Carles Sabater, 25 anys de la seva mort

Avui fa 25 anys (13 de febrer del 1999) que Carles Sabater va morir a causa d’un infart de miocardi. Va ser a Vilafranca del Penedès després de fer un concert amb Sau, en el que celebraven el dotzè aniversari de la banda i on alguns testimonis i amics del cantant diuen “que ho va donar tot” en aquell concert.

El cantant i actor barceloní va deixar commocionada la societat catalana fins al punt que el seu funeral va ser multitudinari amb una gran representació del món de la cultura del moment. A més, el 27 d’abril del mateix any es va organitzar un concert homenatge al Palau Sant Jordi de Barcelona que va acollir més de 20.000 assistents. Entre els artistes que van trepitjar l’escenari hi havia amics i companys d’en Carles, però també artistes de la primera línia de l’època com Gerard Quintana, Lluís Llach, o el company de Sau, Pep Sala, entre d’altres.


“SAU HA MORT”

“Sau va morir divendres, però Carles Sabater no morirà mai”. Deia el mateix Pep Sala dies després de la notícia que va marcar un punt d’inflexió, no només en la vida del membre de Sau, sinó també de la música i la cultura catalana.

El 1999, Sabater i Sala s’havien proposat el retorn de Sau als escenaris després d’una aturada d’un parell d’anys. Aquell any s’havien programat una gira de 30 concerts que havia d’acabar a finals d’octubre del mateix any, però la mort del cantant va avançar la data de finalització.

Sau va arrencar el 1986 i un any després ja van publicar el seu primer disc d’estudi “No puc deixar de fumar” (Picap, 1987) on hi havia propostes com ‘Sense estil’, ‘Viure sense tu’ o ‘Deprimit’. Va ser amb la publicació del tercer disc “Quina nit” (Picap, 1990) amb el que es van consolidar a l’escena catalana. Aquest recollia el seu gran èxit, i el que s’ha convertit en un himne, ‘Boig per tu’.


CARLES SABATER UN PERSONATGE POLIFACÈTIC

Carles Sabater va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1962. Amb 18 anys ja va entrar a l’Institut del Teatre. Va participar en alguna obra de teatre, com ‘Romeu i Julieta’, sota la direcció de Joan Ollé, o també ‘L’auca del Senyor Esteve’ el 1985.

Durant molts anys també va combinar l’etapa musical amb la interpretació i va participar en diferents sèries a TV3 com ‘Sitges’ o ‘Arnau’ tot i que també va formar part de l’elenc d’actors l’espectacle ‘Pirates’, produït per Dagoll Dagom el 1997, o ‘Company’ de Calixto Bieito.


UNA CANÇÓ, UN LLIBRE I UNA PEL·LÍCULA

Recentment, Sau ha publicat una cançó “Nous poemes i velles promeses”, recitada per Pep Sala i dedicada especialment al seu company. Es tracta d’una balada que té la sonoritat que caracteritza la banda amb moltes referències a anteriors cançons de Sau. El mateix títol de fet fa referència a una de les seves cançons més populars: ‘Poemes i promeses’.

Una de les altres propostes que recorden Carles Sabater és el llibre que Pep Blay publicarà en les pròximes setmanes: “Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater” (editorial Folch & Folch). De fet, el mateix Blay era un amic personal del cantant i tenia una mena “de deute pendent amb ell”.

En aquestes pàgines l’autor ha volgut explicar com era i com va viure Sabater per, amb tot, plegat entendre què el va portar a morir en aquella situació.

I una de les darreres novetats que també s’ha sentit a parlar és que la història de la mítica banda del rock català. Sau tindrà una pel·lícula que portarà per títol “Els de Sau” i serà dirigit per Elisabet Terri. Sota la producció de Imminent Produccions i Arlong Productions, narrarà la trajectòria de la banda des dels seus inicis fins a la mort de Sabater. Un Sabater que estarà encarnat per l’actor osonenc Guim Puig.

- Publicitat -

Siderland es posen nostàlgics a ‘2000’

Siderland presenta 2000, el seu nou senzill. Una cançó que parla de la nostàlgia adolescent, dels primers amors i de la felicitat de quan res més importava que divertir-se.

