Segons ha explicat el vocalista Simon Neil, el disc és “una exploració d’idees, objectes o relacions que existeixen al llarg del temps”. Neil afegeix que: “Mai som conscients de quan fem alguna cosa per última vegada, i en això hi ha una bellesa i una tristesa. Quin serà el teu Futique? La idea de l’àlbum va sorgir a partir de com ha canviat la nostra percepció de la memòria en l’era digital. Encara que sovint recordem amb nostàlgia allò que trobem a faltar de la nostra joventut, també pot ser que estiguem donant per fet coses del present que potser enyorem en el futur.”
Amb aquest treball, el grup també vol transmetre un missatge de gratitud, animant la gent a valorar el present i a aturar-se per apreciar allò que tenen, en comptes de deixar-se arrossegar pel ritme frenètic del dia a dia.
Com a avançament, ja es pot escoltar “A Little Love”, el primer senzill del disc, continuació de A Celebration of Endings (2020). La producció ha anat a càrrec de Jonathan Gilmore, conegut per treballs amb The 1975, Rina Sawayama i Beabadoobee, entre d’altres.
Primera Fila acull en exclusiva l’estrena del videoclip d’Aquest estiu el passo amb tu, el nou single de Ceaxe, una de les veus més prometedores de l’escena pop urbana en català. Amb aquesta nova proposta, l’artista signa una autèntica carta d’amor a l’estiu, plena de festa, records inesborrables i escenes que evoquen la Costa Brava, Barcelona i les nits eternes de juliol.
El tema, que suposa també la seva primera col·laboració amb el segell Delirics, representa un pas important en la trajectòria d’un Ceaxe cada cop més consolidat dins el panorama musical. Nascut a Barcelona i amb arrels veneçolanes, Alexander Chaffardet —el seu nom real— combina ritmes urbans, melodies addictives i lletres emotives, apostant fermament pel català com a llengua de creació.
Ceaxe ha connectat amb milers de joves d’arreu del país amb cançons com La nena catalana, convertida ja en himne generacional. Ara, amb Aquest estiu el passo amb tu, l’artista ofereix una cançó fresca, ballable i carregada de llum, pensada per fer-se seva durant els mesos més calorosos de l’any.
El videoclip, estrenat avui a Primera Fila, reforça aquest univers estiuenc amb imatges plenes de color, joventut i complicitat, capturant perfectament l’esperit d’un estiu que promet ser inoblidable.
Després de sis mesos de silenci creatiu, Martigo ha tornat amb força amb l’estrena de AKIARA, un tema carregat d’introspecció, poesia i ritmes llatins que ja es pot escoltar a totes les plataformes digitals. L’artista mataroní obre així una nova etapa musical marcada per l’experimentació i el compromís amb una producció artesanal i personal.
AKIARA representa una mirada serena i poètica als regals que ens ofereix el dia a dia. Amb una batxata d’aroma orgànic, Martigo ens recorda que la felicitat sovint passa desapercebuda si no ens aturem a observar-la. La frase “Som feliços i direm que no ho sabíem” ressona com un advertiment suau però contundent. L’artista fins i tot s’atreveix a recitar part de la lletra, elevant-ne el to reflexiu i emocional.
El senzill ha estat escrit i produït íntegrament pel mateix Martigo, reafirmant la seva capacitat de controlar cada detall del seu univers creatiu. Aquesta peça és només la primera d’una sèrie de cançons que l’artista té previst estrenar setmana rere setmana durant aquest estiu, oferint un mosaic de propostes diverses que enriquiran encara més el seu recorregut musical.
Amb AKIARA, Martigo no només torna: marca un nou començament, fidel al seu estil però amb una sensibilitat renovada que promet connectar amb un públic cada vegada més ampli.
El productor Bofirax i el cantautor Ruben Campo uneixen universos en “Males herbes”, una cançó que combina l’electrònica minimalista amb la poesia emocional per parlar de la culpa, el desarrelament i la necessitat de llibertat personal. El tema s’estrena aquest dijous 26 de juny a totes les plataformes digitals i arriba acompanyat d’un videoclip cinematogràfic gravat a la muntanya de Montjuïc, amb direcció d’Adrià Serarols.
