Com si mai hagués marxat, paunezz torna, i ho fa sense donar -ni necessitar- massa explicacions, permetent-se l’excentricitat de qui fa música en última instància per aquell gustet de llibertat. Irreverent, torna quasi sense anunci amb una revisió de “La Cançó del Lladre”, tradicional catalana, a cor obert i a veu i guitarra elèctrica.

A l’època en què vivim, en la qual tot sembla que només pugui fer-se amb estètica vintage, Carles Pauné porta la norma a l’extrem per fer-ne una seriosa caricatura, agafant una peça clàssica de l’imaginari nostrat i fent que prengui una corporeïtat sonora apta per les oïdes del segle actual. I molt més que això: tota una tesi que si alguna cosa pretén més enllà de fer de pont entre èpoques és experimentar amb els límits de cada una d’elles per extreure’n un residu anacrònic.

La Cançó del Lladre és una tonada de justos per pecadors, de bandolers confessos del seu crim. Però també és una cançó de profunda subversiva: l’explicació en primera persona de la malifeta ens fa emfatitzar amb qui ens delata que l’ha feta, portant-nos davant d’una dicotomia que, tants anys i versions després, segueix sense resoldre’s: què l’ha dut a fer-ho? I si tenia els seus motius legítims?

I si no tenia altra opció? I si era, fins i tot, per una bona causa que ignorem? paunezz, amb aquesta versió, d’alguna forma, igual que el lladregot fa un deseiximent amb el contracte social i pren el que considera que mereix, fa un gest també per recordar-nos, no només que no tot és el que sembla, sinó també que en la música igual que en la vida, a vegades no són tan importants les decisions que prenem, sinó prendre-les de manera conscient.

Una peça folklòrica -que Pauné ha cantat des de ben petit- que sona ara amb filtres de veu quasi futuristes, i un arranjament clàssic tocat amb una guitarra elèctrica esmolada. paunezz ens porta a nous mons inesperats, després que amb el seu primeríssim EP#1 vam descobrir, de dins la seva guitarra, uns mons de nostàlgies post-pandèmia i tristesa bonica, i amb l’EP#2, uns mons que parlaven d’armaris, de fugir de les ciutats i altres traumes generacionals.

Quins mons més revelarà la guitarra del músic sensible aquest 2024? De moment, el d’aquest deliciós experiment que no ve sol: el videoclip ha estat produït per Altiplà Films, productora jove de Barcelona i dirigit per Roger Mitjans, rodat en format 16 mil·límetres de pel·lícula. Una peça visual que pretén ser tan senzilla com l’essència de la cançó, però alhora sofisticada com el llacet que li queda amb aquesta versió.

La banda valenciana Cactus torna aquest 2024 amb el pop festiu. ‘Diuen x ahí’ és una cançó que compta amb la col·laboració de Naina, una de les artistes emergents amb més projecció del panorama valencià. La cançó és la mescla perfecta entre la melancolia i la festivitat tan característica del grup. Parla sobre un amor trencat, però viu; un amor que tot i que altres persones s’hi hagin interposat, encara no ha acabat. L’esperança per tornar-ho a intentar. 

El grup Cactus és energia. Un grup de València impregnat per la música urbana i el bon rotllo. Des dels seus inicis s’han caracteritzat per barrejar estils com el hip hop, la música electrònica i l’actitud més pop, com podem observar en aquest senzill, que ens farà ballar. 

Després de tres àlbums: “Cactus” (2018), “Roma” (2019) i “Mode avió” (2022), han iniciat el camí cap a un nou disc, del qual ja han avançat ‘Mone!’, ‘Falla’, i ‘La batxateta’ un senzill que donava la benvinguda a l’estiu amb ritmes llatins.  

‘Diuen x ahí’ és una crida a tornar-ho a intentar amb aquelles persones que la flama encara no s’ha apagat i encara queda història per escriure.

Després de l’èxit del seu ‘Incògnita Brutal’, que fora disc del mes del passat desembre a la revista Enderrock, i del seu recent Sold Out en la presentació a Barcelona, VITTARA rescata la cançó ‘Referent’, una de les peces més emblemàtiques d’aquest disc, per a revisitar-la amb la col·laboració de GUINEU, i entregar “Referent II”, amb nova producció musical, més orientada cap al pop electrònic, i noves lletres, que fan que aquesta nova versió tingui una força renovada per captivar a tothom.

