Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent

Ian Watkins, antic cantant i líder de la banda gal·lesa Lostprophets, ha mort aquest dissabte 11 d’octubre a la presó de màxima seguretat de Wakefield (Regne Unit) després de ser apunyalat per un altre reclús, segons han informat mitjans com NME i The Sun. El músic tenia 48 anys i complia una llarga condemna per diversos delictes sexuals greus contra menors.

Segons fonts policials, Watkins va ser agredit per un company de presó poc després que els interns fossin alliberats de les seves cel·les al matí. L’atacant l’hauria degollat amb una arma blanca artesanal, provocant-li una hemorràgia fatal. Tot i els intents de reanimació, el cantant va morir poc després a causa de les ferides.

La presó de Wakefield, coneguda popularment com a “Monster Mansion” per acollir alguns dels criminals més perillosos del Regne Unit, va ser tancada temporalment després de l’incident mentre s’hi desplegaven agents i serveis d’emergència.

Watkins complia una condemna de 35 anys (29 de presó i sis sota llibertat vigilada) després d’haver-se declarat culpable el 2013 de tretze delictes sexuals, entre ells l’intent de violació d’un nadó i la possessió de material pornogràfic extrem. El 2023, ja havia patit un altre atac violent dins del centre penitenciari, quan va ser pres com a ostatge i apunyalat per diversos interns en un incident relacionat amb drogues.

Abans de la seva detenció, Ian Watkins havia assolit reconeixement internacional amb Lostprophets, una de les bandes més destacades del rock alternatiu britànic dels anys 2000. El grup va publicar cinc discos d’estudi, The Fake Sound of Progress (2000), Start Something (2004), Liberation Transmission (2006), The Betrayed (2010) i Weapons (2012),  i va vendre més de 3,5 milions de còpies arreu del món.

Lostprophets va aconseguir diversos èxits comercials, com Last Train Home i Rooftops, tots dos al Top 10 britànic, i un número u a la llista nord-americana Alternative Songs amb Last Train Home. La banda també va rebre diversos premis i nominacions abans de dissoldre’s el 2013, arran de la condemna del seu vocalista.

- Publicitat -

Gerard Aledo torna al pop festiu amb “Crónicas de una ruptura anunciada”

Gerard Aledo estrena “Crónicas de una ruptura anunciada”, una sàtira sobre la ruptura de l’amor romàntic, i alhora un retorn al pop festiu i al que el propi artista defineix com “buenrollismo”. Aquest és un projecte cuinat a foc lent durant un any i suposa l’inici d’una etapa nova. 

El cantant presenta un àlbum autoproduit, autogestionat i autoeditat. Íntegrament en castellà, el projecte suposa un tribut a l’avi del cantant, que no sabia parlar català i que té com a punt central intentar fer broma d’un moment com una ruptura sentimental. 

“Crónicas de una ruptura anunciada” suposa un canvi en la trajectòria de l’artista. Després d’anys fent música sensible, concretament des de 2019, ara torna amb aquest disc que sona a festa. Perquè «Les ruptures també es poden ballar»

- Publicitat -

Primera Llista – 11 al 17 octubre

No hi ha canvis i l’èxit viral de HUNTR/X ‘Golden’ continua liderant per tota aquesta setmana la Primera Llista, tot i que Taylor Swift aconsegueix una espectacular entrada a la segona posició amb ‘The Fate of Ophelia’.