Amb una sonoritat íntima i atmosfèrica, marca de la casa de Bofirax, la cançó es construeix sobre un relat sincer i ferit interpretat per Campo, que canta: “Diuen que de les presses en surten males herbes”. L’obra transita emocions difícils de posar en paraules, com la culpa o la por de confiar en qui estimes, i convida a una escolta profunda i introspectiva.
“Volíem parlar d’emocions que sovint no es diuen, però que tothom sent”, explica Ruben Campo.
“Hi ha una tensió molt concreta entre el que sona i el que es diu, i ens agrada aquest contrast”, afegeix Bofirax.
El videoclip aprofundeix en aquesta dualitat entre el món interior i l’exterior, i reforça el caràcter visualment poètic de la proposta. “Males herbes” no vol cridar, sinó arrelar lentament —com aquelles herbes que creixen als marges, discretes però persistents.
El duet Arribar i Ploure, format per Àlex Pujols (exbaixista de Txarango) i Ricard Farré (actor i protagonista del videoclip “Músic de carrer”) estrena ‘Fum, lloc, d’excursió’. Amb un ritme caribeny i de dancehall, els dos cantants han publicat una cançó carregada d’humor, ritme i memòria col·lectiva.
El senzill fa referència als anys 90, amb sèries com Bola de Drac, La Sireneta o les excursions amb el cau a la muntanya. Aquesta visió retro es veu reflectida en el videoclip, que presenta una estètica de VHS i transporta l’audiència a aquells anys plens de nostàlgia. La cançó explica la història d’un professor que acompanya als seus alumnes de colònies a Forca-pedra i acaba tot sent un embolic.
Arribar i Ploure combinen amb naturalitat música i teatre, crítica i humor: una combinació infal·lible per fer riure i, alhora, exagerar la vida rutinària.
A més, el duet ha iniciat un projecte des del gener que consisteix a publicar una cançó cada mes, en què aborden temes d’actualitat i en fan humor.
Amb “Fum, lloc, d’excursió” Arribar i Ploure demostren que fer riure també pot ser una eina poderosa per fer reflexionar.
Els artistes catalans Balma i Pol Bordas han publicat el seu nou single conjunt, Gat i Gos, una peça fresca i carregada de ritme que juga amb la metàfora de la mítica sèrie de dibuixos animats per parlar de les relacions humanes. La cançó retrata la intensitat d’una relació desigual, on dues personalitats oposades xoquen constantment però no poden evitar necessitar-se.
Amb una producció que combina guitarres brasileres, teclats soul i un beat electrònic, Gat i Gos aconsegueix un so càlid, dinàmic i carregat de bon rotllo, ideal per a l’estiu. El tema mostra la capacitat dels dos artistes per fusionar estils i emocions en una proposta pop contemporània i original.
Després de publicar els seus respectius àlbums a finals de l’any passat, Balma i Pol Bordas —dos dels noms amb més projecció de l’escena emergent catalana— sumen forces per seguir explorant i expandint els límits del seu univers creatiu. Gat i Gos és una mostra del potencial d’aquesta col·laboració i de la vitalitat de la nova música feta en català.
La cantant Júlia Moumen torna amb un nou tema carregat de sensibilitat i autenticitat. Aquesta vegada, la seva inspiració neix directament del cor i de l’aula: una cançó dedicada als seus alumnes, amb qui ha compartit dos cursos plens d’aprenentatges, vivències i complicitat.
Amb una melodia delicada i una lletra pròxima, Júlia canta a la bellesa del vincle educatiu, reconeixent que “ens hem fet grans” plegats. El tema retrata un procés compartit, on el creixement és mutu i les emocions traspasssen les parets de l’escola.
