Entrevistem a Abril, recent premiada a Artista Revelació als Premis Ovidi, i en gira pel seu àlbum debut “Instruccions per estimar una cirera”.
Parlem sobre el procés de creació del disc, el fet d’haver encarat una primera gira tan extensa i les diverses col·laboracions que ha protagonitzat aquests últims mesos.
Raen Summers ha publicat aquest 22 de febrer el seu primer EP, “The Golden Ladder & The Falling of a Songbird”, un projecte poeticomusical en anglès que marca el seu debut discogràfic. El treball s’ha estrenat a plataformes d’streaming com Spotify i es presentarà en directe a la sala Nota 79 en un esdeveniment especial a les 18.30 h.
Amb aquest nou projecte, Raen Summers construeix un univers sonor que beu del R&B d’Amy Winehouse i Aretha Franklin, així com de l’estètica alternativa d’Ethel Cain i Mitski. El resultat és una proposta íntima i emocional que parteix d’una experiència personal magnificada amb ficció per abordar la pèrdua com a sentiment global i l’esperança que hi roman latent.
L’EP s’estructura en tres parts que narren la construcció d’un vincle amorós, el seu ensorrament i el procés de recuperació posterior. Més enllà del relat sentimental, el treball amplia la idea de pèrdua cap a altres dimensions com la pèrdua de valors, del benestar o els conflictes interns i externs que se’n deriven. Tot plegat culmina amb una nota d’esperança i de restabliment a través de l’art.
L’acte de presentació no s’ha limitat a la interpretació de les tres parts que conformen l’EP. En col·laboració amb dos artistes més, la vetllada ha obert espais per abordar projectes i reflexions derivades d’aquest univers creatiu, convertint l’esdeveniment en una proposta cultural que va més enllà del format estrictament musical.
Amb “The Golden Ladder & The Falling of a Songbird”, Raen Summers inicia una trajectòria que aposta per la sensibilitat narrativa, la intensitat emocional i la fusió entre música i poesia.
Tot i haver començat el seu camí fa una mica més d’un any, Balena lideren un directe amb serenor i fermesa a parts iguals. La veritat és que els seus quatre membres – Enric Botella (cantant i baix), Carles Ribes (guitarra i segones veus), Arnau Marimon (guitarra i segones veu) i Adrià Soldevila (bateria)- acumulen qui més qui menys considerable bagatge escènic.
Al febrer de l’any passat, la banda va llençar el seu primer disc d’estudi, “Manual de supervivència” (La Cúpula Music, 2025), on van presumir de tenir un so marcat per les guitarres accelerades i les lletres emocionals, les quals posaven en paraules les vivències que es desprenen del desamor, la ràbia o el penediment.
Així, el quartet defensava aquest primer treball en una sala plena que vibrava per l’energia rock que desprenen. Balena van arrencar el directe amb la potent ‘Bales i retrets’ per anar viatjant entre més creacions de collita pròpia com ‘Regent Street’ o ‘Si sabessis’; a més a més de recordar la seva personal versió de la mítica ‘Res va ser un error’ del cantant argentí Coti.
Al voltant de l’eufòria de les cançons, les quals la major part del públic se les sabien, Enric Botella liderava amb gran habilitat les pauses entre temes, moments que va aprofitar per anunciar que aviat el grup entrarà a l’estudi per gravar el seu segon disc.
Gairebé cap al tancament d’un directe amb molt de potencial, Balena van obsequiar els assistents amb una versió acústica de ‘Potser que ho faci’, incloent-hi en ella la participació en directe d’unes línies de violí que va deixar a tothom captivat.
Al cap de poc més d’una hora, el quartet donava per finalitzat un concert on hi va ser protagonista la viva essència del rock, especialment d’aquella que rau en grups com Gossos, Lax’n’Busto o Els Pets. De fet, Balena va aconseguir la participació de Lluís Gavaldà a la producció de ‘Totes les cançons’, tema on el referencien amb admiració.
En definitiva, un concert excepcional que esperem que suposi l’inici de grans oportunitats per a la banda i un espai més per a la recuperació de les guitarres.
Tot es tornava fosc per uns instants i el públic embogia als primers compassos de Trenca’m el cor. La sala Razzmatazz plena de gom a gom s’entregava plenament a Julieta. Tothom era conscient que potser seria l’última vegada que la veuríem aquest 2026 dalt d’un escenari. Magnètica al cent per cent, va revolucionar al públic oferint la millor de les versions del seu directe després de la publicació de “23”.
El concert va ser un viatge complet per tota l’era Julieta que coneixíem fins ara. Va brillar amb les seves ja consolidades Haiku, Cari o Els contes, segurament l’última vegada que la cantarà dalt del seu icònic arbre que l’ha acompanyat els últims mesos.
