RedPèrill estrena ‘El ceptre universal’, el segon single del seu tercer disc, “Aquari” i “Safari”, un àlbum partit en dos EP’s que es publicaran abans i després de l’estiu. Com tot l’àlbum, ‘El Ceptre Universal’ està produït pel “producer/manager/pepitogrillo/amic” Quico Tretze i l’assessorament extern de’n Pau GuillametakaGUILLAMINO.
Un single que està necessàriament connectat a un videoclip histriònic en què el submarinista dirigeix la seva peculiar secta Rajnishpuram. El clip inclou també imatges de la mateixa secta, la davidians, tribus com la dels yoruba, verges pintades d’un groc (sediciós) o, fins i tot, s’atreveix a profanar un símbol nacional com la “Moreneta”. El gran Gurú del vídeo és Juan Campoamor, un cubà que RedPèrill es va trobar tocant en un carrer d’Igualada. El vídeo acaba amb una presa falsa o pífia en què el peculiar líder de la secta cau -qui sap si ho fa per mostrar el cantó més humà i tornar al món més terrenal.
Si encara no sabeu ben bé qui és aquest “mite del flow submarí” podeu coneixe‘l una mica més en l’entrevista que li vam fer en motiu de l’estrena de ‘La Clau’.
El Mercat de Música Viva de Vic apostarà, encara més, aquest any per les noves descobertes musicals en l’àmbit nacional i internacional. Aquesta 31a edició tindrà lloc del 18 al 21 de setembre i estarà molt marcada per les estrenes, ja que dels 70 espectacles musicals que es podran veure, 30 seran primícia de l’MMVV.
Presentaran nou material A Contra Blues, Mazoni, LagartijaNick, Gertrudis, Ferran Palau, Javier Rubial o l’osonenca Carla Serrat, entre altres.
El concert inaugural
El concert inaugural aquest any estarà a càrrec de l’artista berlinesa JulianeHeinemann, la guanyadora del premi Puig-Porret 2018, que presentarà la seva obra L’últim camí de Walter Benjamin. Aquesta relata la figura de l’escriptor i filòsof alemany a través de la música electrònica i textos de diversos poetes d’arreu, com Màrius Torres o Antonio Machado.
Grans caps de cartell
La Plaça Major i el Sucre han estat sempre els escenaris principals, i aquest any els ocuparan artistes de gran renom. El tret de sortida el donarà BalkanParadiseOrchestra, el divendres al vespre a la Plaça Major.
La vetllada la tancaran Koers, que presenten el seu nou EP, i Joan Garriga i el Mariatxi galàctic, a la mateixa Plaça. Al Sucre, actuaran Deba,Iseo & Dodosound i Lildami.
Dissabte ens acompanyaran Dorian, TheCrabApples i El Petit de Cal Eril, a la Plaça; i Búhos i Adala al Sucre.
Pel que fa a la programació infantil, s’han programat 2princesesbarbudes, La fada despistada, Marc Parrot i Eva Armisén, i Ruma.
Les coproduccions
Hi ha dues propostes co-produïdes enguany:Nico Roig, que estrenarà el dissabte el seu nou disc en què el públic viurà una curiosa experiència auditiva amb auriculars; i la banda coreanaDul–daamb companyia del flamenc-jazz d’Aurora.
Participació portuguesa
El festival aquest any comptarà amb la participació d’unes quantes propostes musicals amb accent portuguès. Actuaran Palankalama, JorgeDa Rocha o P.L.I.T. S’ha destacat l’actuació de Lina i Raül Refree, una combinació del fado de la cantant portuguesa amb la visió pop del guitarrista i pianista català.
Queda clar, doncs, que el Mercat de Música Viva de Vic arriba més carregat que mai de propostes noves, de proximitat, de tots els gèneres i de tots els colors.
Tyler, theCreator és un d’aquells artistes estatunidencs que estan començant a creuar a aquesta banda de l’Atlàntic, però que encara no són estrelles extramadament reconegudes. Però que això no us enganyi, el jove raper californià és un dels cantants i productors més creatius i innovadors que es poden trobar en el panorama del hip-hop i R&B actual.
El raper i productor acaba de llançar el seu darrer àlbum, ‘IGOR‘. Un disc que no ha deixat indiferent a ningú, i té motius de sobres. La nova proposta de Tyler, theCreator és una successió de cançons que fusionen el rap, el hip-hop, el pop lo-fi i les noves onades de producció de l’R&B. Aquest àlbum és el successor de l’exitós “FlowerBoy“(2017), un disc que el va consolidar com un dels grans rapers i productors actuals.
