La Ounieta estrena ‘Last Night’, el seu tret de sortida a l’estiu. En aquesta nova cançó, es barregen l’energia, la vulnerabilitat i les emocions. Aquesta estrena és una explosió de pop, amb una base potent i unes melodies molt ballables que seran, per molts, les melodies de l’estiu.
‘Last Night’ ens mostra una Ouineta en el seu estat més pur. Per connectar amb el públic, veiem una actitud desenfrenada i visceral. És una peça que colpeja per fora —amb una producció marcada per sons sintètics, baixos contundents i ritmes ballables— però també per dins, gràcies a la seva lletra i el missatge que transmet.
El visualizer que acompanya el tema ha estat gravat dins d’una Apple Store, en un acte de rebel·lia artística, bastant comú a la Ouineta. Amb una estètica performativa, aquest vídeo ret homenatge a Trevi Moran, coneguda pels seus vídeos ballant a aquestes botigues emblemàtiques. Aquest vídeo és un acte reivindicatiu, on la Ouineta homenatja la cultura pop, on ha crescut i construeix la seva identitat artística.
Aquest nou llançament arriba en un moment clau per a Ouineta, que continua consolidant-se com una veu destacada de l’escena musical emergent. Després d’haver protagonitzat la campanya d’estiu de 3Cat amb DMs, convertida en la cançó insígnia de la temporada per a la cadena pública catalana, l’artista no frena el ritme.
A més, Ouineta continua portant el seu Salvatge Tour als escenaris d’arreu del país. La seva pròxima parada serà el 3 de juliol al Festival Vida de Vilanova i la Geltrú, una actuació molt esperada on tornarà a demostrar que la seva proposta no només és fresca i contemporània, sinó també ferotgement personal.
Uri presenta ‘Només a mi’, el tercer avançament del que serà el seu àlbum debut. El senzill és una reinterpretació dance en català del clàssic d’ABBA ‘Lay All Your Love On Me’. Aquesta cançó pren una nova dimensió gràcies als beats actuals i una adaptació lírica que posa l’accent en les emocions més crues i humanes: la gelosia i el desig d’amor exclusiu.
‘Només a mi’ és una aposta refrescant per enriquir el repertori pop en català actual, combinant referents internacionals una mirada contemporània i pròpia. Al llarg d’aquest 2025 Uri ha anat desgranant els avançaments del seu àlbum debut.El primer va ser ‘Penso en tu’, una col·laboració amb el duet barceloní Svetlana, i més recentment ha llançat ‘La Marca’, un tema propi que mostra clarament la direcció del seu primer disc, que comptarà amb la producció de Xicu.
Amb el seu primer àlbum, l’Uri fa un pas endavant amb nous temes propis. L’artista vigatà es prepara per fer el salt definitiu i situar-se com un dels artistes més prometedors de l’escena actual emergent. Definint el seu estil dins la música urbana i amb una estètica moderna que recupera la moda dels 2000, busca il·lustrar a una generació que ha crescut de la mà de la tecnologia i amb uns ideals, un estil i uns referents molt concrets.
L’Uri es va donar a conèixer el 2020 amb la seva exitosa versió de ‘Super Fashion’ de les Macedònia. Un any més tard, va reafirmar la seva proposta artística amb ‘xtu’, el seu primer tema original, on va començar a definir el seu estil i univers visual.
El cantant Yung Rajola estrena senzill. ‘L’últim dia a la terra’ és una cançó que combina crítica social amb un esperit vitalista davant un món al límit. Una reflexió pop sobre l’imminent col·lapse global que li permet aprofundir en la seva línia discursiva crítica, irònica i compromesa.
“L’últim dia a la Terra” presenta la prèvia a un món apocalíptic; un món a punt d’implosionar, a tocar de començar una guerra. El lleidatà disfressa de lleugeresa una denúncia sobre la decadència social i política que engloba Occident, preguntant-se què faríem si sabéssim que demà el món s’acaba. La resposta es dona a través d’imatges de bellesa quotidiana i connexió emocional; cantar amb pardals, ballar amb algú estimat o aturar-se a sentir.
Yung Rajola posa el focus en la saturació d’imatges catastròfiques als mitjans i a les xarxes, i assenyala el desinterès col·lectiu com un dels símptomes més preocupants de la nostra època. Segons l’artista: “Radere de tots els hashtags i enganxines que ens fiquem per salvar el planeta, en realitat hi ha milers de capes de cinisme, desídia i apatia. La cançó planteja un escenari possible: la fi del món. Quelcom que ens hauria de preocupar per la gravetat de la seva definició inherent. Però que, al final del dia, ens la suda”.