Entren a la llista

dani6ix & Izzkid – On volíem estar
Ed Sheeran – Camera
The Tyets & Estopa – Camila
Taylor Swift – The Fate of Ophelia
Tate McRae – Tit for tat

Surten de la llista

The Tyets i Juan Magán – Un petonet (24 setmanes)
31 FAM – Tossuda (20 setmanes)
Lewis Capaldi – Survive (12 setmanes)
Justin Bieber – Daisies (10 setmanes)
Alex Warren – Eternity (7 setmanes)

Aspirants

Javito – Tot està bé (4 setmanes)
Miki Núñez & MonDJ – La Barca (2 setmanes)
Myles Smith – Stay (If You Wanna Dance) (2 setmanes)
Louis Tomlinson – Lemonade (novetat)
Katseye – Gabriela (novetat)

La Llista Nº 662

#ArtistaCançóSet.Var.
01HUNTR/XGolden6=
02Taylor SwiftThe Fate of Ophelia1🆕
03Lady GagaThe Dead Dance5+2
04SombrBack to friends25-1
05La Ludwig BandMillor amb ell18-3
06Sabrina CarpenterTears5+1
07Figa FlawasA la freSka14-1
08Olivia DeanMan I Need5+1
09Mama DoushaVitamina de l’amor15-5
10Chappell RoanThe Subway7=
11Els CatarresParacaigudistes6+1
12The TyetsTàndem15-4
13Ed SheeranA Little More6=
14Alex WarrenOrdinary33-3
15Damiano David ft. Tyla & Nile RodgersTalk to me4+1
16Ed SheeranSapphire16-1
17Triquell & XicuIncendi4+4
18Calvin Harris & Jessie ReyezOcean3+5
19Miley CyrusSecrets2+11
20SombrUndressed21-1
21Sabrina CarpenterManchild17-3
22Tate McRaeTit for tat1🆕
23Calvin Harris & Clementine DouglasBlessings14-6
24Skye NewmanOut Out9-2
25Ed SheeranAzizam27-1
26The Tyets & EstopaCamila1🆕
27La Ludwig BandHa plogut des de llavors3+6
28RAYEWhere is my husband!2+7
29Sexenni & Yung RajolaAvall lo paper16-1
30La FúmigaLa penúltima13-5
31Alfred García i Álvaro SolerEstrella19-2
32David Guetta & SiaBeautiful People29-1
33Ed SheeranCamera1🆕
34Buhos, Els Catarres & Henry MendezNo és Miami20=
35Dani6ix & IzzkidOn volíem estar1🆕
36Lady Gaga & Bruno MarsDie With A Smile60=
37AitanaSuperestrella2+3
38GinestàTot el que ens queda31-1
39Oques GrassesSort de tu53=
40Lola YoungMessy40-2

- Publicitat -

Jordi Pèlach estrena ‘Vull matar’ amb Sergi Estella

Jordi Pèlach estrena ‘Vull matar’, amb la col·laboració especial de Sergi Estella. La cançó és una peça de tints dramàtics i intencions provocadores que explora les contradiccions de la violència i la denúncia social. La lletra és un conjunt de reivindicacions on també hi trobem una reflexió sobre la relació entre opressors i oprimits, i sobre com la violència pot suposar una metàfora. 

En el videoclip, ja disponible a YouTube, l’estètica es mou clarament en el terreny del Western. Veiem paisatges aspres i escenaris que donen a la peça un aire narratiu i potent. 

- Publicitat -

Kris Tena presenta ‘M<3', un cant a l’amor impossible i la bellesa de la vulnerabilitat

Hi ha amors tan intensos que mai no arriben a ser. D’aquesta premissa neix “M<3”, el nou senzill de Kris Tena, una cançó que esdevé un cant a l’amor impossible, aquell que crema amb tanta força que, sense arribar a culminar, s’acaba desintegrant. L’artista posa el focus en una de les emocions més universals i doloroses de la vida: estimar sense poder-ho viure plenament.

Interpretada en català i amb una producció íntima i propera, la peça combina la veu de Kris Tena amb les de Mar Pujol i Leyre Estruch, acompanyades només per una guitarra que respira puresa, amor i honestedat. Aquesta senzillesa instrumental és, precisament, el que li dona força: cada acord i cada veu transmeten emoció sense filtres, transportant l’oient a un espai d’autenticitat i connexió real.

Musicalment, “M<3” beu de la música d’autor amb arrels mediterrànies i llatines, una proposta que combina sensibilitat i proximitat amb un so universal i atemporal.