En un moment en què les combinacions i fusions són el pa de cada dia, no hauria de sorprendre que un artista creés un àlbum que tingués el concepte de la fusió com a pedra angular. No obstant això, el full de ruta que traça Tyler, theCreator per viatjar entre gèneres musicals és força més innovador i trencador que tots els que havíem trobat fins ara.
Abans de començar, però, és convenient avisar que ‘IGOR’ no és un disc fàcil. No és un disc fàcil de classificar, ni fàcil d’escoltar a la primera passada. Amb paraules del mateix Tyler: “Això no és ‘FlowerBoy‘. Això és ‘IGOR‘. No entris en ell esperant un disc de rap, no entris en ell esperant cap mena de disc. Senzillament entra en ell.”
Un dels apartats més ben treballats i cuidats del disc són les produccions de cada una de les cançons. Es nota que Tyler, theCreator ha abandonat una mica la seva vessant de raper furiós i malparlat dels temps d’OddFuture -el seu antic grup degangsta rap-, per centrar-se en la vessant de productor més tècnica.
Es nota que Tyler ha escoltat l’onada de nous rapers de SoundCloud, una selecció de joves rapers com XXXTentacion o 6ix9ine. Aquest fet es pot veure reflectit sobretot en les bases distorsionades i sobresaturades que acompanyen les rimes de Tyler; fenomen que XXXTentacion va posar en el radar durant els seus primers temes més crus.
Per altra banda, definir una línia clara pel que fa a les harmonies i tipus de cançons que ens podem trobar dins d’IGOR‘ és realment complicat. Dins el disc hi ha temes fàcils d’escoltar com “EARFQUAKE“, el primer senzill del disc, o cançons força complicades d’entendre com “EXACTLYWHATYOURUNFROMYOUEND UP CHASING“, una peça de 15 de Tyler parlant, simplement.
Pel que respecta a la vessant narrativa, Tyler mostra una cara molt més madura i íntima en aquest àlbum que en els seus treballs anteriors. Parla recurrentment de temes com l’amor, la pèrdua o la no-correspondència. Si bé ho fa a vegades amb frases tan simples -però funcionals- com “‘you make my Earth quake” (joc de paraules amb “earthquake”, terratrèmol); també ens trobem fragments dins les mateixes cançons d’ell “recitant” paraules líricament profundes i amb un missatge clar.
Tot això, doncs, configura una espècie de laberint entre cançó i cançó que només es pot resoldre d’una sola manera: escoltant cada tema un a un. Cada cançó és un món i té identitat pròpia en aquest àlbum i s’ha de tractar com a una entitat independent.
No obstant això un dels grans mèrits de Tyler en aquest disc és crear una línia- una mica difusa a vegades- tant argumental com melòdica entre cada una de les cançons d”IGOR‘.
Després d’escoltar detingudament el disc, queda una sensació que barreja l’admiració de les cuidades i treballades produccions i una confusió estranyament gratificant d’escoltar material tan innovador i impactant, que trenca amb tots els esquemes de la música comercial actual.
EL MILLOR:
1. La nova visió de productor i vocalista de Tyler, theCreator, més allunyada del rap clàssic.
2. La llarga llista de col·laboracions camuflades al llarg del disc, entre les quals destaquen LilUziVert o FrankOcean.
3. El primer senzill del disc, “EARFQUAKE“, amb una de les melodies més enganxoses i genuïnes del disc. Destaquen també “RUNNINGOUTOFTIME” i “GONE, GONE / THANKYOU“.
EL PITJOR:
1. La dificultat inicial d’entrar a l’àlbum, ja que no són cançons que convidin a escoltar-les repetidament a la primera impressió.
2. Algunes cançons com “IGOR’STHEME” o “I THINK“, que resulten més fluixes que la resta de companyes de disc.
Després d’un formidable recorregut amb el seu primer disc “Cor Valent”, imparables i portats per un impressionant moment creatiu, Eivibonny està enllestint el que serà el seu segon disc amb el conegut i contrastat productor Marc Parrot. El nou àlbum amaga varies sorpreses a nivell de col·laboracions i sortirà al mercat a primers de setembre.
La primera entrega és aquest senzill ‘Bojos per sempre‘ que torna a presentar-nos a la banda de Sant Vicenç dels Horts en un esclat d’energia i caliu per encarar un estiu divertit i ple de ritme.
Els fans del hard-rock estan d’enhorabona, ja que la banda nord-americana Alter Bridge ha anunciat les dates de la seva nova gira ‘Walktheskytour‘, i entre les localitats que visitaran s’hi troba Barcelona, el 4 de desembre al Sant Jordi Club.