Després de treballar amb ell al disc “Peter Pan” i l’EP “DIVO DEL POP”, Yung Rajola torna a treballar amb Pep Saula (Sexenni) per la producció del seu pròxim disc. Per aquest senzill ha volgut sumar-hi una capa conceptual en el pla sonor i el resultat és una peça de pop contemporani amb una tornada enganxosa i positiva i amb vocació mainstream, però que amaga una crítica ferotge a la deriva sociopolítica global.
El videoclip, realitzat per Yung Rajola i l’artista visual Alex Alcalde, ha estat generat amb intel·ligència artificial per arrodonir el discurs de la cançó. El cantant hi apareix caminant amb indiferència per un escenari de guerra medieval, entre foc, cavallers, dracs i destrucció.
Amb ‘L’últim dia a la Terra’, Yung Rajola segueix construint una veu pròpia i apostant per un pop compromès, de lletres i produccions treballades i cuidades al detall, amb un peu a la realitat i l’altre a la imaginació.
Després de llançar el seu tercer disc Cafè pels més cafeteros fa poc més de dos mesos, The Tyets tornen a l’escena musical amb “TÀNDEM”, un nou senzill que promet convertir-se en la banda sonora d’aquest estiu. Fidels al seu esperit inquiet i creatiu, Xavier Coca i Oriol de Ramon aposten per un tema festiu, fresc i carregat de nostàlgia.
La cançó, creada durant la seva darrera estada a Miami, ens transporta a un estiu molt més local, amb l’ambient característic de les fires que recorren Catalunya: bombetes de colors, neons i diversió assegurada. Sonorament, “TÀNDEM” fa un gir respecte a les sonoritats tropicals del grup i abraça un estil més “trompeter”, amb tocs d’acordió que aporten dinamisme i caràcter al tema.
Més enllà de la festa, “TÀNDEM” explica una història d’amor madurada amb el temps. Els protagonistes recorden com va començar la seva relació adolescent i celebren haver-se mantingut junts malgrat les dificultats. “Som el millor tàndem, l’equip ideal”, afirmen en una lletra que connecta amb les vivències de moltes parelles d’estiu.
La cançó, produïda per Kastelo a Neon16 i composta per Coca, de Ramon i Martigo, arriba acompanyada d’un videoclip dirigit per Martí Barbena (Zuzu Films), que potencia encara més l’estètica festiva i emotiva del tema.
Amb “TÀNDEM”, The Tyets refermen el seu lloc com a referents del pop urbà català i enceten oficialment la temporada d’estiu amb una proposta que convida a ballar, cantar i estimar.
Una caixa. Una taula. Un escenari. I una història que explicar. Així comença l’últim espectacle de la Cia Vaivé. Una companyia teatral de cinc joves emergents que han decidit emprendre aquest nou camí per tal de poder fer el que més els hi agrada, actuar. La majoria d’actors i actrius somia en poder fer-se un lloc dins d’aquesta indústria, però no és fàcil. Tampoc es busca aconseguir la fama, és tan simple com poder viure econòmicament del que t’agrada. La teoria és senzilla, la pràctica no ho és tant.
Segons l’últim informe sociolaboral de la Fundació AISGE, l’entitat que gestiona a Espanya els drets de propietat intel·lectual dels actors i les actrius, el 63% dels artistes de Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa. Tal com mostren les dades, hi ha una precarietat laboral en sector artístic. Malgrat això, no significa que no et puguis dedicar. Una solució és el que han fet el Carlos, la Silvia, la Núria, el David i el Marc. Ells són els cinc membres de la companyia Vaive. El seu objectiu principal? Continuar actuant i fent teatre.
Són conscients que han escollit una feina on hi ha molt de nepotisme, és a dir, molt de favoritisme per amics o parents, i això crea certa desigualtat entre els artistes. Tot i això, ells ho tenen clar, no es tracta de sobreviure en aquest món, sinó de poder fer el que els hi agrada. Ells ho defineixen com una “missió artística”: poder realitzar tots aquells projectes que desitgen i que gràcies a la companyia tenen l’espai per poder fer-ho. Però com comença tot?
Del somni a l’escenari
Tots els membres es van conèixer a l’Escola d’Actors de Barcelona (EAB). Durant tres anys, el Carlos, el David i el Marc anaven a la mateixa classe. En el 2022, just en el moment d’acabar el grau de formació actoral, decideixen que volen seguir i fer una residència artística a la mateixa escola per engegar un nou projecte, una obra de teatre de creació pròpia sota el nom “Estirant el blanc”. En aquest moment neix la Cia Vaive, però no durà gaire perquè una vegada es presenta a l’estiu del 2023, els tres agafen altres feines i ho deixen de banda.
