Passades les nou de la nit del divendres 1 de novembre, el Sant Jordi Club va obrir les seves portes per a acollir a milers de fans expectants per a veure els valencians ZOO, que celebraven el seu 5è aniversari.
Quan ja tothom era dins la sala, les impressionants teloneres d’aquella nit, Santa Salut i Elane, van sortir a rapejar les seves lletres reivindicatives feministes. Les dues cantants van fer saltar a tothom amb els seus ritmes durs i van escalfar al públic per al següent concert.
Van sonar les onze i els membres del col·lectiu ZOO apareixien un a un a l’escenari. El públic cridava d’emoció mentre començaven els primers acords de “La nostra bota”, del primer disc de la banda “Tempestes vénen del sud”. Finalment va pujar el Panxo (Toni Sánchez), el cantant principal, i el Sant Jordi Club va esclatar amb els ritmes electrònics de les seves cançons.
Després d’aquest èpic inici, tot i que era difícil, el concert va anar millorant encara més. El directe de l’àlbum “Raval”, junt amb els temes més populars d’altres treballs, van fer gaudir al públic d’un concert espectacular ple de sorpreses. Els èxits sonaven un darrere l’altre i, de sobte, artistes convidats van començar a aparèixer per a cantar les seves col·laboracions.
La sala va poder gaudir de l’aparició de, per exemple: Josep Montero, el cantant d’Oques Grasses, que va cantar amb ells la seva versió de “Camins”, d’Obrint Pas; o de Jazzwoman, que va cantar un dels últims temes del grup, “Cançons d’Ofrena”. Fins i tot, Pablo Sánchez, el germà del Panxo i cantant del grup inactiu La Raíz, va acompanyar al grup, junt amb Annie Garcés, per cantar la famosa “Rituales de Santería”.
Al cap de gairebé dues hores de rap combatiu, el grup es va acomiadar fins al 2021 i van tancar la nit amb el seu primer single “Estiu”.
Amb tot això, van aconseguir fer gaudir d’un gran show a tots els espectadors que, com nosaltres, tenen ganes que ZOO torni d’aquí a uns anys.
Coldplay publicaran el seu nou disc “Everyday life” el 22 de novembre i just el mateix dia faran dos concerts exclusius a Jordània i que es podran seguir en streaming i on el grup tocarà les dues parts del disc.
L’àlbum ja es pot reservar a la web de la banda, tal com van anunciar en una peculiar roda de premsa que el grup va fer.
Per altra banda, aquest cap de setmana han compartit un nou avançament d’aquest doble disc i que arriba després d”Arabesque’ i d’Orphans’, aquesta última amb un videoclip estrenat fa uns dies a Youtube. La nova cançó és precisament la que dóna nom al disc.
No és complicat avui en dia trobar a algú que segueixi a Kanye West i la seva música com una religió. Que consideri al cantant com el seu màxim pastor i profeta i resi quatre ‘Strongers’ al dia. Més tenint en compte que el mateix West s’ha postulat a ell mateix com el “nou Jesucrist” en diverses ocasions.
Així doncs, quan Kanye West va anunciar que trauria un disc titulat “JESUS IS KING”, i que tindria una temàtica totalment religiosa va sorprendre moltes persones, però va semblar el moviment més lògic pels fans reals del cantant, ja que en anteriors ocasions i cançons ja havia introduït els motius bíblics.
Personalment, mai havia sigut realment seguidor de Kanye West, i poc coneixia de la seva discografia. Justament, la notícia que un dels rapers més importants dels nostres temps estava preparant un disc amb temàtica totalment religiosa em va deixar més que impactat. Al principi vaig suposar que seria una nova extravagància en forma de metàfora de West per “reencarnar-se” en Déu, però la presència de Déu i Jesucrist anava totalment en serio.
Entrant ja en matèria, la primera cançó del disc és com un cop de puny musical a la cara. L’últim que t’esperes en un disc de rap i hip hop és començar amb un “temazo” de gòspel com “Every Hour”. La veritat és que aquest ja va ser el punt en què vaig decidir entrar de ple en el disc. Segurament es deu al fet que sóc un fanàtic incansable del gòspel, però de moment, el disc ja em tenia atrapat.