La formació capitanejada per MylesKenndy presentarà així el seu nou disc, que s’anomenarà ‘WalktheSky’, i té prevista la seva estrena per al pròxim 18 de novembre. El primer avançament del disc, ‘Wouldn‘tyourather‘, veurà la llum el pròxim 28 de juny.
Els grups convidats a compartir escenari amb la banda són també dos grans del gènere, Shinedown i TheRaven Age, fet que posa d’evidència la popularitat que Alter Bridge han guanyat durant els últims anys, arran del llançament del seu àlbum d’estudi més recent, ‘TheLastHero‘ l’any 2016.
No us adormiu, ja que les entrades estaran disponibles en prevenda a partir de demà a les 10.00 a la web de MadnessLive! I la venda general s’obrirà el 21 de juny.
El fundador del grup de trash metal Megadeth, Dave Mustaine, ha anunciat en un comunicat públic a les seves xarxes socials que ha estat diagnosticat amb càncer de coll.
El cantant estatunidenc, de 57 anys, ha confirmat que ja està s’ha posat en mans d’especialistes i que està rebent un tractament mèdic amb una alta probabilitat d’èxit.
“-És clarament quelcom que fa respecte i al que t’hi has d’enfrontar, però m’he enfrontat a obstacles abans-” Ha declarat el qui fou integrant de Metallica abans de ser expulsat del grup a causa dels seus problemes amb l’alcohol i l’abús de substàncies.
La notícia ha obligat al grup a cancel·lar la majoria de concerts per a aquest any, però Mustaine ha aclarit que el grup tornarà als escenaris el més abans possible.
Tot i això, el grup no interromp per complet la seva activitat, ja que es troba actualment immers en el procés de creació d’un nou àlbum.
Taylor Swift acaba de publicar el videoclip pel nou single “You need to calm down”, un tema electropop molt simpàtic. Tant en la lletra de la cançó com en les imatges del videoclip Swift “ataca” amb frases iròniques als seus “haters” i fa una dura crítica contra l’homofòbia actual als Estats Units.
Un dels fets que ha provocat més ressò a les xarxes ha estat l’aparició de Katy Perry (disfressada d’hamburguesa) juntament amb Taylor Swift (que adopta el paper de les patates fregides). Amb aquest cameo, les dues cantants donen per tancada la seva discòrdia i inicien una nova etapa de reconciliació.
No obstant això, hi ha hagut altres sonades aparicions dins el nou videoclip de la cantant estatunidenca. Des d’estrelles televisives com Laverne Cox o el patinador Adam Rippon; fins a tributs a Lady Gaga o Cardi B.
El reivindicatiu videoclip és una celebració a la tolerància i la sororitat, i acaba amb una petita petició política per part de Taylor Swift per provocar un canvi en l’Amèrica profunda.
La cançó ha revolucionat a fans de la cantant, però també ha generat una gran varietat d’opinions dins la crítica musical. Per exemple, SPIN ha afirmat que la cançó és “massa inofensiva per a significar alguna cosa”; o Pitchfork, que ha declarat directament que la cançó és “molt, molt dolenta”.
El 18 de maig de 2019 és una data que Duncan Laurence mai oblidarà; aquest dia s’alçava com a guanyador d’Eurovisió 2019 amb ‘ ARCADE ‘, una emocionant cançó que donava la volta al món. Ara cada vegada està més a prop el moment de descobrir-ho en directe al nostre país, ja que el músic oferirà un concert el 18 de novembre a Razzmatazz 3.
Duncan Laurence és un descobriment que va molt més enllà d’un xou televisiu, Duncan Laurence és un artista global, un músic des que s’iniciés al piano sent un nen. Com ell mateix explica: “vaig créixer en un poble on la música era un estrany. La música no formava part del sistema escolar. Però això no em va impedir fer música. D’alguna manera em sentia atret per la forma màgica en què podia expressar-me i explicar la meva pròpia història. Teníem un petit teatre local i una vella escola de música. Tocava el piano cada dia, escrivia les meves pròpies cançons i poemes. Recordo aquesta època com si fos ahir. Estava segur: anava a ser músic “.
Les entrades es posen a la venda demà a través del web de Doctor Music a un preu de 18 euros.
