El dissabte ha estat ben plujós a tota la zona de l’Empordà i durant les hores prèvies al concert d’Els Catarres al Portalblau, els més pessimistes es pensaven que el concert s’acabaria cancel·lant. Però per sort, la tempesta ha marxat mar enllà i ha pogut brillar el gran diamant que Els Catarres tenien per nosaltres.

Un públic entregat des del primer instant, que ha corejat, ballat i cantat les cançons del trio d’Aiguafreda (tot i que en directe són molt més que un trio!).

Han engegat la nit amb ‘Animals‘, una de les noves cançons del grup i segurament una de les que està funcionant més bé del darrer treball. Intensa, enèrgica i amb el segell marca de la casa del grup. ‘En Peu de Guerra’ i ‘Fins que arribi l’alba‘ han estat les següents en arribar. Quedava clar que el grup posava tota la carn a la graella, indicant que la nit seria mogudeta. Que no ens relaxéssim, que havien vingut amb ganes de fer-nos divertir moltíssim.

No calien moltes floritures ni molts discursos, en teníem prou amb la sobrietat, bon rotllet i bones vibracions. Això és el que ens transmeten Els Catarres a sobre l’escenari. Notes que has fet bé de comprar una entrada per un concert seu. I si a sobre és en un escenari idíl·lic com el de les Ruïnes d’Empúries, encara pagues més a gust.

El següent bloc de cançons ha estat igual d’explosiu, amb ‘Honestament’, ‘Perfectes’, ‘Una cançó que em parla de tu’ i ‘Tokyo’. S’ha agraït que fes una nit més fresca que les altres, perquè ens hem fet tips de ballar i suar i almenys la calor ha estat prou suportable. I és que quin inici de concert!

S’han combinat cançons noves com ‘Haurà valgut la pena viure’ amb himnes en majúscules com ‘Invencibles’ o ‘Sota la llum del sol’, però també ha estat l’ocasió per tocar un tema que no acostuma a sonar durant la gira ‘La ferida‘, la cançó que tanca el disc, que ha sonat de meravella en aquell ambient d’Empúries. L’han fet sonar just abans de ‘De pares a fills‘ amb dedicatòria a la família de l’Èric Vergés, que eren presents entre el públic.

Després d’aquest moment més tendre, ha tornat la festa amb ‘Rock’n’roll’, ‘Tintin’, ‘Vull estar amb tu‘, i la seva cançó d’amor, aquella peça que els va permetre rebre l’anxova d’or, fa ja alguns anys. La ‘Jenifer‘ no podia faltar a la cita. I la gent ho ha agraït vivint al màxim el moment. La ‘Jenifer’ ha empalmat amb ‘Vola amb mi’, just abans de tancar la nit amb la sempre necessària ‘La porta del cel‘, en uns moments molt bonics, amb les llanternes del públic i les bones vibracions que hi havia en l’ambient.

Però evidentment, això no podia acabar així! Si presenten un disc que es diu “Diamants” havia de sonar la cançó que dóna nom al disc! Abans, hem ballat i rigut amb ‘T’odio‘ i és que a tots ens ha vingut al cap una persona que odiem i estimem a parts iguals, en algun moment de la nostra vida. Després ha arribat ‘Estels al vent’, que ha servit com d’aperitiu pels ‘Diamants‘, els que han brillat més que mai, en una nit que es preveia plujosa, però que la força i els encants d’Els Catarres han aconseguit allunyar.