El grup vol fer un homenatge a la música electrònica de ball italiana de principis del Segle XXI i a referents com Gabry Ponte, DJ Lhasa o Gigi d’Agostino.

Aquesta és només la primera cançó d’un 2024 en què Siderland té previst presentar moltes més novetats.

- Publicitat -

“VIDA MEVA” de Ginestà, una barreja brutal del que en diem amor

Júlia i Pau Serrasolsas, Ginestà, en una imatge de promoció del disc - Foto: Eli Penya

Dijous passat Ginestà va publicar ‘VIDA MEVA’ (Halley Records, 2024). És el darrer àlbum de la banda de Sant Andreu del Palomar que surt dos anys després del seu antecessor ‘Suposo que l’amor és això’ (Kasba Music, 2022) i que els ha portat a actuar en multituds d’escenaris al llarg d’aquests mesos. Des de l’escenari del Canet Rock, fins a omplir a vessar i acomiadar l’any (o pràcticament donar-li la benvinguda a un de nou) la sala Razzmatazz, passant també per concerts de festes majors arreu del país o sales de concerts, com la més recent, la Nau B2 de Granollers.

‘VIDA MEVA’ no és només un treball continuista al seu predecessor sinó que també és un treball que mostra l’evolució del conjunt, principalment a nivell musical. Si bé les lletres son igual de tendres, emocionals en tots els sentits i les que et podries arribar a imaginar pensant amb Ginestà, l’àlbum demostra la innovació i sobretot la voluntat de perfeccionament de la banda d’una sonoritat molt més moderna i cuidada sense defugir del pop-rock habitual. Aires més electrònics i festius que es poden escoltar en gran part de les seves cançons, però també de propostes més despullades on la senzillesa les fa més grans i potents com “Júlia” o “El destí”.

Ginestà no és només la banda aquella que pots escoltar quan estàs enamorat o quan passes per un mal moment emocional, que també, sinó que és la banda que sap connectar amb tu per la naturalitat amb què et sap explicar tot el que és habitual i amb la que saps veure’t en les cançons. D’amor és evident que en parlen, però no només es tracta de cantar i parlar sobre aquell amor tendre i deliciós, i a vegades carregós, sinó també de l’altra cara de l’amor: la ruptura, quan ho deixes amb algú i l’amor a un mateix passa per davant de qualsevol altra cosa. Això ho deixen representat posant-li cara: les cançons dedicades a aquesta part de l’amor (més agredolça, i depèn de com, fosca) la trobem a la cara B. I és que de fet, fent referència tant a escala visual a la portada com amb aquesta divisió interna de les cançons, sembla que han volgut fer referència als discs de vinil antics dividint les cançons en dues cares. Una divisió que també podem trobar en l’amor que Ginestà ens explica, per una banda, l’amor enamorat, i per l’altre, l’amor més trencat. Demostrant que l’amor, com moltes altres coses, té dues cares.


LES COL·LABORACIONS UNA BARREJA D’HARMONIA I UNIÓ

Niña Polaca, Triquell, Maria Hein i Maio son les quatre col·laboracions que té el disc. Col·laboren en les propostes “Un piset amb tu”, “Sota el focus”, “Els ocells” i “Mama” respectivament. No hi ha gaire cosa a dir.

L’única que, personalment, em costa d’empassar una mica és la de Triquell a “Sota el focus”. La trobo una mica agafada en pinces si bé m’agrada veure un Triquell lluny del seu ecosistema habitual. Pel que fa a la resta, Maria Hein impecable, Niña Polaca atrevits, i Maio a “Mama” tendre amb els seus germans dedicant-la a la seva mare.

A més a la cançó ‘El destí’ també hi ha la mà del músic i cantautor Ferran Palau que es posa a la producció d’aquesta proposta, juntament amb el productor de la banda, Francesc Valvedre “Xicu”, qui també és un dels músics de la formació.


MENCIONS A BANDA: ‘EL DESTÍ’, ‘CANÇÓ PER A MI’ I ‘JÚLIA’

Menció a banda la proposta que signa a la veu exclusivament Pau Serrasolsas a “Júlia” dedicada precisament a la seva germana. Brutal la tendresa

‘El destí’ tanca la cara A del disc. És pràcticament un trencament, una punt i a part a l’etapa, un destí on depenent de decisions acabes arribant al port més o menys equivocat.