Uns mesos més tard, el gener de 2024, la Silvia va a veure una obra de teatre on justament el Carlos fa de tècnic de so. Aquest retrobament és clau per tornar a posar en marxa la companyia. La Silvia ha escrit una versió del llibre “Ha anat així” i vol representar-la. Per això, demana al Carlos que l’ajudi a dirigir. A partir d’aquí comencen a treballar: hi deriven recursos econòmics i materials; involucren a terceres persones sense ànim de lucre, i contracten a quatre actors, un d’ells el Marc.
L’obra és un èxit. Es presenta a Terrassa, Barcelona, Sentmenat, Ripollet i Navàs. En aquestes funcions apareix la Núria, que tot i estudiar també a la mateixa escola, sempre li ha interessat més la producció i els hi ofereix un cop de mà.
A partir d’aquí, la companyia es consolida. En el 2025, neix un microteatre i creen Vaive Impro. Una nova aposta de la Cia que actualment funciona molt bé. En aquesta branca hi ha dos tipus d’espectacles: un de curt format, que seria la improvisació més coneguda (gèneres, paperetes, participació del públic, etc.), i un altre de llarg format, anomenada “Cosa de Dos”, que seria com una obra de teatre corrent, però creada des de zero sobre dues persones que es muden a una casa i que a través de diversos objectes, els evoquen rècords i han de recrear aquestes escenes. Per aquest format compten amb la Sabrina i l’Ivan, dos actors que van conèixer en un curs d’improvisació i que col·laboren en alguns projectes de la companyia.
Les veus de Vaivé
Carlos – El Director
Carlos Villatoro – Companyia Vaivé. Autor: Aleix Planella
Sempre ha tingut clar que vol treballar en allò que li agrada. Mai el veuràs fent una altra feina que no sigui la d’actor. Els estius treballa a càmping com a animador. Per ell el teatre és una manera de transmetre mil i una emocions. En aquest moment està 100% dedicat a la companyia, tot i que va fent altres feines que li surten d’actor.
El seu somni? Tenir diversos projectes teatrals al llarg de la setmana, és a dir, tenir una rutina professional amb el teatre. “És molt bonic fer de la teva passió, la teva professió”. No vol tenir una opció B perquè sempre lluitarà per la seva opció A. Pel Carlos, l’esforç i la dedicació sempre tenen una recompensa.
A ella no li agrada estar davant d’un escenari, però sí que li agrada estar darrere controlant que tot estigui correcte i que les coses funcionin. Ella és la productora. El seu paper ha sigut fer-los tocar de peus a terra i, a partir d’aquí, construir una base sòlida. I sembla que els hi ha funcionat…
De formació és actriu i productora audiovisual i d’espectacles. Tampoc es tanca la porta a obrir-se a nous camins. Té una cosa clara i és que tot el que faci ha d’estar relacionat amb l’art, de no fer-ho, seria dels seus pitjors malsons.
Silvia – La Flama que il·lumina
Silvia Herrera del Rio – Companyia Vaivé. Autor: Aleix Planella
Politòloga, actriu i dramaturga. Una de les persones que més temps li dedica a la companyia per pura passió. Té clar que ella vol viure el moment i això ho aconsegueix gràcies al teatre. “Quan acaba una funció i reps la gratitud del públic, no té preu…”.
Tot i això, ella sí que vol combinar-se el teatre amb altres feines. Treballa en una consultoria i en una tenda de roba de segona mà, el teatre no és la seva única passió, però no podria viure sense ell. Per ella, la perfecció és aquest binomi en combinar dues passions i convertir-ho en el teu dia a dia.
David – La Rauxa i el Talent
David García – Companyia Vaivé. Autor: Aleix Planella
De petit volia ser actor i cuiner. La primera opció l’ha aconseguit, la segona no. Fa molts anys treballant en això, ha fet espectacles de carrers, teatre convencional, improvisació, etc. “El que més m’agrada del teatre és tot el que pots viure amb un personatge i les diverses maneres que tens de mostrar-ho”.
El seu somni? Poder arribar a tothom amb l’humor. Per ell seria un orgull poder treballar en sitcoms com ara Friends o Aquí No Hay Quien Viva, per tal de poder fer riure a les persones i ajudar-les a desconnectar del seu dia a dia.