La interpretació dels seus temes compartits amb artistes com Oques Grasses o Mushkaa van acabar d’arrodonir la nit. Razzmatazz va tornar a saltar al ritme de No m’estima +, ocasió que la cantant catalana va aprofitar per recordar-se de l’Irma i la seva lesió de genoll. L’aparició estrella de la nit, però, va ser la madrilenya María Escarmiento que va vibrar dalt de l’escenari amb Llaman y llaman y llaman. Dues dives en la seva màxima esplendor.
Tot i ser un acomiadament també va haver-hi estrena: la del seu nou tema Cent per Cent. En aquell precís instant, va crear-se un moment màgic en què tot el públic va aixecar unes pancartes blanques amb el missatge: “JU T’ESTIMEM AL CENT PER CENT”.
Per concerts com aquests, Julieta demostra que és la diva generacional que Catalunya necessitava. Una posada en escena com sempre perfecta, elegant i sobretot reconeixible, on es cuida cada detall al màxim perquè surtis del concert amb encara més ganes de posar-te-la al trajecte de tornada a casa.
Amb aquest últim bolo Julieta deixa enrere uns intensos anys de concerts sense parar per centrar-se en la producció del seu pròxim disc. Tanca una etapa que l’ha posicionat al capdavant de l’esfera musical catalana, sent ja una imprescindible en qualsevol festival, com ho ha estat també en aquest Cruïlla d’Hivern. Una espera que es farà llarga i estranya. Se la trobarà a faltar i molt després de fer-se seus alguns dels grans escenaris del panorama català.
Bruno Mars reté el lideratge de la Primera Llista amb ‘I just might’ el seu senzill de retorn en solitari.
Entren a la llista
Joan Dausà – Welcome to my party
Sombr – Homewrecker
Surten de la llista
Figa Flawas – A la freska (32 setmanes)
Mama Dousha i Nil Moliner – Ha valgut la pena (15 setmanes)
Aspirants
Myles Smith & Niall Horan – Drive safe (2 setmanes)
Zayn – Die for me (2 setmanes)
Montserrat & Meritxell – Candela (2 setmanes)
Rosalía – Sauvignon Blanc (novetat)
A Teens – Iconic (novetat)
MEEK – Fabulous (novetat)
U2 – Song of the future (novetat)
La Llista Nº 681
| # | Artista | Cançó | Set. | Var. |
| 01 | Bruno Mars | I Just Might | 6 | = |
| 02 | Djo | End of beginning | 6 | = |
| 03 | Max Navarro | Estrelles | 10 | +3 |
| 04 | Harry Styles | Aperture | 4 | = |
| 05 | Sienna Spiro | Die on this hill | 11 | = |
| 06 | David Guetta, Teddy Swims & Tones and I | Gone Gone Gone | 18 | -3 |
| 07 | RAYE | Where is my husband! | 21 | = |
| 08 | Ginestà | Les coses senzilles | 16 | = |
| 09 | La Fúmiga | Gràcies per tant | 16 | +1 |
| 10 | Taylor Swift | Opalite | 15 | +3 |
| 11 | Sexenni & Miki Núñez | Televisió | 15 | -2 |
| 12 | Rosalía | La perla | 14 | = |
| 13 | Olivia Dean | So easy (To fall in love) | 13 | -2 |
| 14 | Skye Newman | FU & UF | 5 | +3 |
| 15 | Naina & Figa Flawas | Pecat original | 5 | +6 |
| 16 | HUNTR/X | Golden | 25 | -1 |
| 17 | Àlex Pérez & Ginestà | Què passaria? | 11 | -1 |
| 18 | Bastille | Save my soul | 11 | = |
| 19 | Tyla | Chanel | 7 | -5 |
| 20 | Nil Moliner | Me acuerdo de ti | 3 | +4 |
| 21 | Taylor Swift | The Fate of Ophelia | 20 | -2 |
| 22 | Gorillaz feat. Bizarrap | Orange County | 4 | +3 |
| 23 | Olivia Dean | Man I Need | 24 | = |
| 24 | Oques Grasses | Córrer pels camps | 2 | +8 |
| 25 | Aitana | Superestrella | 21 | -5 |
| 26 | Tame Impala | Dracula | 14 | -4 |
| 27 | Dani6ix & Izzkid | On volíem estar | 20 | = |
| 28 | La Ludwig Band | On t’has ficat aquesta nit | 16 | -2 |
| 29 | Sombr | 12 to 12 | 17 | -1 |
| 30 | Alex Warren | Ordinary | 52 | = |
| 31 | Ed Sheeran | Camera | 20 | -2 |
| 32 | Sombr | Back to friends | 44 | -1 |
| 33 | Blaumut | El millor que hem fet | 3 | +2 |
| 34 | Sexenni | Els ulls que et mirin | 2 | +5 |
| 35 | Myles Smith | Stay (If you wanna dance) | 19 | -2 |
| 36 | Alfred Garcia & Carlos Sadness | El meu destí | 15 | -2 |
| 37 | The Tyets & Estopa | Camila | 20 | -1 |
| 38 | Sombr | Homewrecker | 1 | 🆕 |
| 39 | Damiano David ft. Tyla & Nile Rodgers | Talk to me | 23 | -1 |
| 40 | Joan Dausà | Welcome to my party | 1 | 🆕 |
Sota el nom de Ven’nus, Valèria N. Saurí presentarà en directe el seu nou àlbum, “Mai vista trista”, el pròxim 6 de març a la Sala 2 d’ Apolo, en el marc de Primavera Tours.
