb la temàtica crítica i irònica de la cançó. El diàleg entre els dos artistes es pot escoltar a les plataformes Ivoox, Spotify i Apple i es pot visualitzar al canal Youtube de Sopa de Cabra.
GIRA
Coincidint amb la publicació del nou disc, el grup farà aquest 2024 una gira que s’allargarà fins al mes de març del 2025, amb un nombre limitat de concerts. De moment s’han anunciat tres dates: l’11 de juliol a les Nits de Barcelona (darreres entrades), el 27 de juliol al Festival Terramar de Sitges i el 8 d’agost al Festival Portalblau de L’Escala. D’aquesta manera, Sopa de Cabra torna als escenaris després de l’exitosa gira de celebració dels trenta anys del disc Ben endins que va exhaurir les entrades de tots els concerts programats i que es va tancar de manera apoteòsica al Palau Sant Jordi, amb més de 15.000 espectadors que van esgotar totes les places disponibles.
TRACKLIST
JAMES BAY – CRAVING
KINGS OF LEON – MUSTANG
SUBURBAN KIDS WITH BIBLICAL NAMES – FUNERAL FACE
KASABIAN – CALL
THE MAGIC NUMBERS – FOREVER LOST
BETWEEN FRIENDS – EYES ON MY BABY
COIN & FAYE WEBSTER – SAGITTARIUS SUPERSTAR
STEREOPHONICS – DAKOTA
BLEACHERS – ME BEFORE YOU
HALLDOR MAR – STRANGER IN MY OWN TOWN
JAKE BUGG – ON MY ONE
JACK GARRATT – WORRY
CAROLINE POLACHEK – WELCOME TO MY ISLAND
SAY LOU LOU – WONG KAR-WAI
LINKIN PARK – FRIENDLY FIRE
REAL ESTATE – FLOWERS
OFIURA – SO SWEET
SUM 41 – WAITING ON A TWIST OF FATE
GUS DAPPERTON I ELECTRIC GUEST – LIL TUNE
Els Amics de les Arts han estrenat aquest dimarts el disc «Les paraules que triem no dir» una cara B (que no una segona part) del disc «Allà on volia».
Hem anat fins a la Llibreria Laie, un dels espais de la ciutat de Barcelona que més ens agrada anar a fer entrevistes, per conversar amigablement sobre el nou treball. Però com sempre ens passa hem començat parlant d’altres temes i ens n’hem anat per les branques. Però tranquils que el grup està fent entrevistes a tots els mitjans i les preguntes de promo segur que les trobareu ben contestades.
En aquesta conversa parlem de la sèrie «Sensación de vivir», de treballar i crear cançons a Girona, del barri de Sant Andreu, de Pares Normals i les seves cançons, dels haters, també dels comentaris jocosos que fan durant els concerts…
Hem parlat també del concert que faran el 18 de maig al Teatre Victòria o de la presentació a l’Strenes de Girona. Però el grup oferirà un bon grapat de directes aquests propers mesos.
Hem fet moltes entrevistes amb el grup i com que sabem que al llarg d’aquest any ens trobarem altres dies avui ens ha sortit fer aquesta entrevista així. Les nostres converses mai saps per on aniran.
La hibernació de Manel va ser la pitjor notícia de l’any passat. Però l’aparició de Guillem Gisbert ha sigut la millor del 2024. L’espera s’ha fet llarga, però ha valgut la pena. El cantant del grup debuta amb el seu treball en solitari, “Balla la masurca!”, que ha superat amb èxit totes les expectatives.
El grup antic és un fantasma que sempre persegueix als músics que emprenen una carrera per separat, almenys al principi. El cas de Guillem Gisbert no és una excepció, i menys sabent el pes que tenia com a cantant i lletrista a Manel, i tenint en compte que el disc es publica sota el segell de Ceràmiques Guzmán. Quan va anunciar el seu nou projecte, era inevitable fer-se preguntes com “Què tindrà de diferent?”, “Podria sonar com un nou disc del grup?” o “Serà igual de bo?”. Oi tant si és igual de bo.
“Balla la masurca” s’ha d’escoltar amb calma, activament, un parell o tres de cops, per acabar d’entrar-hi. D’una cançó a l’altra, vas passant per històries fascinants explicades d’una manera que només ell sap. I t’has de concentrar molt per entendre-les, però si fas l’esforç d’entrar-hi, ja no ets capaç de sortir-ne. És llarg, amb cançons que superen els 5, 6 i fins i tot 7 minuts, però en cap cas es fa pesat. I és que tots els temes tenen una evolució que no et deixa indiferent. L’exemple més clar és ‘Les dues torres’, que va ser un dels primers senzills: comença amb la melancolia del piano i la veu, afegeix una percussió amb energia de musical i acaba agafant un to èpic digne de pel·lícula.
De fet, l’adjectiu que més podria definir aquest treball és “èpic”. En Guillem diu “ja soc aquí i ara escoltareu el que us haig de dir”. I això no només ho fa amb les lletres magnífiques i la seva veu imponent; la producció també hi juga un paper essencial. Tot i que hi han participat diferents productors que han deixat la seva marca personal —‘Les aventures del General Lluna’ no seria el mateix sense la participació d’alguns membres de La Ludwig Band que hi han posat l’essència rock— tot lliga perfectament perquè aquest àlbum sigui únic.
Al cap i a la fi, és impossible no fer comparacions entre aquest àlbum i els cinc anteriors de Manel. I fins i tot fa il·lusió trobar similituds. ‘Hauries hagut de venir’ podria estar perfectament dins de “Per la bona gent”. ‘Waltzing Matilda’ encaixa dins de «L’amant malalta». ‘Estudiantina’ ens transporta als inicis d’”Els Millors Professors Europeus”. No sabem si Manel tornarà o no, però mentre en Guillem Gisbert continuï fent cançons podem estar tranquils perquè encara hi haurà música que ens emocioni.