I “Cançó per mi” és el final del dolor: “És el primer dia que dormo amb algú que no ets tu, i el meu cap canta cançons que ja no són per ningú.” Quina brutalitat! Res més a dir. Enhorabona.

Acabar d’escoltar el disc, parar un moment. Respirar. Mirar l’agenda i dir: quin és el primer dia que tinc lliure per poder anar-los a veure?

Que aquest disc és brutal si el sents i escoltes les lletres al detall? Sí. Que aquest disc serà brutal en directe? Tocarà comprovar-ho, però no en tinc cap dubte.

- Publicitat -

Usher s’acompanya de bons amics a la Super Bowl 2024

Foto: JAMIE SQUIRE/GETTY

Usher ha estat l’encarregat de protagonitzar l’actuació musical de la mitja part de la Super Bowl i ho ha fet amb un repàs dels seus grans èxits, des de ‘Yeah’, passant per ‘OMG’, ‘If I Aint’ Got You’, ‘My Boo’, Burn’, o ‘Turned down for what’.

Un show molt espectacular, on fins i tot hem pogut veure al cantant patinant sobre rodes, amb diferents homenatges a altres artistes, ja sigui amb les coreografies, els vestits o la posada en escena.

Entre els convidats que han participat trobem Will.i.am, de Black Eyed Peas, també Alicia Keys, H.E.R. o Ludacris. Molta gent a les xarxes es va quedar amb les ganes de veure a Justin Bieber.

- Publicitat -

AC/DC tornen a Europa amb la gira “Power Up”

Els mítics AC/DC anuncien el seu retorn al continent europeu amb la gira “Power Up“, que porta el nom del seu darrer disc. La gira passarà per Sevilla el proper 29 de maig, en la que serà l’única actuació a l’estat espanyol.

El Estadio de la Cartuja serà l’escenari on es podrà gaudir del directe de la formació. Les entrades es posen a la venda aquest divendres a tres quarts de 10 del matí a Ticketmaster i a LiveNation.

- Publicitat -

Beyoncé anuncia el disc “Act II” i estrena dos avançaments

Beyoncé ha aprofitat la Super Bowl per anunciar el segon acte del projecte “Renaissance“, en aquesta ocasió el disc country que feia temps que es rumorejava que es publicaria. S’espera pel 29 de març.

L’anunci s’ha emès durant la retransmissió de l’esdeveniment esportiu que més seguidors congrega i en ell s’ha pogut recrear un homenatge a la pel·lícula de Win Wenders “Paris, Texas”.

Les dues primeres cançons ja estan disponibles: ‘Texas Hold ‘Em’ i ’16 carriages’.

- Publicitat -

Rigoberta Bandini guanya el Goya a la millor cançó per ‘Yo solo quiero amor’

Rigoberta Bandini ha aconseguit el Premi Goya a la millor cançó original per ‘Yo solo quiero amor‘, el seu tema per la banda sonora de “Te estoy amando locamente”. La catalana ha recollit el premi ben emocionada i ha dedicat unes paraules a totes les amigues i familiars del col·lectiu. A tots els que els hi van dir bolleres i maricons al pati de l’escola i els que amagaven la seva forma de ser. I ha afegit que mai més tornaran a vulnerar els vostres drets.

La gala dels Goya ha comptat amb actuacions musicals d’Estopa, David Bisbal, Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral o Ana Belén i Los Javis, que a més a més s’han encarregat de presentar una cerimònia que s’ha allargat més de 3 hores i mitja.

La sociedad de la nieve” ha estat la gran guanyadora de la nit amb un total de 12 dels 13 premis als quals optava, entre ells els de millor pel·lícula i millor director per Juan Antonio Bayona.

- Publicitat -

La Fulla es presenta amb “Nucs de Vidre”

La banda dels voltants de València es troba immersa en la campanya de presentació del seu àlbum “Nucs de Vidre”. Aquest, emmarcat en un estil rock-melòdic retrata les problemàtiques a les quals fem front a diari. Dins el projecte també destaquen grans influències com l’ska-jazz, el punk o el tradicional so de la dolçaina. 