Quantes Laures, i quantes persones que no duen aquest nom, s’han emocionat en escoltar la cançó ‘Laura’ de Lluís Llach. És un cant a l’amistat i, més concretament, a l’amistat entre Lluís Llach i Laura Almerich, històrica guitarrista del cantant. Tant la delicada melodia i com la lletra transmet a la perfecció la història d’una intèrpret que es va saber guardar en un discret segon pla, una dona que -com tantes- no va excedir mediàticament com a figura individual però es va convertir amb la fidel acompanyant professional del Noi del Verges, esdevenint una peça clau en la carrera. I aquesta història quedà atrapada en la partitura de ‘Laura’.
La barcelonina Laura Almerich va néixer el 3 de juliol de 1940, i des de l’any 1969 ha acompanyat professionalment Lluís Llach. El primer contacte entre el cantautor i la intèrpret va ser força fortuït. La també membre dels Setze Jutges, Maria del Mar Bonet, va convidar a Llach a assistir a un dels seus assajos. A l’estudi del compositor, guitarrista, violinista i professor del Conservatori del Liceu, Gracia Tarragó, el mestre i l’avantatjada alumna preparaven l’acompanyament de dues guitarres clàssiques que s’incorporarien a “Cançons de Menorca” (1967), el segon EP de la cantant mallorquina. Aquella trobada al carrer Manigua de Barcelona va fer que l’empordanès s’entusiasmés amb la qualitat de la intèrpret. Uns mesos després, Llach va proposar a Almerich formar part del seu primer grup d’acompanyament, així es forjaria una amistat que esdevindria clau en la carrera del cantautor.
La cèlebre cançó havia estat estrenada el 22 de maig de 1976 en un recital celebrat a Ripoll, quan Lluís Llach es disposava a prolongar l’actuació complaent els insistents aplaudiments del públic, per sorpresa, el cantautor empordanès va distribuir entre els músics una partitura desconeguda per a ells. Per primera vegada s’interpretava, davant de l’astorament i l’emoció de la guitarrista.
Contràriament al que es creu, Llach no va compondre la delicada peça com a felicitació per l’aniversari o el sant de la instrumentista, sinó com a mostra del seu agraïment i amistat.
Realment la cançó transcendeix a mite en el concert de Lluís Llach al Camp Nou l’any 1985, on Laura va ser presa per l’emoció i no va poder acabar el solo de guitarra que es va trencar entre les seves llàgrimes i l’ovació del públic.
L’any 1971, dos anys abans de morir, el mestre Gracià de Tarragó impulsava amb Laura Almerich i uns altres alumnes destacats el Quartet Tarragó. La qualitat i la singularitat de la proposta instrumental de música de cambra, formada únicament per guitarres clàssiques obtindria un gran ressò internacional. L’any 1985, els quatre guitarristes van ser seleccionats pel Consell d’Europa per obrir el concert inaugural de l’edició de l’Any Europeu de la Música. Tres anys després, el 1988, el conjunt es dissoldria a causa de la dificultat per compaginar els nombrosos compromisos del quartet amb els projectes personals.
La complicitat artística i l’amistat entre Lluís Llach i Laura Almerich van fer que, anys després, el Noi de Verges revelés al seu també amic, el poeta Miquel Martí i Pol, el propòsit d’obsequiar la guitarrista amb una nova cançó per tal de seguir testimoniant-li la seva gratitud, pels vint-i-cinc anys compartits, i el seu afecte. El poeta de Roda de Ter va oferir-se a escriure un text que va titular ‘Roses Blanques’ i que es convertiria en la segona cançó que Llach dedicava a la seva guitarrista. ‘Roses Blanques’ quedaria inclosa en el disc “Rar” (1994) i, posteriorment, en una altra versió a “Poetes” (2004).
Un dels veritables efectes del que en podem considerar la “màgia” de la música és transportar-nos a situacions, vivències, persones, moments… al cap i a la fi, records. Una cançó pot fer transcendir una persona i Laura ha rebut la posició de record i afecte que li pertoca. Ahir va desaparèixer Laura Almerich però mai s’esborrarà el seu record i la relació amb Lluís Llach plasmada en una cançó que, mentre encara algú la canti, la recordi, la figura de Laura perdurarà en la memòria.
Laura Almerich, coneguda per ser la guitarrista de Lluís Llach, ha mort avui a l’edat de 78 anys, després d’una llarga malaltia. Almerich va ser la companya musical de Lluís Llach al llarg de moltes dècades, des de 1969 van compartir escenari i el cantautor li va dedicar dues cançons, ‘Roses Blanques’ i ‘Laura’, una de les seves cançons més conegudes. També va ser coneguda per formar part del Quartet Tarragó.
El duet format per Ed Sheeran i Justin Bieber arriba fins al primer lloc de La Llista amb ‘I don’t care‘, que desbanca ‘In the night’ de la primera posició.