Aquest segon disc de la cantant de Sabadell es construeix a través de catorze cançons que dibuixen una identitat viva, canviant i vulnerable. Un treball on Ven’nus s’allunya del personatge immutable per mostrar una veu artística honesta, lúcida i en constant transformació.
El concert serà la primera oportunitat per endinsar-se en aquest nou univers en viu, amb una posada en escena que traslladarà al directe el discurs emocional, estètic i sonor del disc.
Amb “Mai vista trista”, Ven’nus es consolida amb una veu pròpia dins l’escena pop underground catalana, reafirmant-se com una de les propostes més personals i singulars de la nova generació. Les entrades ja a la venda.
El dimecres 18 de febrer, Utopia 46, al cor de Ciutat Vella de Barcelona, va acollir el concert d’Aria, que presentava el seu univers en un format íntim i proper. Amb obertura de portes a les 19 h, l’espai es va omplir d’amics, cares conegudes i públic curiós amb ganes de compartir una vetllada tranquil·la i especial, gairebé com si fos una trobada entre casa i escenari.
Poc després de dos quarts de vuit, l’artista va aparèixer des de darrere el teló per iniciar un directe delicat i molt emocional. Aria, artista bicultural establerta a Barcelona i vinculada també a Berlín, va desplegar un repertori on el pop i la música urbana es barregen amb influències folk llatines i espanyoles, creant un so íntim però amb vocació universal. Les seves cançons, centrades en la identitat, la memòria i l’emoció, van connectar amb un públic atent i respectuós, que escoltava gairebé en silenci.
Considerada una de les veus emergents a seguir, Aria també destaca per la cura del seu univers visual i conceptual, que acompanya la música amb una coherència molt personal. El concert va confirmar aquesta sensibilitat artística, convertint l’espai en un refugi efímer on vulnerabilitat i força convivien amb naturalitat.
Una actuació propera i sincera que consolida el creixement d’una artista que continua definint el seu camí amb autenticitat i una veu pròpia cada cop més clara dins l’escena actual.
Equip artístic i tècnic:
Aria — Cantant i Creadora del projecte
Simon Sanchez, Jan Gandi i Fede Paoles — Músics
Jordi Duran — Fotografia i Retoc
Marina del Moral — Management i Comunicació
Emma Pellissa — Estilisme
Quim Belda — Direcció d’art
TRACKLIST
ARCTIC MONKEYS – OPENING NIGHT
YELLOWCARD & GOOD CHARLOTTE – BEDROOM POSTERS
LINKIN PARK – SOMEWHERE I BELONG
YUNGBLUD & THE SMASHING PUMPKINS – ZOMBIE
LA PUBLICITAT – EN UN COP DE GENOLL
JAMES BLAKE – DEATH OF LOVE
THE NEIGHBOURHOOD – HULA GIRL
DOMINIC FIKE – WHITE KEYS
LOVELYTHEBAND – LOVE THAT KILLS
PORTUGAL. THE BAND – KNIK
GLOM – TEETH
5 SECONDS OF SUMMER – EVERYONE’S A STAR!
THE ACADEMY IS – 2005
THE LEMON TWIGS – I’VE GOT A BROKEN HEART
THE CRIBS – NEVER THE SAME
QUARTERS – HEADLIGHT
DAVID BYRNE – DRIVERS LICENSE
DRY CLEANING – JOY
Després de l’excel·lent rebuda que va tenir a les xarxes socials, on la seva interpretació conjunta ja supera el milió de visualitzacions, Ernest Prana i Mariona Escoda publiquen ara la versió d’estudi de ‘Marxa tranquil·la’. El tema es converteix així en una nova lectura d’una cançó profundament íntima que, gràcies a la unió de les dues veus, pren una dimensió més universal i compartida.