Llavors, a mesura que vas recorrent els 27 minuts que dura l’eucaristia moderna de Kanye West, et trobes moments de tot, cal avisar. Afortunadament, passaràs per punts força àlgids com “Follow God”, feta amb un sample de la cançó ‘Can You Lose’, de Whole Truth. Amb una lletra deliberadament repetitiva, jugant amb els significats i les sonoritats de les paraules, que arrodoneixen una cançó ja de per si molt especial.
La segona cançó que vull destacar del repertori és ‘Closed on Sunday’, la primera cançó que Kanye West va escriure per aquest àlbum. Segons una entrevista amb James Corden, la lletra d’aquest tema la va escriure quan encara estava a l’hospital pels greus problemes de salut que va patir fa un parell d’anys enrere. Així doncs, ens trobem davant una cançó molt més íntima i minimalista, amb una lletra profunda i una base musical quasi presencial, que engloba tota l’aurèola del tema en una atmosfera encara més tètrica i -en certa manera- incòmode.
Paral·lelament, cal destacar un parell de cançons força més mainstream, amb sonoritats més properes al pop i el hip hop actual. ‘Everything We Need’ torna a barrejar les polifonies del gòspel amb les rimes de West, en un estil més proper a Travis Scott o els grans del trap actual que no pas al seu propi estil. ‘Use This Gospel’, per altra banda, es fonamenta principalment en una línia vocal iniciada pel mateix West que va in crescendo al llarg dels 3 minuts que dura la cançó i que ell mateix fa servir per cantar-hi a sobre. El tema acaba amb un solo de saxo força llarg al més pur estil jazz.
Possiblement, aquest no serà el millor disc de Kanye West, però que a ple 2019 algú tan rellevant i influent com ell decideixi treure un disc amb motius purament bíblics em sembla més que creatiu i genuí. Jo sóc ateu, però em sembla emocionant i excitant veure com algú pot crear una cosa tan pura i interessant basant-se en aquestes creences.
EL MILLOR:
La confusió inicial del disc, que et faci creure per un moment que et trobes davant un àlbum de gòspel.
Cançons com “Follow God” o “Closed on Sunday”, amb bases I harmonies força úniques.
Totes les metàfores i significats que hi ha darrere la idea del disc, l’imaginari global de West amb aquest treball.
EL PITJOR
Algunes cançons com “God Is” o “Water”, que passen força desaparegudes en el conjunt del disc.
La curta durada de les dues cançons de gòspel del disc, “Every Hour” i “Jesus is Lord”, imperdonable.
Jonas Brothers tornen al número 1 de La Llista després de fer-ho al seu moment amb ‘Sucker’. Aquesta vegada ho han fet amb ‘Only human‘.
Entren a la llista
Selena Gomez – Lose You To Love Me
Black Eyed Peas feat. J Balvin – Ritmo
Coldplay – Orphans
Surten de la llista
Lizzo – Truth hurts (18 setmanes)
Post Malone – Goodbyes (15 setmanes)
Avicii feat. Chris Martin – Heaven (18 setmanes)
Aspirants
The Script – The last time (7 setmanes)
Lukas Graham – Lie (6 setmanes)
Mahmood – Barrio (6 setmanes)
Riton feat. Oliver Heldens & Vula – Turn me on (6 setmanes)
Billie Eilish – All the good girls go to hell (5 setmanes)
Lewis Capaldi – Bruises (4 setmanes)
Maffio, Farruko, Akon & Ky-Mani Marley – Celebration (4 setmanes)
Lildami feat. Santi Balmes – Mentrestant (2 setmanes)
Kesha feat. Big Freedia – Raising hell (2 setmanes)
Dua Lipa – Don’t start now (novetat)
Lizzo feat. Ariana Grande – Good as hell (novetat)
Blackbear – Hot girl bummer (novetat)
La Llista Nº 352 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 JONAS BROTHERS – ONLY HUMAN (11) (+2)
2 KYGO FEAT. WHITNEY HOUSTON – HIGHER LOVE (13) (-1)
3 MAROON 5 – MEMORIES (5) (+4)
4 REGARD – RIDE IT (5) (+1)
5 TONES AND I – DANCE MONKEY (9) (-1)
6 DJ SNAKE FEAT. J BALVIN & TYGA – LOCO CONTIGO (8) (=)
7 POST MALONE – CIRCLES (7) (-5)
8 CAMILA CABELLO – LIAR (7) (+6)
9 OQUES GRASSES – STA GUAI (6) (+10)
10 SHAWN MENDES FEAT. CAMILA CABELLO – SEÑORITA (18) (=)
11 Y2K FT BBNO$ – LALALA (8) (-3)
12 HARRY STYLES – LIGHTS UP (2) (+23)
13 ED SHEERAN FEAT. KHALID – BEAUTIFUL PEOPLE (16) (-2)
14 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (21) (-5)
15 NORMANI – MOTIVATION (10) (+3)
16 JOEL CORRY – SORRY (9) (-4)
17 SAM FELDT FEAT. RANI – POST MALONE (6) (+3)
18 JAX JONES FEAT. BEBE REXHA – HARDER (6) (+4)
19 ED SHEERAN FEAT. CAMILA CABELLO & CARDI B – SOUTH OF THE BORDER (3) (+7)
20 ROSALÍA – MILIONÀRIA (17) (-4)
21 MANEL – BOY BAND (4) (+3)
22 SAM SMITH – HOW DO YOU SLEEP? (14) (-6)
23 LIL NAS X – PANINI (8) (-8)
24 AYA NAKAMURA – DJADJA (5) (+4)
25 ARIANA GRANDE, MILEY CYRUS & LANA DEL REY – DON’T CALL ME ANGEL (7) (-12)
26 AVA MAX – TORN (6) (+4)
27 DAN + SHAY FEAT. JUSTIN BIEBER – 10,000 HOURS (3) (+6)
28 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (29) (-1)
29 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (38) (=)
30 TIËSTO FEAT. JONAS BLUE & RITA ORA – RITUAL (14) (-5)
31 LIAM PAYNE FEAT. A BOOGIE WIT DA HOODIE – STACK IT UP (3) (+6)
32 GERTRUDIS FEAT. SUU & JAZZWOMAN – SI TOTHOM CALLA (2) (+6)
33 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (36) (-2)
34 BILLIE EILISH – BAD GUY (30) (-2)
35 TIËSTO & MABEL – GOD IS A DANCER (4) (+1)
36 CHARLIE PUTH – I WARNED MYSELF (10) (-15)
37 MIKI NÚÑEZ – ESCRIUREM (2) (+3) 38 SELENA GOMEZ – LOSE YOU TO LOVE ME (1) (N) 39 COLDPLAY – ORPHANS (1) (N) 40 BLACK EYED PEAS FEAT. J BALVIN – RITMO (1) (N)
Si ahir s’anunciava el retorn dels My Chemical Romance després de més de 7 anys sense fer cap concert, avui els que han confirmat els rumors dels últims mesos han estat els Rage Against The Machine que a través d’un soci habitual del grup Wayne Kamemoto, ha afirmat a la revista Forbes que el grup tornarà i actuarà en diferents ciutats com El Paso, Las Cruces i Phoenix durant el mes de març de l’any vinent.
També està previst que participin al festival de Coachella, en el que seran els primers concerts que el grup oferirà des del 2011.
Aquesta primera setmana de novembre ens porta molts discs recopilatoris, reedicions i discos de celebració com els 25 anys de “Monster” dels R.E.M. o els 50 de “Let it bleed” dels Rolling Stones. També un grans èxits de Simple Minds, una celebració del disc “Merry Christmas” de Mariah Carey, que arriba als 25 anys o la reedició del debut d’Alfred García completen els llançaments de la setmana. Però no tot són reedicions, Michael Kiwanuka protagonitza el gran disc de la setmana amb “Kiwanuka”.
Pel que fa a les cançons de la setmana, arriba carregada de novetats que van des de Dua Lipa, passant per Bon Jovi, Robbie Williams, Haim, La Roux, The Script, Sigala i molts més. Tots els temes els trobareu a la llista de reproducció de Spotify.
Lady Gaga va compartir una imatge a través d’Instagram on s’estava preparant per a la nit de Halloween i on es veia una carabassa amb un ganivet clavat i amb el text ‘Fuck this’. Però els seus seguidors més espavilats van poder veure com al costat hi havia un iPod on s’hi reproduïa una cançó sense nom d’artista ni caràtula i que es deia ‘Stupid love’. Llavors molts dels seguidors van anar a comprovar si hi havia alguna cançó registrada en nom seu amb aquest títol i la resposta va ser afirmativa.
La cantant es troba preparant nou material que podria arribar l’any vinent i qui sap si una de les peces serà aquest ‘Stupid love’. També s’apunta que el disc es podria anomenar “Adele”.
El darrer disc de Lady Gaga va ser “Joanne” editat el 2016, tot i que no hem deixat de tenir-la present a les nostres vides, gràcies a la banda sonora de “A star is born” i a temes com ‘Shallow’ amb la qual va aconseguir aquest mateix any guanyar un Oscar.
3 anys després del seu últim disc i abans que publiqui nou material l’any vinent els Bon Jovi han compartit una nova cançó ‘Unbroken‘ que formarà part del documental “To Be Of Service” que es podrà veure a Netflix i que és un homenatge als veterans de guerra que han de conviure amb l’estrès postraumàtic.
Els beneficis de la cançó aniran durant el primer any i al 100% a la fundació Patriotic Service Dog, que intenta ajudar a aquestes persones a tenir una vida més fàcil.
La banda té previst publicar nou material l’any vinent i sembla que el disc es podria dir “2020”.
Dua Lipa va tenir un debut brutal amb temes com ‘New Rules’ que van catapultar-la als primers llocs de les llistes de tot el planeta. Posteriorment arribarien col·laboracions amb Calvin Harris amb ‘One Kiss’, amb Diplo i Mark Ronson en el projecte Silk City o amb les Blackpink.
Ara finalment arriba ‘Don’t start now‘, el tema que serveix per presentar el seu segon disc. Per aquesta cançó ha tornat a comptar amb els mateixos autors de ‘New rules’, tot i que també ella és autora de la peça.
Aquest divendres s’ha publicat la reedició del disc “1016” de l’Alfred García sota el títol de “1016 El Círculo Rojo“, on trobem les cançons originals del disc i quatre noves cançons, una de les quals ‘Crema la nit‘ al costat dels Txarango. La cançó és un homenatge a les falles de València i a la seva gent.
Així mateix el cantant també ha publicat un tràiler del curtmetratge on s’inclouen imatges de l’últim any del músic en tres cançons i dues històries paral·leles. El vídeo inclou la participació de Santi Balmes i Carlos Sadness. Es podrà accedir al vídeo a través d’un codi QR que es trobarà en el disc.
El cantant s’acomiadarà de la gira i de Catalunya amb un concert el 9 de novembre al Sant Jordi Club, en un directe ple de col·laboracions i sorpreses.
Ai en Rex… En Rex és un d’aquells artistes que mai em deixarà de sorprendre. I aquest últim disc no n’ha estat una excepció, encara que hi ha un punt en què em vull aturar ja d’entrada. “Pony” és un gran disc, és l’essència Rex Orange County amb totes les lletres, però hi ha una gran diferència entre aquest últim disc i tot el que havia fet fins ara.
Si bé els seus dos treballs, sobretot “ApricotPrincess“, eren “esprints” i temes que entraven a la primera escoltada, “Pony” és una carrera de fons. Les cançons que trobem en l’últim disc de Rex Orange County són més difícils d’entrar-hi, si més no, més complicades d’entendre a la primera escoltada. És això un factor negatiu? No necessàriament, però sí que cal avisar als fans d’en Rex que no s’esperin trobar a “Pony” el mateix tipus de cançons que coneixíem fins ara.
Ara toca entrar ja en matèria. “Pony” té cançons espectaculars, temes que recordarem molt temps després d’haver “abandonat l’àlbum”. De fet, una de les coses que més m’ha sorprès ha sigut el criteri ha escollit en Rex a l’hora de triar els singles. ’10/10′ ha sigut la primera cançó llançada com a senzill per anar avançant l’àlbum abans del seu llançament. No és pas una cançó dolenta, però no és ni de lluny la millor del disc ni la que sintetitza millor l’estil d’aquest.
Com a senzills també tenim ‘Face to Face‘, un tema que té un particular començament que m’ha semblat el millor de la cançó. I l’últim senzill que va treure “pre-àlbum” va ser ‘Pluto Projector’, el millor dels tres, tant per la seva lletra com per les melodies fluctuants i tendres que va “projectant”. És una llàstima que utilitzi una base rítmica electrònica que li queda força malament i et treu força de la cançó.
I parlant d’això, m’agradaria recalcar un dels punts que més m’han desagradat i decebut d’aquest disc. Estic parlant de la utilització de bases rítmiques pre-gravades en comptes de bateries acústiques tradicionals, com portava utilitzant fins ara. Aquest aspecte em sembla un moviment per part d’en Rex cap al hip hop i el pop electrònic d’avui en dia, i és un fet que a mi em treu totalment quan estic escoltant una cançó del disc. Cal dir, també, que no tots els temes fan servir aquestes bases ni de la mateixa manera.
I és que, en general, l’electrònica hi és molt més present en aquest “Pony” que en els seus anteriors treballs. Les cançons a guitarra han desaparegut, de la mateixa manera que les acústiques a piano a l’estil de ‘Hapiness‘ (“ApricotPrincess”, 2016). Suposo que els artistes han d’anar creixent i evolucionant, i si alguna cosa es nota que Rex Orange County ha fet en aquest últim disc és créixer.
Les orquestracions i les produccions en aquest àlbum són unes deu mil vegades superiors a les dels seus últims treballs. De fet, crec que hi ha algunes cançons del disc que han aconseguit arribar al nivell d’excel·lència al que han arribat gràcies a les altes cotes de producció de “Pony“.
En definitiva, Rex Orange County ha evolucionat com a músic cap a un espai més pop i electrònic que ha sabut emplenar amb la seva increïble essència i esperit, cosa que és molt important. S’ha venut a les noves modes? En part, sí. Ho ha fet seguint el seu estil i mantenint la seva essència? Totalment.
EL MILLOR
– L’última cançó del disc ‘It‘s notthesameanymore‘, una preciosa balada que et fa passar per uns 4 estats d’ànim diferents i t’enganxa com cap altra cançó del disc
– Les lletres dels temes: treballades i seguint un fil argumental molt a l’estil de Rex Orange County
– Els moments en què les polifonies vocals d’en Rex sobresurten per sobre de tot el que pugui sonar. Simplement, meravellós.
– Els moments d’influència màxima del jazz, en què entren tota la secció de vents i els temes cobren una força inimaginable.
– ‘I Never Had the Balls’, ‘Pluto Projector’, ‘Always’ i ‘It Gets Better’
EL PITJOR
– El moviment cap al mainstream que ha fet en alguna cançó, que no li acaba de quedar bé.
– La utilització de bases rítmiques electròniques pre-gravades. No ho facis Rex, no ets Tyler, TheCreator.
My Chemical Romance han triat la nit de Halloween per anunciar el seu retorn 7 anys després de la seva separació.
De moment se sap que oferiran un concert el 20 de desembre a Los Angeles i que les entrades es posen demà mateix a la venda.
Fa uns mesos Jonas Brothers van explicar que s’havien trobat amb My Chemical Romance a un estudi de gravació, per tant molt possiblement a més d’aquest concert també en surti nou material del grup de Gerard Way.
En pocs minuts el grup ha estat tendència a la xarxa i a més han aprofitat per estrenar compte a Instagram i canviar totes les imatges de les seves xarxes socials.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
