El passat dissabte 16 d’octubre, Nathy Peluso va posar fi a Tarragona a la seva gira “Calambre” en un concert que, per als qui vam tenir la sort d’assistir, va ser una experiència extraordinària.

I dic extraordinària perquè un esdeveniment d’aquesta magnitud – per desgràcia poc habitual a les terres tarragonines – no s’oblida fàcilment, i menys quan compta amb algú amb una energia tan extraordinària com ella.

Des que va començar el tan característic so de sirena de ‘Celebré’, cançó d’obertura del concert i del seu disc debut Calambre, el públic va embogir en un crit conjunt i es va fer difícil mantenir-se asseguda a la cadira. I és que era impossible no encomanar-se de la passió amb què la Nathy cantava i ballava cadascuna de les seves estrofes, amb una força que es va mantenir a ‘Sana Sana’.

Després d’un inici de concert espectacular, la cantant va baixar el ritme amb ‘Buenos Aires’, però sense perdre aquella sensualitat que tant la caracteritza. L’artista va fer mostra de la seva veu encisadora, amb la que va deixar el públic bocabadat i, poc després, sorprès, en sentir les primeres notes de ‘La Despedida’ de Daddy Yankee, cançó que va versionar.

Seguint amb el so urbà, Nathy va retornar a la discografia prèvia a Calambre per a recuperar ‘Natikillah’, tema del 2019 que el públic va rebre amb emoció i va cantar a ple pulmó. Però va ser un breu retorn, ja que tot seguit van arribar ‘Puro Veneno’ i ‘Sugga’ per tornar a ballar al ritme del seu àlbum debut.

Per tancar una primera part intensa, la banda va realitzar un interludi en què cadascun dels músics de la banda va poder demostrar el seu talent. La simple escenografia del concert – formada únicament per la banda i Nathy – va permetre centrar l’atenció en la música, i els músics van deixar ben clar per què estaven sobre aquell escenari.

Després de l’interludi, Nathy va retornar plena d’energia per a cantar ‘La Sandunguera’, tema que posa nom al seu EP del 2018. Tot seguit, la cantant va tornar al so urbà amb la seva aclamada col·laboració amb Bzrp, recuperant així dos dels seus temes més aclamats abans de posar fi a aquesta breu segona part amb ‘Amor Salvaje’ i el seu impressionant ‘Arrorró’, que va emocionar a un públic encisat per la veu de l’artista.

La traca final va venir de la mà del trio ‘Delito’, ‘Business Woman’ i ‘Mafiosa’, convertint-se en el moment en què més complicat es va fer no aixecar-se de la cadira a  ballar al ritme de tres cançons emblemàtiques. El punt final el va posar ‘Agarrate’, darrera cançó del disc i tema representatiu de la combinació de ritmes llatins i so urbà que tant caracteritza a l’artista.

En definitiva, va ser un concert emocionant, dels que et fan sentir i et remouen per dins. Un d’aquells concerts en què no pots apartar la mirada de l’escenari i on públic i artista connecten realment. I és que la passió amb què la Nathy viu la música no es troba habitualment, i que això arribi al públic i el faci sentir la música amb aquesta mateixa passió és, sens dubte, extraordinari, tant extraordinari com ella.