El grup format l’any 2015 publica el seu primer EP “La minoria” l’any 2017; un aplec de 4 cançons on plasmen les seves pròpies inquietuds musicals i socials. Després de la bona rebuda que va tenir el seu primer projecte, el grup decideix presentar el seu primer llarga durada; un recull de 10 cançons que tracta conceptes enquistats i conductes normalitzades a les quals fem front dia rere dia. 

L’agrupació sempre ha tingut una visió crítica del món que l’envolta. Marcadament antifeixista, feminista, amb consciència de classe i sempre fent una anàlisi materialista del context. La Fulla emparella la música amb un discurs de lluita i de canvi, d’empoderament i de conscienciació.

Després del concert de presentació el dia 1 de febrer amb les entrades exhaurides, La Fulla iniciarà una gira de presentació d’aquest nou projecte a València durant el mes de març i a Sagunt a l’abril. 

- Publicitat -

Primera Llista – 10 al 16 febrer

Jack Harlow aconsegueix desbancar Ariana Grande del lideratge de la Primera Llista, gràcies a ‘Lovin’ on me‘.

Entren a la llista

Benson Boone – Beautiful Things
Cyril – Stumblin’ In
Sofia Coll – Here to stay

Surten de la llista

Tyla – Water (14 setmanes)
Sara Roy – Ballant sota la lluna (8 setmanes)
Marcel i Júlia – Joc de mans (9 setmanes)

Aspirants

Alok & Bebe Rexha – Deep in your love (5 setmanes)
Iglú – Tota la vida (3 setmanes)
Soolking & Gazo – Casanova (3 setmanes)
Ginestà – La meva sort (2 setmanes)
Els Amics de les Arts – Les paraules que triem no dir (novetat)
Suu – Últimamente (novetat)
Sia & Kylie Minogue – Dance alone (novetat)
Nebulossa – Zorra (novetat)
dani6ix & Izzkid – Enemics (novetat)
Júlia Blum & Mama Dousha – No vull i vull (remix) (novetat)

La Llista Nº 575

#ArtistaCançóSet.Var.
01Jack HarlowLovin on me8+1
02Ariana GrandeYes, and?4-1
03The Weeknd ft. JENNIE & Lily-Rose DeppOne of the girls4+1
04OfenbachOverdrive11-1
05Teddy SwimsLose Control4+7
06Tate McRaeGreedy18-1
07Marshmello feat. P!nk & StingDreaming14-1
08Alfred GarciaEls teus ulls17=
09Dua LipaHoudini13=
10The TyetsTornem a casa12-3
11La FúmigaTornar9=
12Noah KahanStick season5+1
13Jung KookStanding next to you7+1
14Stay HomasXinu Xano13-4
15JulietaLokura8+2
16Paul RussellLil Boo Thang5+5
1731 FAMA la meva vera11-1
18Roger PadrósEl temps7+6
19Ana MenaMadrid City17-4
20Emilia & TINILa_Original.mp34+7
21Els Catarres feat. Stay Homas & ZooVull estar amb tu18-2
22Aitana & Danna PaolaAQYNE13-4
23Jason Derulo & Meghan TrainorHands on me15-3
24David Guetta feat. Kim PetrasWhen We Were Young13-1
25Kenya GraceStrangers21-3
26Lost Frequencies feat. BastilleHead Down6+4
27Els Catarres feat. Figa FlawasJenifer12-2
28Olivia RodrigoVampire32-2
29Figa Flawas4 KISSUS3+3
30Kygo feat. Ava MaxWhatever2+3
31Benson BooneBeautiful Things1🆕
32Dua LipaDance the night37-1
33Mama DoushaRikiti18-4
34TriquellPLÀSTIC3+2
35Edu EsteveMASSSTIMAS3+3
36The TyetsCoti x Coti50-1
37CyrilStumblin’ In1🆕
38Àlex PérezSeguirem cantant2+2
39Sofia CollHere to stay1🆕
40Els Amics de les ArtsTothom es separa23-1

- Publicitat -

El Primavera Pro anuncia els primers noms de la programació

Del 29 de maig al 2 de juny, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Parc del Fòrum acolliran el Primavera Pro. Aquest format paral·lel al festival, reuneix artistes i professionals del sector musical per debatre i reflexionar sobre el present i el futur de la indústria.

