Ja fa uns quants anys que seguim de ben a prop la trajectòria de l’Arnau Grabolosa (aka Grabu), ja sigui amb els directes amb altres artistes com Guillem Gisbert, Maig o la Llum; però també pel seu projecte en solitari Grabu, on la música electrònica n’és la gran protagonista.
Potser aquí a casa costa més d’entrar-hi en certs sectors, on si no cantes en català sembla que et mirin malament, però ell va a la seva i ha creat un segell personal que quan hi entres no en pots sortir.
Avui havia de ser una tarda tranquil·la però de bon principi indicava tot el contrari. No ens hem coordinat bé i un estava a un lloc i l’altre a un altre local situat a uns vint minuts. Finalment ens hem trobat i hem iniciat una conversa on des de la taula podíem contemplar una gavina menjant-se un pobre colom que restava mort al terra, fent les delícies dels guiris que passaven per la zona que no podien evitar mirar aquella escena.
Nosaltres hem preferit no mirar més i concentrar-nos en la promoció del disc “Pulse”, però quan feia 3 minuts que xerràvem tranquil·lament ens han fet fora del local ja que pel que sembla allà no es poden fer ni fotos ni vídeos! No ho sabíem i hem decidit marxar a un altre lloc on fóssim més ben rebuts.
Hem acabat a la Ciutadella i quan em disposava a obrir el tripode el meu dit petit ha decidit que era un bon moment per ser seccionat fent que raig de sang sortís sense intenció d’aturar-se. L’entrevista s’estava demorant però per sort la confiança amb en Grabu és gran i per tant cap problema. Unes ambles italianes ens han salvat donant-nos un mocador de paper que ha evitat acabar dessagnat (és una petita exageració, tranquils) al parc i ser el protagonista d’un capítol de Crims.
Després de tots aquests entrebancs l’hem començat i aquest n’és el resultat:
