El llegendari rocker canadenc Bryan Adams ha anunciat el seu dissetè àlbum d’estudi, Roll With The Punches, que veurà la llum el proper 29 d’agost de 2025. Aquest serà el seu primer disc complet amb material nou publicat sota el seu propi segell independent, Bad Records.
L’àlbum estarà disponible en diversos formats, incloent-hi vinil, CD, una edició especial 2xCD amb un disc acústic extra, una edició Deluxe Boxset i en format digital.
Amb l’anunci, Adams també ha presentat el seu nou single Never Ever Let You Go, el tercer avançament del disc. El tema arriba acompanyat d’un espectacular videoclip ambientat en una muntanya russa i protagonitzat per l’actriu Elizabeth Hurley. La cançó suposa la retrobada d’Adams amb el famós productor i coautor Mutt Lange, amb qui ja havia treballat en èxits anteriors.
Never Ever Let You Go se suma a l’èxit recent Make Up Your Mind, que fa més d’un mes que figura a les llistes de ràdio. L’àlbum també conté Roll With The Punches, la peça que dona nom al disc, un tema d’alta intensitat rockera que obre el treball amb energia i ha estat ben rebut per la crítica.
El nou disc promet una combinació de potents himnes com How’s That Working For Ya i Be The Reason, amb balades emotives com Life Is Beautiful i Will We Ever Be Friends Again.
Després de convertir-se en una revelació de l’escena urbana valenciana amb l’èxit “Tota la nit” i de guanyar el Premi Ovidi a Artista Revelació, QUINTO presenta “Les hores mortes”, el primer senzill del seu pròxim àlbum d’estudi, previst per a la tardor.
Amb la producció de Dani Belenguer (Bearoid) i Àlex Blat, la cançó s’allunya dels seus himnes festius per endinsar-se en un terreny més introspectiu i melancòlic. El tema combina beats urbans amb melodies vulnerables, tractant la nostàlgia i la tensió entre el record i la realitat amb unes lletres crues i honestes. El videoclip, creat per Matinada Estudi, accentua aquest nou rumb sonor i estètic que marcarà el seu debut discogràfic.
A més, QUINTO ha anunciat una gira que inclou actuacions destacades com a artista convidat en la gira d’acomiadament de Smoking Souls, amb concerts a Barcelona (9 i 24 de maig), Madrid (30 de maig) i Pego (14 de juny).
Després de l’EP V (2024) i més de 20 concerts l’any passat, “Les hores mortes” obre una nova etapa per a l’artista, que promet un 2025 ple d’evolució, maduresa i consolidació dins l’escena musical urbana.
ESTHER, una de les veus més destacades del pop en valencià, llança avui el seu esperat segon disc, “Tot Comença” un l’àlbum que representa un pas endavant en el seu so, que abraça ara amb força el pop-punk i la nostàlgia dels anys 2000.
Produït per Àlex Blat, Tot Comença fusiona guitarres distorsionades, bases electròniques i cors explosius, amb lletres íntimes sobre el desamor, l’autoacceptació i la vulnerabilitat. Un dels moments més destacats del disc és “Des d’aquí dalt”, un duet amb Miki Núñez que reflecteix l’emoció de pujar a un escenari i la connexió amb el públic.
Per celebrar el llançament, ESTHER inicia una gira de presentació que la portarà a diversos punts del territori: Festival Eccleptic a Vinaròs (9 de maig), Satèl·lit Festival a Mallorca (17 de maig), La Prèvia a València (30 de maig), Enderrock Sona a Barcelona (4 de juny) i Les Nits al Castell a Xàtiva (19 de juliol). Els concerts prometen una posada en escena més enèrgica i visual que mai.
Després de debutar el 2021 amb Les teues ales i consolidar-se amb Les cartes que mai vaig cremar (2022), ESTHER es reafirma ara com una artista essencial de l’escena estatal. Amb Tot Comença, obre una nova etapa carregada de força, emoció i autenticitat.
Gigi Ros acaba de debutar amb “KAMIKAZE” però el seu nom no és el d’una artista que acaba de començar, ja fa temps que el seu nom està dins del panorama musical, però ha estat ara el moment on ha publicat el seu primer llarga durada, un disc molt honest i que ella mateixa ens explica que defineix ben bé com és ella.
Unes cançons inclassificables, les has d’escoltar i deixar-te endur per les seves acurades produccions, que no et deixen indiferent i que et faran sorprendre en tot moment. Un disc que els més alternatius diran que és comercial i els comercials el trobaran alternatiu. Dualitat, com tantes altres coses que engloba la indústria musical.
No s’ha callat res i ha vomitat tot el que tenia a dins en les lletres i històries que s’amaguen en cadascuna de les cançons d’aquest disc.
La presentació serà aquest mateix 9 de maig a Vila-Seca, en un concert que ens ha promès que serà molt ballable i molt fidel al que escoltem en el disc.
Després de l’impactant debut amb Salt Mortal, que el va situar com una de les veus més sensibles i honestes del panorama musical ibèric, Pol Batlle torna amb A Caballo Voy, un EP de cinc cançons que no és només una parada entre discos, sinó una veritable declaració d’intencions. Aquest nou treball marca un pas ferm cap a nous horitzons estètics, sense perdre la delicadesa lírica que ha caracteritzat el seu univers musical.
Si Salt Mortal era una immersió emocional sense xarxa, A Caballo Voy aposta per un so més elèctric i orgànic, allunyant-se del folk introspectiu per acostar-se als terrenys del rock americà i el pop alternatiu, amb ecos de Alabama Shakes i ressons del rock fronterer dels noranta. El resultat és un disc viu i madur, que se sosté sobre l’equilibri entre la ferida i l’esperança.
Produït per Ander Agudo —company de viatge des dels temps de Nubla— i enregistrat amb antics membres de Ljubliana & the Seawolf, l’EP destaca per peces com Echó a Quemar o Sinkin’, on l’ús combinat del castellà i l’anglès suma profunditat emocional, i La Piel, una cançó que es queda com un pensament persistent. El completen Weirdthing i Lost & Happy, temes que evidencien que Batlle no busca grans gestos, sinó emocionar des de la veritat.
A Caballo Voy arriba mentre el cantautor treballa en el seu proper disc de llarga durada, encara envoltat de discreció, i després d’una trajectòria construïda sense presses, amb aparicions a Colors Show, Tiny Desk i col·laboracions amb noms com Maro, Salvador Sobral, Sílvia Pérez Cruz, Lucía Fumero o Xarim Aresté. Una xarxa artística que reflecteix el seu tarannà: generós, permeable, present.
Si Salt Mortal acabava amb una posada en escena carregada de simbolisme —la mort del torero i el tall de la coleta—, A Caballo Voy és la cavalcada posterior: una travessia que assumeix el dol per obrir-se a la transformació. En temps de cuirasses, Pol Batlle segueix reivindicant la fragilitat com una virtut, i la cançó no com a consol, sinó com a mirall.
El Festival de piano Toca’m torna aquest maig del 2025 amb la seva quarta edició i una clara voluntat d’expansió territorial. El certamen, que té com a epicentre la ciutat de Tortosa, amplia enguany el seu abast amb la creació del Toca’m Territori, que portarà el piano a Amposta i Ascó els dies 10 i 11 de maig. Aquesta extensió busca fomentar la xarxa cultural entre municipis, donar visibilitat al territori i apropar la música a espais inusuals i públics diversos.
La segona part del festival, Toca’m Tortosa, tindrà lloc del 22 al 25 de maig, amb un cartell que reuneix noms destacats com Lluís Coloma, Daniel Anglès, Ignasi Cambra, Los Aurora, Alba Careta o Marc Heredia, entre molts d’altres. El festival ofereix una programació eclèctica que abraça estils com el clàssic, el jazz, el flamenc o els musicals, amb el piano com a protagonista absolut.
A més dels concerts, el festival incorpora activitats artístiques paral·leles com actuacions d’alumnes i amateurs, iniciatives inclusives, dansa, arts visuals, literatura i propostes singulars com els concerts en terrats o el projecte Bicitecla, que porta la música als carrers. Toca’m es consolida així com un referent cultural a les Terres de l’Ebre, amb un model accessible, innovador i participatiu.
La cantant francesa Zaz tornarà a Barcelona aquest 2025 amb un concert molt esperat el 3 de novembre a la sala Razzmatazz. La cita forma part del cicle Cruïlla Tardor i s’emmarca dins la seva nova gira europea, on presentarà el seu proper àlbum d’estudi, del qual aviat se’n coneixeran més detalls.
Després d’exhaurir les entrades per al seu concert a Madrid el passat novembre, l’artista confirma ara la seva presència a la capital catalana, on compta amb una nombrosa base de fans. Les entrades per al concert ja estan a la venda a través del portal lasttour.org.
Zaz es va fer famosa arreu del món gràcies a la seva icònica cançó Je veux i ha venut milions de discos internacionals. El seu estil únic barreja gipsy jazz, influències de figures com Ella Fitzgerald i Bobby McFerrin, i ritmes afro i llatinoamericans. Amb actuacions habituals a l’Estat, Zaz s’ha consolidat com una de les veus internacionals amb més seguiment entre el públic català.
Després de l’èxit viral de NENA CATALANA i la bona acollida dels temes COCONUT i HOLA?, l’artista emergent Will.x.o torna amb força aquest 8 de maig amb el seu nou senzill: ‘Incomparable’. Amb aquest llançament, consolida la seva aposta per un pop urbà en català, amb un so fresc, contemporani i emocionalment potent.
Incomparable fusiona pop i reggaeton suau, amb una energia estiuenca que convida a ballar i somriure. La lletra, carregada de metàfores juganeres, retrata una atracció intensa i inesperada, barrejant tendresa i picardia. El resultat és un tema enganxós i emotiu, ideal per a playlists d’estiu, moments romàntics o records d’aquell crush que encara fa vibrar el cor.
Amb influències d’artistes com Bad Gyal, Quevedo o Mushkaa, però amb una veu autèntica i 100% catalana, Will.x.o es posiciona com una de les veus més prometedores de l’escena urbana catalana. Incomparable és més que un tema estiuenc: és una declaració de principis d’un artista que vol emocionar, fer ballar i portar el català al centre de les noves tendències musicals.
La cantant Andrea Grau estrena avui, 7 de maig, el seu primer àlbum, “Petó i adeu”. Una oda a l’amor i al desamor amb una sèrie de deu cançons que analitzen l’ànsia d’aferrar-se a una persona i a la història que van compartir, alhora que exploren la dificultat d’enfrontar l’últim petó, l’última carícia, l’últim “t’estimo” i continuar endavant.
L’artista tarragonina es va estrenar a la indústria musical catalana amb els seus singles ‘La Peor Persona del Mundo’ i ‘Amparito Ja!’. L’any 2024 va estrenar el seu primer EP, “Un trosset del que porto dins”, un recull de cançons que surten d’un diari personal i que et transporten a aquells moments més íntims: un cor trencat, amors que no van funcionar i ganes d’estimar.
‘Muderno de Barcelona’ i ‘Deixa un missatge’ van ser els primers temes d’aquest àlbum i amb els quals comença aquesta història d’amor, amb un ritme melancòlic però a la vegada Punk-pop. Al disc hi trobem altres temes com ‘Setembre’, ‘En un jazz club’ i ‘Pensar-te Constantment’, cançons que reflecteixen records i ferides.
Andrea Grau utilitza una barreja de jazz, pop i indie al seu àlbum debut, i hi inclou també algunes pinzellades de bolero. “Petó i adeu” no és només un àlbum, sinó una sèrie de records, emocions i, sobretot, valentia. Aquesta nova etapa de la cantant es va iniciar a la Festa dels Premis Enderrock i continuarà amb una gira aquest estiu.
Maig debuta amb la seva versió més íntima i pura. Després de més d’un any de música i descobriment, l’artista ha estrenat el seu primer EP, “La flor de maig”. Un recopilatori de sis cançons on la barcelonina ens presenta el procés d’una relació amorosa que comença d’una manera idíl·lica i acaba amb el pitjor dels desenllaços. Tot a partir d’una bucòlica al·legoria que compara la situació amb el cicle de vida d’una flor.
Aquest relat es presenta en dues parts dins l’àlbum. Les primeres tres cançons representen la banda més maca, mentre que les tres últimes expliquen com s’enfosqueix el vincle entre les dues persones. Així doncs, Maig ens ensenya com qualsevol cosa es pot enterbolir tot i iniciar de la millor manera.
Aquesta història ens la mostra acompanyada d’un pop que es mou en diferents registres, però sense deixar de la mà la melancolia i la nostàlgia del que era i ja no és. Les melodies dels temes presenten tons distintius entre ells que van en sintonia amb el missatge que promouen. D’aquesta manera, cada cançó manté una personalitat pròpia sense despenjar-se del conjunt musical que formen.
Tot comença amb “Voltes i voltes”. Un pop d’autor ens dona la benvinguda a una relació que sembla ser tot el que necessitem. És un inici que ens transmet tranquil·litat i benestar, una sensació que a poc a poc s’anirà trontollant, però que funciona molt bé com a introducció.
Tot continua en “Estel perdut en el cel fosc de maig”, la cançó més literària de tot l’EP. És una autèntica declaració d’amor a algú a qui s’estimaria fins i tot estant a la deriva, tal com ens canta la barcelonina. “El cel no brilla si no estàs aquí”, li diu a aquella persona per qui sent una autèntica passió i amb qui ja ha establert un vincle intens.