Amb aquest nou single, Kris Tena construeix un relat íntim i emotiu, una invitació a mirar de cara la vulnerabilitat i descobrir-hi bellesa. “M<3” consolida l’artista com una de les veus més delicades i contemporànies del panorama musical actual.

- Publicitat -

Sílvia Pérez Cruz estrena una nova versió de ‘Ben poca cosa tens’

Sílvia Pérez Cruz estrena la versió original de ‘Ben poca cosa tens’, un poema musicat de Miquel Martí i Pol. Aquesta versió va donar lloc a la que comparteix amb Salvador Sobral. Escrita per la pel·lícula Molt Lluny (2025), dirigida per Gerard Oms i protagonitzada per Mario Casas.

Es una versió més fràgil, en paraules de la propia Sílvia: “La canto i m’acompanyo amb la meva guitarra i m’abracen la guitarra de Darío Barroso i el cello de Marta Roma” recapitula l’artista de Palafrugell. És Oms qui demana a la cantant i compositora que afegís música al poema de Martí i Pol, amb les premisses d’un cello i un guió que des del primer instant li va transmetre “fragilitat, pluja, sinceritat, vèrtig i un fil d’esperança”. La composició la desenvolupa convençuda que en un futur la cantaria i gravaria amb Salvador Sobral, tal com va passar.

- Publicitat -

Els fundadors del Sónar trenquen definitivament amb el festival, que inicia una nova etapa sota la direcció de François Jozic

El Sónar inicia una nova era. Els tres fundadors històrics del festival, Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, han trencat definitivament la seva relació amb l’esdeveniment barceloní, segons avança La Vanguardia i confirmen fonts del festival. La direcció passa ara a François Jozic, impulsor i fins ara responsable de Brunch Electronik, que es converteix en el nou CEO del certamen, segons ha confirmat el mateix festival.

Aquesta renovació arriba després d’un any especialment convuls, marcat per la controversa vinculació amb el fons d’inversió estatunidenc KKR, propietari de Superstruct Entertainment, l’empresa que controla el Sónar des de 2018. El fons ha estat objecte de crítiques per les seves activitats econòmiques en territoris palestins ocupats, fet que va provocar una onada de rebuig dins del sector cultural.

En les setmanes prèvies a la celebració del festival, prop d’una cinquantena d’artistes i col·lectius van anunciar la seva retirada del cartell en suport al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). L’organització va reaccionar reconfigurant la programació i defensant que havia actuat en diàleg amb entitats culturals i plataformes propalestines.

Tot i el clima de tensió, l’edició de 2025 va aconseguir registrar un nou rècord d’assistència, amb més de 160.000 persones, una xifra que, però, no aclareix si inclou les entrades retornades arran de la polèmica.

Amb la sortida dels seus fundadors i l’arribada de Jozic, el Sónar afronta un moment de redefinició. El repte principal serà reconstruir la seva credibilitat i esperit innovador en un context global on la relació entre cultura, ètica i indústria és cada cop més complexa.

- Publicitat -

Joan Liaño celebra la llibertat i l’orgull queer amb el seu nou EP «Femboy»

Amb el seu nou EP Femboy, Joan Liaño fa un pas endavant en la seva trajectòria artística i personal. El treball és una declaració d’intencions que reivindica la llibertat, l’autenticitat i l’empoderament queer, convertint-se en un crit d’orgull i acceptació per a totes les persones que trenquen etiquetes i viuen sense por de ser qui són.

El tema principal, “Let’s skate”, aporta una energia fresca i divertida, amb un so pop vibrant i una estètica disco molt personal. La cançó és una invitació a ballar, deixar-se portar i gaudir del cos en moviment, transformant la pista de ball en espai d’expressió i connexió.