Marc – L’Esperit Inquiet i Somiador
Marc Salayet – Companyia Vaivé. Autor: Aleix Planella
La seva passió és generar un espai fictici i posar-se a crear. És d’aquestes persones que mai pot estar quieta. El teatre li encanta, però té clar que vol continuar tocant diversos àmbits: li agrada la música (toca la guitarra), li agrada dibuixar (fa il·lustracions per llibres), li agrada dirigir (és game master en un escape room)…
Podríem dir que és un artista multidisciplinari i que mai es jubilarà perquè sempre tindrà un nou àmbit per a investigar. La seva major por? Estar tancat en una oficina durant vuit hores i fer cada dia el mateix.
Ofici i passió
Fer teatre en aquest país no és gens fàcil. Les convocatòries són escasses, costa trobar sales d’assaig, els recursos són limitats i el suport institucional i privat sovint no arriba. I sí, la majoria ho han de combinar amb altres feines, però potser aquí també hi ha la bellesa d’aquest ofici, no? En cada obstacle, hi ha un repte superat. En cada somni, una petita victòria. Perquè, malgrat tot, ells tenen la llibertat de crear el que volen, de fer-ho amb amics, i de veure com, a poc a poc, s’obren noves oportunitats per a les companyies emergents. I al final, això també és fer teatre: començar amb una caixa, una taula, un escenari… I una història que explicar.
DJ Trapella fa el seu debut com a productora amb “Trapella”, el primer senzill del seu esperat àlbum que veurà la llum aquesta tardor. Amb un beat coproduït per Pep Saula, Cabe, Àlex Pérez i Hug Sound, el tema compta amb la col·laboració vocal del sempre inconfusible Cookah P, icona del dancehall català.
Més que una cançó estiuenca, “Trapella” és una declaració d’intencions: un homenatge a l’amistat, als records compartits i a les trapelleries que ens fan viure l’estiu amb el cor obert. El tema va néixer de manera orgànica durant una sobretaula d’un dinar d’estiu, en un jardí ple de llibertat, i manté intacta aquella essència fresca i espontània.
Aquest single obre la porta a la primera part de l’àlbum, que estarà marcada per l’energia positiva i la voluntat de compartir moments únics. Tot i que el disc explorarà altres emocions i registres, aquest primer avançament aposta per un to vitalista, festiu i proper.
Amb un estiu carregat de concerts com a DJ, Trapella es posiciona com una de les veus més singulars de l’escena emergent, i “Trapella” ja apunta a convertir-se en una de les cançons d’aquest estiu. El projecte és un treball col·lectiu que no s’entendria sense la complicitat de tot l’equip creatiu i les amigues que sempre hi són.
Des que Scorpio va concursar al programa de 3cat Eufòria, no ha parat de créixer fins a consolidar-se com una de les artistes més prometedores i camaleòniques del nostre territori. I així ho demostra amb les seves cançons, com la que ens presenta avui: ‘ENGATUSAR‘
‘ENGATUSAR‘ és el nou single de la catalana que busca capturar l’essència del ritme estiuenc dels mítics recopilatoris ‘Caribemix2007‘. Combina l’electrònica amb el reggaeton en una fórmula infal·lible. Amb una producció vibrant i una energia contagiosa, ‘ENGATUSAR‘ es presenta amb molta força com a cançó de l’estiu.
Aquest nou single forma part de l’àlbum “NiñatejantPt2” on l’artista continua aprofundint en aquest univers on brillen l’empoderament, la llibertat i una actitud descarada i rebel.
La jove cantautora Marina Palau, de 24 anys i natural de Sant Feliu de Codines, ha fet un pas endavant en la seva trajectòria musical amb la publicació del seu primer senzill, “No sé si és dissabte o és dijous”. Aquesta peça, que combina sonoritats de pop, folk i cançó d’autor, és el primer tast del disc debut que veurà la llum després de l’estiu.
Graduada en musicologia i formada al Taller de Músics, Palau fa anys que compon música, tot i que fins fa poc ho feia de manera íntima. La seva participació en concursos i mostres com el Desconnecta i el Palau Ressona li va donar l’impuls necessari per començar a gravar i produir les seves cançons de forma més professional.
Aquest nou projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el productor Marc Gelabert, amb qui ha treballat per donar forma al seu primer disc. El senzill publicat marca el to d’aquest treball, obrint un univers sonor personal i cuidat que promet consolidar Marina Palau com una de les veus emergents de l’escena musical catalana.
El disc s’espera amb expectació entre els amants de la música d’autor i les noves propostes de qualitat fetes des del territori.
La Fúmiga continua alimentant l’expectació del seu pròxim treball amb el llançament de “LA PENÚLTIMA”, el segon avançament d’una col·lecció que es va iniciar amb “REBOBINAR” i que culminarà aquesta tardor.