Però no tot és bonic. L’aura del disc comença a enfosquir-se i amb ella les lletres que la guien. “Entre petó i petó” marca aquest salt cap a un esperit pessimista. Els amants es distancien, però de tant en tant “tornen temps enrere, quan érem desconeguts tu i jo”. És a dir, encara no s’han separat perquè segueix “en bucle l’escena”, referint-se a aquells bons moments que revifen l’espurna d’un amor ja passat, però latent.
Arribem al clímax del projecte. La cançó que dona nom a l’àlbum entra de ple en el punt tèrbol que caracteritza la segona meitat del recull. A poc a poc, les melodies han avançat cap al drill i han adquirit un toc urbà. Aquí veiem una Maig superada per la situació, com una flor que era forta, però a qui “se li van arrancant tots els pètals”. A més, és l’única vegada en què l’artista explica allò que li passa en castellà, un registre al qual no ens té acostumats, tot i que no li fa perdre l’essència. Així doncs, amb “La flor de maig” ja ens situem de ple en l’obscuritat del que fins ara ens omplia d’amor.
Ara bé, tot esclata un cop comencen les “Pluges d’agost”. Una melodia que, accelerant les pulsacions a cada pas, es troba amb una lletra trencadora que busca la reflexió pròpia d’un dia de carrers mullats. Això dona lloc a una fusió de contrastos que no deixa indiferent i que t’ajuda a endinsar-te en el relat des dels primers versos. És un dels temes més especials i disruptius de l’EP.
I el cicle de vida de la flor de maig acaba ben amunt. “Accelera” tanca un viatge de múltiples sensacions en una única relació. Un tren que marxa de l’estació i en el qual no pugem, el perdem. Es pot entendre de dues maneres: som nosaltres qui no volem pujar-hi o és el tren que se’ns escapa. Sigui com sigui ara ja no queda “ni rastre d’aquella llum tendra”, d’allò que tan bé ens feia sentir. Ja hem assumit que aquella flor sana i viva ja no es manté dempeus.
Un camí sobre deixar enrere un passat que ja no llueix com en un principi. Un primer projecte conceptual que aprofita lariquesa en la producció per oferir varietat, però sense oblidar la uniformitat del seu missatge. Tot complementat amb una estètica cuidada que manté l’aura brillant, determinant i simbòlica del disc. Maig, a diferència de la història que ens explica, aconsegueix florir en plena primavera amb un debut musical fresc i proper.
Gigi Ros publica KAMIKAZE, el seu esperat primer àlbum, i ho fa amb una proposta trencadora que expandeix els límits del pop contemporani. Amb una aposta sonora que combina textures electròniques i experimentació artística, el disc consolida la cantant com una de les veus més prometedores de l’escena alternativa actual.
El treball compta amb la producció de Sr. Chen, Ariana Abecasis i Scotty DK, tres noms de pes que han contribuït a bastir un disc ric i polièdric format per 12 temes. En aquest viatge musical, Gigi Ros s’acompanya de col·laboracions vocals amb Mama Dousha i la mateixa Ariana Abecasis, en un projecte que es presenta com un collage vibrant de música, imatge, moda i moviment.
Amb influències clares d’artistes com FKA Twigs i Sevdaliza, KAMIKAZE obre una nova direcció dins del pop alternatiu, connectant de manera íntima amb les inquietuds de tota una generació que busca noves formes d’expressió.
Després de proclamar-se guanyadora de l’Hospisona 2025 amb una actuació en directe que va captivar per la seva força escènica i temes inèdits, Gigi Ros portarà KAMIKAZE a alguns dels escenaris més destacats del país, com la FIM de Vila-seca i el St. Jordi Musical d’Estrella Damm.
Amb aquest debut, Gigi Ros no només presenta un disc, sinó tot un univers artístic que convida a submergir-s’hi sense por.
Roxette tornen a Barcelona deu anys després del seu últim concert, llavors encara amb la seva vocalista Marie Fredriksson, que moriria 4 anys després. El concert tindrà lloc el 16 de novembre al Sant Jordi Club.
Ara al formació s’ha renovat amb la incorporació de la cantant sueca Lena Philipsson, que amb una producció renovada celebra la història, la música i l’energia de la banda.
Les entrades sortiran a la venda aquest divendres a Ticketmaster i El Corte Ingles, tot i que hi haurà prevenda pels clients del Banco Santander el dia 7 i pels registrats a LiveNation.es el dia 8. Costaran 62’50 euros.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