Una doble vocació feta cançó
Compaginar la docència amb la música no és tasca fàcil, però per Moumen s’ha convertit en una forma d’expressar tot allò viscut a l’aula que sovint les paraules no poden dir. Aquesta nova cançó és, així, un reflex sincer de la seva doble vocació, una peça que connecta amb tothom que entén l’educació com un espai d’humanitat i de transformació.
Amb aquest llançament, Júlia Moumen demostra un cop més que la música pot ser una eina poderosa per fer memòria, emocionar i agrair.
Amb una barreja d’energia desbordant, festa i emoció sincera, niu llança el seu nou senzill, “JO MAI MAI”, una cançó que captura la dualitat entre el dubte interior i la màgia dels moments compartits. El tema parla de la indecisió i el desig, però també de l’eufòria col·lectiva que es viu amb amistats, cerveses i petons inesperats.
“Ja no trobo la sortida del jardí on jo solet m’he ficat”, canta niu al principi d’aquesta nova proposta, una metàfora que obre un viatge íntim però universal: el del creixement emocional en un món ple d’urgències i contradiccions.
Producció fresca i ballable de Scotty DK
Amb la producció de Scotty DK, el tema fusiona pop català amb ritmes d’indie i pinzellades d’electrònica llatina com el merengue, creant una peça fresca, vibrant i molt ballable. És una aposta clara per una sonoritat actual que es manté fidel a l’autenticitat i a l’expressivitat emocional.
“JO MAI MAI”: una cançó per ballar-la i sentir-la
Amb la seva atmosfera de festa i la seva lírica carregada de nostàlgia contemporània, “JO MAI MAI” es perfila com una de les cançons destacades d’aquest estiu. Un himne generacional que parla de viure el moment, del que es diu en un joc entre amics i del que es queda gravat en el cor després d’una nit d’estiu.
El Posidònia Fest 2025 ja té cartell complet. Les artistes maresmenques Júlia Aubà, Ària Lua i Marina Canet, totes de Mataró, se sumen a una edició que destaca pel compromís amb el talent local i la diversitat artística. Les seves actuacions formen part dels concerts seleccionats a través de la quarta edició de la crida del festival, una iniciativa que busca donar visibilitat a propostes emergents de proximitat.
El festival, que se celebrarà del 27 al 30 d’agost a Mataró, manté el format ampliat amb escenaris al Port, al centre de la ciutat i a espais emblemàtics com La Presó o l’Ateneu de la Fundació Iluro. El cartell d’enguany combina noms consolidats com Alfred García, Manu Guix o Meritxell Neddermann amb nous talents i propostes arriscades, mantenint un equilibri de paritat i perspectiva de gènere.
Una de les novetats més destacades és el concert accessible en llengua de signes que oferirà Meritxell Neddermann el dijous 28 d’agost a les 18h a l’Ateneu de la Fundació Iluro, en col·laboració amb aquesta entitat, reforçant així el compromís del festival amb la inclusió.
Cartell complet del Posidònia Fest 2025:
Dimecres 27 d’agost (20h) – Libérica de Manel Fortià · La Presó (MAC)
Dijous 28 d’agost (18h) – Meritxell Neddermann (concert en llengua de signes) · Ateneu Fundació Iluro
Dijous 28 d’agost (19h) – Júlia Aubà i Meritxell Neddermann · Plaça de Santa Maria
Divendres 29 d’agost (19h) – Ölivias, Ària Lua i Manu Guix · Port de Mataró
Dissabte 30 d’agost (19h) – Arar, Marina Canet i Alfred García · Port de Mataró
Amb aquesta cinquena edició, el Posidònia Fest consolida la seva aposta per una proposta cultural que fusiona música, territori i valors socials, convertint-se en un dels esdeveniments musicals de referència a la comarca del Maresme.
La cantant nord-americana Azealia Banks va cancel·lar ahir al vespre el concert previst a la sala Razzmatazz de Barcelona, quan el públic ja era dins del recinte, amb les portes obertes i després d’una hora de retard. Dos membres de l’organització de la sala han estat els encarregats de comunicar al públic que l’artista no podria actuar «per motius mèdics».
