Llongue no era només un músic, sinó un amic estimat per diverses generacions de músics que havien compartit amb ell concerts i hores d’estudi de gravació al llarg dels anys. La seva sobtada desaparició deixa un buit evident, però res no esborrarà el llegat artístic que deixa: un sac ple de bones cançons. Si hi ha una cosa en què tots els músics del seu entorn coincideixen, és en reconèixer que Llongue sabia compondre bones cançons.

Per totes aquestes raons, una trentena de músics han volgut retre-li homenatge a través d’un disc. Es tracta d’un àlbum que inclou 16 versions de cançons de Llongue, acompanyades d’una cançó inèdita de La Madam titulada «Vilma», recentment enregistrada pel seu baixista Ricard Àlvarez, i «Un dia com avui», una cançó inèdita d’Aleix Creus de La Madam amb una lletra dedicada. A més a més, inclou una versió de «Lonely Avenue» interpretada per Montse Llaràs i Miquel Prats, una peça recurrent en el repertori més blues de Llongue en directe.

El disc es diu «Els teus amics», fent una clara referència al seu àlbum «Els meus amics» del 2012, on Llongue emulava la portada del «Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band» dels The Beatles per incloure-hi les cares dels seus amics i referents socials.

Estopa és rumba i la rumba és Estopa. Els Muñoz sempre han reivindicat la rumba catalana com a gènere i ho han fet sempre d’una manera natural perquè forma part del seu imaginari musical i del de molts dels seus referents.

Aquest és el primer tema en català que Estopa inclou en un àlbum propi i el van voler presentar, per primera vegada en directe, el passat 17 de desembre en el context de La Marató de TV3 d’enguany dedicada a la salut sexual i reproductiva.

A partir d’avui ‘La Rumba del Pescaílla ’ja està disponible a totes les plataformes digitals i és el segon avançament d‘’ESTOPÍA’, el nou àlbum amb el que Estopa celebrarà el vint-i-cinquè aniversari de la seva carrera i el llançament del qual està previst pel proper mes de març de 2024.

Guitarres, palmes i un ritme que va in crescendo són els ingredients principals d’aquest tema (compost i produït per en David i en Jose Muñoz) que, tal i com va passar amb el primer avançament “El día que tú te marches”, compta amb Chonchi Heredia als cors.
El tema és un reconeixement a una figura imprescindible per al gènere: la d’Antonio González ‘El Pescaílla’, considerat un dels pares de la Rumba Catalana.

La manera particular de tocar la guitarra (gestada al barri de Gràcia a finals dels 50) van convertir a “El Pescaílla” en un dels màxims exponents de la rumba i en tot un referent per a la ciutat de Barcelona.
Així doncs ‘La Rumba del Pescaíllaé ’s un sentit homenatge no tant sols al llegat d’un dels seus pares, sinó també al gènere en si mateix i a la influència que ha tingut i continua tenint en l’imaginari col·lectiu del nostre país… i resulta que el moment no podia ser més oportú i és que la Rumba Catalana es postula per a ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Unesco.

A banda del disc amb temes inèdits, la celebració del vint-i-cinquè aniversari d’Estopa vindrà acompanyada per una gira internacional i nacional de grans recintes que ningú vol perdre’s. I és que Estopa continua polvoritzant rècords. De fet, les entrades per als primers concerts de la gira es van esgotar en poques hores i a hores d’ara els Muñoz ja s’han convertit en els primers artistes nacionals en actuar a l’Estadi Olímpic de Barcelona i ho han fet penjant el cartell de soldout (10 de juliol). Una gesta que també han reproduït en espais tant importants com l’Estadi Civitas Metropolitano de Madrid (22 de juny), el BEC de Bilbao (11 de maig) o La Ciutat de les Arts i les Ciències de València (15 de juny).

Després d’“Albor”, un EP que els obre camí al món musical l’any 2022, el grup aposta per un àlbum en el que s’aprecia una gran maduració artística. A “Iris”, se’ns presenta un estil IndieRock on es combinen cançons més festives amb d’altres més nostàlgiques i reflexives.

El grup va ser format inicialment per Pau Martí i Arnau Fabra. Durant la seva gira a l’estiu de 2022 s’hi van incorporar Adam Fabra i Mario Fernández, a la percussió i guitarra, respectivament. Després dels concerts, Mario Fernández s’hi ha incorporat oficialment, i ha format part tant en el procés creatiu com en la gravació. La producció d’aquest àlbum no hauria estat possible sense la col·laboració de Marc Cubero, Mireia Jiménez, o Roger Gascon, entre altres. 

La combinació d’aquests artistes resulta en un projecte sorprenent. Al llarg de les 13 cançons participem en un viatge ple d’emocions, records, però sobretot resiliència a l’hora de seguir endavant. En major o menor mesura tothom es sent identificat amb els sentiments als quals apel·la, des de diferents punts de vista.  Com ens queda clar des de la introducció del disc: «tot depèn de la teva perspectiva, del teu iris».

Enfocats cap a futures oportunitats, Som Núvol incorpora a Adri Lozano i Quim Pastor a bateria i baix. L’objectiu és preparar un nou directe en format digital, que veurà la llum aquesta primavera a la gira “Tot depèn del Iris”.

“Iris” presenta una innovació en la trajectòria musical del grup. Un element comú que presenten les seves cançons és la força de les seves lletres. Trobem nostàlgia al recordar moments passats i sobretot un gran missatge d’esperança. Són moltes les cançons en que es fa referència a la por davant situacions incertes o dificultats que un experimenta al llarg del camí. La conclusió, però, és que al final “tot ha valgut la pena”