Per qui encara no els coneix, VITTARA és la sinergia de l’Uri (guitarres i veus), el Tuliv (baix) i el Pol (guitarres i teclats). Tres nois de Barcelona que es van donar a conèixer a principis del 2022 al costat de Julieta amb el seu EP conjunt ‘dosmilset’. Un petit disc preciosista amb cinc cançons que anaven des del pop a l’indie, passant pel rock clàssic amb guspires electròniques, que acompanyaven lletres que giraven entorn l’amor, la nostàlgia i la rutina. Els referents musicals llavors eren El Petit de Cal Eril o La iaia.

El seu disc ‘INCÒGNITA BRUTAL’ és un recorregut per l’estat d’ànim de VITTARA. Deu peces musicals que, tot i estar plenes d’energia, són molt íntimes i introspectives. Té cabuda l’amor, el desamor, però també l’angoixa per la incertesa de la vida i la por pel futur. Gran sensibilitat lírica que evidencia una maduresa incipient de la banda barcelonina que és capaç de trobar un equilibri perfecte amb una sonoritat molt potent més propera, ara, a la de grups com Carolina Durante o Cala Vento.

VITTARA actuaran a la sala Pumarejo de L’Hospitalet de Llobregat el pròxim 17 de maig (Entrades ja a la venda) i el 18 a la FIM de Vila-Seca.

El duet barceloní Svetlana treu per fi el seu primer àlbum d’estudi, MARRANA, després d’haver publicat un reguitzell de senzills des de finals del 2021, any en què es van donar a conèixer amb Moderna del raval.

Svetlana és un duet musical barceloní format per dos amics de Poblenou, Júlia Díaz i Roc Bernadí, que componien cançons durant nits de festa interminables. Les seves cançons s’enfoquen des del divertimento, perquè és el tret que els uneix i els defineix, però també des de la reivindicació. La seva música canalitza la crítica a través de l’humor, així com la necessitat de comunió i empoderament de les persones que no encaixen dins la norma.

El nou àlbum, MARRANA, que consta de dotze temes eclèctics –però que es complementen–, sorgeix com una carta de presentació d’Svetlana, a partir d’una reflexió al voltant d’un concepte que les representa: allò “marranu”. Ser una marrana és un modus vivendi: és ser una desviada, una eufòrica, una fan empedernida de la gresca, una romàntica enamoradissa…, però també una histriònica, violenta, insegura, amorosa i contradictòria.

MARRANA és un viatge des del seu primer tema fins a l’últim, en què l’oient passarà per un tràngol propi de la generació Z: la desolació d’un present precari i un futur incert, la festa, l’amor i la violència com a resposta, l’experiència queer i l’oda a l’amistat en clau d’aliança. En resum: des de l’humor, la desvergonya i la ironia, el duet vol reapropiar-se de l’etiqueta estigmatitzant i celebrar l’empoderament de “ser una marrana”.

A més, el disc compta amb diverses col·laboracions amb artistes del territori d’estils molt diferents, com les Ketekalles, Habla de Mí en Presente, Ouineta i la ballarina d’Svetlana ari llobet, artistes que encaixen dins la idiosincràsia eclèctica del grup.

A banda del nou àlbum, el grup presenta nova gira: MARRANA WORLD TOUR, que donarà el tret de sortida en dues grans capitals, Barcelona i Madrid. Dos concerts amb un directe esbojarrat i surrealista. El primer tindrà lloc a la sala Razzmatazz 2 de Barcelona, el dijous 11 d’abril. Uns dies més tard el grup debutarà a la capital espanyola, a la Sala El Sol de la Gran Via madrilenya, el diumenge 28 d’abril.

Un tret característic del duet ha estat precisament el seu directe: els múltiples shows que han ofert per tot el territori (on destaquen concerts com el de les Barraques de Sitges, o els de la Sala Apolo i La Nau de Barcelona) han estat un lloc de trobada per a la festa, l’excés i la desinhibició. El grup compta amb diverses ballarines (que també són cantants i actrius), que l’acompanyen a performar un show dinàmic, ple de coreografies i versions de cançons que faran ballar a tothom. Anar a un concert d’Svetlana és molt més que ser públic: siguis com siguis, coneguis o no les cançons, el grup aconsegueix incloure’t en un pacte on, durant unes hores, tothom traurà a la llum la seva marrana interior.