La cancel·lació ha generat una gran indignació entre els assistents, que han expressat la seva decepció a través de les xarxes socials. A Instagram, el perfil de Banks s’ha omplert de comentaris com «Barcelona està decebuda amb tu», «Mai més et donaré un segon d’escolta a Spotify», «No tornis a passar per Catalunya» o «era difícil decebre’ns més, i ho has aconseguit».
Tot i aquesta anul·lació, Azealia Banks sí que ha actuat recentment a Lisboa i Madrid, tot i que en ambdós casos es tractava de festivals.
Les cancel·lacions de Banks a l’Estat espanyol no són novetat. L’any 2012 ja va anul·lar els seus concerts a Barcelona i Madrid, i el 2017 va cancel·lar la seva actuació a Madrid el mateix dia del concert.
El festival, que ha superat el rècord de l’any anterior malgrat tenir un dia menys de concerts, ha presentat un cartell majoritàriament femení, consolidant el seu posicionament com a promotor de la igualtat dins de la indústria musical. Del que no ha estat promotor, però, és de l’ús del català.
Ja es veia a venir seguint la publicitat del festival, amb la majoria de comunicats en castellà, i alguna excepció en anglès. L’únic català que es va sentir va ser a tres dels concerts de divendres: The Tyets, Julieta i Figa Flawas.
The Tyets van aixecar la primera tarda del festival amb la seva energia i connexió amb el públic habituals. Van sonar pràcticament totes les cançons del nou disc, “Cafè pels mes cafeteros”, però no es van deixar els seus himnes. Una versió electrònica de “Bailoteo” i un “Olívia” que començava amb un solo de guitarra completament rock, ens recordaven que Els Tiets han fet un canvi de rumb, però que això no els prohibeix tocar els seus clàssics de sempre. El moment més espectacular, però, va arribar com sempre amb “CotiXCoti”, quan tot el públic escampat del festival es va apropar de cop cap a l’escenari corejant el tema i ballant sardanes sota el sol de mitja tarda.
Just en acabar el concert, a l’escenari d’Estrella Damm, arrencava la Julieta amb una producció d’alt nivell. La cantant no va parar de ballar perfectament coordinada amb tot el seu cos de ballarins, excepte en algunes ocasions on l’escenografia prenia el protagonisme de la cançó. Quan va baixar el ritme del concert, el públic va presenciar una escena íntima de la Julieta cantant enfilada a un arbre gegant, mentre una càmera la perseguia de prop. Però la situació no van trigar a animar-se. La sortida de la Mushkaa a l’escenari per cantar les seves dues col·laboracions, “No m’estima +” i “Vaya Liada”, va desencadenar la bogeria entre el públic. A partir d’aquí, ja tot va anar cap amunt, fent una repassada per alguns dels seus majors hits, com “Cari” i “En mi coche”. Per despedir-se, però, la barcelonina va optar per “Amics per sempre” la seva versió en balada del tema dels Manolos.
Pocs minuts més tard, encara sota el sol del Fòrum, a l’escenari principal es feia un repàs de tots els artistes que passarien pel festival (òbviament, en castellà). El locutor, va aprofitar l’ocasió per presentar a Figa Flawas amb un: “Os vais a poner morenos, como la Marina!”
Els de Valls van arrancar amb una impactant introducció electrònica, seguida de “XTRATERRESTRES (na de na)”. Com sempre, el duet va portar una gran producció, tant musicalment, amb uns vents gravats que sonaven a directe, com amb efectes especials, afegint flamarades com autèntiques estrelles mundials. Entre el públic va quedar claríssim, Figa Flawas son sinònim de bon rotllo. Transmeten alegria allà on van. Van sonar tots els seus temes més coneguts, tant les més antigues com les més recents. Després d’un “MUSSEGU” que va fer cantar i moure els malucs a públic de totes les edats, “LA MARINA STA MORENA” va culminar l’escena. El problema, però, va ser que un cop acabat l’èxtasi del hit de l’estiu, el públic va començar a retirar-se, deixant-los sols amb l’últim tema: “Que no s’acabi”.