Després de l’èxit dels seus anteriors senzills, Liaño consolida amb aquest EP un estil propi, que equilibra actitud, missatge i sensibilitat. Cada cançó reflecteix una faceta diferent de la seva personalitat artística:

“Tabú”, amb la seva vulnerabilitat emocional.

“Diva”, que destil·la força i seguretat.

“Femboy”, un himne de rebel·lia i orgull.

“Let’s skate”, un esclat d’energia i vitalisme.

Reconegut per la seva participació en talents com Eufòria i Objectiu Paki, Joan Liaño ha sabut aprofitar aquesta projecció per continuar creixent com a artista, participant també al musical Cruz de Navajas, amb el qual ha girat per tot l’Estat espanyol.

Amb Femboy, Joan Liaño signa un retrat generacional que sona a present, a lluita i a orgull. Un treball que celebra la diversitat, la llibertat i la bellesa d’estimar-se i ser un mateix, confirmant-lo com una de les veus més lliures i inspiradores del pop català actual.

- Publicitat -

Karlus renova l’ànima d’Eivissa amb «NOVA EBUSUS», un disc que fusiona música, literatura i pensament

L’artista eivissenc Karlus presenta el seu esperat nou disc NOVA EBUSUS, una obra conceptual que va molt més enllà d’un simple llançament musical. Dividit en tres capítols, el projecte narra un viatge emocional, vital i simbòlic que transita per l’amor, la pèrdua i la transformació. Tot plegat, amb Eivissa com a teló de fons i motor creatiu.

Amb aquest treball, Karlus no només ofereix un nou univers sonor, sinó que també proposa una reflexió crítica i poètica sobre la seva illa. NOVA EBUSUS és una invitació a imaginar una nova Eivissa —recuperant el nom ancestral que li donaren els fenicis— on l’amor, la innovació i la dignitat siguin els pilars d’un futur col·lectiu.

Sa Tornada retrata l’inici d’una història d’amor plena d’èxtasi i idealització.
Es Pou representa la pèrdua i la caiguda en la tristesa més profunda.
Finalment, Eros simbolitza la força creadora que permet renéixer i reconstruir-se des del desig i la consciència.

Aquesta trilogia articula una dualitat constant entre l’amor romàntic i l’amor a la terra: les lletres deixen oberta la interpretació de si els versos s’adrecen a una persona o a Eivissa mateixa. Aquesta ambigüitat aporta profunditat i multiplicitat de lectures, fent del disc una experiència emocional i simbòlica.

Amb influències que van des del poeta Gary Snyder fins a les textures electròniques de The Blaze o Arca, Karlus es consolida com una de les veus més singulars i compromeses de l’escena musical catalana. El seu treball combina música, literatura i pensament, oferint una proposta arrelada però radicalment contemporània.

NOVA EBUSUS no és només un disc: és una declaració d’intencions, un crit d’amor cap a la terra i una invitació a reinventar-nos col·lectivament.

- Publicitat -

Marina Palau presenta el seu primer disc “No sé com ni quan”

La cantautora Marina Palau  publica aquest divendres 10 d’octubre el seu debut discogràfic, «No sé com ni quan». Es tracta d’un treball de nou peces (vuit cançons i una introducció) que es mou entre el pop, el folk i la cançó d’autor, amb una sonoritat propera i càlida que reflecteix la seva manera íntima i honesta d’entendre la música.

Les lletres de Palau, carregades de sensibilitat i imatges quotidianes, parlen de temes universals com el pas del temps, els records o la necessitat d’aturar-se i mirar endins. L’artista explica que el títol del disc respon al moment vital en què es troba: “Un punt de recerca i de canvi, entre haver fet vint-i-cinc anys i la necessitat de trobar el meu camí”.

El procés de creació de No sé com ni quan ha estat llarg i natural, sense presses. Gravades i produïdes amb Marc Gelabert (Iglú) i masteritzades a CatMastering, les cançons són fruit de dos anys d’aprenentatge i experimentació. “He anat preguntant, provant i descobrint maneres fins a trobar mica en mica el meu so”, confessa la cantautora.