Ariana Grande – 7 rings (19 setmanes)
Alec Benjamin – Let me down slowly (6 setmanes)
Lady Gaga – Always remember us this way (13 setmanes)
Aspirants
David Guetta feat. Raye – Stay (Don’t go away) (6 setmanes)
Ally Brooke feat. A Boogie Wit da Hoodie – Lips don’t lie (3 setmanes)
Charli XCX & Lizzo – Blame it on your love (3 setmanes)
Mark Ronson feat. Camila Cabello – Find U Again (3 setmanes)
Tiësto feat. Jonas Blue & Rita Ora – Ritual (2 setmanes)
Of Monsters and men – Alligator (2 setmanes)
Keane – The Way I Feel (novetat)
La Llista Nº 332 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 ED SHEERAN FEAT. JUSTIN BIEBER – I DON’T CARE (5) (+1)
2 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (9) (+1)
3 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (18) (-2)
4 TAYLOR SWIFT FEAT. PANIC! AT THE DISCO – ME! (7) (=)
5 BUHOS – CONNECTATS (11) (+1)
6 BILLIE EILISH – BAD GUY (10) (-1)
7 ITACA BAND – APROPA’T (12) (+1)
8 DADDY YANKEE FEAT. KATY PERRY – CON CALMA (REMIX) (6) (+2)
9 BTS FEAT. HALSEY – BOY WITH LUV (9) (-2)
10 ALAN WALKER FEAT. SABRINA CARPENTER & FARRUKO – ON MY WAY (8) (+5)
11 SHAWN MENDES – IF I CAN’T HAVE YOU (5) (+1)
12 AVICII FEAT. ALOE BLACC – SOS (9) (+2)
13 LEWIS CAPALDI – HOLD ME WHILE YOU WAIT (4) (+5)
14 ROBIN SCHULZ FEAT. ERIKA SIROLA – SPEECHLESS (23) (-3)
15 MIKI NÚÑEZ – LA VENDA (13) (-6)
16 DOCTOR PRATS – LES TEVES PIGUES (3) (+10)
17 MARSHMELLO FEAT. CHVRCHES – HERE WITH ME (12) (-4)
18 MEDUZA & GOODBOYS – PIECE OF YOUR HEART (8) (+2)
19 PEDRO CAPÓ & FARRUKO FEAT. ALICIA KEYS – CALMA (REMIX) (4) (+3)
20 BLACKPINK – KILL THIS LOVE (9) (-4)
21 MABEL – DON’T CALL ME UP (18) (-2)
22 LSD (LABRINTH, SIA I DIPLO) – NO NEW FRIENDS (12) (+1)
23 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (16) (-2)
24 KHALID – TALK (15) (-7)
25 ELS CATARRES – MARTINA (7) (+2)
26 AVA MAX – SO AM I (11) (-2)
27 SENSE SAL – LA SORTIDA (8) (+3)
28 MARTIN GARRIX FEAT. MACKLEMORE & FALL OUT BOY – SUMMER DAYS (4) (+4)
29 GALANTIS FEAT. ONEREPUBLIC – BONES (17) (-4)
30 KATY PERRY – NEVER REALLY OVER (2) (+10)
31 JONAS BROTHERS – SUCKER (14) (-2)
32 ONEREPUBLIC – RESCUE ME (3) (+5)
33 STROMBERS – CADA COP QUE RIUS (6) (+2)
34 PINK – WALK ME HOME (15) (-7)
35 OQUES GRASSES – TORNO A SER JO (20) (-2) 36 5 SECONDS OF SUMMER – EASIER (1) (N)
37 SAM SMITH & NORMANI – DANCING WITH A STRANGER (22) (-6)
38 JESS GLYNNE & JAX JONES – ONE TOUCH (2) (+1) 39 MAHMOOD – SOLDI (1) (N) 40 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (1) (N)
L’any vinent el Primavera Sound celebrarà 20 anys i de moment ja han confirmat el concert en exclusiva al nostre país dels Pavement, que tornaran amb noves cançons i només dos directes durant l’any vinent (l’altre serà al NOS Primavera Sound d’Oporto).
A partir del 17 de juny i fins al 3 de juliol tots els qui tinguin l’abonament d’aquest 2019 podran accedir a la prevenda Pre-Early Bird que costarà 145 euros i 250 pels VIP. A partir del 4 de juliol i durant 48 hores o fins a exhaurir existències el preu serà de 150 euros i 300 pels VIP.
Des del 6 de juliol el preu serà de 180 euros pels abonaments normals i 400 pel VIP.
Els abonaments es podran adquirir a través del web del festival.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