Originalment escrita per Ernest Prana arran de l’última visita a la seva àvia a l’hospital, la peça va néixer com un comiat personal carregat d’emoció. Amb el temps, però, els oients han fet seva la cançó fins a convertir-la en un homenatge col·lectiu dedicat a totes les àvies i als records dels éssers estimats que ja no hi són.
‘Marxa tranquil·la’ ja havia vist la llum en solitari dins l’àlbum “Torno a Casa”, però l’artista va decidir donar-li una nova vida després de la connexió espontània amb Mariona Escoda. La col·laboració va sorgir de manera natural durant el calendari d’advent musical que Prana comparteix cada desembre a les xarxes, on la seva versió conjunta va generar una resposta immediata del públic i va impulsar la gravació definitiva.
La nova versió s’ha enregistrat a l’estudi La Sucursal de Sabadell sota la producció de Tato Latorre, amb un plantejament sonor renovat pensat específicament per al duet. A més, els artistes han incorporat una estrofa inèdita que amplia el relat emocional de la cançó i reforça el seu missatge d’acompanyament, record i estima compartida.
Ouineta continua desplegant el seu univers creatiu amb la publicació de ‘Tai Chi’, el darrer avançament del seu àlbum debut, “Ouineta Verificada”, que veurà la llum aquest mes de març. Produït per Juan Feduchi, el tema transforma el dembow en una peça pop immediata i magnètica que convida al moviment sense demanar permís, consolidant una evolució sonora més afilada i imprevisible.
Lluny de repetir fórmules, ‘Tai Chi’ impulsa el projecte cap a un nou estat creatiu, capaç de desconcertar i seduir a parts iguals. El llançament arriba acompanyat d’un videoclip dirigit per Daniel2000, conegut pels seus treballs amb Amaia o Mainline Magic Orchestra. La peça amplia l’imaginari visual de l’artista amb una narrativa surrealista construïda com un collage d’imatges aparentment inconnexes, on l’absurd i la performance conviuen sense jerarquies i reforcen la identitat pròpia d’Ouineta.
“Ouineta Verificada” neix d’una idea tan íntima com universal: el procés de validació d’una artista. El títol funciona com a metàfora del camí cap al reconeixement extern, des de publicar un disc fins a ocupar la portada d’una revista, però també, i sobretot, cap a l’acceptació personal. A nivell sonor, el pop actua com a eix central d’un univers eclèctic que incorpora gèneres com el reggaeton, la bachata, l’electrònica o la balada des d’una mirada lliure i poc complaent.
Després de la publicació del disc al març, Ouineta iniciarà la seva primera gira de sales amb concerts el 10 d’abril a Razzmatazz 2 de Barcelona i el 16 d’abril a la Sala B de Madrid, amb entrades ja disponibles a Dice. Aquests directes marcaran l’inici d’una gira de presentació que continuarà al llarg de l’any amb presència en diversos festivals nacionals, amb noves dates que s’anunciaran pròximament.
En Rick, jove artista independent de Barcelona, presenta “Sapastre”, el seu nou àlbum, un treball que reafirma la seva aposta per una música fresca, divertida i carregada d’humor. El disc converteix les petites frustracions del dia a dia en cançons honestes, ballables i profundament personals, consolidant una identitat artística marcada per la proximitat i l’autenticitat.
Fa temps que l’artista es dedica plenament a la seva carrera musical, aprofundint especialment en la seva faceta com a productor. Solista, compositor i multiinstrumentista, En Rick és la ment creativa darrere de tots els seus projectes: crea, grava i autoprodueix cada element dels seus discos, fet que dota la seva música d’un caràcter íntim i coherent amb la seva visió artística.
La seva trajectòria ja l’ha portat a actuar en escenaris destacats com les Festes de Gràcia o la Plaça del Vi de Girona, entre altres cites, consolidant una proposta que connecta amb el públic gràcies a la seva naturalitat i sentit de l’humor.
Amb “Sapastre”, En Rick fa un pas més en la construcció del seu univers musical, demostrant que la quotidianitat també pot ser matèria primera per a cançons capaces de fer ballar, somriure i reconèixer-nos en les petites contradiccions del dia a dia.
Reinterpretant el rock dels noranta, barrejant-lo amb altres estils i portant-ho al terreny català, Exili a Elba vol que el seu retorn torni a ser canyero. Dolce Vita és un disc que s’allunya de les modes i parla de temes “que no acostumen a tractar altres artistes del panorama català.” Així, trien barrejar ritmes accelerats amb cançons més tranquil·les per donar-les una narrativa particular i més personal.
Inspirant-se en la seva ciutat, Barcelona, denuncien una “deriva general del món cap a racons foscos”, agafant una cosmovisió universal dels problemes que ens envolten. Un projecte reivindicatiu molt directe i conscient, que treu la part més visceral d’Exili a Elba al descobert.