Abans del disc complet, Palau ja havia avançat alguns senzills com No sé si és dissabte o és dijous i Ser un ocell, que ara prenen forma dins del conjunt del seu univers musical. Paral·lelament, ha treballat un format de directe amb banda, sumant instruments com l’ukulele i el clarinet per enriquir l’experiència sobre l’escenari.

El debut oficial de No sé com ni quan en directe tindrà lloc el pròxim 18 d’octubre a Sant Feliu de Codines, després d’un primer tast durant el Mercat de Música Viva de Vic. A partir del 10 d’octubre, el disc estarà disponible a totes les plataformes digitals.

- Publicitat -

Roger Dalmases inicia el seu projecte musical amb ‘Em desesperes tant’

Roger Dalmases, un jove artista de 21 anys nascut a la comarca de l’Anoia, presenta el seu primer projecte musical en solitari amb el llançament del senzill ‘Em desesperes tant’.

Dalmases porta l’art a la sang des de petit: amb només set anys ja trepitjava escenaris i càmeres com a actor en pel·lícules i musicals. Tot i això, l’adolescència el va portar a un punt de desconnexió personal. Ara, després d’haver estudiat interpretació i endinsar-se en disciplines com la guitarra, el cant i fins i tot la dansa, ha decidit fer el pas i retrobar-se a través de la música.

‘Em desesperes tant’ és un tema pop amb una forta influència de la rumba catalana que relata una història de desamor: d’una cita que sembla perfecta fins al silenci i l’absència posterior. La cançó juga amb un so molt personal, on es barregen elements orgànics, com guitarres clàssiques i palmes, que aporten proximitat i terrenalitat, amb una atmosfera gairebé màgica, aconseguida a partir de pads creats amb el so de les ones.

El senzill ha estat produït a El Troque, estudi del productor Toni Palmés, i és només el primer pas d’un projecte amb què Roger Dalmases vol mostrar-se tal com és i alhora fer feliç aquell nen interior que encara vibra cada cop que trepitja un escenari.

- Publicitat -

Iglú publica el doble senzill ‘Tu i Jo – Serem l’Aire’ com a avançament del seu nou disc «El Refugi»

El duet barceloní Iglú ha publicat aquest cap de setmana el seu nou doble senzill, ‘Tu i Jo – Serem l’Aire’, un llançament que marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria i que avança el que serà el seu tercer disc, ‘El Refugi’. Amb aquesta estrena, el projecte format per Marc Gelabert i Marc Hampshire reafirma la seva versatilitat i consolida una veu pròpia dins l’escena emergent catalana.

Els dos temes mostren dues cares contrastades del grup. ‘Tu i Jo’ és una cançó enèrgica i visceral, amb una base electrònica i contundent que explora les relacions intenses i destructives de les quals costa escapar. En canvi, ‘Serem l’Aire’ s’endinsa en un registre més íntim i contemplatiu, amb una atmosfera acústica i etèria que creix fins a un clímax psicodèlic que recorda l’univers sonor de Tame Impala.

Aquest nou doble senzill arriba després de l’èxit de peces com ‘Pensar en nosaltres’ o ‘Estic Fart’ (en col·laboració amb Xicu) i de dos àlbums publicats que han situat Iglú com una de les propostes més personals de la nova fornada catalana. Amb influències que van de Coldplay a The 1975 i després d’haver compartit escenari amb Manel o Ferran Palau en festivals com el Porta Ferrada, el Mercat de Música Viva de Vic o el SOM de Mar, el duet continua ampliant la seva comunitat de seguidors.

El disc ‘El Refugi’ es publicarà pròximament i es presentarà en directe el 17 de gener a la Sala Laut de Barcelona, dins del Festival Empremtes. Una cita on els fans podran descobrir en primícia la nova etapa sonora d’Iglú, que combina la contundència electrònica amb l’emoció més introspectiva.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...