Uns dels ponents més esperats d’aquest any són Javier Calvo i Javier Ambrossi, creadors de la sèrie La Mesías. El Primavera Pro programa una conversa amb ells i amb Hidrogenesse, responsables de les cançons de Stella Maris. El grup musical creat per a la sèrie actuarà a la jornada inaugural del Primavera Sound.

Conferències

En les conferències, s’abordaran temes com la relació entre el merchandising i la cultura fan, amb Rachael Scarsbrook (BSI Merch) o Caroline Estendrop (Within Temptation Entertainment), o la influència de les plataformes digitals en la construcció de l’audiència, amb Luna Cohen-Solal (Atlantic Records).

Per Sundin (PopHouse) i Tatiana Cirisano (MIDiA) parlaran de les noves tendències a la indústria per generar monetització. També es parlarà de les propostes locals amb projecció internacional amb Ariel Chichotky (Dale Play Records), Maria Ramirez (Queen Street Talent) o Bruno Duque (TuneCore). I s’explorarà la importància de prioritzar el benestar amb Rosana Corbacho (psicòloga) o Toccororo (DJ hispano-cubana).

Digital Liscening Sessions

D’altra banda, les jornades Digital Licensing Sessions se centraran en els drets d’autor online, l’explotació digital o la IA en el context de la creació. Hi participaran noms emblemàtics com Alizzz, Magali Clapier, Alex Loscos, Indre Boaretto, Kamil Latorre, Amaia Ramón i Iban García de Blanco.

Altres activitats

Per acabar, una de les novetats és el #FollowTheSong, un camp de composició musical on artistes emergents i consolidats es reuneixen per compartir formes de treball. A més, hi haurà workshops, espais de networking, pitchings i speed meetings. I no poden faltar els espais de música en directe, al CCCB i al programa del Primavera a la Ciutat.

- Publicitat -

Antònia Font, per què heu vingut al Palau?

Pau Debón, cantant d'Antònia Font, ahir al Palau de la Música Catalana. Foto: Festival Cruïlla

Hi ha pocs escenaris icònics que s’identifiquin fàcilment. El Palau de la Música Catalana és un d’ells i Antònia Font hi va fer parada aquest dijous al Cruïlla d’Hivern. Era la segona nit que l’omplien a rebentar, i en aquesta ocasió, també en la primera, van fer sold out. Era d’esperar.

La mitjana d’edat responia a la de la banda: de gent que els havia seguit al llarg de la seva primera etapa, de gent que els va descobrir durant els 11 anys que van acomiadar-se, i de gent que, com servidor, els ha conegut a partir de la publicació de l”Un minut estroboscòpica’ (Primavera Labels, 2022) amb el que anunciaven que tornaven a la càrrega fa uns anys.

El concert va començar amb la màxima puntualitat que es pot esperar d’una cita com aquesta. Les llums es van apagar i els cinc components van entrar a compte-gotes. La primera de la gran festa que van muntar al Palau va ser “Cançó de Llum”. La van seguir “Un minut estroboscòpica”, “Oh la la” i “Love song” que el quintet mallorquí va recitar en un Palau de la Música fidel a les seves melodies. Si bé en un principi era només la gent de les últimes files de les grades qui s’aixecaven per ballar, més endavant i animats per Pau Debon que es passejava no només per la platea sinó també pels diferents pisos del Palau, la gent de totes bandes començava a aixecar-se per ballar i celebrar la festa que els mallorquins havien transportat a Barcelona.

El Palau ja diuen que ho fa això de crear moments especials. El joc de llums ho propiciava on s’il·luminava la façana de l’escenari i les valquíries esculpides. Moments delicats com el que Pau Debon va regalar cantant sense micròfon al mig de l’escenari (i sense cap mòbil enregistrant-ho), o la festassa que ell mateix va muntar a la segona part del concert quan també ‘Clint Eastwood’ va voler sumar-se a la cita passejant-se amunt i avall del Palau com si fos casa seva, i en diverses ocasions convertint la platea en una pista de ball.

Tot i que no va ser una nit de moltes paraules, va ser una nit màgica on tot l’univers d’Antònia Font va poder retrobar-se: “Ens agraden molt els concerts als teatres perquè volem veure-us les cares. I aquí us la podem veure”, deia Pau Debon en una de les poques ocasions que va voler dirigir-se al públic.