A més de la música, el Share ha mantingut la seva dimensió social i ecològica, activant espais com el Punt Lila i el Punt Som.nit, en col·laboració amb ONG com Cruz Roja, Open Arms, Som.nit i Médicos sin Fronteras, entre altres . Aquest model de festival, amb un fort compromís mantingut al llarg dels anys, s’ha materialitzat també en la plantació de milers d’arbres, entrades solidàries i campanyes de sensibilització mediambiental i de gènere.
El Festival ÍTACA va viure aquest dissabte una de les nits més memorables de la seva trajectòria. La platja Gran de l’Estartit es va convertir en un autèntic clam col·lectiu amb la presència de 12.000 persones, en la vetllada més multitudinària que ha acollit mai el certamen. L’aforament, ampliat davant l’enorme expectació generada per la Gira Coda d’Oques Grasses, es va esgotar des del mes d’abril, batent un nou rècord d’assistència.
El grup osonenc va oferir un concert antològic, en un dels pocs directes previstos per aquest 2025. Amb la complicitat forjada al llarg dels anys i un vincle emocional amb el festival, Oques Grasses van desplegar un repertori que va combinar himnes populars com Petar-ho, Bye bye o Torno a ser jo, amb peces més introspectives com La gent que estimo o Elefants. Tot plegat, envoltat d’un espectacle pirotècnic i audiovisual d’alt nivell, en una comunió emocionant amb un públic entregat.
Abans del concert, el cel de l’Estartit es va omplir de màgia amb l’espectacle Odyssey x 300 de Flock Drone Art Studio. Un total de 300 drons van protagonitzar una coreografia de llum i música que va deixar bocabadats els assistents. Aquesta proposta, pionera i ja icònica dins del festival, consolida la fusió entre tecnologia, emoció i art com a segell distintiu de l’ÍTACA.
La jornada va comptar també amb les actuacions vibrants de Dan Peralbo i El Comboi, el debut prometedor de GRETA —el nou projecte en solitari de la petita de les germanes Farelo— i la sessió explosiva de DJ Trapella, que va allargar la festa fins ben entrada la nit.
La nit anterior, divendres, el festival ja havia donat el tret de sortida al cap de setmana gran amb un cartell indie de primer nivell. Maria Jaume, Viva Suecia i Carolina Durante van oferir concerts plens d’energia, carisma i connexió amb el públic. La vetllada es va completar amb la sessió dels Serial Killerz, una instal·lació lumínica de gran format a càrrec del col·lectiu Cálidos i la presència imponent del Cavall de Troia, que va transformar l’espai escènic en una autèntica experiència immersiva.
La Gran Revetlla de Sant Joan, aquest dilluns 23, tornarà a convertir l’Estartit en l’epicentre festiu del país. Mushka, amb el seu nou disc Nova Bossa, encapçala una nit que comptarà també amb Figa Flawas, Ouineta i DJ Capde com a cloenda explosiva.
Encara es poden adquirir entrades i abonaments per aquesta nit i per la resta de jornades al web www.itacacultura.cat. El festival, que s’allarga fins al 6 de juliol, ofereix una vintena d’actuacions a set municipis de l’Empordà. Després de passar per l’Escala, Ullastret, Gualta, Corçà i l’Estartit, l’ÍTACA enfilarà cap a la Pera amb Judit Neddermann & Pau Figueres, i tancarà amb Pau Vallvé a Calella de Palafrugell.
Amb aquesta edició històrica, el Festival ÍTACA —organitzat per Link Produccions i els ajuntaments col·laboradors— reafirma el seu caràcter festiu, cultural i transformador. L’Empordà, una vegada més, balla al ritme d’una proposta que ja és molt més que música.
El concert d’Oques ens va deixar moments simpàtics com aquesta petició des del públic per interpretar el clàssic ‘L’Empordà’, de Sopa de Cabra.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