Amb el seu estil característic de pop mediterrani carregat d’energia i influències llatines, “LA PENÚLTIMA” arriba com una autèntica cançó d’estiu: ritme accelerat, melodies enganxoses de vent i un esperit festiu que amaga una reflexió més profunda. El tema parla de les promeses que mai complim, del cercle del retorn emocional i del difícil art d’acceptar que, si tornem, és perquè en el fons ho desitgem.
Amb una de les frases més icòniques de la cultura popular valenciana, “una cançoneta i mo n’anem”, com a fil conductor, la cançó esdevé una metàfora vital i una declaració d’intencions. Produeix Genís Trani, qui ha sabut captar l’essència vibrant del grup i portar-la a un nou nivell.
El videoclip, rodat a la vora de la Mediterrània i dirigit per l’Agència Bondó, compta amb la participació de Saray Cerro, habitual de La Revuelta a TVE. Una peça visual que acompanya amb força l’esperit de la cançó.
Mentrestant, La Fúmiga no s’atura i continua amb la seva extensa gira “Ja no dormiré Tour”, omplint escenaris i consolidant-se com una de les propostes musicals més potents i vitals del panorama actual.
Després d’estrenar-la en directe fa tot just una setmana durant el primer concert de la seva gira europea a Hèlsinki, Muse han publicat oficialment la versió d’estudi del seu nou single, titulat ‘Unravelling’.
La cançó segueix l’esquema habitual del grup: comença amb una base de sintetitzadors atmosfèrics abans d’esclatar amb un riff de guitarra potent que recorda l’era Absolution, oferint un so que barreja diferents etapes de la seva trajectòria. Es tracta del primer tema inèdit de la banda des del llançament de l’àlbum Will Of The People l’any 2022.
‘Unravelling’ ha estat produïda per Dan Lancaster (conegut per treballs amb Bring Me The Horizon i Blink-182), qui també acompanya Muse en directe, tocant teclats i guitarres.
D’altra banda, Muse actuaran com a caps de cartell del Mad Cool Festival a Madrid el pròxim 10 de juliol, substituint Kings of Leon, que es van veure obligats a cancel·lar la seva actuació després que el seu vocalista Caleb Followill fos operat d’urgència fa unes setmanes.
L’anunci arriba pocs dies després del llançament del segon senzill, “All Night”, una cançó que ja es pot escoltar a totes les plataformes i que apunta a convertir-se en un dels himnes de l’estiu. El videoclip oficial, però, no es podrà veure fins al proper dijous 26 de juny.
A més, el grup ha compartit també la portada del disc: una mariposa d’ales grogues en flames, una imatge carregada de simbolisme i poesia visual.
Per si no n’hi hagués prou, Maroon 5 també han confirmat una gira pels Estats Units que començarà el 6 d’octubre a Phoenix (Arizona) i comptarà amb 23 concerts repartits durant la tardor. Serà l’ocasió perfecta per retrobar-se amb els fans i presentar les noves cançons en directe. Tot i això, per veure’ls a Europa o a Espanya, caldrà esperar: de moment, no hi ha gira mundial anunciada.
Durant una recent entrevista al programa de Jimmy Fallon, el cantant Adam Levine va revelar que aquest nou disc busca marcar l’estiu amb el seu so característic. “Volem que aquest àlbum soni a Maroon 5, però també a evolució”, va afirmar.
Love Is Like ja es va començar a desvetllar amb “Priceless”, una col·laboració amb LISA (BLACKPINK) que va tornar a connectar amb el costat més melòdic i emocional del grup, evocant els temps de She Will Be Loved.
Encara no s’ha fet públic el tracklist complet, però tot indica que el disc vindrà carregat de sorpreses.
La inspiració per a Motel Du Cap va néixer l’any 2022 durant un concert privat que la banda va oferir a l’icònic Hotel du Cap, a França, amb motiu del casament d’un amic. La bellesa del lloc, la càrrega emocional del moment i la llibertat de tocar sense expectatives van despertar de nou l’entusiasme creatiu dels germans Madden. Tal com explica el vocalista Joel Madden: “Hi havia un ambient salvatge, únic a la vida. Érem allà simplement per celebrar, sense pressió, i això ens va recordar per què vam començar amb tot això: una connexió pura i sense filtres”.
El senzill ‘Rejects’, així com gran part del disc, ha estat produït per Jordan Fish (ex-Bring Me The Horizon) i Zakk Cervini, amb la participació addicional de Charlie Puth, que ha col·laborat tant en la producció com en els cors.
Tot i que encara no s’ha revelat el llistat de cançons del disc, sí que s’ha confirmat la participació d’artistes convidats com el cantant de country Luke Borchelt i el raper Wiz Khalifa.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