I de fet és així. Antònia Font va començar uns mesos enrere una gira de concerts que els ha portat a actuar a teatres d’arreu del país com el de Sant Cugat del Vallès o el de Granollers. En aquesta ocasió feien parada a la capital catalana per omplir, per segona nit consecutiva i ple a vessar, el Palau de la Música.

Si bé potser la primera part del concert va ser un viatge pel més antic de la banda i amb propostes més calmades, l’energia la reservaven pel colofó final on van interpretar ‘Islas baleares’, ‘Calgary 88’ i ‘Viure sense tu’, en la que el Palau va tremolar de dalt a baix i on tornant del seu passeig habitual per la platea, Debon va trobar-se amb un nen que el va convidar a pujar a l’escenari demostrant com efectivament, Antònia Font, i també nosaltres, vam poder gaudir aquella nit com nens.

- Publicitat -

Afinant l’oïda: penca, Pol Bordas i Little Simz

Hola! Tornem un dia més amb un munt de música nova per descobrir.

Novetats:

  • A principis d’aquesta setmana hem pogut gaudir de l’últim avançament del disc del meu estimat Guillem Gisbert. Parlo d’“Un home realitzat”, una cançó una mica més calmada que les anteriors, i que narra la història del guionista Rafael Azcona (“El Verdugo”…). La vam poder escoltar per primer cop en directe amb en Grabu al piano durant els premis Gaudí, mentre la gran majoria del públic feia cas omís a l’actuació, representant una mica la portada que Guillem Gisbert ha triat pel seu projecte en solitari, que, per cert, em sembla espectacular. A part justament amb aquest llançament he aprofitat per recuperar les anteriors i porto tota la setmana sense poder escoltar alguna cançó que no sigui d’ell. Totalment obsessionat. És tan bo… podrem escoltar Balla la masurca! l’1 de març!!

  • La Sra. Tomasa torna, després de publicar el seu videoàlbum X, amb una nova cançó, que formarà part del primer dels dos projectes que veuran la llum aquest 2024. Es tracta d’un nou EP, del que ja hem pogut escoltar doncs el primer single, “Dale candela”, amb el que recuperen el seu so més tomasero, més semblant al Boogaloo que tant ens agrada. Com sempre, acompanyat d’un videoclip que transmet el flow de la banda.
  • Kanye West i Ty Dolla $ign, evidentment, tampoc han publicat el seu disc avui, tot i que ja va fer la seva habitual listening party i després d’enrederir-lo cada setmana durant mesos. Sí que hem pogut gaudir, però del segon single, després de Vultures, avui ha sortit “Talking / Once Again”, un tema que per començar ja m’ha semblat millor que l’anterior. Amb una primera part rapejada per la seva filla, North West, fent la competència a Adonis, el fill de Drake, que vam poder escoltar a For All The Dogs. A la segona part podem escoltar a Ty Dolla $ign amb una aura que m’ha encantat, cantant el seu vers.

  • Little Simz ha tret un nou disc!!!!!! Estratègia bastant estranya, ja que l’ha publicat sense treure cap single, però suposo que quan estas al seu nivell, no et fa ni falta. El disc forma part d’una sèrie d’EPs anomenada Drop, dels quals ja havia publicat 6. De Drop 7 em quedo amb la seva voluntat d’experimentar un estil diferent, més proper al clubbing. M’han encantat, sobretot, la primera cançó, “Mood Swings”, una de les meves preferides d’avui, on rapeja sobre un beat espectacular; i l’última, “Far Away” on la podem escoltar cantar, més que mai. Quines ganes de tornar a un concert seu.


  • Finalment, ha sortit el disc de Declan McKennaWhat Happened to the Beach?, el seu tercer àlbum, del que ja fa dies destacava singles com “Sympathy” o “Nothing Works”, les que per mi són les dues millors cançons que hi trobarem. De les noves, m’ha agradat el mood psicodèlic de “I Write The News” i el vessant més rocker de “The Phantom Buzz (Kick In)”. En general, però, el disc és original i val la pena escoltar-lo sencer. Amb només 25 anys, l’artista ha absorbit les influències de l’indie britànic i americà i ha sigut capaç de crear un projecte innovador i amb una veu personal.

  • Dues de les veus castellanes més reconegudes i úniques, les de Guitarricadelafuente i pablopablo (el fill de Jorge Drexler), han unit forces a “Sidekick”, una cançó preciosa on podem escoltar les seves veus delicades complementar-se de manera perfecta.

  • Ginestà… que dir-vos… guilty pleasure fort. Avui han tret el seu nou disc, VIDA MEVA i tot i que pensava que aquest cop sí, no m’agradaria, em tornen a conquistar. I ho fan principalment amb la seva col·labo amb Niña Polaca, un dels meus grups preferits, a “Un piset amb tu”. Han aconseguit que cantin en català! Increïble.  Molt a favor també d’“Els ocells”, amb MARIA HEIN. No sé què tenen les seves cançons, però sempre m’aconsegueixen transmetre una sensació de nostàlgia i tristesa molt forta. Alguna cosa tindran a veure les lletres i els sintes que utilitzen. Si el voleu escoltar sencer, també podreu trobar-hi una cançó amb Triquell, i amb Maio, la tercera germana.


  • Després de l’èxit de Petals To Thorns, d4vd ha tornat amb dos nous temes encabits dins de l’EP Withering. Us recomano “Leave Her”, la que més m’ha agradat de les dues. En aquestes cançons continua apostant per el seu estil més proper al rock i no tant per l’R&B, cosa que no m’acaba d’agradar. Però tot i així també se li dona bé.

  • Tommy Richman el vaig descobrir fa uns mesos gràcies al concert de Brent Faiyaz i a la promo que li va fer prèviament del seu últim EP THE RUSH. “SOULCRUSHER” és el seu nou senzill amb el qual manté aquesta línia de R&B americà de qualitat.

  • Pigeons & Planes van publicar See You Next Year l’any 2022, un àlbum col·laboratiu on trobàvem cançons amb artistes com Mike Dean, Terry Presume i Teezo Touchdown. Aquest 2024 ens porten la segona part, de la qual ja hem pogut escoltar dos singles: “How To Cry” la col·laboració entre AG Club i ICECOLDBISHOP. Aquest últim és bàsicament el motiu pel qual recomano aquesta cançó, amb un vers final brutal. Tot i així la resta, amb un mood de r&b dels vuitanta,  també m’ha agradat molt. L’altra és un tema més trapero, que ja havia sortit, però l’he descobert avui. Es diu “Big Bank”, amb Kenny Mason Paris Texas.


  • El raper i productor de Barcelona Acros ha tret una col·laboració amb Adala, anomenada “Fill de la nit”. Potser us sona de “Molts motius”, la seva col·laboració amb Lágrimas de Sangre. Aquest cop tampoc decep, amb un Adala un altre cop estel·lar.

  • El cantant gironí Pol Bordas presenta “TÒRAX” el primer single del seu primer disc, del que m’ha agradat molt com mescla estils, entre el reggaeton, el pop i l’electrònica. També molt fan de la portada. Tot això, després d’aparèixer a l’últim disc dels Figa Flawas a “MALA SANG”, acumulant una col·laboració d’èxit més, a les anteriors amb Susi Abanades, Scotty DK, Massaviu o Mama Dousha.

  • penca, una banda emergent de post-punk de Barcelona, ha tret un nou single, anomenat “sabor metall”. És el tercer avançament del seu primer EP i no us el podeu perdre si us agraden grups com La Plata, VVV Trippin’ You o Margarita Quebrada. Crec que hi ha un espai a la indústria per al post-punk en català i crec que podrien ocupar-la ells perfectament.


 

Descobriments:

El descobriment d’aquesta setmana és la banda d’indie argentí Bandalos Chinos, que m’han conquistat amb el seu tema “Mi Fiesta”. Publicada l’any 2022, és una cançó funky, disco, vuitantera, al més pur estil Usted Señalemelo, amb tocs de Conociendo Rusia i El Mató. Videoclip a l’alçada de la cançó. Hauré d’escoltar més el grup perquè les vibes m’han encantat.


 

Acabem aquí el blog d’avui, bastant llarguet, tot i que podria haver-ho sigut més, si Estopa no hagués decidit treure una ranxera.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.